divendres, 29 de maig del 2009

la chamb celebració (1)

En fi, finalment tinc temps per explicar una mica el meu tema champions,


El partit en un garito amb un colega. Dos cubates abans, dues ampolles de vi durant i dos cardhus al final. Acompanyat per dos Robainas de gran calibre enrollats pel mateix Castro a mà.

Vull dir amb tot això que una mica perjudicat vaig anar. Després del sopar vull deixar constància que mai he vist tanta gent pels carrers.

S`alguna manera vaig arribar, ja sol, amb el segon Robaina a la plaça Catalunya.
Estaven tocant els Manolos, crec. La darrera va ser Amics Per Sempre. I a les dues en punt van dir per megafonia que tothom marxés de la plaça. Ja son ganes de tocar els nassos i d`organitzar la vida de la gent. Puc entendre que a les quatre o cinc , quan el tema degenera, desallotgin els voltants de Canaletes. Però fer-ho a les dues i després de la Champions i el triplet, és propi de dictadura estalinista.

Total, que vaig decidir acostarme a Canaletes. Com ja us he dit, no anava molt fi, i supos que per això em vaig equivocar i per la Ronda Sant Pere vaig arribar com qui no vol la cosa a Plaça Universitat. I d aqui vaig baixar per Pelayo( cotxes, cadires i bancs..) fins les valles aquelles que es van veure a la tele com atacaven. En aquell moment, les 2,20 aprox no hi havia follon en aquest punt. A partir d`aqui vaig tornar a Plaça Catalunya per Bergara, i aqui es va complicar el tema. La meva arribada va ser casi simuultanea a la dels mossos que anaven avançant com robocops amb totes les furgonetes. O sigui que em vaig quedar a primera linea. La situació no era encara massa tensa. Però de cop algú comença a corrent i hala , estampida. O sigui que de cop em vaig trobar a mi mateix saltant la valla d`un parterre i amb dificultats per mantenir l equilibri. Un d aquells moments en que penses "osti chamb , que estas fotent?".

Les carreres amunt van ser fins Gran Via, i a partir d aqui pel lateral fins Bruc. En alguns moments vaig tenir que correr fort per no quedar massa aprop dels mossos d avantguarda.

I després feina per trobar la moto, que s havia quedat a Consell de Cent i que per algun miracle era de les poques que havien aguantat dretes.

I aixi vaig retornar a casa, amb la colilla del Robaina encara a la boca.

dimarts, 26 de maig del 2009

Barça-Roma


Atenció a la conversa que he mantingut amb una amiga. (Francesc és un àlies que faig servir per preservar el meu anonimat).




a!
jaja
Francesc. diu:
no miraras el barça?
montse diu:
no, no el mirare
Francesc. diu:
ets extraterrestre o que
no m ho crec
i la marta?
montse diu:
no em puc tragar un partit de futbol !
la marta tampoc
Francesc. diu:
no es un partit de futbol
montse diu:
pero ja et dic que prefereixo que gunayi el barça que el roma !
aixo ja es algo, no?
Francesc. diu:
es la final de la champions
que el roma
si
sobretot el roma
montse diu:
si, els hi donen una copa gran !
Francesc. diu:
no et facis la tonta
no juguen contra el roma
montse diu:
home, no voldras que guanyin els espaguettis!!!! jaja
ah no?
si juguen alli
Francesc. diu:
de vritat et penses que juguen contra el roma?
va
montse diu:
aixo si que ho se, que hem venut bitllets d'avio !!!!!
Francesc. diu:
si
pero no contra el roma cony
montse diu:
a veure,
barça - roma
Francesc. diu:
juguen contra el manchester
montse diu:
que dius contra el manchester !
Francesc. diu:
la final es en camp neuttral
cony
publicare aquesta conversa al blog
montse diu:
que diussssss
queno t'anteras
Francesc. diu:
ets la ostia
va
montse diu:
tio, no em liis
Francesc. diu:
no em prenguis el pel
montse diu:
que no vull fer el ridicul
va
en serio
Francesc. diu:
tia
truca a tun marit i preguntali
montse diu:
no es barça - roma?????
ostia
Francesc. diu:
d aquesta et divorcies
montse diu:
es queno soc gaire de futbol
Francesc. diu:
preguntali a algun cunyat teu
els agafara un cobriment
montse diu:
li preguntare a ma neboda
pero joder
si no es el roma, ma neboda em mata
puesno se que coi fan a roma
Francesc. diu:
jo no se com no t han matat abans
montse diu:
es que no soc del futbol
bueno, que guanyi el barçaaaaaaa
Francesc. diu:
juguen a Roma contra el Manchester
montse diu:
marxoooo
Francesc. diu:
vale
adeu
posaré aixo al blog

ja n`hi ha prou (gran Sala i Martin)

Altre cop el Xavier Sala i Martín expressa de manera exacte el que molts pensem.

Aquest assumpte del pacte Montilla-Sanchez Camacho per fer trampes i erosionar CiU és tan evident que no crec que el pugui questionar ningú. Ver aqui com , a més, el Montilla decideix qui surt a TV3 o qui no.

Realment ni aquests polítics podien arribar tan alt ni Catalunya tan baix.

us còpio exactament la nota de XSM al facebook, crec que no s`enfadarà.











Soc l'unic?
Comparteix
Avui a les 02:38
Segons l’article de Jordi Barbeta a La Vanguardia: el dia 18 de Febrer Montilla i Sanchez Camacho arriben a un acord segons el qual PSC-PSOE donarà mes temps al PP a TV3 (per cert, em pensava que TV3 era de tots i Montilla no podia decidir qui tenia mes o menys temps) a canvi de que el PP digui que pactarà amb CIU amb l'objectiu que CIU perdi vots. L’endemà, Sanchez diu que pactarà amb CIU i José Zaragoza, seguint el guió, s'escandalitza públicament de que CIU pacti amb el PP.

És a dir, el PSC pacta amb el PP una trama per acusar públicament CIU de pactar amb el PP.


Sóc l’únic que pensa que això és una aberració?
Sóc l’únic que creu que això és una intolerable falta d’ètica?
Sóc l’únic que creu que a la vida no s’hi val tot per guanyar?
Sóc l’únic que pensa que els polítics haurien de donar exemple i demostrar que es pot competir sense mentir, manipular, enganyar, i distorsionar?
Sóc l’únic que sent vergonya quan veu com insulten la nostra intel•ligència els polítics de moral relaxada?
Sóc l’únic que està fart de tot això?
Sóc l’únic que pensa que ja n’hi ha prou?

Doncs això, ja n’hi ha prou!!!

dissabte, 23 de maig del 2009

revistes

Hola,

Ara m`he apuntat a un gimnàs. Era qustió de supervivència. Cada dia sentia punxades al cor i dolor a les articulacions de dormir tan tens. No és bo dormir sol quan estas en plena etapa d estrés. De fet crec que no és mai bo dormir sol, però aquest és un tema que deixarem per un altre dia.

En el gimnàs hi ha una zona de relax on hi han algunes revistes. Ahir hi havia el Temps i Interviu. Us podeu imaginar quina de les dues estaba més solicitada i desgastada per un ús intensiu. I el motiu no és només la noia de la portada i algun reportatge gràfic intern. L interviu és ple de reportatges curiosos, morbosos , escandalosos. Te articles de Millàs i algun altre de bo. fins i tot un sonet de Sabina sobre temes d actualitat.

El temps esta bé, encara s aguanta. Però Xavier Vinader, Fabià Estapé i Josep Piera i tutti quanti ja els tenim una mica vistos.

La diferència entre ambdues publicacions no és l`idioma. De ben segur que no. La diferència és que una esta subvencionada per insitucions públiques i privades com si fos una ONG. Mireu sino els anunciants del temps.

L`altre, L interviu, s`ha de vendre per fer caixa i justificar l`inversió que hi fan els anunciants.

No seria hora ja d` acabar amb totes les subvnecions a diaris i revistes ??

Qui tingui lectors, que s`hi guanyi la vida. I qui no doncs a treballar , cony.

dilluns, 18 de maig del 2009

celebració

Hola, parlem avui altre cop de temes indignants;

s`ha posat de moda entre politiquillos i periodistes anar dient que les celebracions del Barça no es podran fer a Canaletes sino en algun altre lloc. I ells qui cony son per dirigir la gent? qui té autoritat moral per dir on podem celebrar i on no? quina puta mania de paradis comunista que tenen.

Si la gent vol anar a Canaletes , que hi vagi. I si hi han gamberros que fan el bestia, que actuin els mossos. I si hi han trencadisses que paguin les aseguradores. Collons, que els lampistes i paletes també tenen dret a treballar. Ostia ja.

I atenció als llocs que proposen;

1) El Forum. Que hi vagi sa mare. No hi vaig anar aleshores i no hi penso anar en ma vida.

2) Fonts de Montjuic. En un lloc fosc i deixat de la ma de deu no hi aniran més de 10 persones.

3) El Camp Nou. El camp es per jugar, no per celebrar. I com volen que hi vagi la gent? en metro?


Encara com no s els acudeix el camp de Montjuic o el nus de la trinitat.

dissabte, 16 de maig del 2009

copa del rei

Hola,

ja fa un parell de dies de la final de copa, però no volia deixar la memòria de com la vaig passar.

tenia dos rebuts pendents de FECSA i els molt cabrons em van tallar el suministre. Certament m' havien enviat un parell de certificats, però no estic jo per perdre el temps a correus.

O sigui que arribant a casa a les vuit, no hi havia llum. Ni manera de tornar a aconseguir-ne. O sigui que mira, com que visc a tres minuts caminant d`un hotel , doncs alla vam anar. Sopant de 9 a 10 al restaurant, on erem els unics. Vam comprar una ampolla de Cardhu , i ens el vam emportar a l`habitació junt amb un recipient amb gel. Per la hora que era vam combinar la visió del match amb l estrena d una llenceria blanca que a la E li va de fàbula damunt la seva pell negra.

Us ho cregueu o no , vaig marcar al mateix moment que el Bojan.

dimecres, 13 de maig del 2009

final de copa

Hola,

quina mandra em fa el partit d`avui de final de copa. A la hora que el fan i el que espero, crec que aniré a dormir a la mitja part i ja veuré demà com han quedat.

I a sobre hi ha risc que es lesioni algun altre jugador. Jo , de fet , seria partidari d`alguna de les opcions següents;


1) no presentar-se. Que el club pagui una paella a tots els socis desplaçats i santes pasques. A sobre avui plou i encara es constiparà algun jugador.

2) presentar-se amb el Barça B. Seria un bon premi a la bons trajectòria de l`equip de Luís Enrique.

3) presentar-se amb un equip dels veterans del Barça. Per ser competitius podriem recuperar la base del dream team.

Un equip que encara podria guanyar a les toies del Bilbao seria el compost per;

Busquets (pare)

Ferrer, Koeman, Abelardo i Zenden (lateral ofensiu)

Calderé, Luis Enrique i Victor Muñoz (ara que l han fotut fora del Getafe)

Rivaldo , Julio Salinas i Overmars.

Suplents: Clos, Migueli i Maradona, per saltar a fotre osties al final.

I d entrenador el Charlie Reixachs i Luis Aragonés.

4) no arribar a temps alegant un retrás de Vueling i demanar l aplaçament fins després de la final de Roma.

diumenge, 10 de maig del 2009

cotxes




Hola,

avui he fet un llarg i avorrit d anada i tornada a la mai prou ponderada ciutat de Reus.

Com que m`avorria, m`he fixat en els colors dels cotxes que m anva creuant. Deu n`hi do com en som de sosos. El domini dels grisos, plata i colors foscos en general és abassegador. Res de llum, cap ganes de destacar, ni una intenció d`enlluernar. El llampant groc ha quedat reclós als Seats Leons dels quillos, que l`ostenten amb un discret orgull. Lluny queden els SIMCA1000 blau marí. I els R4 de color groc. I els granates senyorials dels SEATS 850. I els R5 vermells. Que alguns van arribar a ser pintats al estil Starsky&Hutch. Olvidats els turquesa, lila, verd poma. I aquells 124 color crema??? I els dos Cavalls verds?? i els Dianne6 blau fluixet??. I aquell groc mojo picón dels Mehari?.

Jo crec que amb aquest crisi tornarán els colors vius. La gent vol revulsius.

I com que els cotxes hauran de durar més, la gent s`els pintarà.

A veure quan tormem a veure l`estil Renault Fuego.¡¡¡

dijous, 7 de maig del 2009

seeeeeeeeee, seeeeeeeeeeeee

hola,

ahir, al minut 90 jo estava demanant la rescició del contracte del Alves (tant dificil és centrar DINS l area gran?), el cessament de Guardiola (que fotia abraçat al Hiddink a deu minuts del final?) , la dimissió del Laporta (tenia algún motiu però no el recordo) i el trencament del tripartit (és un costum). L`amo del bar em mirava amb mala cara.

i després crec que va ser el moment que a Catalunya s`han trencat més vidres. Jo era a una taula a primera fila i ens va venir al damunt una avalancha humana (no allau, avalancha) que ens va fer caure TOT al terra. Crec que em vaig morrejar amb un tio. I del que estic segur és que vaig veure un element aprofitant per fotre la ma al cul de la meva xicota. El vaig empenyer, i finalment ens vam abraçar.

De seguida que es va acabar el partit vaig anar correns al Prat, tot i que al arribar em vaig adonar que faltaven sis o set hores perque arribessin, i per tant vaig girar cua cap a Barcelona.

No diré si vaig ser jo o no, però més d`una mamada hi va haver conduint per la gran via mentre feiem sonar els claxonns. (fer.la jo no eh, vull dir que me la fessin).

En fi, que deu n`hi do. Avui a les 10 del matí encara falten tres companys per arribar, un altre ha arribat directe de canaletes i un darrer està a la comisaria de les corts esperan que el reculli la dona.

Si hi han dos equips odiosos al mon , son el Madrid i el Chelsea. Que bé que els ha estat.

dimarts, 5 de maig del 2009

10 anys




doncs avui la meva bichi fa deu anys.

Jo en tenia 32. Que bé m`ho he passat amb ella i el seu germà. No es pot demanar res més.

diumenge, 3 de maig del 2009

2 a 6

Hola,

que bé he dormit. Avui s ha avançat molt. I no té cap importància que això ens asseguri la lliga. De fet aqui la lliga no hi pinta res. Aquest 2 a 6 va molt més enllà.

El 0-5 va ser el final del franquisme. El feixisme va rebre el seu cop de gràcia.

Ja tocava el 2 a 6. El signe que aqui estem. La moderna, valenta i treballadorda catalunya ha passat per davant del funcionariat ranci i centralista. Ells estan acostumats a robar per viure. Nosaltres hem de fer sempre un esforç més gran, hem de treure el pa de les pedres. És impossible que el madrid jugui mai en la seva historia com ho va fer ahir el Barça. És questió d` ADN.

M`imagino els cotxes oficials sortint de Chamartin. EL Rubalcaba, la Aguirre i tutti quanti. Eren cotxes funebres.

La primavera, el color , la vida és amb nosaltres. Mireu si no les diferencies entre ells i nosaltres;

Juande Ramos vs Guardiola
Metzelder vs Puyol
Boluda vs Laporta
Artur Mas vs Esperanza Aguirre
Alves vs Sergio Ramos
Puyal vs Losantos
Ballarin vs Rouco Varela
Sala Martin vs Elena Salgado
Henry vs Raul
Pujol vs Juan Carlos , Rey de España
Messi vs Di Stefano
Magda Oranich vs Chacón
Soriano/Rosell vs Florentino Perez
Carlos Latre vs Florentino Fernandez

El 2 a 6 és l inici d`una gran epoca, no ho dubteu.