Lula/Chaves/Uribe/Castro/Kirchner

Hola,

parlem avui de païssos que han tingut mala sort.

Vaig veure ahir el Lula, que no em cau malament del tot, al costat del Chavez enfotense`nt de la crisis que estan patint (estem), els païssos rics.Deia que el FMI els donés instruccions sobre com portar la política econòmica. EL Chavez també feia cara de content, com si els fets els estiguessin donant la raó. Llegeixo avui que l`Uribe, que tampoc em cau malament, va definir la crisis com "la crisis del Bic Mac". També en un to burleta.

Del Castro2 i el Kirchner2 ni el parlem. Els fet que ambdós siguin successors ja diu prou dels respectius païssos. (molt diferents , també és cert).


Realment és al-lucinant. Jo a aquests senyors els recordaria alguns punts molt senzills de veure:

1) els recursos del FMI han vingut sempre dels païssos rics. I sort n`han tingut els pobres. I sobretot la colla de funcionaris corruptes que acostumen a remenar les cireres.

2) per profunda que sigui la crisis del "mon capitalista" , el nivell de benestar dels ciutadans, incloent sanitat, educació i igualtat d`oportunitats serà sempre infinitament superior al dels païssos com Brasil, Argentina, COlòmbia , Venezuela o Cuba.

3) que no riguin i que treballin més. Perque les exportacions els baixaran en picat i d aqui poc seran ells que entrin en recessió. Pobres cubans si baixa el turisme sexual dels espanyols. O pobres brasileñes exportadores de sexe , si els preus baixen a europa per culpa de la recessió.

Siemens

Hola,

com sabeu em vaig canviar de casa farà casi un any i mig. De seguida que em van donar linea, vaig comprar dos telèfons inalàmbrics. D`un amarca que es diu Telecom i que ha resultat ser espanyola. Ho aig fer basicament perque posava que eren ecològics i estaven normal de preu. I vaig pensar que per quelcom tan senzill com un telèfon no tenia massa complicació.

Caps dels dos mai va anar bé. Es sentia malament, la bateria durava menys d`un dia, no tenien aplicacions tipus mans lliures, ect. Un va durar nou mesos avans de deixar de funcionar sense més explicacions. I l`altre ha durat un any, morint també sense motiu aparent.

Ara m`he comprat dos SIEMENS bessons. Per començar ja notes que pesen molt més. La bateria dura dies sencers, de fet no mai m`he quedat sense. Es sent perfecte, tenen aplicacions d`agenda i rellotge molt útils. I a sobre estic segur que duraran com a mínim 25 anys sense cap problema.

És la diferència entre Alemania i Espanya. Alla fan coses que funcionen i aqui fem andròmines que no.

Ah, i de preu han resultat ser més barats els SIEMENS. Avui mateix he comprat accions de la multinacional alemanya.

Baseball

Hola,

com a cosa excepcional, avui escric esn serio. He estat alguns cops al club de Baseball de Sant Boi, i hi passo pel costat practicament cada dia. Per això em va posar molt trist que morissin quatre nens per l accident de la ventada. Es realmente una putada que un dissabte al matí llevis el teu fill, esmorzar i fer la bossa amb els nervis i l`il-lusió d`un partit i que tot acabi en la mort del nano. Sempre he considerat un miracle que algú pugui suportar la mort d`un fill.

Sempre m`han caigut especialment simpatics els clubs d`esports de segona fila. Molts pares que apunten els nens a futbol ho fan per a veure si surt bó i aixi els retiri. Qui els apunta a un club de baseball a Sant Boi o a Hospitalet només vol que el seu fill faci un esport noble i divertit. A més l`estètica del baseball resulta aqui un punt naif i sempre alegre amb els pantalons elastics, les gorres i els bats que en mans de nens son estètics.

Ahir, abans del partit contra el Numància, el Puyal en va parlar de tot plegat una bona estona i haig de reconeixer que em va emocionar. Gran mestre en Joaquim Puyal i Ortiga.

El meu atac de ràbia , com era de preveure, va ser al sentir a la cosa Joan Saura dient que els serveis d`emergència havien actuat amb rapidesa i efectivitat. Que segur que si, però el tema no és aquest consellet, el tema és que van morir quatre nens d`entre nou i onze anys i vostè només pensava en quedar bé i que ningú l`acusi de res. Potser si que el nivell de la ciutadania de Catalunya ésbaix, però no com el nivell d`això que han fet conseller.

I pitjor l alcalde de Sant Boi. Va començar el ple extraordinari (no acabo d entendre perque s`han de fer plens per casos com aquest, però en fi), comentant que havien rebut el condol de molta gent començant per Rodríguez Zapatero i José Montilla. Fins aquest punt vomitiu son una secta.

El bo de tot plegat és que continuaran havent`hi pares que portaran els nens a entrenar un dia a la setmana i passaran dissabtes al matí voltant per camps de futbol , bàsquet o qualsevol esport acompanyant els seus fills o els d`altres en la ilusió que se sent quan ets nen i tens un partit.

Barack Obama-Joe Biden

Hola,

molts son els correus que rep el meu servidor (l`ordinador, no el criat), preguntant que en penso de l`Obama. No us faig esperar més i aqui teniu les meves primeres reflexions;

1) els antiamericans estan encantats amb Obama. Per tant seri d esperar que deixin de ser anti-nordamericans. Com que son uns capullos (els antiamericans) encara no s`han adonat de la contradicció. No se com l`arreglaran, amb filigranes mentals suposo.

2) el discurs inicial ha estat fluixet. Vol jugar a ser Lincoln/kennedy i Reagan al mateix temps. L`intenció és bona, però crec que el tio és bastant fluix.

3) em fa por una capullada al estil Zapatero (retirar les tropes el primer cap de setmana) tipus tancar guantanamo. Però no crec que ho faci perque ja em direu on posen tota aquella colla.

4) no ha dit res contra Israel ni ho dirà. Només els oligofrèncis polítics poden pensar això. De moment ja han acordat parar la guerra a Gaza per la presa de posesió.
I us aseguro que els jueus es cobren els favors.

5) si que te un marron fort en el tema econòmic. Li desitjo sort tot i que no sembla tenir cap idea massa brillant al respecte.

6) la seva dona esta bastant bona, llastima que sembla tenir un cul tipus portaavions.

7) El Biden tindrà un gran pes polític. I falta que farà.

8) El Zapatero que s`oblidi de tractes guays. No aixecar-se davant la bandera americana no ho olvida la diplomàcia americana, i menys amb la Hillary per allà.

9) S`emporta la sogra a la Casa Blanca. Això vol dir que una mica tonto és.

10) té dues nenes maquissimes, que estan molt orgulloses del seu pare. Crec que per això em cau bé el jove Barak.

Oléeeeeeeei

Hola,

tinc el número de soci del Barça trenta mil i pico. Des del 1981, abans de l`ampliació del mundial. Recordo quan va arribar el Schuster. Amb Quini van fer una parella realment exepcional a l`hora de fer jugades en curt vora l`àrea.

Vull dir que Deu n`hi do les hores que m`he passat al camp Nou. Per això vull dir que em sento amb una mínima autoritat moral per opinar sobre el Barça.

I aquest any que estem veient el millor futbol del la història, veig més clar que mai que un dels col-lectius humans més lamentables del mòn esportiu és el públic del camp del Barça.

Durant anys els abonaments han estat en mans de vells que aprofitaven uns preus escandalosament baixos per mantenir uns seients que només aprofitaven els partits més importants. Per això es cotitzaven tant els abonaments en el mercat secundari.
Cada sector té un jugador al que te manía i al qual es critica des del minut 1, faci el que faci. Només al camp nou es poden sentir xiulets contra l equip local al minut quinze de la primera part.

També podriem mencionar l`asquerós costum de marxar deu minuts abans, o la manca absoluta de cantics d`anims a no se que es guanyi clarament.

L`últim episodi particularment penós és el de començar a cridar olèee, oleéee quan l `equip actual fa jugades llargues.

Al respecte voldria recordar;

1) és un crit propi de ruedu de toros. Normal sentirlo al Sanchez Pizjuán o el Benito Villamarín.

2) Humiliar el rival no esta bé. ( a no ser que sigui el madrid, clar).

3) Aquests crits fan molt probable que la jugada acabi en una entrada brutal.

4) Els efeccionats rivals ho recordaran.

5) la superioritat del Pep team ja la demostrem marcant gols i jugant com els angels.


Em temo, però , que el nivell intelectual del públic del camp nou es mantindrà estable una mica per sobre del de Montjuic o el Bernabeu.

al gran Blanco Herrera, paleta de Catalunya.

La catalunya que coneixem l`han fet gent treballadora i sacrificada. S`aquells de cada dia a les sis del matí i de "si senyor". Molt pencar i poc demanar subvencions.

Una part però, també l han creat a batzegades els Blanco Herrera. De fet si el nostre païs és dels mes golfus del mon , és a base d amos que anaven a Barcelona a visitar cases de mala nota. I també d`Herreras que han omplert els baixos fondos de manera intermitent, donant vida a la part discreta del nostre païs. Aquesta que els socialistes volen amagar i prohibir.

Com deia un dia el Sostres, "la meva àvia anava amb fulanos, si, però a les vuit ja era treballant". I crec que aquest és el gran missatge que les noves generacions no han acabat d`entendre. Farres? si¡¡ però l`endemà a pencar com cada dia, i si és dissabte, doncs dissabte¡¡.

I perque? em preguntareu. DOncs perque les farres ja fa masses anys que les paguen els papes. Massa cops he sentit "..em doneu diners per sortir?..". Quan la resposta es "..té nen.." estem posant les bases per la misèria moral i econòmica del païs.



Permeteu-me glossar els versos homerics que han inspirat aquest modest post:
(obsreveu el segon vers, clau, le pagaron SU salario)



A mi amigo Blanco Herrera
le pagaron su salario
sin pensarlo dos veces,
salio para malgastarlo

una semana de juerga
y perdió el conocimiento
como no volvió a su casa
todos le dieron por muerto

I no estava muerto, no , no
estava tomando cañas.

homenatge a Ricardo Montalban

Hola,

estem de dol avui. Ha mort el gran Ricardo Montalban. Fa anys un amic meu Yankee em va dir que el meu accent en anglès li recordaba el de aquest actor mexicà.

També recordo d`ell un dia que va explicar les cuatre fases en la vida d`un actor:

1) qui és Ricardo Montalban?
2) vull a Ricardo Montalban
3) vull algú com Ricardo Montalban però en jove.
4) qui és Ricardo Montalban?

a jutjar per les fotos que he trobat, tenia bastanta pluma el tio.

En tot cas, gran Ricardo Montalban.

Viridiana

hola,

avui senzillament m agradaria compartir aquesta lletra poc coneguda del Sabina. Hi he pensat al llegir l article a la web del Sostres on parlava que tots passem etapes en que redimim, o intentem, putes. Amb quantes mitges Veridianes no `haurem passat farres inmenses al Eixample¡¡




En Tijuana, tres noches por semana,
se trabajaba en México la nuit.
"¿Qui'hubo, señor?. Me llamo Viridiana
y me apellido veinticinco mil".
Yo no buscaba amores mercenarios
y ella no era la venus de Buñuel,
pero el tequila de los solitarios
sabe mejor contigo, mademoiselle.
Y dos rondas más tarde la besaba
y tres besos después me convenció,
y en un meublé por horas que alquilaba
ahorita les diré lo que pasó.
Tantas cosas me dió que no me daban,
tantas caricias casi de verdad,
que a mí se me olvidó que trabajaba
y ella no se acordó de trabajar.
Por eso, sin faltar una semana,
cuando me ven entrar al cabaré
los mariachis, mirando a Viridiana,
le cantan "Y volver, volver, volver".

con ella cada noche es Nochebuena
y nunca se termina el carnaval.
Porque no hay bajo la luna mexicana
mejor menú para un perro catalan
ni manos que hagan como Viridiana
la tarta de manzana de amour fou.
Con el corrido de la bella Malinche
y el pinche gachupín
que viva México la nuit! Que sí

42 tacos

Hola,

el fotut de fer 42 tacos es que ja només et falten vuit anys per 50.

Però en general esta bé això del cumple, vulguis que no et sents tot el dia una mica protagonista.

El bó és que veus que hi ha gent que s`en recorda de tu. Que han pensat, "mira, trucaré el chamb que estará content de parlat amb mi".
I mira, si, t`agrada. Ara també hi ha el tema facebook , on m`hi m`hi he trobat alguna sorpresa agradable com una antiquisima amiga de l`escola o el gran Joan Safont, omnipresent ell en tot esdeveniment real o virtual que es desenvolupi entre Salses-Guardamar-Fraga-Maó.

A les dotze de la nit, ja vaig tenir dos missatges de fans incondicionals, irredemptes malgrat tot. I al matí el petó apassionat de ma filla. Els dos han estat d`acord en que encara soc jove.

Els companys de feina porten tot el dia mirant-me amb ulls de gana, reclamant que porti pastes o bocates. Els faré esperar fins demà , més que res per tocar els nassos.

El plan d`avui al vespre és sopar amb un parell d`amics , mirar-nos un moment a l`hores de les postres, i arrencar al Dry Martini a observar l ambient.

El dia acabarà amb el chamb amb barba casi d`un dia conduint sol en la negra nit vers el seu cau en la catalunya central.

I vinga, que demà sera un altre dia. I la resta de l any evidenciant que no recordo mai el cumple de ningú.

Palestina -Israel. Chamb opinió

Hola,

la inmensa majoria de blocaires que segueixo han donat la seva opinió sobre el tema de la guerra Israel-Hamas.

Jo també hi tinc la meva , tot i que ja sembla tot dit.

Israel va desocupar Gaza crec que al 2005, en la teoria de "territoris per pau". Gaza havia estat ocupada desde 1967 quan diversos païssos arabs van llençar un atac sorpresa simultani sobre Israel, amb la voluntat de destruïr el projecte sionista.

Hamas es va fer rapidament amb el control polític i efectiu de Gaza. En durs enfrontaments amb AL Fatah van matar sumariament dirgents polítics i militar palestins. Qui els finança i dirigeix és basicament l`Iran, un fet tan evident que no desmenteixen ni ells mateixos. En la seva escriptura fundacional es marca que el seu objetiu irrenunciable és la destrucció d`Israel.

Hamas s`enorgulleix d`haver organitzat atemptats terrorites de tots tipus. I molt especialment de llençar uns coets cada cop més sofisticats sobre Israels. Estem parlant de varies dotzenes cada dia, durant ja fa més de tres anys. Situen les rampes de llençament volgudament en zones urbanes , especialment darrera de blocs d`edificis. De manera que si els avions Israelians les localitzen i destruiexen, sigui fent mal a la gent que hi viu (palestins¡¡).

La seva acció militar més agosarada va ser entrar de nit i Israel i segrestar dos soldats que crec que ja han tornat morts, possiblement després de ser torturats. Aquesta acció va provocar que Israel envaïs el sud del Liban el 2007. I alla es va produir la tragèdia de que Hamàs s`en va sortir molt bé.

Jo no crec que es pugui demanar a Israel que aguanti indefinidament una pluja DIARIA de coets sobre població que viu legitimament i pacifica. Que tard o d`hora reaccionarien era evident. Els de Hamas esperaven que ho fessin malament com al sud del Liban al 2007. Però potser això era temptar massa la sort.

Hi ha qui diu que la resposta d`Israel hauria de ser proporcionada. Que vol dir això? tirar algunes bombes pero poques? o fluixetes? En una guerra la única proporció que es busca és la derrota total del`enemic. Evidenment tota guerra és un crim a la inteligència i una salvatjada inexplicable. Però la guerra ha estat sempre així. (sempre penso en l escena inicial de 2001).

No olvidem per tant que :

a) aquest conflicte, d aquestes setmanes, l`ha provocat de manera deliberada Hamas i Iran.

b)Han utilitzat conscientment i volguda la població civil com a escut humà.

c) comptaven, crec jo, amb una intervenció com la del 2007 al Liban.


I ara jo crec que sera diferent. Israel han decapitat ja gran part de la cupula de Hamas i no pararan fins destruir tota la organització terrorista a Gaza. I sera un drama que només esta començant, perque ara si que volen acabar la feina. TOt plegat és trist , molt trist. Perque molts de que moriran són inocents que no han tingut oportunitat de construir la seva vida.

I qui s`ho mira com qui es mira el tauler d`un joc és el gran fill de puta de Ahmadineyad. Un criminal de la talla d`un Hitler o Stalin. I és per això que Israel vol deixar.li clar al president d`Iran que vagi amb molt de compte.

Per tant tenim drama a Gaza encara per setmanes, i el Tsahal instalat probablement per anys. I compte que Peres no doni l`Ok a la seva aviació per destruir les instal.lacions nuclears d`Iran. Crec que el temps que necessiten son 15 minuts des de la trucada del primer ministre fins que bombes d`Israel explotin en territori Iranià.

És molt puta la guerra.




PD. Ja he llegit, com era d`esperar, algun intelectual català indignat pel "silenci" d`Obama. Que esperaven? que es posés un mocador palestí i anés a la plaça Sant Jaume? Que en son de burros¡¡

chamb grip

Hola,

disculpeu tots aquests centenars o milers de seguidors que aquests dies heu seguit amb neguit la meva falta de posts.

El motiu ha estat un gripasso. Un senyor gripasso que em va sortir diumenge i que avui dissabte anca em dura. Practicament no he menjat res i he passat de 102,8kg a 96,1. i en pijama. Em noto els dits de les mans més prims que abans. Els michelins, però, resisteixen. En retirada però allà son. El pitjor son les pujades de febre, que et fan dormir enmig d`estupids somnis sense sentit ni gràcia. El millor de dies així és les hores inmenses que et queden per llegir. De petit vaig ser un malalt de grip fixe cada any. Aixi em vaig llegir les noveles de l`Inspector Maigret, encara avui el meu idol i en la meva opinió les millors noveles policiaques d`europa. Molt per sobre del respectable COnan Doyle y de la victoriana Agatha Christie. Quan avui en dia veig que el tal Henkir Mankell esta considerat un bon escriptor, m`en faig creus.

El dia abans de sortir-me la febre m`havia comprat el llibre que l`immens Marius Serra ha escrit sobre el seu fill, Lluís, que va neixer amb una paralisis cerebral practicament total. Sempre he admirat aquest element que és el Marius Serra, i no amago que em fa molta enveja la seva facilitat literalment màgica per jugar amb els mots. I com sempre fa, el Marius es supera a si mateix per on menys t`ho esperes. Sense cap exageració ni cap dissimul explica algunes de les vivencies com a mostra del que ha estat la vida de la seva familia aquests set anys.

Si vas pensant en el perque ha escrit aquest llibre, al final ho veus. El pare ha regalat al fill la inmortalitat.

noia del blog. Frannia.

Frannia,

el meu regal originari era una peça musical anomenada Manha De Carnaval.


De moment et recordo aquest poema de Salva Papasseit que sempre em fa pensar en les noies que conec a través dels blogs; mai els hi sabem els ulls.





Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

bola del món

hola a tothom,

des d ara miraré internet des de l`habitació de la meva filla. L`ordinador del despatx serà només per treballar, consultant webs profesionals o utilitzant el correu elctrònic. S`ha acabat interrompre una tasca profesional per mirar diaris esportius, pàgines guarrotes o sobretot els blogs. Si, aquest és el primer proposit del 2009.

Hem montat els seus mobles aquests dies i de seguida la freda estància ha agafat un tó infantil genuí. El que més m`agrada és la bola del món que té a la taula. Li havien portat els reis de l`any passat però encara no l`haviem obert. (haig de confessar que he trobat tres regals dels nens de l any passat enca per obrir¡¡ Quina vergonya).

El cas és que se m`em va la vista continuament cap al globus terraqui. La poca idea que tenim de com és el mon. O que poca en tinc jo, vaja. Creia que Mauritania estava per sobre sud-àfrica. I no imaginava que Myanmar fos tan gran. Hi han accidents geogràfics que em criden l`atenció:de la Baja California no en sento mai parlar i ha de ser una maravella. O la por que fan aquests tres noms junts: Guinea conakry, Sierra Leona i Libèria. O com n`ha de ser d`inhospit el Mar de Barents (que imagino sempre ple de submarins Russos i Americans espiant-se. O les inmensitats de Groenlandia. També em fascina la pensar en la quantitat de boscos salvatges del Canadà, i més tenint en compte que la major part de població viu a tocar de la frontera amb els USA. Em passo sovint una estoneta llegint noms al mapa precisament dels USA, et fan recordar pelicules. Us en poso un exemple: Dakota, North Carolina, Tucson, Tennesse, Nevada, Sacramento, Kentucky, ect. He comparat les extensions de la peninsula Ibèrica i Mongòlia. Si els paratjes de Castilla la Mancha o Sória son semi desertics, com deuen ser le planúries mogoles¡¡-

En definitiva, he estat fent una mica de Julio Verne, que és un exercici que us recomano.

blocaire invisible

n`es tot just arribada a la cort del rei Chamb...