curses
Hola,
escric molt content aquest post. Us explico;
com sabeu tinc un fill de deu anys i una nena de vuit. (sembla que fos ahir que a la cuina d`on traballava hi havia un retol que deia "els dontus i les pastes d`avui son cortesia d`en chamb, que ha estat pare d`una preciosa nena). També sabeu que des de fa cinc anys i mig no visc amb ells a causa de la separació. Però els vegi al matí o no sempre els truco al vespre, cada dia de cada dia. Avui a l`escola feien la cursa de nadal. Era per cursos. Al matí estaven molt macos tots dos en xandall i amb gorro per evitar les molesties del vent gelat. Al vespre els he trucat per preguntar que tal havia anat i he tingut una resposta preciosa; el J ha estat l`últim de cinquè i la M la última de tercer.
qui podria demanar més? soc el pare més feliç del mòn.
3 comentaris:
ben dit , mentre tinguin cervell es igual que corrin mes o menys ;-)
el meu el vam apuntar a futbol,no rascava bola ni per casualitat,amb l escusa de que al ivern fa fred m estalviava la primera part dels entrenos.
Un dia al recollirlo,em diu he fet un gol!!!!!!!
quina alegria mes gran,explicam explicam...m explica el gol i habia estat en propia porta pero que orgullos estava jo d aquell gol
si s'ho han passat bé, jo també estic content.
Publica un comentari a l'entrada