Les putes

Bona nit a tothom (veu de Manel Vic)

treballo aprop d`un establiment de la cadena EL FORNET D`EN RUSENDU. A mig matí jo o el meu company de feina sortim a comprar algun entrepà o alguna pasta. És car i no massa bó, però passable. Per demanar s`ha de fer cua t`ho pots emportar o menjart`ho alla mateix, estil McDonalds. Va bé sortir un momentet de la feina i veure quin dia fa i respirar aire lliure. Son cinc minuts agradables excepte per ELLES.

i qui son ELLES? em preguntareu. Doncs us ho explico. Son les secretaries, bastantes, o empleadotes administratives d`una gran empresa del voltant. Tenen el putu costum de cada una demanar diversos encarrecs. Cada una pot demanar varios tallats, cafes o cafes en llet en totes les diversitats possibles (llet freda o calenta, descremada, sacarina...ect.) entrepans diversos, pastes inimaginables i sucs varios. (els sucs els agraden molt perque a sobre son mig ecologistes i la noia triga
a fer.ne cada un ). Sempre han de rectificar alguna o varies coses de les que han demanat( "croisant de chocolate no, de crema...el cortado era con la leche caliente, no fria..el zumo en vaso mediano, no pequeño...)de manera que ralentitzen la cua d`una manera exasperant. I com més gent hi ha, més toquen els collons, com per demostar que son elles qui tenen el privilegi de no fer cua ja. Per suposat parlen sempre en castellà encara que totes les dominicanes que treballes allà ja entenen i parlen el català.

EL pitjor , però , no és això. Ni els comentaris marujos que fan. El que realment no puc suportar és quan les molt putes van a pagar. Pagen per separat els encarrecs que els fan. Alguns amb efectiu i alguns amb xec-restarurant. Comencen a recitar a les pobres dependentes que han de cobrar de cada bitllet o xec. Evidenment s`equivoquen i rectifiquen constantment, ("de aqui me cobras un zumo perqueño i un mini de jamón...ai no el pequeño no, el grande de jamón....y ademàs un cortado, el descafeinado...i del billete de diez dos madalenas, ai no una, y el cafè con leche para llevar.... y lo otro me lo cobras aparte....").


Les odio,les anomeno LES PUTES. Si tingués un Kalashnikov buidaria els dos carregadors.

mudances

Hola,

com tots sabeu, estic en procés de canvi de pis. Les mudances sempre suposen una mica de strip-tease moral i històric. Remoure llibres, objectes i records ens recorda qui som i d`on venim.

Dintre d`un llibre he trobat un article de Quim Monsó que em vaig imprmir en la primera època que vaig tenir internet, en algun moment de 1997.

És un article que sempre he tingut present de tant ben escrit que és i perque recordo que em va fer plorar.

Us el transcric, així ja no el perdre mai.

Argenteria , Montcada y el Born estan llenos de mossos d`esquadra, y el Pla del Palau acordonado, hasta el extremo de que el la ferretería se las ve y se las desea para poder meter material en una furgoneta. Al camión de la Damm que intenta descargar cervezas para el bar Estrella de Plata la Guardia Urbana les dice que vuelva "a partir de las dos". En la calle de los Ases tres policias toman nota de un coche sospechoso y, tras la Vinya del Senyor, una mossa observa con desconfianza las cajas de las motos de los pizzeros.

En Santa Maria del Mar la aglomeración de cámaras y focos es tal que las turistas-con tops ceñiditos: ha llegado la primavera-no entienden que passa. Hay un montón de mossos d`esquadra (de calle y de gala:con sombrero de copa y alpargatas), policias municipales (de Barcelona, de Blanes...de un montón de poblaciones catalanas), guardias civiles con tricornio, tres ertzainas bien rojos, un policia francés con una chapa que pone "Police", militares con medallas, forestales con jersey verde...Los primeros bancos -para las autoridades-están todos reservados. Atrás quedan las luchas de los servicios de protocolo para decidir quién se sentarà dónde. Si el ministro Posada aquí (que le cojan bien las camaras), si el presidente Pujol allá (que se le vea bien en la tele), si la ministra Birulés acullà (que destaque)...Para los políticos , hasta los funerales son un toma y daca de imagen y jerarquia.

Un cuarto de hora antes de que empiece la ceremonia , en el banco que ha de ocupar la familia se sienta una muchacha sola. Viste americana , pantalones y zapatos negros, y una camisa de blanco crudo. Tiene el pelo rubio oscuro y su cara es tristima. Se coge una mano con la otra y no se atreve a mirar a ningún lado. Todo da a pensar que es la novia del mosso asesinado, y lo confirma el hecho de que, cuando, formando piña, llegan el padre, la madre y el hermando del mosso, la abrazan. Las autoridades-Pujol, Garcia-Valdecasas, Mas, Pomés, Birulés, Posada...- llegan mas tarde y se sientan en el banco de mi lado. AL poco, Pujol gira la cabeza, observa a los familiares, se levanta, les da la mano y vuelve a su sitio. La muchacha de negro golpea nerviosamente el suelo con el pie izquierdo. Cuando suena el órgano, no aguanta mas y empieza a llorar. Llora durante un rato y, cuando ya no le quedan mas lagrimas, se limpia los ojos con un pañuelo, hincha las mejillas y resopla.


QUIM MONZÓ

remodelació del Camp Nou

Davant l`allau de correus que rebo demanant que em sembla el projecte de remodelació del camp nou, em veig obligat a fer sortir la meva opinió a la llum pública:

- em recorda molt a una mona de pascua. D`aquelles de sara (a can fanga en dieu mantega)

- em sembla veure peces de color blanc a l`entramat d`escames. Si és aixi promouré una moció de censura contra Joan Laporta.

- no tenim prou detalls gudinians a Barcelona encara?

- ja posats podriem fer que el camp tingués forma de tradicional barret mexicà de les rambles.

- perque a la maqueta de la remodelació hi posen encara el mini estadi?.
Si s`ha de recalificar i que uns quants es forrin i de pas financin el PSC, doncs que ho facin i en paus , collons.

sopar López Tena

Hola,

haig de reconeixer que em feia una certa por anar al sopar convocat per Dessmond amb el López Tena. He explicat tantes barbaritats de la meva vida que em feia una mica de vergonya. Tot plegat vanitat meva , perque de fet em llegeix (llegiu) molt poca penya. I els que ho feu sou amics benevolents.

M`ho vaig passar molt bé, i el meu escuder Big A. igualment. La meva divisa és no perdre`m cap moguda a la que pugui assistir.

La valoració política ja l ha fet, ponderadament i sabia, el mateix Dess.

Només volia fer esment de les pinzellades que particularment en vaig treure.

Tio interessantissim el Taxi Driver. Amb majoria de taxistes aixi, Catalunya ja seria independent.

Super atractiva la Joana de "Llum de dona". Estic segur que te catalunya plena d`admiradors secrets i no tan secrets.

L`organització profesional. Impresionant. En un sopar de socialistes o ecoprogresites molta penya hagués intentar marxar sense pagar. Els nacionalistes paguem.

Aquella noia que es diu Pellejà té un paper en la catalunya del futur. Em fa molta gràcia el que diu en el seu blog de "no suporto que m`ignorin". A mi em passa el mateix.

N`erem alguns de veterans, però la majoria eren molt joves. Fins i tot un noi de divuit anys. Per a mi això és el millor del sopar.

El López Tena, per qui no el conegueu, és com una barreja de Quim Monzó, Mariano Mariano i Eliseu Climent.

Donarà molt a parlar per tres motius, tal com ho veig jo.

1) És incansable. El fa feliç more`s per aqui i per alla. Dels assisstents al sopar, el més content de ser alla era ell.

2) És molt llegit i sap de que parla. Esta de tornada de tot el que s`et acut.

3) Té clar que el missatge que s`ha de distribuir ha de ser positiu. Constructiu i amb il-lusió de futur.

Aquest darrer punt el distingueix de l`independentisme clàssic i el fa especialmtent perillós per la caverna espanyola.

Pearl Harbour

Hola,

deia un amic meu que si les dues grans catastrofes dels USA eren Pearl Barbour i Pearl S.Buck (l`autora de cumbres borrascosas), les dues grans catastrofes catalanes eren Josep Tarradellas i les pizzes Tarradellas.

Sempre em vaig oposar a aquest acudit fàcil. Tarradellas va ser un personatge lamentable, cert. Però va tenir coses bones ni que fossin sense voler. A més, comparat am Carod és un almogàver contra un guàrdia civil.

I les pizzes tarradelles? em preguntareu. Son horroroses, lamentables, cutres i dolentes, molt dolentes. Es pot intentar arreglar-les afegint´hi ingredients. Però el subjacent fa que sigui inútil.

Malgrat això, jo trenco una llança al seu favor. I això? Em preguntareu. Doncs que si us hi fixeu, l`aparició de les pizzes tarradelles ha coincidit amb la progresiva i rapida desaparició dels pizzeros. Potser el grupuscle més guarro, gilipolles i curt de gambals de la catalunya des de mitjans dels 80 fins començaments dels 2000.

la ministra és idiota?

He aqui la Sostres musa de primera hora.

Vejam,

ara resulta que ajudaran amb dos cents i pico euros a qui tingui menys de trenta anys, treballi i visqui de lloguer.

Quin efecte tindrà aixo? doncs és obvi que fer pujar els preus dels lloguers en el mateix import de l`ajut. Ho sap qualsevol que hagi estudiat una mica d`economia o senzillament tingui dos dits de front.

I per que ho fan doncs? Serà que al govern espanyol no hi han tecnics que coneguin el que pasarà? És idiota la minista?

Ja se que la tia es va deixar follar pel Sostres (Sostres dixit),però jo crec que no. El que pasa és que son molt fills de puta.

House

Hola , que tal?

he estat uns dies una mica xungo. Practicament sense menjar res en tota la setmana. Que ja va bé per recomposar la meva dubtosa figura. A sobre resulta que darrerament he he estat mirant alguns capitols de "House". O sigui que no he parat d`imaginar-me que les meves dolències tenien el seu origen en un desequilibri de la pituitaria que feia que els hematocrits pujessin de nivell, provocant una descompensació pancreàtica que es manifestava primer amb mal de panxa, però que en pocs dies em faria explotar les orelles, caure les ungles dels peus i finalment un xoc extra corpori autoinmune.

Vaig arribar a amoinar-me perque no tinc testament fet. No se si en faré mai.

Recordo un grup d` amigues meves, una de les quals és advocada, que totes havien
fet testament. I el que havien fet era desheretar els seus fills. Sabeu perque? perque si morien tots d`accident però la mare moria primer i els fills unes hores o dies després aleshores resultaria que el patrimoni d`elles acabaria a les mans dels pèrfids ex perque primer heretarien les criatures i després ells.

Això m`ho van explicar a casa d`una. Amb un jardi de 1000m2 i una preciosa piscina.
I l`ex de la que ho explicava encara tenia per pagar com 15 d anys d`hipoteca mentre ell havia tornat a viure amb els seus pares.

Atracament

Hola,

els qui em coneixeu ja sabeu que fuig sempre d`arguments demagogics i populistes.

Llegiu si us plau la notícia que explica com unes nenes rumanes van atracar un expresident del parlament de Catalunya , que te 90 anys.


Alerta als Mossos

A la noia --que havia utilitzat un foli per tapar la ranura per on sortien els diners-- li van caure diversos bitllets, i això va fer que Barrera s'adonés que li estaven robant, i quan aquest es va ajupir a recollir-los, la noia, acompanyada per altres menors, va fugir corrents del lloc amb 150 euros.

Barrera va entrar a la sucursal per explicar els fets. Des d'allà mateix es va alertar la policia autonòmica, que després de rebre la descripció de l'autora del robatori, la van poder interceptar en un carrer pròxim amb les seves companyes, també menors d'edat.

Durant el registre a la comissaria, a les noies no se'ls van trobar els diners sostrets. Tot i així, van ser posades a disposició de la Fiscalia de Menors, que va deixar la detenció sense efecte i va entregar les nenes als seus pares.


O sigui les nenes amb els pares i els pares tan amples.

Ja te collons eh¡¡¡ si a rumania robes un Ceaucescu (o la moneda que tinguin aquells mantes) segur que et cau una somanta d`osties al carrer mateix.

Catalunya ja no te ni la dignitat de defensar els seus presidents.

"jo només menjaré una amanida...."

convides una noia a sopar. Es tracta de coneixer`s una mica , de buscar interessos comuns, experiencies generacionals compartides, opinions coincidents. En definitiva començar l` aproximació que ens ha de portar al ulterior intercanvi de sentiments i de fluits.

Per a l`ocasió t`has afeitat millor que d`habitud. T`has posat aquella camisa amb la que un dia et van dir que estaves guapo. Amb un kleenex netjes una mica el tablier del cotxe. Et poses el perfum del dels reis passats. Deixes el pis endreçat i el llit fet per si el desenllaç és ja aquesta nit. Busques per internet un restaurant petit i silenciós, allunyat de les rutes que pasen pels control d`alcoholemia. T`assegures de portar uns calçotets sense taques (en aquest sentit jo recomano agafar-ne de color negre, per no pendre riscos). Recordes el nom d`algun vi poc conegut que has après recentment (no soporto la gent que demana Viña Pomal o Viña Ardanza. Per no parlar de les rates del Rene Barbier).

En fi, que et sents ilusionat i rei del mambo.

Ella ha decidit venir amb una mica d`escot i una mica de tacons (no massa, no fos cas que la confonguessin amb una puta). Fins i tot s`ha posat coloret. S`ha empestat de perfum car, però li perdones perque la tira dels sostenidors deixa entreveure llenceria fina.

Notes que el teu organ sexal ja comença a intuir activitat i esta en fase d`escalfament com els esportistes.

Et ve salivera al llegir la carta. Has escollit un lloc car però que val la pena (el colibri per exepmle). Ja tens el sabor del foie i dels primers ous de reig a la llengua quan va ella i deixa anar;

-Ai no se, jo sopo poc. Demanaré una amanida de plat unic i ja esta. I aigua, que el vi em fa venir acidesa.

Trobeu justificat que Chamb s`aixequi i marxi del restaurant sense dir paraula?

Count Basie : Kansas City 5 1979 Special

ja us deixo en pau amb el tema Jazz, ja. Però aquesta peça m`agrada massa per no compartir.la. Fixeu-vos amb la senzillesa del pianista i amb les pintes de tots plegats.

George Bush

Hola,

molts em titllen de provocador quan dic que George Bush em cau francament bé.

Aquesta tarda he mirat el seu discurs a una base dels Marines al oest del Iraq. En la provincia més dificil on hi han combats regularment. No ha estat dels seus millors parlaments, però en tot cas a anys llum de les penoses actuacions dels políticuchos que tenim per aqui.

D`ell recordo dos moments que m`han impresionat. Un va ser el discurs del dia 11 de setembre del 2001 a la nit (aqui eren les 3 de la matinada).Lluny de caure en dramatisme o en aire revengista va deixar clar que no decebira el seu païs i la història, que tots sabiem el que s`havia de fer i ell també. Vaig veure que la civilització occidental guanyaria contra els animals de l`Islam.

L`altre va ser en funeral de Ronald Reagan. Va descriure magistralment (ja se que segurament no ho va redactar ell, però en tot cas ell n`era responsable.)el llegat Reganià.

Va recordar com en els camps del Gulag va començar a correr a començaments dels 80
l`esperança de que un president dels USA parlava sense embuts de derrotar el comunisme. Quan davant del mur de Berlin va dir allo tant clar de "sr.Gorbatxov, ensorri el mur". Va recordar finalment que recordarien Reagan pel seu sentit de l`humor però també per la mirada dura y serena d`un home indignat per les injusticies
i sense por de res.(angered by injustice and frightened by nothing)

Avui ha estat molt clar; per tenir seguretat a casa nostre, necessitem els marines a AL-ANBAR. D`allà marxaran, però no sense abans haver convertit una provincia que es considerava perduda en la mes tranquila de l`Iraq.

Només en aquests tres parlaments hi ha més política i més filosofia que en tot el que pugui arribar a articular l`ignorant del Zapatero.
(parlar dels que tenim a Catalunya ara mateix no val ni la pena).

ADN

a la plaça Artós hi havia una petita botiga de diaris, revistes i papereria.
De fet papereria ja no venen res des que es van instalar els xinos.( De la qual cosa m`en alegro enormement). Era petita i caòtica, de manera que practicament no s`hoi podia entrar de les muntayes de material vell i fascicles atrasats que s`anaven dipositant en forma aluvial. Fa cosa s`un any la van remodelar a fons. La nova botiga aprofitava l`espai de l antic magatzem, en dues fileres de mostradors que convidaven a entrar i observar tranquilament l`oferta de publicacions. Semblava que havien entrar al SXXI.

Però no. La cabra tira al mont (treaducció meva). Avui he anat a comprar alguna revista pel cap de setmana , i ja només la meitat de l`espai queda disponible. Des del fons hi ha ja un bloc compacte de revistes i fascivles apilats. L`emprenyador caos antic ha reconquerit el seu domini.

No hi penso tornar més, perque a sobre és d aquells llocs que si estas massa estona mirant remenant revistes les mestresses ja et miren de cua d`ull per si robes o llegeixes de gorra.




PD. He comprat The Economist (parla de google) , Time (parla de Bin Laden) , Sapiens i Interviu.