Cap d any. Vaixella de plastic, TV·i lamrusco rosat.

Hola,

ahir em truca un amic de la infància. "escolta, ara que vius a Igualada si vols pots venir al nostre sopar de cap d`any. Som més de trenta i el fem al garaig del Domenec. Ho compren tot un grup de dones i depsrés ja passem comptes. Ens surt per uns 20 euros".

Per un cop vaig aplicar allo de "no diga si cuando quiera decir no"

vaig pensar en que m esperava;


1) un garaig ple de pols i grasa de cotxe.
2) taules de taulots amb cavallets i estovalles de paper.
3) vestits llargs i lluents que han costat 26€.
4) barrets de cotillón i espantasogres.
5) musica de Boney M.
6) el tal Domenec i la seva dona patint perque no espatllem res.
7) entrants freds a base d`embutits i llagostins.
8) betguda a base de lambrusco rosat, blanc pescador i un cava que fan aprop d`Igualada.
9) barreja de tots els perfums haguts i per haver
10) un fred horrorós abans, durant i després del sopar.
11) brindar amb copes de cava de plastic.
12) sospitar que el que porta els numeros de la festa ha afegit un petit "redondeig" de manera que ell i sa dona sopen de gorra i encara els hi surt un benefici net.
13) celebrar les dotze campanades amb TV3 com a simbol de catalanitat.
14) explicar com és que no tinc novia i que va passar amb aquella que vaig estar a punt de casar-me. (aixo unes vuis vegades)
15) ballar amb dones sexualment desateses que em pregunten que tal la vida de solter a Barcelona.

i moltes coses més que em deixo al tinteru perque ara vaig a passejar amb els nens.

ja us explicaré el meu plan alternatiu. S`us farà la boca aigua, ho prometo.

Sentiments

Jo penso que cada estel,"estrela" que veus es una persona o un animal que tu tastimes i que a mort i que sempre el recodaras peraixo tu sempre as de pensar que ell/a tasta mirant i testa recordant, aixo es lu que jo crec.


Mariona S.S.
Sant Esteve de 2007

La meva nena em va veure mirant un llibre d`astronomia. Em va fer unes preguntes i després va agafar un full de paper i un llapis i em va escriure aquesta petita redacció

familia (3). Separats i nens

Hola,

usarem avui la chamb familia com a exemple de dinar tipus de familia multinuclear
tradicional catalana.



ahir va anar relativament bé. Tinc set nebots en total que son més semblants a un pelotón de soldats veterans afamats que altre cosa , però son divertits.

Dinavem a casa una tieta. Heus aqui un resum pormenoritzat del comportament dels waltrapes:

1) fill de la tieta on dinavem . A les 14,30 seguia dormint davant l`impotencia de sa mare i la resignació de son pare. Tiet chamb va anar a la seva habitació i:

a) li vaig estirar el nordic
b) vaig posar la musica al límit de l equip
c) el vaig ruixar amb varios sprays de sa germana
d) li vaig lligar els turmells amb un cinturón
e) li vaig buidar, finalment, el suc de taronja que li havia pòrtat sa mare feia hores a sobre.

així vaig aconseguir que es llevés. (a si, i vaig obrir la finestra de la seva habitació de bat a bat).

2) filla de la tieta on dinavem. Sa mare va descobrir de bon mati que la nena havia robat un paquet de bistecs per portar-lo a casa el nòvio. A part d`aixo a mig dinar es va aixecar per respondre una trucada al movil del infecte novio i es va estar casi mitja hora parlant, fins que tiet chamb va irrompre a la seva habitació amb un crit que la va deixar tremolant.

3) grup masculí de 4 salvatjes de l` altre chamb-germana. Es van presentar a les 15,30h.
En trenta segons van arrasar els calamars, cloïsses i la truita de patates del aperitiu. Acte seguit, esgaripant com posessos , reclamaven tota la sopa disponible.
Vaig aconseguir a base d`improperis que esperessin a començar a que tothom fos servit.(altrament haguessin acabat abans que alguns tinguessim el plat a taula.
No vaig poder impedir, però, que el que seia al meu costat agafes de sobte un troç de pa i el suqués en plena sopa de galets. N`hi ha un que fuma des del començament i tots sense excepció no van parar de beure aigua simultaneament amb la sopa. (això no s`ha de fer, no?, ja em fan dubtar).
La lluita més brutal és a la hora de les pilotes de la carn d`olla. Tots aixequen simultaneament el plat demanat.ne tres o quatre i treient retrets sobre qui va menjar més pilotes l`any anterior. (crec que fins i tot es donen cops de colze.)
Curiosament no menjen res mes de la carn d`olla. Ni les butifarres que de fet son igual o més bones que les pilotes).
En vaig sorpendre un que havia agafat la safata amb una ma i amb l altre menjava directament pilotes.

4) la germana dels salvatjes. Cada dia esta més maca i escolta les teories anti canvi climàtic del seu chamb-tiet.

Un cop han menjat, en general es calmen i ja no criden tant. Tenen l avantatge de que l`unic torró que menjen és el suchard de chocolate amb arroç, i per tant deixen els altres per als grans. Aixo si, ma germana casi es desmaia al veure que el seu fill tallava la barra de suchard sobre les estovalles, sense la fusta.

Vaig aconseguir que em deixessin un minut de glòria i els vaig exposar la meva teorìa sobre l`evolució climàtica del planeta. Un cop feta la meva exposició em van dedicar una panyolada i van pasar tots a estirar-se als sofas a mirar un documental sobre pinguins.

I així, vençut i derrotat , chamb es va dirigir a buscar els seus churumbeles.

Jesus entre els pobres

Bon Nadal a tots,


volia escriure avui una cosa maca. Però com que no en se, us he posat aquest poema de Salvat Papasseit que tant bé va recitar l `Ovidi Montllor.

Estic content perque he escrit a dotzenes d`amigues i he parlat amd dotzenes més. Totes estan felices i contentes amb les respectives families.


NADAL



Sento el fred de la nit
i la musica dels veins de dalt.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el camió de les escombraries
que l'asfalt recolza
i les motos qui l'avencen, tots d'adreça al luz de gas.

Els de casa, a la cuina,
prop de la tele amb el rei,
amb el microones tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i elles s`acaben el cava,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos , anirà a Internet.

Oscar Peterson

Hola

farem un alto en el costumisme chambil per comentar una trista notícia.

Ha mort Oscar Peterson.

Crec que mai m`ho he passat tant bé com sentint Oscar Peterson al Palau de la música. Crec que corria l any 1986 i un jove chamb i dos amics van aconseguir entrades per orga al Palau (son dalt de l escenari, al costat dels tubs d`orgue).

Era en el circle d`Ibercamera o algo aixi. Va ser un viatge al mon de la genialitat i la bestialitat feta pianista. Veient-lo tocar semblava que el pobre piano no donava més de si i que d`un moment a l`altre cauria fet a miques. Va actuar en format de trio , amb Pedersen al contrabaix i un bateria gras i blanc del que ara no recordo el nom. Mentre tocava cridava de tal manera que s`el sentia tot i que evidenment no tenia micro per a ell. Aquell dia va suar tant que tenia l`americana empapada per tota l`esquena. Jo crec que a cada concert debia perdre cuatre o cinc kilos. Sempre somrient i amable va fer molts més bisos dels programats , molt content amb un públic entregat. Recordo que hi vaig veure el Tete Montoliu a la sortida i vaig estar a punt d`anar-li a preguntar que tal, però no vaig tenir nassos.

Si voleu un bon Chamb consell aneu a youtube, busqueu Oscar Peterson i escolteu.

M`ho agraireu.

Reposi en pau Big Oscar.

familia (2) .Nadal

proseguim el chamb tractat;


son llegendaries les trifulques que s`organitzen a les families en els dinars de Nadal. Antics retrets i rancunies apareixen davant l`impotencia de qui les vol aturar.
No son rars els plors histèrics de dones i els insults barrriobajeros entre homes.
No és rar que la guàrdia urbana o els mossos hagin de fer la seva aparició en algun domicili familiar a separar les dues faccions que s`amenacen amb ganivets i ampolles de freixenet carta dorada. No crec que tot això estigui lluny dels motius antropologics de la celebració del solstici d`hivern (el nadal no és sino l`adaptació cristiana de la festa pagana per celebrar el dia més curt.

La aportació de Dr.Chamb al tema versa sobre l`influencia de l`alcohol en aquest fenomen. Facil resulta culpar el liquid element de la violència de tiets i cunyats.
"...ni recordo peruqe li vaig tirar la cadira, anava molt mamat" o "estaba tant borratxa que li vaig explicar que el seu home anava de putes dimarts al migdia...".

Mentida¡¡¡ tot això és mentida. EL problema és que a les families catalanes els problemes s`escombren sempre sota l`estora. AIxi passa que la porqueria surt quan te un escapament, i la via d `escape l`obre el txampany o el ví. Aquest no provoca discussions ni violencia, només deixa camí lliure, deshinibeix, al dimoni de cada un .
Per això m`agrada tal com ens surt el dinar de nadal a casa meva. COm que sempre ens discutim amb regularitat setmanal, arribem els dies de festa ben descansats i amb l `anima lliure. Vaja, que ja arribem confesats.

En tot cas Bon Nadal i recordeu d`expular les estores de tant en quant, Dr. Chamb us explicarà com si convé.

Una abraça i els millors desitjos a tot el meu inmens públic.

familia (1)."si necessites algu.."

hola,

aquests dies de nadal el dedicarem a comentar la vida familiar. No la meva, oju, sino una serie de fenomens que observo en la nostra societat.

Per començar parlem d`un tema menor; allo de "si necessites algu, ja ho saps, qualsevol cosa" . Si us hi fixeu només es diu entre persones que no pensen ajudar-se o en tot cas que tenen l`esperamça de que no arribi el moment d`haver de fer-ho. Tot enmarcat en la gran tradició catalana del "quedar bé". Ahir van passar per casa meva un cosí i la seva dona. De que viuen junts veig poc el meu parent perque ella es bastant absorbent (com totes les dones, no la critico per aixo). Ara som veins i per tant els veuré sovint ni que sigui per coincidencia al carrer. Ella va dir vuinta cops la formuleta, el meu cosí es va limitar a criticar un parell de detalls del pis i a preguntar.me sotovocce si está molt bona la mulata que ha sentit que ha de venir a viure. Ara, jo se que ell vindrà a ajudar a muntar mobles quan ella es despisti o vagi a la perruqueria.

I tot plegat no és que jo no ho trobi correcte, però el quedar bé català m`embafa com un pastis de mantega.

Dolors Camats

Vegeu quina notícia acabo de veure a "El Mundo". Després em preguntareu perque li tinc mania.


Barcelona. (EFE).- La portavoz de ICV, Dolors Camats, se ha convertido hoy en la primera parlamentaria en la historia del Parlamento catalán y en la primera en España que puede delegar su voto por estar de baja por maternidad. Camats fue madre por segunda vez el pasado 30 de noviembre, en este caso de una niña, y ha sido la primera diputada en aprovechar una de las novedades del nuevo reglamento del Parlamento catalán, en vigor desde 2006 y que permite la delegación del voto.

Seguir leyendo noticia

Dolors Camats, en una imagen de archivo / ICVEn declaraciones a Efe, Camats ha comentado que "a las diputadas les llega un momento en el cual escoger entre la vida profesional y la personal supone renunciar", por lo que ha dicho que la posibilidad de delegar el voto es "un avance" que hace compatible la política con ser madre. "Más que un derecho de los padres es un derecho del bebé a estar con sus padres los primeros meses de vida", ha opinado la diputada, quien ha abogado por "normalizar la maternidad para que sea un parón, pero no un obstáculo" en la vida laboral de la mujer.

meme

estic esperant una trucada i per aixo no vaig a dormir.Voltant per blogs trobo un meme. Com que no m`el pasaran, a mi ningú no em passa res, he decidit copiar.lo i fer lo jo. És bastant gili, de manera que no el paso a ningú i aixi m`estalvio el ridi dee que passin de fer.lo.



1. Estiu - hivern: Estiu¡¡¡ de gran vull viure sempre estiu, al hemisferi que toqui.
2. Anar de festa - quedar-se tranquil a casa: Dijous anar de festa al T. La resta de dies a casa.
3. Fer matances del porc -Si , si es pot arribar un cop el porc a mort. La carn recen matada és d allo més bona.
4. Nadal - que no existís, el Nadal: esta bé, mola.
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: aixecar-se prest¡¡¡ més optimisme.
6. Platja - muntanya: Platja, pero sense quillos. Pacific o carib. No crec que a ningu li agradi realment la muntanya.
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: Anar a peu , tornar en cotxe
8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: No se perque els dos noms em fan pensar en putes.
9. Pare Noël - Reis Mags: Tió i reis, sens dubte.
10. Cinema de terror - comèdia: Cinema belic
11. Alonso - anti-Alonso: Jo hi era el dia del Barça 3-Goteborg 0. Pichi Alonso per semrpe¡¡
12. Avió - vaixell: Avió.
13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: Futbol al camp,la peli al cine i a casa playstation i follar.
14. Tenir un ca - un moix: Tenir animals és anacrònic i guarro-.
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: casi sempre enllestir rapis, alguna excepció honrosa.
16. Te - cafè: dos cafes minim, el te es de dones i mariques,
17. Xocolata blanca - xocolata negra: Negra, collons¡¡¡
18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: a comprar que hi vagin les dones. En la seva absencia, caprabo a casa.
19. Reial Madrid - Barça: soc aquest mon, d`aquest carrer , d aquest merder sense renegar l`olor.

Per a qui ho vulgui versionar

si jo fos pescador, pescaria l`aurora...

i si fos el gran Quim Vila faria una versió d`aquest soneto del Sabina. Però com que no ho soc , us el poso tal qual esta escrit per si algun de valtros en vol fer una versió en català:


Bendito sea el sello de los sobres
de las cartas que llegan a tus manos,
la sopa del cocido de los pobres,
la ropa que te quitan los veranos

Benditos sean los gordos maricones,
el himen de las tímidas lesbianas,
los locos que se creeen Napoleones,
los mocos que se comen las fulanas

Bendito sea el faria con saliva
el gallo de las arias de la diva,
los callos de las piernas de las cojas

las batallas de abuelos Cebolletas
lña tortuga de Aquiles con muletas,
los tréboles de más de cuatro hojas

27 coses

hola,

em va explicar l altre dia una amiga una mena de meme que els havien fet en un master.
Es tractava d`explicitar, de forma anònima, 27 coses que ens agradaria fer abans de morir.

He pensat en escriure les meves. Tampoc sommis imposibles ja com ser base dels Boston Celtics o pianista de Jazz, sino poses com a mínim verosimils.

A veure que em surt;


1) apendre a mirar el firmament amb telescopi.
2) viatjar uns mesos per Australia, viatjar des del nord dins Tasmània. I Nova Zelanda.
3) Atravesar els estats units amb cotxe. Pasar el dia de cap d any a Houston.
4) Aprendre a volar amb helicopter.
5) visitar el museu d Avions de Paul Allen.
6) Llegir el Quijote i La Divina Comedia.
7) Gaudir del dia que els meus fills s`hagin obert cami per ells mateixos en la vida.
8) Fer un debat televisat amb Dolors Camats i dir.li ; "tia, no tens ni puta idea de res, ni mai la tindràs"
9) entendre com funcionen exactament els ordinadors.
10) parlar amb el meu broker des de la platja quan s`en va el sol i explicar-li.
11) apendre a dibuixar una mica. I també a fer trucs de màgia.
12) veure una sortida de sol al TajMajal (digueu-me tòpic, però mira)
13) fer una travessa per alguna vall deserta del karakorum.
14) apendre a jugar bé als escacs.
15) viure un any a chicago i tenir un abonament als bulls.
16) convecer a la meva novia per fer un trio desenfrenat amb una amiga seva, en plan lesbic i amb profusió de joguines sexuals.(els detalls en un post apart).
17) ara que ja les he creat i funcionen,fer grans i potents les meves empreses.
18) fer una travessa amb veler al mediterrani i veure els dofins nedar al costat a la nit.
19) comprar una petita casa a la costa pacific d`ecuador, en un poble de pescadors.
20) apendre a programar fulls de calcul.
21) follar la secretaria del director de riscos del banc on treballava abans i a una
antiga novia peruana que és una delicia i que vaig deixar perque no fos infeliç amb mi.(per separat i conjuntament).
22) apendre francès ni que sigui nivell bàsic.
23) posar un pis a una querida a l`eixample. De grans pits i bon tipillo.
24) apendre en profunditat matemàtica financera i estadistica.
25) fer una travessa amb yate de gran potencia pel carib. Visitar Cuba, Caiman i Republica Dominicana, tot amb ties bones en top.less que els agradi beure i follar.
26) portar els meus fills a un safari per veure en llibertat animals com elefants, jirafes, rinoceronts o zebres. I sobretot veure com fan migdiada els lleons al sol de tarda.
27) fer una col-lecció de cascos militars, sobretot de la 2a guerra mundial.

la santa ex (capitol 85)

No sabeu com us agraeixo que m`escolteu parlant de la ex. Ja que no he fet la mili, aguanteu-m`ho.

Ahir dijous 13 de desembre era dia de sopars d`empresa. (sobre ells està tot escrit, no se si chamb hi pot afegir res de nou).

El cas es que en teniem tant un servidor com la seva santa ex. Primer vaig pensar de portar els nens a casa ma germana, però per tema de transit i xandalls amunt i avall al final vam decidir que es quedarien a casa seva dormint amb el seu (dels nens) germà gran que ja te vint anys.

Per a l`endemà la santa ex va fer servir el seguent raonament. "saps? , es que jo vaig a un sopar que es restaurant i hotel, i com que pot ser que fem un parell de copes, em quedarè allà. "

-chamb; doncs em sembla perfecte, aixi si vols l`endemà vinc jo a buscar-los com sempre.
-Santa ex; fem una cosa, truca que t`obri el J i els lleves tu mateix i els fas l esmorzar.
-Chamb, a vale, doncs caps problema. Ja que t`es impossible ser-hi, ja em llevaré jo mitja hora abans , vindré a casa teva a vestir-los i fer l esmorzar i els entrepans i els porto jo a l escola.

I aixi vam quedar. No li va fer cap vergonya reconeixer que és incapaç d`aixecar-se a quarts de set del matí. Deixa que ho faci jo i es queda tan tranquila.

No se si deu m`ho pagarà i tant me fa. Els meus fills si que ho faran.

curses

Hola,

escric molt content aquest post. Us explico;

com sabeu tinc un fill de deu anys i una nena de vuit. (sembla que fos ahir que a la cuina d`on traballava hi havia un retol que deia "els dontus i les pastes d`avui son cortesia d`en chamb, que ha estat pare d`una preciosa nena). També sabeu que des de fa cinc anys i mig no visc amb ells a causa de la separació. Però els vegi al matí o no sempre els truco al vespre, cada dia de cada dia. Avui a l`escola feien la cursa de nadal. Era per cursos. Al matí estaven molt macos tots dos en xandall i amb gorro per evitar les molesties del vent gelat. Al vespre els he trucat per preguntar que tal havia anat i he tingut una resposta preciosa; el J ha estat l`últim de cinquè i la M la última de tercer.

qui podria demanar més? soc el pare més feliç del mòn.

Homenatge a les rosses de pot

benditas sean las rubias calentorras
que se follan en el coche a cualquiera
las fulanas que salen respondonas
y vacian a los novios la cartera

las enfermeras que suben la fiebre
las tetas de pezón hospitalario
las gatas que comen gato por liebre
los tigres que no cazan ni un canario

los frivolos culitos bien cuidados
que olvidan los polvos prometidos
y que juegan a preyslers y famosos

los humedos coñitos de las guarras
que fabrican mas egos engañados
que las paginas web de matrimonios


Joaquin Sabina
(modificat per chamb)

chamb curiositats

Avui tindrem post didactic. Doctor Chamb us parlarà de tres espressions d`origen certament violent que han esdevingut aforismes d`ús habitual.

Vet`los aqui;

1) delmar. Les legions romanes estaven formades per nuclis bàsics de deu homes.
Si la seva lluita no havia estat el suficientment aferrissada, un dels pitjors
castigs que podien rebre era l`obligació que tenia cada grup de deu homes de matar-ne un d`ells. No es creu que fos massa comú, però si que algún cop es va utilitzar.

2) Hecatombe. Certes polis de l antiga grècia tenien una festa on es mataven cent (100)bous. Si recordeu l`imatge de Apocalpse now on maten un bou a cops de matxet, us podeu fer una idea de com debien ser les imatges de l`esmentada celebració.

2) Defenestrar. A l`europa central quan canviaven a la brava de governant, i no era del tot infrequent, tenien el costum de pujar l`infeliç a l` edifici més alt de la ciutat i tirar-lo per la finestra. Si algún sobrevivia al primer impacte, el tornaven a pujar i som-hi altre cop avall¡¡¡

Els Sandinistes, Barnils , Chavez i Ferran.

Recordo amb nostàlgia els anys dels sandinsites. Jo els tenia una mania terrible i aqui tot eren plataformes Sandino Vive i articles i tonteries a favor d`aquella colla de criminals idiotes. Era paralel al odi visceral que despertava Reagan i els USA. VA ser fantàstic quan Reagan i el gran James Baker van aconseguir que convoquessin eleccions. A les primeres van fer unes tupinades tan escandaloses que fins i tot la premsa espanytola ho va reconeixer. A la segona ja no en van poder fer, i tota la capullada progresita catalana estava preparant la celebració de la victòria de la banda de Daniel
Ortega. Però vet-ho aqui que no van poder fer prou trampes per guanyar i va sortir guanyadora Violeta Chamorro. Va ser dels dies més feliços de la meva vida.

Recordo una tertúlia a la ràdio en que el gran Ramon Barnils va explicar que la derrota dels sandinistes era una gran notícia per Nicaragua. Més o menys va dir: "els sandinsites son la colla més incompetent que es pot imaginar. És inconcebible com es pot ser tan burro d`organitzar unes eleccions i perdre-les. No hi han precedents a la història de l`humanitat."

Sens dubte el gran Barnils s`ho passaria d`allo més bé amb la derrota de Chavez, a partir d`ara una figura en ple descens.

Sort te però d`estlviar-se la vergonya de veure com un polític al parlament amenaça directament periodistes sense cap tipus de vergonya.

Que bé anirien uns quans Barnils per desfer.se de la crosta dels imbècils.

la jefa de marketing (2)

Vam continuar parlant de música. Big A, ens va explicar que no és el mateix un concert que una òpera, el concert és sense la representació. Ens va aconsellar també que per gaudir de l`opera és bona idea coneixer la història que s`explica, ell va replicar;

-a no si eso ya se puede hacer leyendo por los rotulitos que pasan.
-Big A; bueno si, eso son los dialogos, pero es interesante saber de que va la historia
-PAtricia, es lo mismo, no? pero el caso es que es un rollo la opera, ademàs tenia que salir fuera a fumar...

de la opera vam pasar al Jazz, aqui ens va fer saber que l`amoina el pas del temps..

Patricia; -por cierto, teneis que decirme donde hay un local de Jazz en Barcelona, que
quiero entender de Jazz antes de que me venga la menopausia.
Chamb i BigA al uníson; comor??? que tiene que ver el Jazz con la menopausia???
Patricia;- es que es una musica como de jovenes, me ha pasado la juventud y és un tema que no he conocido, el Jazz.

Li vam donar l adreça d`un local de jazz barceloní. Que Deu els agafi confessats.

la jefa de marketing (1)

hola,

avui us delectaré amb un extracte de converses mantingudes amb una sra que ha esdevingut la cap de marketing i relacions externes d`una de les meves empreses.

L anomenarem Patricia. Va neixer pobre, va arribar a pija d alt nivell i ara viu en el limbo.

Havia quedat amb ella i per un atzar de nostre senyor va apareixer a la mateixa hora big A.

Només seiem a taula i la Patricia espeta;

- sabeis? me he apuntado a un curso de catación de vino¡¡¡ me hace mas ilusión¡¡¡
-chamb; cata Patricia, se llama cata y no catación.
-Patricia; a bueno, eso,si. Yo es que soy abstemia sabeis? por eso entiendo poco.
-Big A; eres abstemia? entonces si no bebes ni vino para que quieres entender?
-Patricia; para estar a nivel, ya sabes en las conversaciones. No para entender mucho
pero para saber si un vino es blanco o negro..
-Big A; bueno mujer, eso es facil¡¡ lo distingues por el color.
-Patricia; ya, bueno, y todas esas cosas...que va bien con cada comida que si el blanco va con el pescado o eso.

aqui vam tancar el tema vins.

continuarà....

Chamb gastronomia. Fifty Five.

Hola,

escric aquest post en la tranquilitat de que em llegeiu un grup més o menys estable i reduit. Les visites a aquest blog oscil.len entre 20 i 30 al dia, de les quals una tercera part acostuma a ser meva.

No hi ha , per tant, perill de que amb el que diré avui, es popularitzi en excés el lloc del qual parlaré i del que el mai prou ben ponderat Dessmond n`ha fet esment.

Es tracta del fifty-five, a Bruch número 55. Escric el que vam sopar ahir perque és una altre manera de gaudir-ne.

De primer vam repartir.nos generoses racions de ;

1) esparragos cojonudos amb maionesa casolana. (recollits a mà pel propi Indurain)
2) favetes saltejades amb pernil.(d`aquelles tan catalanes que son casi inconstitucionals)
3) daus de salmó fumat amb oli i pebre. (Salmó tan o més bó que el del SEMON el dia que el Sostres no se l`ha menjat tot, que ja és moltissim dir)
4) pernil patanegra.(tret de contrabandu d`extremadura)
5) FOIE amb torradetes. (marca Richelieu Carte d`or).

com que venien de la manifestació ho vam regar amb un costers del segre per fer païs.

Cap dels assitents (dessmond, dos amics del desmond, la Grécia i el vostre servidor) podia menjar gaire més després de les enormes safates de tot l `esmentat.

Però vet-ho aqui que faltaven els segons¡¡¡

1) Dessmond; pasta fresca amb salsa de tòfona. (jo crec que a cada plat hi posen mitja collita del lluçanès). Acompanyat de rallador de parmesà "a volunté"

2) Amic 1. Filet de bou amb la mateixa duresa que la mantega

3) un tronc de lluç tan gran que vam sospitar que era transgènic.

4) Grecia, esquena de càbrit al forn. Amb toc de tots els aromes posbibles entre Maó
i Guayaquil

5) Chamb; olla de favada. Era tan gran que la da donar per dos grans plats meus, un de l`amic 1, un de la Grècia i dos de Dessmond (mare de Deu quin saque que té¡¡) i encara en va sobrar més de la meitat (us juro que no exagero).

De postres flam per anar preparant terreny a uns maltes que per si sols justifiquen l`independència d`Escocia.

Mira que he voltat restaurants a Barcelona, i molts d`ells bonissims. Però aquest és sens dubte el millor a nivells absoluts. I si fem relació qualitat preu , no crec que sigui superat per gaires a tot europa.

Només espero que si hi aneu, m`ho agraiu publicament

La Manifestació. Els Miserables.

Hola,


ja us faré una crònica una mica detallada de com vaig veure la manifestació. Només volia ara donar de com en son de baixos i lamentables els ecosocialistes. Mireu amb
quina pancarta es van despenjar els molt gilipolles. Ja se que de la Camats no s`en pot esperar gran cosa més. Hem de suposar, a més , que el lema aquest de Mas i Duran oporunistes esta beneït pels Saura, Guillot, Bosch i aquella dona histèrica que tenen.

Per cert , vaig fotografiar la capçalera de IC per veure si hi era "ella", analitzaré la foto a veure si la veig.

Fills de puta socialistes

Ei,

sembla ser que els del PSC estan una mica amoinats per la manifestació de demà.

Per començar han elaborat un decàleg per culpar CiU de tot; des de l`assassinat del Kennedy fins el tsunami de 2005. Aixó no em sembla tan malament , que es retratin aquesta colla de cinics.

El que demostra com en son de cabrona és que aquest matí han fet sortir el titella de la UGT al programa del Cuní a dir que ell no hi anirà perque la manifestació no servirà per res.

Que en son de fills de puta eh¡¡

Us creiem de debó que la manifestació de demà serà inutil siguem els que siguem?

manifestació dia 1

Lluny de voler comparar-me amb en Marc Arza , voldria si em permeteu escriure algun motiu per venir a la manifestació del dia 1;

1) tocar els nassos al Jimenez Losantos
2) acollonir el Montilla
3) que el Zapatero digui a la mona de seda "y si les damos alguna subención, se van a callar?"
4) amb sort tenir el Carod aprop i poder mantenir un intercanvi franc d`opinions amb ell. (si els camises pardes us deixen, es clar)
5)poder cridar "Tura a la basura" , al passar per davant d`interior.
6) sentir.se extra de port aventura al passar aprop de la catedral i que els turistes mirin.
7) no passar vergonya els dies següents per no haver-hi anat.
8) tenir l excusa de fotre`s carajillos conyac o orujo abans de començar per aixi fer.se passar fred.
9) tenir l`oportunitat de demanar un autògraf a la Nuria Feliu.
(podeu riure dels que la imiten ,però ella sempre al peu del canó , que collons)
10) Saludar al taxi driver.
11) anar després de putes els que deixeu la dona al Ikea (després eh, no foteu)
12) poder fer.se fotos amb el movil amb un motiu coherent.
13) no passar vergonya al veure que l`Espar Ticó amb els seus vuitanta i escaig continua lluitant com al primer dia i tu ets un mitja nena.
14) poder veure que la Marina Llansana no val res al natural
15) comprobar com de gorda d`ha posat la Dolors Camats des que menja calent.
16) comparar les ulleres de la Imma Mayol i la Marta Ferrussola.
17) coneixer alguna de les quatre mulates, quatre , que penso portar a la mani
(els he dit que és per l`independència de CAtalunya, i que coneixeran molts catalans desitjosos de casar-se)
18) passar per davant del odiós portal del angel i tenir l excusa per no entrar a cap botiga.
19) comprobar que encara existeix la Casa de la Estilografica.
20) anar a fer una caipirinha a la cockteleria Tripode, del Born de Barcelona. Alla podreu saludar a la Toni, la deesa d`eban.
21) tocar els nasos a la Carme Chacón.
22) veure quin partir fa grupet més gran, ERC, CDC o UDC. (no menysvaloreu els d`UDC ; son molt disciplinats.
23) jugar a veure si veus algú amb pinta de ser d`IC.
24) intentar que el David Madí et signi el llibre.
25) insultar o aplaudir (al vostre gust) al Salvador Sostres.
26) podeu posar.vos alguna vestimenta llampant per veure si sortiu a la tele (dificil a TV3, faran un reporatge de 8 segons)
27)perque som molt més dels que ells volen i diuen.
28)per comprobar que hi haurà gent del barça i de l espanyol.( de l`espanyol menys)
29) en algun moment d euforia podràs sentir-te descendent moral dels almogavers, aquella colla que van aterroritzar el mediterrani al Segle XIV.
30)per unir-te a alguna cantarella insultant la maleny alvarez.
31)per dignitat, collons.
32) per poder sentir llastima al veure l`home Benach. I instants després sentir vergonya nacional al comparar.lo amb Barrera, Coll,Xicoy, Reventós i Rigol.
33) per no passar un altre dissabte patètic de compres pel centre del teu poble troban.te amb tot de gent que no tens res a dir-los.
34)per no ser un amariconat. (res a veure amb l`homosexualitat, ojo)
35) per tenir excusa aquest any per no anar a la fira de santa Llucia ("ja hi vam pasar")
36)perque Churcuill, McArthur, DeGAulle hi anirien.
37)per bloquejar la sortida dels sempre odiosos bus turistics.
38)per aconseguir que per un dia la plaça catalunya quedi llire dels musics peruans.
39) per fer ràbia al Antonio Robles (el conec de fa anys i sempre ha odiat profundament catalunya).
40) perque no s`han de saber negociar taules als escacs.
41) per fer cap al fifty five amb dessmond i la seva troupé de gourments un cop acabat.(si us voleu apuntar sou benvinguts)
42)per poder veure la Grécia al natural i dir.me si esta bona o no. (obvieu comentaris del que explico al blog, per favor)
43) perque si tu l estires fort per aqui i jo l`estiro fort per alla segur que tomba, i ens podrem alliberar.
44) per que ens desitjin bon viatge als guerrers, i tinguem plaer dels cossos més ardents.
45) per poder sentir.nos orgullosos de Catalunya.
46) pels qui ens van salvar els mots.
47) perque tenim raó.
48) l` Eliseu Climent també hi serà.
49) perque si algú que ha fet tantes coses com el Jordi Pujol hi va amb l`il.lusió de quan va començar a fer pintades, és que no té vergonya nacional qui no hi va.

50) i ni que tot l anterior fossin mentides, son mentides que valen la pena

Bronques

Hola;

tota la meva audiència sou gent cultivada i observadora. De ben segur que no s`us haurà escapat el fet que la gent d`exit acostuma a tenir mal caracter. Sobretot a la hora de tractar amb col.laboradors i subordinats. És del tot sabut que la gent treballa millor quan sap que tindrà bronca si no ho fa bé.

Els exemples son múltiples; el gran mestre Puyal (dempeus), Stanley Kubrik, Bill Clinton, Tete Montoliu i moltissims d altres que podriem citar. Molta gent que va treballar algun cop amb ells no ho volia a tornar a fer baix cap concepte (homenatge al gran Joan Gaspart).

No estic dient que la mala ostia sigui condició suficient, però si que afirmo que és necesaria.

Jo soc molt tou. Els pocs cops que he hagut d`acomiadar algú he dormit molt poc les nits abans.

Però heus aqui que les poques vegades que perdo el control del comportament, resulta que funciona.

La meva ex ha aconseguit durant més de mig any que el nostre fill no vagi a teràpia
psicologica malgrat que des de l`escola ens ho recomanaven insistentment. Els motius
del seu comportament no venen al cas i de fet no els puc compendre.

Però vet-ho aqui que avui he perdut la paciència i li he fotut tals crits que m`acaba d`enviar un msm dient que demà demana hora al lloc que ens deua l`escola.

Ho farà o no, però que un personatge tan obtús com ella envii aquest missatge és un èxit de proporcions bibliques.

En fi, ja he fet una mica de separat, que feia temps que no us recordaba aquesta faceta meva.

Bascos

Molt es parla avui de que la Maleny Alvarez va salvar la moció de reprovació gràcies als PNB i al BNG. Això demostra perque va servir l`invent aquell de
la "declaración de Barcelona", del poc enyorat Pere Esteve.

Sovint penso que el millor motiu per demanar l`independencia és desempallegar-se de Bascos i Gallegs. Els segons son liants i embusters. Ens venen peix molt normalet com si fos caviar, quan el poc bo que treuen s`el queden ells. Son especialistes en fer-se la victima i viure de subvencions i almoines. I traidors, son molt traidors.


I pitjor els bascos, l`unica societat matriarcal de l`hemisferi nord. Son una màfia tancada que només fa negoci entre ells. I no és que siguin cap maravella treballant, sort van tenir d`anar a rebufo dels anglesos.Ja em direu si coneixeu alguna empresa catalana que s hagi instalat amb èxit al païs basc.
Recordeu la mala llet del Goicoechea entrant al Maradona o al Schuster. Això son els bascos basicament, i poca cosa més.
Algú em dira que cuinen molt bé. Jo responc que és la manera que han inventat les dones basques de tenir els seus homes tancats i esclavitzats.

A nivell econòmic son la pitjor rèmora que tenim juntament amb andalusia i extremadura.

Aneu esperant solidaritat de bascos i gallecs aneu....

Manifestació

companys¡¡¡

el proper dissabte dia 1 de desembre hi ha manifestació independentista¡¡¡

Crec que és a les cinc de la tarda a plaça catalunya i que anirà fins l`estació de frança. M`agrada el repte perque el recorregut és llarg i no serà facil omplir.lo tot.



El meu plan del dia és el següent. Ja estaré vivint a Igualada amb la Grécia.

11.00:matí al Ikea d`Hospitalet. Taula de despatx.
13.30dinar al Semon de Santa Fé de Nou Mèxic.
15.OO casa del llibre. Comprar llibre de David Madí i el primer volum de les moemories de Jordi Pujol. (volia comprar un que vaig veure de fotos de l`expedició de Shackelton però pesa massa per portar.lo tota la tarda)
16.00 concentració del grup Chambil al Bar-pulperia del carrer consell de cent, davant del T.
17.00 anar tirant cap a plaça catalunya. A veure si a algun fotograf de premsa li fa il.lusió fotografiar una mulata a la mani independentista.
19.00 direcció OMM a fer uns cuba.libres.
21.00 sopar al fifty five; bullabesa, fabada, perdius , filet de carn danesa , ostres i caviar.
23.00 Atac massiu a una ampolla d`Ovan. En un dia així no hi ha lloc per mariconades.
24.00 proclamació de l`inici del procés independentista, amb uns tocs d`insults personals desproporcionats a Carod, Montilla, Iceta i Chacón. Moments tensos amb votants d`ERC
01.00 enfilar el retorn a Igualada resant perque no em parin els mossos.
02.00 Sexe caribeny de caire semi sado. L`abrandament nacionalista em portarà a fer-ho tot en català per primer cop amb la G.


Sou convidats a les etapes en negreta, 16h davant del T. (Consell de cent entre balmes i Rambla Catalunya).

Interessats deixeu missatge.

kenia (2)

entre la ñ i la ç

Kenia

Aqui teniu el regalet. La foto carnet de la kenia fotografiada sobre el teclat.

a la mierda¡¡, vayase usted a la mierda¡¡¡

Li deixarieu?

estavem ara parlant del llibre del David Madí. Es veu que diu que l`unic socialista que és un polític de primera fila és el Miquel Iceta.

Jo aquest personatge no el puc veure des que poc abans de les primeres eleccions en que es va presentar el Maragall es va declarar publicament homosexual. Vaig trobar que era un gest tan profundament gilipolles que només podia ser d`un personatge lamentable.

I mireu , als que teniu fills us pregunto; li deixarieu el vostre fill o filla un cap de setmana mentre sou fora per algun motiu?

Llibre de Sala Martin

Em preguntava l`altre dia l amic Mikel que em semblava el llibre del Sala Martin.

Molt i molt bé la veritat. Tant entrevistat com entrevistador estan a un gran nivell. I obviament a infinita distància del promig actual del nostre païs.

Poca cosa puc afegir. Només comentar que el vaig llegir sencer a l avió en un vol de moltes hores. Normalment pateixo als avions per la sequedat de l`aire. En aquest cas haig de dir que llegint algunes parts del llibre s`em van fer llagrimes que em van salvar del tràngol.

chamb a Argentina (6). Detalls.

Algunes notes que vaig pendre.

1) estaven en un hotel al costat d`un resacacels dels anys 30 estil batman. Es diu Cavana o Cabana. Esta construit al costat d`una esglesia. Es veu que a una millonaria americana (dels EEUU vull dir) li van prohibir casar-se per l`esglesia perque era separada. Com a venjança va comprar el terreny y va fer construir el rascacels just davant de la esglesia on no la van deixar casar.

2)Ser català esta ben vist a Argentina. Per entrar a discos o bars abarrotats, el nostre soci argenti ens portava per la sortida i fotia el rollo que erem "un grupo de emopresarios catalanes". I tots a dins. (també influenciava els 50 pesos de propina,aixo si).

3) Els meus socis van diariament de putes. Un d`ells l`endemà va a misa per aconseguir el perdó. (l`obté rapidament perque mai s`hi esta més de cinc minuts).

4) Un dia anavem en taxi. Dos catalans al darrere i un argenti al davant. Mentre els catalans parlavem per movil (funcionen perfectament sense fer res ) vaig sentir que el taxista li deia al nostre amic ,"que catalan mas lindo hablan sus amigos¡¡¡, precioso idioma es.". I mira, em vaig emocionar una mica.

5) Un jugador normal de la primera divisió argentina por cobrar entre 100.000 i 150.000 us$ per temporada. Sent aixi es normal que a la que destaquen una mica volin cap Europa.

6) a Buenos Aires es normal veure indigents dormint al carrer, molt mes que a Barcelona o qualsevol altre lloc`d`Europa. També és normal que estiguin llegint abans d`adormir-se.

7)Un dia vaig estar caminant una hora i mitja. En el mapa de la ciutat (part central eren dues cuadricules de les 56. Normal si pensem que hi viuen entre 12 i 13 milions d `habitants.


amb aixo ja casi estic del tema argentina, només falta la foto de la Kenia.


este uau, que les vaya bien

chamb a argentina (5). El succés de travesti.

heus aqui la primera ensopegada de chamb al pais austral.

Dimecres era la darrera nit. Vam anar convidats al camp del River Plate. Després tots a un local tipus Trauma. Al cap de poca estona em vaig separar del grup per dirigir.me caminant a la cafeteria de Carlos Pellegrini-Cordoba. Estava ple a vessar, a Buenos Aires l`ambient comença el dimecres. La kenia no hi era però si la seva germana i les seves amigues. Vaig pendre en solitari un gin tònic i al marxar em vaig acostar a la taula de les dominicanes a acomiadar-me.

Al sortir vaig agafar avenida Cordoba en direcció a Plaza San Martin, on teniem l`hotel. Resulta que l esmentat carrer es com la Ronda San Antoni, hi ha una puta rara a cada cicuanta metres. En un moment donat una tia (o travesti, no estic segur), s`em va posar al costat amb propostes suposo que guarrotes, tot i que jo no entenia la majoria de paraules. No vaig ni parar, li anava dient que no, que moltes gàcies però que no perdés el temps amb mi. Va caminar al meu costat uns trenta o quaranta metres, i de fet a travessar un carrer petitet crec que em va agafar del braç. El cas és que finalment va desistir i dient.me ciao es va separar finalment de mi. Vaig veure que de seguida va agafar un taxi; i en aquest moment ho vaig veure clar: m`havia fotut alguna cosa. Vaig passar revista rapidament a les butxaques;

1) la cartera hi era; uff...hagués estat el pitjor¡
2) el mòvil també; uff..no se ni com s anula i el tinc ple de telefons i adreces sense guardar.
3) la càmara........no¡¡¡¡ no hi era. La guarra dels grans pits s`havia emportat la cibershoot que tenia mig any i totes les fotos d`aquest viatge.



ja m està bé, en soc conscient. Però sap greu perdre els records dels partits de boca i river, les obres que haviem visitat , jo en algunes localitzacions de la ciutat i sobretot la sesió fotogràfica amb la dominicaneta.

Menys mal encara que m`havia donat una foto carnet d`ella. En faré una còpia i us la posaré, a veure que us sembla.

chamb a Buenos Aires (4).Nit amb Kenia.

hola,

les llarguissimes reunions de negocis, visites socials i esdeveniments varius m`han obligat a continuar amb el meu dietari un cop retornat a la nostra deseseperant catalunya.

Vaig estar el dimecres al partit River-Arsenal. Hi havia molt ambient era una semifinal d`una copa semblant a la UEFA. Mal rollo al final perque els locals van perdre als penals.

Però anem al que més us interessa, el tema Kenia. Vaig organitzar per dimarts a la nit una trobada entre el meu grup i set (7) dominicanes, entre elles la Kenia i sa germana. Els argentins estaven aterroritzats per si els veia algú conegut. I dels catalans un estava semi depre perque fa poc que la seva dona l`ha deixat pel professor de tenis. Total que va ser una mica desastrós perque els molt cabrons van fotre el camp a la francesa i em vaig quedat sol amb les dimonies caribenyes. Tampoc va passar res, van canviar totes de taula a la recerca de nous turistes deambulants.

Jo em vaig quedar amb la kenia i una que no tenia permís oficial per estar en aquell bar. Li vaig donar 200 pesos a aquesta noia per compensar les molesties. Al cap d`una estona em van trucar als socis; estaven sopant al Barri de Chacarita. Alli vam a anar en taxi fent manetes. Vam sopar com si fossim novios. He de dir que es va integrar molt bé en el grup. Es va limitar a respondre quan li preguntaven.

En acabat els altres van tornar al black a buscar putes, i jo i la kenia vam anar al hotel. Es costum que es registrin com a clientes de pas, els fan ensenyar el passaport i tot. Haig de dir que el moment d`estar a recepció va tenir el seu morbo. I és perque en aquell moment havien arribat un grup dels USA. Com que els homes s`els feia la boca aigua i les dones la miraven amb odi, el recepsionista nocturn ens va fer passar per davant de la cua.

No espereu gran cosa del que va passar a l habitació. Va estar contentissima de poder utilitzar la super dutxa. Em va dir que a les cuatre hauria de marxar. En poca estona la vaig convencer que es quedés. Vam estar xerrant i al final em va explicar la vida i miracles d`ella i la seva germana i de les amigues que havien vingut. Em va revelar també el nom real de totes elles i com havien arribat on eren.

Només em van decepcionar dos detalls; 1) els pits eren més petits del que jo esperava, feia servir sostenidors amb rellenu. 2) no em feia petons a la boca.

La part més divertida va ser la sessió de fotos, tots dos ens ho vam passar bé i va ser l estona que vam riure de debó.

Després vam dormir abraçats, jugant a ser una parella real.

L unic moment xungo va ser quan va trucar la meva novia d europa quan eren les set i ens va despertar. Em vaig sentir una mica culpable.

Vam esmorzar junts, casi sense parlar.nos i sense mirar.nos als ulls.

Abans d acomiadar.nos em va donar una foto carnet seva. Us volia publicar part de la serie fotogràfica, però va succeir el que anomeno ; EL SUCCÉS DEL TRAVESTI, que us explicaré demà.

chamb a Buenos Aires (3)

(continuació de la conversa amb una dominicana tremenda que es diu kenia)

-Chamb; mira kenia, no te voy a contratar pero si me haces compañia un rato mientras hablamos te pago 100pesos.
-Kenia; 100 pesos? no es mucho señor , es que si me voy de aqui pierdo oportunidad de ganar mas
-chamb; solo estaremos diez minutos, mientras termino el café con leche.
-Kenia; ah¡¡ no quiere que vaya con usted a su hotel y conversar?
-Chamb; no, no kenia, me referia a hablar aqui. Si te llevo al hotel si que acabaria pasando algo, que no soy de piedra-
-Kenia; ok, ok, es que a veces me pasó que señores me contrataron solo para conversar en su habitación con tranquilidad, sin hacer nada
-Chamb, no, no,no vayas a pensar que tengo problemas psicologicos o de personalidad. Me gustas demasiado para llevarte a mi habitación.

Vam estar efectivament conversant sobre quan de temps feia que era a BBAA. Te 25 anys
, un fill de dos que viu amb sa mare. Va tenir el fill amb el seu novio de tota la vida, que la va deixar per una altre al neixer el nen. Es perruqera de profesió i la seva il.lusió es viure a espanya fent de la seva feina. Tenia les ungles molt llargues pintades de vermell, amb unes filigranes de plata dibuixades per sobre.

Em va insisitir diverses vegades que volia estar en "eso" poc temps, per després sortirse´n i viure amb el seu fill i un marit que espera tenir algun dia.

En fi, que hem quedat avui amb ella, sa germana i cinc amigues mes amb el meu grupet d´amics.


Ahir vaig estar tot el dia en dues reunions, una de deu del matí a dues i l altre de cuatre a nou del vespre. Sempre amb gent de molta pasta i molta inlufuencia. Peró tancat alla poques coses em van passar. Aix}o si ,a la hora de dinar teniem un tio a la taula de costat que s´assemblava molt al loquillo i que va resultar que ho era.

Chamb a Buenos Aires (2)

Finalment al primer dia vam anar a sopar a un japonés per votació dels altres 4 (ja te nassos anar a un japo a acabant d arribar a BBAA).

Després vam anar a un lupanar que es tipus Bailén 22, molt popular entre els visitants de negocis. Es diu Black. El gran avantatge es que les ties tenen prohibit dir.te res si no les convides tu. M´hi vaig estar un quart d´hora i vaig anar camí del hotel, volia passar per un lloc que m´intrigaba. Havia vist en les dues visites anteriors una cafeteria tipus la oca que sempre esta plena de dones ben arreglades.

Hi vaig entrar i em vaig asseure encarat a un grup de mulates com les que m´agraden . De seguida una amb top verd champany em va mirar i em va somriure. No sabia que fer al comencament peró al final li vaig fer un gest per si volia venir a seure amb mi. De seguida ho va fer, es clar. El nucli del diáleg va ser més o menys aixi;

-chamb; pero cuentame, como es que hay tantas mujeres en esta cafeteria? es sorprendente.
-Kenia (aixi es deia, ho sento) ; es que las mujeres que estamos aqui estamos trabajando.
-Chamb, a vaaaale, te entiendo. Es que soy de Barcelona y ahi no hay sitios asi-
I cuanto cuesta contratarte?
-Kenia (amb cara de poker), por una hora 100euros (es una barbaritat peró ella ho prova)
-Chamb , carai que carp. Pero en todo caso no quiero hacerte perder el tiempo, no quiero irme con ninguna chica
-Kenia, i como es eso? no te gusto?
-Chamb, si que me gustas , si. Pero es que tengo mujer en Barcelona, y soy un hombre fiel
-Kenia, ayy que biennn¡¡¡¡¡ que suerte tienen algunas¡¡¡
-


(continuará, se m acaba el temps de internet a l´hotel)

chamb a Buenos Aires (1)

Ens van cancel-lar el vol de divendres a la nit i hem hagut de sortir dissabte. Ens van a portar a un hotel aprop del aeroport de madrid que te 900 habitacions i que sembla la seu del Partit Comunista de la China. Vaig veure unes families peruanes també amb vol cancel-lat que estaven contentissims d´estar en un hotel amb tant de luxe, tot brillant i modern.

No se si a vosaltres us pasa, peró la primera nit fora de casa et ve com un enyorament tonto. Penses més en la familia i en la fragilitat de la vida.

Durant el vol he llegit tot el llibre de converses amb Xavier Sala-Martín. M´ha fet grácia que en la mateixa col-lecció de moment han editat llibres sobre Montserrat Tura, Tortell Poltrona, Joan Puigcercós i Raúl Tamudo.

Després he comencat un de Stevan Zweig. No sabia que Nietzhe havia mort embogit i després de molts anys de viure apartat del mon real.

Hem arribat al mateix moment que el Zapatero, amb tota la comitiva de cotxes de seguretat. A aquella hora feia sol i calor, peró al cap de dues hores esta caient un xáfec de lletra de tango.

Com que encara no he sortit de l´hotel, encara no he vist el mon real que hi ha aqui fora. De moment la única realitat l´he vist al hall mentre ens registravem. Ha arribat una morena amb un vestit groc canari i un escot generós que et feia dirigir la mirada a uns pits grans i apretats. Ha dit que l esperaven en l habitació x. La recepcionista ha trucat i ha demanat, en anglés, la corresponent autorització. La noia ha mostrat el seu pasaport per la seva fitxa de clienta, i després de mirar-me fugacment amb un lleugerisim somriure ha anat a pujar les cuatre escales que porten al Hall de l ascensor.

arrrrrrrrrrrgentinaaaaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡ (2)

Hola a tots,

avui comença el tercer episodi de Chamb a Argentina. Les coses han anat sortint i ja hem invertit bastant capital i de moment amb bons resultats.

Diumenge llotja al Boca-Vélez. La resta de temps tancats en despatxos passant llarguissimes reunions.(em faré fotos estil taxi driver)

Si algú vol un polo de La Martina només ha de dirm-ho.

Intentaré fer una chamb-crònica costumista .

Chamb lliçons de política. Sarkozy.

Hola,

avui era comentat el tema que Sarkozy ha anat amb avió al Chad i ha tornat amb aquelles asafates (no m`agrae la paraula hostesa) i els periodistes francesos.

M`han fet gràcia alguns comentaris que he sentit i que volia comentar;

1) Sarkozy ha deixat Zapatero en ridicul. Com si el ZP necesités algú per fer el ridi, rarament fa alguna cosa diferent.

2) Sarkozy ha demostrat dots de negociador.
No olvideu que França té uns milers de paracaidistes d`èlit al Chad. I a l`àfrica és ben conegut com les gasten. La oferta del president francès haurà estat alguna cosa semblant a ; un milió de $ per al president a Suissa i una carretera de N abhlad a o`kembo o bé la visita de 500 paracaidistes al palau presidencial i un cop d`estat
i unes vacances a la guayana francesa.

3) La mala actuació de La Arca de Zoé (ja te nassos el con, per cert), no ha de malmetre l`imatge de les ONG-.
De fills de puta n`hi ha i n`hi haurà, no ho dubteu. I les ONG n`estan plenes, començant per les dues grans màfies mundials; el COI i Green Peace.

Jo només m`en refio d`Umbele per a l`africa i de Chamb Latin World Aid.



PD, i per cert; creieu que el Sarkozy s`haurà beneficiatl alguna asafata? Jo crec que no però perque no ha volgut,

li envio?

Poema para una puta de lujo



Tenias una cintura de avispa
y ojos verdes marihuana

En tus sueños de niña pija
conquistabas doctores,

los malos que sabian de mujeres
no te abrian el cordel

Pezón de fresa, lengua de caramelo
verbo viperino, corazón encharcado

gastas el dinero de la pupila hambrienta
de los hombres maduros

por esos labios, por esas caderas
me habria matado yo

ahora que si me desvelo
ya nunca es por rencor

Al infierno se va desde el clinic
por atajos, mentiras, recetas

Ayer cerraste la luz y pensaste;
donde estan las promesas que me hiciste
cuando te creia mi poeta?

Terminaron muy tristes
tu las hiciste abortar

les dones de passeig de Gràcia

Hola,

avui he fet un encàrrec a Passeig de Gràcia. Em sobrava una mica de temps. He deixat la moto davant del majestic i he anat cap amunt casi fins diagonal i després he baixat per l`altre vorera. M`he anat fixant en les noies; Vestits cars, llavis pintats, ulleres Gucci, tacons alts, cares de puta de luxe, de mala ostia, mirant els tios amb aspecte de tenir pasta, joies autèntiques, peluqueria de categoria, caminars de model, aroma de gin tònic....


Quina diferència amb Rambla Catalunya ; ple de antigues universitaries de carreres humanistiques anant de compres amb sa mare, sabates planes, texans amples, bosses del Boulevard Rosa. Ni una buscona. Ni una mirada de desig. Gent amb el Pais sota el braç, gabardines negres, ulleres de pasta, funcionaris, votants de ERC, tietes de poble, cabells resecs, moros davant el consulat del marroc, la cerveseria Catalana al carrer mallorca, tangas per fora de faldilles amples,.....una catastrofe total¡¡¡¡, l`aroma enganxós de l`orxata i la cervesa...


Anirem a Passeig de Gràcia
Es alli on l Aristrocràcia
acostuma a pendre el sol.

chamb tonteria

Hola,

Dr.Chamb sempre aconsella pendre les decisions al matí. És quan el cap funciona millor i els raonaments es fan amb més logica. Disenyar una estratègia al vespre o a la nit és tenir molts números per fotre la pota i/o equivocar-se.

Mireu si no que em va passar ahir a la nit; vaig pensar

-Chamb llest; "..has de canviar l`hora del despertador.."
-Chamb tonto; "...a no, que no cal...com que la difeència entre la hora i l`hora del despertador es manté constant, doncs no cal perque l`efecte total serà el mateix.
-Chamb llest "..chamb , chamb....le feina ben feta no te fronteres..no em siguis chapusa¡¡"-Chamb totno "va collons ....ves a dormir.."

I dormir vaig anar, fins les cinc del matí.

la desaparició dels penjats

Avui farem una reflexió de caire antropològic;


tots el que som una mica peculiars o amb tendències antisocials sabem el que és sentir-se penjat.

És dur que arribi el cap de setmana o algun esdeveniment i estar sol i sense ningú amb qui compartir el temps. Especialment dolorós son esdeveniments com cap d`any , Sant Joan o algun gran partit del Barça. (menciono aquests tres perque son els que sempre em trovaba jo sol a casa).

Jo n`he sigut un gran especialista en estar "penjat". Ben bé per culpa meva, sempre m`ha estat dificil aguantar la resta de gent. Odiava i encara odio el que s`anomenen "colles" de parelles. Em sembla bé que la gent les formi, però soc materialment incapaç de formar-ne part. Ni jo vull ni mai he estat ben acceptat en aquests grupuscles. El motiu d`aquesta inadaptació social quedarà pendent per un altre post;
avui voldria proclamar solemnement la mort del fenomen dels;

Penjats (contemporaneamnet anomenats Frikis)

els qui erem /som frikis, solitaris o raros com vulgueu ho som per tenir un focus d`interès localitzats i concrets, o una manera peculiar de veure el món. Si t`agraden temes raros, ja sigui el Jazz o les cultures precolombines doncs és dificil trobar companys de viatge.Igual passa si tens un sentit de l`humor peculiar o una manera de relacionar-te poc convencional. De fer abans era practicament impossible. Però amb internet tot això ha canviat. Els frikis ens localitzem institivament a través de la xarxa i de manera física o virtual formem grups que van del tema més intel.lectual al més prosaic. Mireu un parell d`exemples; els afeccionats al book crossing de barcelona tenen una web per on es comuniquen i a a partir d`aqui organtizen trobades literaries. També son molts els grups de solterones afamades que organitzen sopars els divendres o dissabtes i conviden mascles despistats que es disputen com una familia de lleons es disputa una zebra recen caçada.

En tot cas avui és molt més facil trobar el propi cluster dins l`eixam global.

Mireu.ho com vulgueu, però jo crec que és l`avenç que inicia el segle XXI.

L`imbècil

aquest és en Francesc Baltasar i Albesa.

Recordeu bé aquest careto quan a anant a Barcelona arribeu a l`alçadada de Sant Vicenç dels Horts i hagiu d`anar a 80km/h.

Aquest paràsit ha viscut tota sa puta vida del erari públic. És un perfecte inútil simpàtic i vividor. L`he vist sovint al Dry Martini foten-se gin tònics que segurament paguem entre tots els catalans.

No té ni puta idea de res, i ja és impossible que l`arribi a tenir.

Segons com alimanyes aixi poden arribar a cauré bé, es pot pensar que son inofenius.

Ben al revés, amics. Elements com aquest i la inefable Dolors Camats estan destruint el futur de catalunya. Cap directiu empresarial del mon amb dos dits de front se li acuidiría invertir en un lloc amb un govern amb elements com aquest.Feu el que volgueu, però votar fastigossos ex-comunistes com aquests només pot tenir dues motivacions;

1) odies profundament el païs on vius i els teus conciutadans

2) ets un imbècil profund.


Algú em dirà;

-".ei chamb , una mica de respecte¡¡"

Doncs no, cap respecte per qui no s`el mereix.

Algú em dirà;

-"..ei chamb, quina mala ostia¡¡ estàs rabiós¡¡"

Doncs si, absolutament rabiós contra l`estupiesa.

Chamb recomanació.La casita blanca.

estimada audiència, a qui tant estimo i a qui tant dec




acabo de redescobrir una institució barcelonina que encara no han prohibit els progresistes: La Casita Blanca. Ahir una amiga celebrava els 40 tacos en una discoteca barcelonina, la SalaB. Era festa privada de 9 a 2 i després obira pel públic. Han tingut la bona pensada de fer música en directe, un altre dels plaers de la vida que els socialistes han aconseguit casi eliminar de Barcelona.

Xerrant amb uns matrimonis d`Igualada, uns em van comentar que havien demanat preu per un hotel i que els demanaven 300 per una nit. Evidenment es van limitar a insultar l`empleat, que és el que s`ha de fer en aquests casos. Jo no vaig dir res, perque ja prou sensació havia causat portant la Grécia, però ja tenia la meva Chamb sol-lució decidida.

En sortir de la festa vam anar a la casita blanca, sense haver de reservar ni res. Tal com arribes t`agafen ells el cotxe i entres directament a recepció. Per 68 euros tens habitació amb llums regulables, miralls sobre i al costat dels llits , un bany impecable amb tovalloles i sabó monodosis i pots dormir sense limitació d`horari. Quan marxes et deixen el cotxe engegat i de cara a la sortida.

Després hem esmorzat al Dole. Entrepà de truita d esberginia, coca-cola light, croisant sacha de chocolata i cafè´.

Avui dissabte plou, seré tot el dia a casa llegint un llibre sobre la máfia i mirant racons d`internet.

El camarer del Dole m`ha recomanat baixar "ay que calor" a travé de l`Emule.

Chamb sociologia

Benvolguts;

És un clamor entre la blogosfera, altre cop, la petició de que Chamb es pronuncii sobre l`esdeveniment de l agressió a la noia ecuatoriana per part del quillo de La Colonia Güell.

El meu pronunciament oficial és el següent;

1) Aquest tipo de fills de puta sempre han existit. Abans els agafava la guardia civil o els mateixos municipals i els fotia una somanta d`osties com a escarment. I escolta tu, aqui paz i después glória. Ni fiscals ni periodistes ni históries. Ara posem cámeres amagades a les comisaries dels mossos peri si son poc amables amb els quinquis.

2) no podia faltar l`aparició d`un grupo faminista remarcant que es tracta d`una agressió masclista.

3)El govern d`Ecuador hauria de començar per demanar perdó als ecuatorians per tenir un païs tan cutre i miserable que la gent ha de marxar a eropa per proseprar.

4) El govern ecuatorià també hagués pogut anar amb més diligencia amb aquell assassí en série de Machala que van tenir vuit anys a la preso per matar cinc o sis nenes i després va venir a Lleida i de seguida va matar una catalana de 18 anys.

5 ) ja serà molt si l`element aquest no el fan sortir a gran hermano o alguna cosa així. Avui he sentit un periodista (Martí Perarnau) a RAC1 que deia que això no és periodisme. Doncs miri sr. Perarnau, serà periodisme repugnant però és el que hi ha.

6) A Ecuador el tema deu ser un escandol nacional , però la Grecia aqui ni se n`ha enterat.

Viva Zapatero (talante por detràs y por delante)

ei, que tal tots?

Resulta que haviem quedat el dimecres amb uns amics per sortir a sopar (el dijous es només per al T). Mireu el text de convocatòria del meu amic ex-ecologista que pregonava sempre anar en trasport públic.



Atenció atenció¡¡¡¡ els darrers esdeveniments ens obliguen a modificar el lloc de trobada. Degut a les obres de l AVE sota el carrer còrcega hem de traslladar el sopar¡¡¡¡ Quedem a un bell local de Castelldefels. És molt facil arribar-hi; a les quatre de la tarda aneu a la avinguda martia cristina de Montjuic. Un cop alla pregunteu a uns srs de verd que es fa per anar a Gavá, us faran pujar en un autocar conduit per un sr de Jerez molt simpàtic que us donarà un tomb per la montanya,(amb visita al Palau.Sr. Jordi si voleu).

Després de donar unes voltes per Bellvitge, San Cosme i Cornellà est us deixarà a l andana de RENFE de VIladecans. Alla torneu a baixar de l andana i pregunteu si el bicing ja arriba al baix Llobregat . Si resulta que encara no, doncs camineu per l autovia de Castelldefels i tres kilometres passat el camping "La Ballena Alegre" gireu a l`esquerra. Entreu a una casa molt il.lumidada que es diu "Riviera" i alla demaneu que us indiquin el restaurant "El Mafiós de la Ex.Yugoslavia feliç".



Quedem allà mateix entre dos quarts de vuit i les onze de la nit. No te pèrdua.

I si us perdeu, us foteu. Que jo hauré de fotre això cada dia, ha afegit l`antic votant de forçes progresites.

Maragall

siguem clars;

1) em fa molta pena que el Maragall tingui Azheimer, com tothom qui en pateix.

2) ho ha anunciat el dia després de dir que es dona de baixa del PSOE. És obvi que així ho tenia pactat amb a direcció del partit. Aquest és un fet repugnant per part d´en Maragall i del PSC. Un de tants d`altre val a dir.

3) que tingui la malaltia no treu que ha estat un polític frívol i lamentable. Més enamorat de si mateix que dedicat a la seva feina. Sens dubte el Maragall polític ha fet molt mal a Catalunya i a la política.

4) "vam fer els Jocs Olímpics, l Estatut i ara anem per l`Alzheimer". Típica frase que es defineix com a Maragallada per no dir-ne senzillament capullada o tonteria.


De fet ja fa temps que es sabia que tenia problemens seriosos de concentració. COm també se sap que Montila té un càncer mal curat, i mai ho veureu o sentireu en cap mitjà de comunicació.(i que la dona actual és la segona, que per cert sembla ser que és la que mana. O és per amor al païs que fa de regidora d`urbanisme a Sant Just Desvern).

Nivell d`ingressos

Hola, benvinguts;

com tots sabeu, soc un asidu de les pàgines de contactes.De contactes seriosos vull dir. A partir d aqui he conegut grans persones que han influenciat la meva vida. També algunes desequlibrades semi-perilloses, pero com diu la canço; " but then again to few to mention".

Les tactiques que s`utlitzen per atraure candidats de l altre sexe son variades. La més comú es posar fotos on es surt més atractiu que la relitat.(una mica absurd si tenim en compte que al final t has de coneixer). La majoria de noies diuen que valoren molt la sinceritat obviant que eles son unes embusteres histèriques.

Un dia pensava com millorar els resultats del meu perfil a Match. S`en va ocorrer de posar que el meu nivell d`ingressos anuals esta en la franja 300.000 i 500.000€.
Vaig afegir també que creia en els valors cristians i tradicionals.

Des d aleshores l`eficiència de la meva pàgina ha augmentat més del doble (mesurat en ratios de ties conegudes per mail i de trobada sexual amb ties conegudes).

Reconec que al començament vaig voler creure que sorprenia positivament la meva rectitud moral. Amb els dies he anat veient que potser pesa més la variable ingressos.

Això si, també poso sempre allo de "amigo de mis amigos".

acudit

hola audiència,


us he d`advertir, abans de res, que des que m`he posat un controlador de visites ja se quants sou i des d`on entreu al meu blog. Com que les visites es compten, prometo premi especial per al visitant un mil.lió.

Volia compartir avui amb tots valtros una inquietud que m assalta sovint. Sospito seriosament que la meva personalitat té una tendència al exhibicionisme i al comportament histriònic. No sabria dir si m`amoina aquest fet o no. Si que no vull amagar que sovint em questiono el que diria un psicòleg al respecte.

Una de les manifestacions d`aquest sindrome que m`afecta és l ìmpuls que sento d`explicar acudits de manera diària. Les dues secretàries d`on treballo ja no poden passar sense la meva performance matutina.

Avui ja era conduint a l autopista i he trucat a un departament on se que em poden posar en altaveu i els he explicat un dels millors acudits de la història;

(és en castellà

- en que se parecen un peón de Ajedrez y Mari Trini?

.
.
.
- en que los dos comen de lado.


celestial, no trobeu?

visió nocturna

Hola,

recordeu que us vaig comentar que tinc dues amiges xineses una mica psicòpates?

ahir vaig posar la webcam amb una d`elles. I quan li vaig dir que anava a clapar sabeu que em va dir???

com que tinc el llit de manera que queda enfocat per la cam, doncs que la deixeés engegada i així em podria veure mentre dormo.

glups¡¡ a veure si algún dia em segresta i em tortura en plan Fu-Manchú¡¡¡

marginació

Deia avui el gran Dessmond que ser transexual, català i liberal ha de ser una gran putada.

Hi estic d acord clar. De fet el perfecte perseguit i marginat avui en dia seria el següent prototipus;

- Home
- heterosexual
- blanc
- contribuient
- pare de familia
- liberal
- català


qualsevol d aquestes condicions ja esta mal vista , però totes juntes et condemnen a la foguera.

atreviment

audiència,

aquest matí els de la radio feien un espai de trucar alú per felicitar-lo en plan sorpresa;

Locutor;- Antoniu¡¡ felicitats¡¡¡ que ja fa 27 anys que estas casat amb la Tresa¡¡ (no veig que hi ha d`especial en el tema, però en fi)
Antoniu;-gracies home, quina sospresa¡¡¡
Locutor-;I que heu fet per celebralu?
Antoniu-doncs mira, hem anat aquest pont a Londres, que no hi havia estat mai tu¡¡¡¡
-Locutor 2 (de fet era el Quim Vila); i que? que heu visitat per alla¿ que heu vist?
-doncs mira, de fet ho hem visitat practicament tot¡¡¡ Jo es pot dir que hem vit tot Londres¡


Un n`adoneu¡¡¡ quin crack¡¡¡¡ aixo si que té merit¡¡¡¡ visitar tot Londres en tres dies¡¡¡¡ I tant ample el tio¡¡

Ja tenim super heroi català.

contactes psicòpates

Hola,


avui escric una mica més nerviós que de costum. M he posat un contador de visites i resulta que a part de mi mateix i els meus bloggers amics més proxims, em llegeix més gent. Avui diumenge tinc 20 visites i només tres son meves. Estic, per tant, atenallat per la responsabilitat.

Volia fer esment avui d`un dels fenomens secundaris d`estar registrat a pàgines de contactes. Es tracta del que s acostuma a anomenar "contactes piscòpates" (en veu de locutor antic de TV3. En concret aquell amb barba i cara torta de pan que no recordo com es diu).

Farà cosa d`un any vaig coneixer una noia xinesa, de la marevellosa illa de Henan, i vam sortir un parell de cops. Des d aleshores visita la meva pagina a match, diariament¡¡¡¡ . I posiblement més d`un cop al dia. No és que sigi molest, però sempre tens el run-run que igual es una psicopata que m acaba descuartitzant.

Doncs resulta que fa una setmana em vaig citar amb una altre xinesa (de Shangai), també encantadora i super inteligent. I des d`aquell dia també entra cada dia a la meva pagina. >De manera que quan consulto "ultimas visitas", sempre em surten les dues chamb-xineses.

I si els proposo un trio?

adicció

Q tal?

els meus més fidels i antics seguidors recorden potser "la deesa d'eban". Una amiga meva que fa de cambrera en una cockteleria del Born. Ens veiem poc, però de tant en quant sortim algun dimecres, el seu dia lliure. És una persona que admiro perque se n`a sortit bé a la vida amb unes circumstancies dificils. Algun temps va estar enganxada a alguna porqueria i d aixo n`ha heretat, crec , uma forta adicció al tabac amb hachís.

Vam sopar junts la setmana pasada. La primera intenció per després era anar al Limousine. Però com que ja feia una mica de fresqueta, ella va accedir anar a dormir al Regás. Aixi ho vam fer i tot anava bé. Pero heus aqui que es va deixar l encenedor i al Regás no en venien, ni tenien foc cap dels cambrers. O sigui que no podia fumar de cap manera. Va regirar el bolso de dalt a baix i fins i tot els recons de l habitació per si algún client anterior s`en havia deixat.
Jo creia que entre el cubata, la peli porno i el meu atractiu la tia es concentraria en el que haviem anat a fer.

Doncs creieu.me que no hi va haver puta manera. Es va creuar de tal manera que ni parlava. Va restar inmovil i tensa sense fer.me cap cas. Després de mitja hora llarga de dedicar.li atencions li vaig dir que es vestis i que la portava a casa.
Li vaig fer notar quins eren els efectes de les adiccions al puto tabaco i al puto hachís.

Per primer cop, al deixar.la a casa seva em vaig limitar a que obrís la porta i enfilés escales amunt, sense implarar que em fes una darrera fellatio al portal.

un business pendiente con Pedro Botero....(2)

El concert va començar amb l`hora de retard de rigor. El normal en un païs on fins i tot els eclipsis començen amb retard.

Els protagonistes es van intercanviar dialegs tipus "Un par de Gruñones". I es van alternar monolegs a l estil de cada un. Menció especial mereix que Serrat va demanar un aplaudiment per Sabina amb el següent argument; "..aplaudidle por favor, yo le proporciono aplausos porque Joaquin los necesita y el me proporciona estos bolos porque si no ya me direis que hago. Si se muere Sabina, que les doy de comer a mis hijos?".

Els encendors van apareixer amb "Penelope", y sobretot amb "teniem 15 anys" (la veritat és que no se si es diu aixi la canço.

Vaig observar el típic fenomen Barceloní que tants cops ha descrit magistralment Quim Monsó. Aixi com en les pelicules de Woody Allen sempre n`han uns quants que riuen fins i tot abans de les gràcies i de manera el màxim de sorollosa, per demostrar que ells si que entenen i participen de l`humor Woodylià; també molts individus (sobretot homes, val a dir) van estar tot el concert cantant les lletres amb una mica d`avançament sobre els cantants i a tot drap. Que quedés clar que ells es sabien les cançons. Altre cop vaig trobar a faltar un Kalashnikov a la mà.

Al nostre costat una tia amb vestit verd i ulleres tipus Nana Moskouri va trucar varios cops a no se qui i li deia "--és una pasada, escolta tia....." i posava el movil enlaire perque la interlocutora ogués copsar els emocionants moments.


Van fer tants bisos que el darrer em va enganxar ja casi al tunel cap a l exterior. Un cop finalitzat tot l assumpte ma germana em va deixar al meu cotxe i vaig enfilar cap a Igualada desitjant que els mossos em paressin i poder aixi demostrar.los que no havia begut per sobre del nivell permés.

un business pendiente con Pedro Botero...

hola, avui toca cronista chamb;

Ma germana va aconseguir a l`estiu sis entrades pel concert Serrat-Sabina del Sant Jordi. Tenia la idea d anar-hi els tres germans amb les respectives parelles. Però jo no veia massa sentit a portar la Grécia a aquest esdeveniment. A més el meu amic AS em va regalar una entrada pel Sabina a l auditori ara farà dos anys, i nobleza obliga.

Teniem que recollir les entrades per l angoixós sistema d anar a taquilles abans del concert amb la VISA que s havia comprat l entrada. Era l hora de començar i encara estavem fent cua a la lletra del nostre cognom. Com passa sempre en aquests casos ma germana s havia equivocar i en realitat les havia comprat amb la VISA del seu marit. A mi aquestes situacions em posen particularment histèric, però ja tenia el plan d anar al T si es produia la tragedia.

Ja als voltants del Sant Jordi vaig veure un parell d`elements amb bombin i perilla estil Sabina. Dintre hi havien paradetes on venien posters del concert i bombins a 20 euros. Per tot el palau anaven voltant venedors ambulants de cervesa. Porten una motxilla tipus fumigador i una bandereta amb un llumet per localitzar.los. La cervesa normal 4€ i el tanque 10,5€.

Ens vam posar a baix, a peu dret. No s estava gens apretat a partir de mitja pista, a l alçada de les cameres de tv. Mai havia estat a la pista del Sant Jordi. Em vaig imaginar jugant a basquet i tot el públic aixecant-se al entrar un triple meu.

L`olor de porro predominava lleugerament sobre la de cervesa i la de suor. Hi havia al meu voltant alguna noia molt guapa. Una la vaig mirar tant que al final el nòvio em va preguntar si pasava algo. Vaig fer veure que no el sentia.

La primera decepció de la nit va ser veure que no portaven la Olga Roman, a qui tinc moltes ganes de veure....



(continuarà)

Misteri del Ballantine`s. El desenllaç.

Hola, avui tinc el final d`un cas d`inspector Chamb;


com ja sabeu, he traslladat la meva residència habitual a la capital de l` Anoia.

Un dels temes que m`emprenya de no tenir un lloc a Barcelona és que fer els migdies llargs i les tardes quan haig de sopar a Barcelona. Ja sigui per fer una becaina , dutxar-me o canviar-me de roba. A tal efecte estic buscant de llogar una modesta habitació en algun pis d`estudiants o de sudaques. Com que se que la meva ex xaxa nancy viu sola en un petit apartament, la vaig trucar per establir converses.

Ahir vaig estar al seu piset i em va ensenyar la petita habitació que em podria llogar. Mentre xerravem em va oferir si volia una copeta. vaig acceptar i li vaig demanar si tenia whisky. MOlt amable em va dir que si i es va dirigir al moble bar;quan el va obrir vaig veure que davant de tot tenia un Ballantine`s. Era el que tenia més a ma però tal i com jo em temia va fer el gest de tapar.lo amb el cos i agafar un altre whisky , Passport, que tenia més endins. Rapidament va tancar el moble bar.


Ara digueu;

qui creieu que va robar el Ballantine`s nou que jo tenia a casa?



Feu-me cas, desconfieu per sistema dels peruans.

Les putes

Bona nit a tothom (veu de Manel Vic)

treballo aprop d`un establiment de la cadena EL FORNET D`EN RUSENDU. A mig matí jo o el meu company de feina sortim a comprar algun entrepà o alguna pasta. És car i no massa bó, però passable. Per demanar s`ha de fer cua t`ho pots emportar o menjart`ho alla mateix, estil McDonalds. Va bé sortir un momentet de la feina i veure quin dia fa i respirar aire lliure. Son cinc minuts agradables excepte per ELLES.

i qui son ELLES? em preguntareu. Doncs us ho explico. Son les secretaries, bastantes, o empleadotes administratives d`una gran empresa del voltant. Tenen el putu costum de cada una demanar diversos encarrecs. Cada una pot demanar varios tallats, cafes o cafes en llet en totes les diversitats possibles (llet freda o calenta, descremada, sacarina...ect.) entrepans diversos, pastes inimaginables i sucs varios. (els sucs els agraden molt perque a sobre son mig ecologistes i la noia triga
a fer.ne cada un ). Sempre han de rectificar alguna o varies coses de les que han demanat( "croisant de chocolate no, de crema...el cortado era con la leche caliente, no fria..el zumo en vaso mediano, no pequeño...)de manera que ralentitzen la cua d`una manera exasperant. I com més gent hi ha, més toquen els collons, com per demostar que son elles qui tenen el privilegi de no fer cua ja. Per suposat parlen sempre en castellà encara que totes les dominicanes que treballes allà ja entenen i parlen el català.

EL pitjor , però , no és això. Ni els comentaris marujos que fan. El que realment no puc suportar és quan les molt putes van a pagar. Pagen per separat els encarrecs que els fan. Alguns amb efectiu i alguns amb xec-restarurant. Comencen a recitar a les pobres dependentes que han de cobrar de cada bitllet o xec. Evidenment s`equivoquen i rectifiquen constantment, ("de aqui me cobras un zumo perqueño i un mini de jamón...ai no el pequeño no, el grande de jamón....y ademàs un cortado, el descafeinado...i del billete de diez dos madalenas, ai no una, y el cafè con leche para llevar.... y lo otro me lo cobras aparte....").


Les odio,les anomeno LES PUTES. Si tingués un Kalashnikov buidaria els dos carregadors.

mudances

Hola,

com tots sabeu, estic en procés de canvi de pis. Les mudances sempre suposen una mica de strip-tease moral i històric. Remoure llibres, objectes i records ens recorda qui som i d`on venim.

Dintre d`un llibre he trobat un article de Quim Monsó que em vaig imprmir en la primera època que vaig tenir internet, en algun moment de 1997.

És un article que sempre he tingut present de tant ben escrit que és i perque recordo que em va fer plorar.

Us el transcric, així ja no el perdre mai.

Argenteria , Montcada y el Born estan llenos de mossos d`esquadra, y el Pla del Palau acordonado, hasta el extremo de que el la ferretería se las ve y se las desea para poder meter material en una furgoneta. Al camión de la Damm que intenta descargar cervezas para el bar Estrella de Plata la Guardia Urbana les dice que vuelva "a partir de las dos". En la calle de los Ases tres policias toman nota de un coche sospechoso y, tras la Vinya del Senyor, una mossa observa con desconfianza las cajas de las motos de los pizzeros.

En Santa Maria del Mar la aglomeración de cámaras y focos es tal que las turistas-con tops ceñiditos: ha llegado la primavera-no entienden que passa. Hay un montón de mossos d`esquadra (de calle y de gala:con sombrero de copa y alpargatas), policias municipales (de Barcelona, de Blanes...de un montón de poblaciones catalanas), guardias civiles con tricornio, tres ertzainas bien rojos, un policia francés con una chapa que pone "Police", militares con medallas, forestales con jersey verde...Los primeros bancos -para las autoridades-están todos reservados. Atrás quedan las luchas de los servicios de protocolo para decidir quién se sentarà dónde. Si el ministro Posada aquí (que le cojan bien las camaras), si el presidente Pujol allá (que se le vea bien en la tele), si la ministra Birulés acullà (que destaque)...Para los políticos , hasta los funerales son un toma y daca de imagen y jerarquia.

Un cuarto de hora antes de que empiece la ceremonia , en el banco que ha de ocupar la familia se sienta una muchacha sola. Viste americana , pantalones y zapatos negros, y una camisa de blanco crudo. Tiene el pelo rubio oscuro y su cara es tristima. Se coge una mano con la otra y no se atreve a mirar a ningún lado. Todo da a pensar que es la novia del mosso asesinado, y lo confirma el hecho de que, cuando, formando piña, llegan el padre, la madre y el hermando del mosso, la abrazan. Las autoridades-Pujol, Garcia-Valdecasas, Mas, Pomés, Birulés, Posada...- llegan mas tarde y se sientan en el banco de mi lado. AL poco, Pujol gira la cabeza, observa a los familiares, se levanta, les da la mano y vuelve a su sitio. La muchacha de negro golpea nerviosamente el suelo con el pie izquierdo. Cuando suena el órgano, no aguanta mas y empieza a llorar. Llora durante un rato y, cuando ya no le quedan mas lagrimas, se limpia los ojos con un pañuelo, hincha las mejillas y resopla.


QUIM MONZÓ

remodelació del Camp Nou

Davant l`allau de correus que rebo demanant que em sembla el projecte de remodelació del camp nou, em veig obligat a fer sortir la meva opinió a la llum pública:

- em recorda molt a una mona de pascua. D`aquelles de sara (a can fanga en dieu mantega)

- em sembla veure peces de color blanc a l`entramat d`escames. Si és aixi promouré una moció de censura contra Joan Laporta.

- no tenim prou detalls gudinians a Barcelona encara?

- ja posats podriem fer que el camp tingués forma de tradicional barret mexicà de les rambles.

- perque a la maqueta de la remodelació hi posen encara el mini estadi?.
Si s`ha de recalificar i que uns quants es forrin i de pas financin el PSC, doncs que ho facin i en paus , collons.

sopar López Tena

Hola,

haig de reconeixer que em feia una certa por anar al sopar convocat per Dessmond amb el López Tena. He explicat tantes barbaritats de la meva vida que em feia una mica de vergonya. Tot plegat vanitat meva , perque de fet em llegeix (llegiu) molt poca penya. I els que ho feu sou amics benevolents.

M`ho vaig passar molt bé, i el meu escuder Big A. igualment. La meva divisa és no perdre`m cap moguda a la que pugui assistir.

La valoració política ja l ha fet, ponderadament i sabia, el mateix Dess.

Només volia fer esment de les pinzellades que particularment en vaig treure.

Tio interessantissim el Taxi Driver. Amb majoria de taxistes aixi, Catalunya ja seria independent.

Super atractiva la Joana de "Llum de dona". Estic segur que te catalunya plena d`admiradors secrets i no tan secrets.

L`organització profesional. Impresionant. En un sopar de socialistes o ecoprogresites molta penya hagués intentar marxar sense pagar. Els nacionalistes paguem.

Aquella noia que es diu Pellejà té un paper en la catalunya del futur. Em fa molta gràcia el que diu en el seu blog de "no suporto que m`ignorin". A mi em passa el mateix.

N`erem alguns de veterans, però la majoria eren molt joves. Fins i tot un noi de divuit anys. Per a mi això és el millor del sopar.

El López Tena, per qui no el conegueu, és com una barreja de Quim Monzó, Mariano Mariano i Eliseu Climent.

Donarà molt a parlar per tres motius, tal com ho veig jo.

1) És incansable. El fa feliç more`s per aqui i per alla. Dels assisstents al sopar, el més content de ser alla era ell.

2) És molt llegit i sap de que parla. Esta de tornada de tot el que s`et acut.

3) Té clar que el missatge que s`ha de distribuir ha de ser positiu. Constructiu i amb il-lusió de futur.

Aquest darrer punt el distingueix de l`independentisme clàssic i el fa especialmtent perillós per la caverna espanyola.

Pearl Harbour

Hola,

deia un amic meu que si les dues grans catastrofes dels USA eren Pearl Barbour i Pearl S.Buck (l`autora de cumbres borrascosas), les dues grans catastrofes catalanes eren Josep Tarradellas i les pizzes Tarradellas.

Sempre em vaig oposar a aquest acudit fàcil. Tarradellas va ser un personatge lamentable, cert. Però va tenir coses bones ni que fossin sense voler. A més, comparat am Carod és un almogàver contra un guàrdia civil.

I les pizzes tarradelles? em preguntareu. Son horroroses, lamentables, cutres i dolentes, molt dolentes. Es pot intentar arreglar-les afegint´hi ingredients. Però el subjacent fa que sigui inútil.

Malgrat això, jo trenco una llança al seu favor. I això? Em preguntareu. Doncs que si us hi fixeu, l`aparició de les pizzes tarradelles ha coincidit amb la progresiva i rapida desaparició dels pizzeros. Potser el grupuscle més guarro, gilipolles i curt de gambals de la catalunya des de mitjans dels 80 fins començaments dels 2000.

la ministra és idiota?

He aqui la Sostres musa de primera hora.

Vejam,

ara resulta que ajudaran amb dos cents i pico euros a qui tingui menys de trenta anys, treballi i visqui de lloguer.

Quin efecte tindrà aixo? doncs és obvi que fer pujar els preus dels lloguers en el mateix import de l`ajut. Ho sap qualsevol que hagi estudiat una mica d`economia o senzillament tingui dos dits de front.

I per que ho fan doncs? Serà que al govern espanyol no hi han tecnics que coneguin el que pasarà? És idiota la minista?

Ja se que la tia es va deixar follar pel Sostres (Sostres dixit),però jo crec que no. El que pasa és que son molt fills de puta.

House

Hola , que tal?

he estat uns dies una mica xungo. Practicament sense menjar res en tota la setmana. Que ja va bé per recomposar la meva dubtosa figura. A sobre resulta que darrerament he he estat mirant alguns capitols de "House". O sigui que no he parat d`imaginar-me que les meves dolències tenien el seu origen en un desequilibri de la pituitaria que feia que els hematocrits pujessin de nivell, provocant una descompensació pancreàtica que es manifestava primer amb mal de panxa, però que en pocs dies em faria explotar les orelles, caure les ungles dels peus i finalment un xoc extra corpori autoinmune.

Vaig arribar a amoinar-me perque no tinc testament fet. No se si en faré mai.

Recordo un grup d` amigues meves, una de les quals és advocada, que totes havien
fet testament. I el que havien fet era desheretar els seus fills. Sabeu perque? perque si morien tots d`accident però la mare moria primer i els fills unes hores o dies després aleshores resultaria que el patrimoni d`elles acabaria a les mans dels pèrfids ex perque primer heretarien les criatures i després ells.

Això m`ho van explicar a casa d`una. Amb un jardi de 1000m2 i una preciosa piscina.
I l`ex de la que ho explicava encara tenia per pagar com 15 d anys d`hipoteca mentre ell havia tornat a viure amb els seus pares.

Atracament

Hola,

els qui em coneixeu ja sabeu que fuig sempre d`arguments demagogics i populistes.

Llegiu si us plau la notícia que explica com unes nenes rumanes van atracar un expresident del parlament de Catalunya , que te 90 anys.


Alerta als Mossos

A la noia --que havia utilitzat un foli per tapar la ranura per on sortien els diners-- li van caure diversos bitllets, i això va fer que Barrera s'adonés que li estaven robant, i quan aquest es va ajupir a recollir-los, la noia, acompanyada per altres menors, va fugir corrents del lloc amb 150 euros.

Barrera va entrar a la sucursal per explicar els fets. Des d'allà mateix es va alertar la policia autonòmica, que després de rebre la descripció de l'autora del robatori, la van poder interceptar en un carrer pròxim amb les seves companyes, també menors d'edat.

Durant el registre a la comissaria, a les noies no se'ls van trobar els diners sostrets. Tot i així, van ser posades a disposició de la Fiscalia de Menors, que va deixar la detenció sense efecte i va entregar les nenes als seus pares.


O sigui les nenes amb els pares i els pares tan amples.

Ja te collons eh¡¡¡ si a rumania robes un Ceaucescu (o la moneda que tinguin aquells mantes) segur que et cau una somanta d`osties al carrer mateix.

Catalunya ja no te ni la dignitat de defensar els seus presidents.

"jo només menjaré una amanida...."

convides una noia a sopar. Es tracta de coneixer`s una mica , de buscar interessos comuns, experiencies generacionals compartides, opinions coincidents. En definitiva començar l` aproximació que ens ha de portar al ulterior intercanvi de sentiments i de fluits.

Per a l`ocasió t`has afeitat millor que d`habitud. T`has posat aquella camisa amb la que un dia et van dir que estaves guapo. Amb un kleenex netjes una mica el tablier del cotxe. Et poses el perfum del dels reis passats. Deixes el pis endreçat i el llit fet per si el desenllaç és ja aquesta nit. Busques per internet un restaurant petit i silenciós, allunyat de les rutes que pasen pels control d`alcoholemia. T`assegures de portar uns calçotets sense taques (en aquest sentit jo recomano agafar-ne de color negre, per no pendre riscos). Recordes el nom d`algun vi poc conegut que has après recentment (no soporto la gent que demana Viña Pomal o Viña Ardanza. Per no parlar de les rates del Rene Barbier).

En fi, que et sents ilusionat i rei del mambo.

Ella ha decidit venir amb una mica d`escot i una mica de tacons (no massa, no fos cas que la confonguessin amb una puta). Fins i tot s`ha posat coloret. S`ha empestat de perfum car, però li perdones perque la tira dels sostenidors deixa entreveure llenceria fina.

Notes que el teu organ sexal ja comença a intuir activitat i esta en fase d`escalfament com els esportistes.

Et ve salivera al llegir la carta. Has escollit un lloc car però que val la pena (el colibri per exepmle). Ja tens el sabor del foie i dels primers ous de reig a la llengua quan va ella i deixa anar;

-Ai no se, jo sopo poc. Demanaré una amanida de plat unic i ja esta. I aigua, que el vi em fa venir acidesa.

Trobeu justificat que Chamb s`aixequi i marxi del restaurant sense dir paraula?