diumenge, 28 d’agost del 2011

President Barrera

Ha mort als 94 anys Heribert Barrera. El primer president del parlament recuperat.
Un honorable i digne president que mai va ser vist mastegant xiclet i amb auriculars a la llotja del camp del Barça.


Quan vaig sentir la notícia vaig pensar de seguida que els fills de puta habituals recordaríen un episodi en que "el País" (és a dir els socialistes), el va acusar de racista arrel d un llibre-entrevista. El llibre no l havía llegit practicament ningú dels que el van acusar, però aixó no va frenar una sèrie d`incidents desagradables que no s haurien d haver permés.

He vist per la tele un moment en el que el president Barrera sortía d un acte públic i un grup de estrangers (hindús i moros basicament), l`insultaven i sacsejaven. M ha fer molta ràbia, però m adono que avui en día això ja no passaría. Ni els estrangers gosaríen fer-ho i si ho provessin seríen convenientment mantinguts a ralla per les forces d`ordre públic. Bé que ho provarién els esquerranosos habituals d`incitar a la violència quan els convé. Però ara ja els tenim més controlats.


Avui en dia crec que ni Dolors Camats acusarà Barrera de racista i feixista. Tampoc hi poso la mà al foc , però.



dissabte, 27 d’agost del 2011

violencia doméstica

Hola a tots i totes,

la nostra societat continua esfondran.se día a día. Es pot notar, per exemple en la violència que es respira en l entorn. Us enumero unes escenes de la vida real que vaig viure aprop d`on treballo, al centre pijo de Barcelona;

-primer una persecució d un vigilant d un super i dues caixeres atrapanat un nano que portava productes que havía robat del super (crec que era menjar). El van acorralar en un portal i van recuperar el que havía robat.

-després dos mossos corrent darrera un sudamericà (o com a mínim semblava cholito). No se que havía fet, però el van trincar i el van enmanillar rapid.

-a la tarda un poli de paisà havia detingut un presumpte xoriço a un starbucks i el tenia enmanillat esperant una patrulla.

-al vespre dos motoristes havien parat per discutir i es deien de tot en un semàfor. Suposo que per prudència elemental, cap dels dos s havia tret el casc.


I a la nit següent, a la comunitat de veïns on passo uns dies, algú va rajar uns flotadors (un en forma de barca i l altre en forma de cocodril). Amb nocturnitat i arma blanca. Una manera contundent de recordar que no es poden deixar a la nit a la piscina.

Molta mala llet veig en l ambient.




dilluns, 15 d’agost del 2011

coses d agost 2011


A veure, alguns temes que he fet, m han passat pel cap aquests dies;

1) m ha anat bé la volatilitat dels mercats financers aquests dies. Pèrò veig el panorama europeu molt malament. S`estan tapant víes d aigua de maenra desesperada però cada cop en surten de noves per tot arreu. Que el banc central europeu es dediqui a comprar bons italians i espanyols per aguantar el preu , resulta ridícul i patètic al meteix temps. No se com hi ha païssos que tenen la barra de demanar eurobonds. Ve a ser una filosofía de "aconsegueix tu pasta, fes. ten tu responsable (alemania) , que els maditerranis ja ens la gastarem en putes, polítics i subvencions. ".
Creieu-me, no compreu accions de bancs si en teniu i si en teniu veneu-les.

2) El 2006 vaig crear una empresa per invertir a Argentina. Al cap de cinc anys haig de llençar la tovallola i admetre que , tot i encertant el continent, em vaig equivocar de païs. Només cal veure que la Crsitina Kirchner té tots els números de tornar a ser escollida presiente. Això us ho diu tot de com és aquell païs.

3) He vist dos 131 en perfecte estat. Un amb els antiboida "hella". L altre un supermirafiori que en seu moment em va impresionar pel seu luxe.
No se com a ningú se li ha acudit encara de fer una rèplica.

4) porto de moment tres llibres aquest estiu;

a) Riña de gatos, de Eduardo Mendoza. Folletín entretingut. Aprens algunes coses històriques.

b) "Ningú no ho ha vist" de Mari Jungstedt, una noveleta de platja o piscina. Digne porquè no aspira a res.

b) "El sueño del Celta" , de Mario Vergas Llosa. Impressionat història real de Roger Casement. Un Irlandès que va denunciar les atrocitats comeses al Congo Belga i l
Amazonia. Sobretot en les explotacions de cutxú.
El recomano molt vivament.

4) El personatge Chamb reviurà en una pàgina d idees d inversió en una web que he creat amb uns socis. En español, això si. Necessitem visites. Ja us diré on és quan tingui un funcionament oficial.

5) de playstation m he comprat el Duke Nukem, però no te la gràcia del original.

En fi, anirem mantenint el blog ni que sigui amb respiració assistida.

El facebook ja resulta aborridot. Molt millor seguir , sobretot quan es conecta el Quim Monzó.