no puc evitar mirar aquest compte enrere...

paraïs comunista

menys mal que fotrem fora el tripartit. Sino aviat veuriem coses així a la Boqueria.

Chamb index dels preus de compra.

Hola,

avui us voldria demanar un favor. El departament d analisi del bloc esta creant un index de preus als supermercats.

volem seguir els preus de cinc productes molt comuns i analitzar on son més econòmics. Per tant voldriem també la localització on heu vist els preus.

la chamb-cistella de la compra sería;

1) caixa de Corn Flakes de Kellogs
2) capsa de Chips Ahoy de dues fileres de galetes
3) pack de 6 ampolles de 1,5 litres de Font Vella
4) Fabada litoral de 475gr.
5) Lejia Conejo 1litre (de la groga)


a partir d aqui elaborarem un index que n`és cridat a competir amb el Big Mac del Economist.

corrompre`s a un mateix

Hola a tots, totes i coses,

una de les formes de corrupció de baixa intensitat (però corrupció finalment) és la contractació de encarreguets i cosetes a amics, coneguts o còmplices. Un exemple descarat i clamorós és el d`encarregar "informes", i d`imports que no necessitin concurs. De fet el tema dels informes és una manera descarada i directa de robar a l erari públic. Tots els partits han fet de les seves en aquest camp. Tot i que els progresistes i esquerranosos son els autèntics mestres. Sempre he pensat que és perque tenen la bula eterna de com que son d`esquerra tenen el perdó etern.

Una altre modalitat, molt extesa, és la contractació de campanyes publicitàries (de comunicació en diuen). Cartells, triptics, manuals, banderoles....-Les possibilitats son inmenses. Com que son adjudicacions sense competència, el resultat de les feines acostumen a ser lamentables. Aquí teniu una explicació del perquè la comunicació i la propaganda de les institucions acostuma a ser tan lamentable. Els exemples els podeu trobar a dotzenes.

Els números u, sense competència, son els socialistes de la diputació i l `ajuntament de Barcelona.

Tan massiva és aquesta pràctica , que han acabat per assumir que és la manera normal o la única de contractar la comunicació. Olvidant que el que estan fent en realitat és xoriçar diner públic. Això els ha portat, als socialistes, a fer el mateix amb si mateixos. És a dir contractar els col.legues protegits per la campanya del mateix PSC. I passa el que tenia que passar, que els surt una campanya que fa vergonya de tant dolenta. No contents amb posar anuncis al costat d`obres publiques, al millor estil sud-americà, prometen sous als que no estudien ni treballen per veure si els voten.(olvidant que els nini no saben ni que hi han eleccions). Si voleu veure la deomstració evidnent d`aquest mecanisme, mireu el cartell risible de "Montilla l invreïble home normal". És tan dolent que suposo que el retiraran de seguida, però quedarà ja com uns dels exemples més penosos de cartelleria política.

Aqui el teniu abans no el facin desapareixer.

corrompre`s a un mateix

Sisena vegada a BBAA

De tornada de Buenos Aires , recordo algunes impresions, d`importància i intensitat variable.

1) per agafar l' avió hi havien sis dones, sis, en cadira de rodes. 6 sobre 240 és el percentatge normal?. O hi ha molt de morro en aquest tema?

2) que bé que a tants pubs i locals hi hagi cada nit música en directe. I grups de nanos joves que no volen canviar el rumb de la música universal sinó que versionen temes d altres, ja siguin els Stones o el Sabina. Així la gent canta i s`ho passa bé.
Sembla que a Europa qualsevol pretén ser l hereu de Mozart, els Beatles o Pink Floyd.

3) Un antic soci argentí s`havia arruïnat. Als seus 57 anys vivia del que li passava mensualment un germà seu. Ara li han sortit tres negocis de cop després de tres anys de perseguir.los i en tres mesos haurà guanyat 40 milions de dòlars. I ho se perquè m ho va dir un notari. Gran païs Argentina.

4) I com sempre, cada vespre als hotels a escoltar el pianista de torn i pendre pastes i tè.

Noies? Encara no. La gent portenya és un cas apart.