dissabte, 16 de juny del 2007

Highway Patrolman

tinc una germana que és regidora socialista d`una reconeguda ciutat catalana.
És la unica persona socialista presentable que conec. Per quin motiu ho ha arribat a ser, s`em escapa. Perque em consta que va tenir una infància feliç i és una persona inteligent i treballadora. (caracteristiques totes aquestes absents de qualsevol sociata).

Avui és el dia de presa de constitució de les corporacions locals, així que chamb u familia alli serem, al saló de plens.

Em recorda tot plegat una cançó de Bruce Springsteen que va de un xèrif que te un germà mig lladre. Un dia el germà comet un assassinat i el xèrif el troba, i es limita a seguir.lo en cotxe fins que aquest surt del seu county camí de Canadà.


"when is your brother, sometimes you look the other way"

dissabte, 9 de juny del 2007

Mitjons i calçotets

sent com soc d`una ciutat textil, (si, encara n`hi han), porto molt malament el tema calçotets i mitjons. Només hi vaig en cap de setmana i mai per anar a comprar. Em fa cosa comprar a les botigues o magatzems de Barcelona perque els preus son increiblement cars comparant amb els de les botigues de fàbrica. En determinat moment va semblar que comprar al Día o als xinos era una solució factible. Però el que et compres en aquests antros es desfà en dos dies i et dona urticària.

No penseu però que tinc mancança ni de mitjons ni de calçotets, no. Quan en compro ho faig en quantitats industrials. Que feliç soc el dia que em compro 8 calçotets i dotze parells de mitjons¡¡¡. El problema és que ho faig cada bastants anys, i per tant tinc un parc "underwear" clarament obsolet i descolorit.

Estic ara en plena crisi, perque els mitjons s`em foraden ja cada dia. He descobert que al Opencor venen calçotets, i n`he comprat alguns d`emergència. En canvi de mitjons no¡¡¡¡


Com pot ser que el departament de màqueting millor d`europa com és el del Corte Inglés no hagi detectat aquesta necessitat que estic cinvençut que compartim molts homes¡¡¡¡¡


En fi,m dit això m`en vaig a esmorzar al Dole cafè. Cantonada Manuel de Falla amb capitán Arenas.

divendres, 8 de juny del 2007

oooooooopsssssss¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

mireu si us funciona el link que poso aqui sota,



http://www.foxnews.com/story/0,2933,278881,00.html


guay eh¡¡

dilluns, 4 de juny del 2007

chamb tango

cuando sos interrogado sobre tu estado civil,
no sabés si responder si soltero divorciado.

Es dificil desbancar la soledad de los domingos.
El futbol y las pingas empiezan a no alcanzar.

no se borra esta tristeza subiendo a mil trenes.
Te hace falta una mujer en lugar de mil princesas.

el frasco del desengaño ya no tiene mas pastillas.

regaláte la poesia de vivir en compañia,de la mujer de la querés

y si no iras encontrando tan solo
braguitas colgadas de la ducha



(qui el va escriure sembla que em conegui)

diumenge, 3 de juny del 2007

"eres mas feo que un pié"




el títol d`aquest post és una expressió que sempre m`ha fet molta gràcia.

Aquests dies hi ha gent que publica fotos de les seves sabates. Doncs jo també.

divendres, 1 de juny del 2007

Tots amb els mossos




Amics tots,

no se valtros, però jo seré el dia 6 a fer costat als mossos en la manifestació que faran a Barcelona.

I si venen okupes a buscar brega, alli seré a repartir com el primer¡¡¡

Als chinos de sota casa m`he comprat un kobutam per 1,5€.

Ens veiem allí¡¡¡¡

jeta

Avui comentava un cas que em va passar fa poc. Em truca una amiga meva de madrid i em comenta que te novio de Barcelona. Que ara ve per aqui sovit i que a veure si fem un sopar i tal i qual. Vam quedar ells i la Grécia i jo. Va triar el lloc el noviu en questió. Ja em va fer mal rollo que el tio escollís el Visual. Una atrocitat de restaurant prentenciós i dolent que hi ha a dalt de la Torre Catalunya.

Del sopar només diré que vam demanar pernil i el van protar que es notava que l`havien tallat feia hores i que l havien mantingut a la nevera.

De la conversa només recordo l`inici; "...a mi hi ha un cantant que m`encanta; Freddie Mercury.." a partir d`aqui crec que no vaig escoltar cap altre paraula.

El preu va ser uns escandalosos 284€ mentre que el lògic hagués estat destrossar el restaurant a cops de bat de baseball.

La jeta del tio és que a sobre a l`hora de pagar va fer un gest de pagar tant lleuger i tan ridicul que va tenir que ser chamb qui acabés acoquinant. La veritat és que la meva amiga el va fulminar amb la mirada, però tant li va fotre.

D`aixo farà sis mesos. Evidenment no han tornat a trucar ni donar senyals de vida.

L`únic motiu? els tocaria pagar a ells.