diumenge, 1 d’abril del 2012

La puta vaga.

Galdós espectacle el de la vaga del 29 de març. Sindicats i progresistes contents per veure tot Balmes amb contenidors cremant i jovenets trencant vidres del Corte Inglés i incendiant un Starbucks.

Ja corren videos per Youtube acusant els mossos d`agredir a la gent pacifica amb gasos lacrimògens. I ara falten les cartes als diaris de pares indignats perque van detenier els seus fills, "que es un noi pacífic incapaça de fer mal a ningú".

He trobat a faltar la Chacón darrera una pancarta. Només vaig veure el Collboni fent-se entrevistar a TV3. Que com sempre va quedar com els pitjors informatius de tots. Ja és trist haver de mirar Antena 3 per saber que passa a Barcelona.

En tot això d`aquesta vaga hi veig una sèrie de mentides socialment acceptades. I pobre de tu que s et acudeixi dir, per carregat de raó que siguis, el contrari.

Vegem;

a) com diu el Barbeta a la Vanguardia, la manifestació de la tarda va ser un exit degut sobretot a l horari. Molta gent hi va anar després de treballar. Dos radicals companys meus de feina aixó ho van fer. Van comprendre que no és temps per fer el paperina però si van voler anar a protestar.

b) de Vaga només s en fa allà on els piquets sembren la coacció i el terror.

c) ¿sabieu que els sindicats paguen als piqueteros?

d) El que més emprenya als sindicats d aquesta reforma laboral és que perden el seu protagonisme en els ERE`s. Que és la manera que tenen d`extorquir a les empreses. Que han de guardar sempre un sobre en efectiu per als sindicats. I sovint pagar farres amb marisc i putes de luxe per al comité d empresa.

e) Els piquets no son MAI informatius. Exerceixen sistematicament la violència. Imagineu que passaria si un grup de franqusites o neonazis es manifestessin d`aquesta manera. No faría la mateixa gràcia que fan ara els simpàtics piqueteros de UGT, CCOO, CGT o CNT.

f) Per TV3, i a la majoria de declaracions, s insitia sempre en que els incidents eresn "esporàdics i aïllats". Quan és exactament el contrari. No van ser incidents esporàdics ni aillats. Més aviat son el nucli dur de sindicats, indignats i anti sistema.

g) Curiosament tots els slogans violents son sempre cantats en Espanyol. I sempre que se sent un antisitema o indignat parlant sempre és en Espanyol. No queda bé dir-ho però aixi és.

El resum és que l estat espanyol continua la seva carrera a l abisme econòmic i social. Doncs que així sigui.