dimecres, 14 de gener del 2009

Viridiana

hola,

avui senzillament m agradaria compartir aquesta lletra poc coneguda del Sabina. Hi he pensat al llegir l article a la web del Sostres on parlava que tots passem etapes en que redimim, o intentem, putes. Amb quantes mitges Veridianes no `haurem passat farres inmenses al Eixample¡¡




En Tijuana, tres noches por semana,
se trabajaba en México la nuit.
"¿Qui'hubo, señor?. Me llamo Viridiana
y me apellido veinticinco mil".
Yo no buscaba amores mercenarios
y ella no era la venus de Buñuel,
pero el tequila de los solitarios
sabe mejor contigo, mademoiselle.

Y dos rondas más tarde la besaba
y tres besos después me convenció,
y en un meublé por horas que alquilaba
ahorita les diré lo que pasó.
Tantas cosas me dió que no me daban,
tantas caricias casi de verdad,
que a mí se me olvidó que trabajaba
y ella no se acordó de trabajar.
Por eso, sin faltar una semana,
cuando me ven entrar al cabaré
los mariachis, mirando a Viridiana,
le cantan "Y volver, volver, volver".

con ella cada noche es Nochebuena
y nunca se termina el carnaval.
Porque no hay bajo la luna mexicana
mejor menú para un perro catalan
ni manos que hagan como Viridiana
la tarta de manzana de amour fou.
Con el corrido de la bella Malinche
y el pinche gachupín
que viva México la nuit! Que sí

dimarts, 13 de gener del 2009

42 tacos

Hola,

el fotut de fer 42 tacos es que ja només et falten vuit anys per 50.

Però en general esta bé això del cumple, vulguis que no et sents tot el dia una mica protagonista.

El bó és que veus que hi ha gent que s`en recorda de tu. Que han pensat, "mira, trucaré el chamb que estará content de parlat amb mi".
I mira, si, t`agrada. Ara també hi ha el tema facebook , on m`hi m`hi he trobat alguna sorpresa agradable com una antiquisima amiga de l`escola o el gran Joan Safont, omnipresent ell en tot esdeveniment real o virtual que es desenvolupi entre Salses-Guardamar-Fraga-Maó.

A les dotze de la nit, ja vaig tenir dos missatges de fans incondicionals, irredemptes malgrat tot. I al matí el petó apassionat de ma filla. Els dos han estat d`acord en que encara soc jove.

Els companys de feina porten tot el dia mirant-me amb ulls de gana, reclamant que porti pastes o bocates. Els faré esperar fins demà , més que res per tocar els nassos.

El plan d`avui al vespre és sopar amb un parell d`amics , mirar-nos un moment a l`hores de les postres, i arrencar al Dry Martini a observar l ambient.

El dia acabarà amb el chamb amb barba casi d`un dia conduint sol en la negra nit vers el seu cau en la catalunya central.

I vinga, que demà sera un altre dia. I la resta de l any evidenciant que no recordo mai el cumple de ningú.

diumenge, 11 de gener del 2009

Palestina -Israel. Chamb opinió

Hola,

la inmensa majoria de blocaires que segueixo han donat la seva opinió sobre el tema de la guerra Israel-Hamas.

Jo també hi tinc la meva , tot i que ja sembla tot dit.

Israel va desocupar Gaza crec que al 2005, en la teoria de "territoris per pau". Gaza havia estat ocupada desde 1967 quan diversos païssos arabs van llençar un atac sorpresa simultani sobre Israel, amb la voluntat de destruïr el projecte sionista.

Hamas es va fer rapidament amb el control polític i efectiu de Gaza. En durs enfrontaments amb AL Fatah van matar sumariament dirgents polítics i militar palestins. Qui els finança i dirigeix és basicament l`Iran, un fet tan evident que no desmenteixen ni ells mateixos. En la seva escriptura fundacional es marca que el seu objetiu irrenunciable és la destrucció d`Israel.

Hamas s`enorgulleix d`haver organitzat atemptats terrorites de tots tipus. I molt especialment de llençar uns coets cada cop més sofisticats sobre Israels. Estem parlant de varies dotzenes cada dia, durant ja fa més de tres anys. Situen les rampes de llençament volgudament en zones urbanes , especialment darrera de blocs d`edificis. De manera que si els avions Israelians les localitzen i destruiexen, sigui fent mal a la gent que hi viu (palestins¡¡).

La seva acció militar més agosarada va ser entrar de nit i Israel i segrestar dos soldats que crec que ja han tornat morts, possiblement després de ser torturats. Aquesta acció va provocar que Israel envaïs el sud del Liban el 2007. I alla es va produir la tragèdia de que Hamàs s`en va sortir molt bé.

Jo no crec que es pugui demanar a Israel que aguanti indefinidament una pluja DIARIA de coets sobre població que viu legitimament i pacifica. Que tard o d`hora reaccionarien era evident. Els de Hamas esperaven que ho fessin malament com al sud del Liban al 2007. Però potser això era temptar massa la sort.

Hi ha qui diu que la resposta d`Israel hauria de ser proporcionada. Que vol dir això? tirar algunes bombes pero poques? o fluixetes? En una guerra la única proporció que es busca és la derrota total del`enemic. Evidenment tota guerra és un crim a la inteligència i una salvatjada inexplicable. Però la guerra ha estat sempre així. (sempre penso en l escena inicial de 2001).

No olvidem per tant que :

a) aquest conflicte, d aquestes setmanes, l`ha provocat de manera deliberada Hamas i Iran.

b)Han utilitzat conscientment i volguda la població civil com a escut humà.

c) comptaven, crec jo, amb una intervenció com la del 2007 al Liban.


I ara jo crec que sera diferent. Israel han decapitat ja gran part de la cupula de Hamas i no pararan fins destruir tota la organització terrorista a Gaza. I sera un drama que només esta començant, perque ara si que volen acabar la feina. TOt plegat és trist , molt trist. Perque molts de que moriran són inocents que no han tingut oportunitat de construir la seva vida.

I qui s`ho mira com qui es mira el tauler d`un joc és el gran fill de puta de Ahmadineyad. Un criminal de la talla d`un Hitler o Stalin. I és per això que Israel vol deixar.li clar al president d`Iran que vagi amb molt de compte.

Per tant tenim drama a Gaza encara per setmanes, i el Tsahal instalat probablement per anys. I compte que Peres no doni l`Ok a la seva aviació per destruir les instal.lacions nuclears d`Iran. Crec que el temps que necessiten son 15 minuts des de la trucada del primer ministre fins que bombes d`Israel explotin en territori Iranià.

És molt puta la guerra.




PD. Ja he llegit, com era d`esperar, algun intelectual català indignat pel "silenci" d`Obama. Que esperaven? que es posés un mocador palestí i anés a la plaça Sant Jaume? Que en son de burros¡¡

dissabte, 10 de gener del 2009

chamb grip




Hola,

disculpeu tots aquests centenars o milers de seguidors que aquests dies heu seguit amb neguit la meva falta de posts.

El motiu ha estat un gripasso. Un senyor gripasso que em va sortir diumenge i que avui dissabte anca em dura. Practicament no he menjat res i he passat de 102,8kg a 96,1. i en pijama. Em noto els dits de les mans més prims que abans. Els michelins, però, resisteixen. En retirada però allà son. El pitjor son les pujades de febre, que et fan dormir enmig d`estupids somnis sense sentit ni gràcia. El millor de dies així és les hores inmenses que et queden per llegir. De petit vaig ser un malalt de grip fixe cada any. Aixi em vaig llegir les noveles de l`Inspector Maigret, encara avui el meu idol i en la meva opinió les millors noveles policiaques d`europa. Molt per sobre del respectable COnan Doyle y de la victoriana Agatha Christie. Quan avui en dia veig que el tal Henkir Mankell esta considerat un bon escriptor, m`en faig creus.

El dia abans de sortir-me la febre m`havia comprat el llibre que l`immens Marius Serra ha escrit sobre el seu fill, Lluís, que va neixer amb una paralisis cerebral practicament total. Sempre he admirat aquest element que és el Marius Serra, i no amago que em fa molta enveja la seva facilitat literalment màgica per jugar amb els mots. I com sempre fa, el Marius es supera a si mateix per on menys t`ho esperes. Sense cap exageració ni cap dissimul explica algunes de les vivencies com a mostra del que ha estat la vida de la seva familia aquests set anys.

Si vas pensant en el perque ha escrit aquest llibre, al final ho veus. El pare ha regalat al fill la inmortalitat.

dimarts, 6 de gener del 2009

noia del blog. Frannia.

Frannia,

el meu regal originari era una peça musical anomenada Manha De Carnaval.


De moment et recordo aquest poema de Salva Papasseit que sempre em fa pensar en les noies que conec a través dels blogs; mai els hi sabem els ulls.





Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

diumenge, 4 de gener del 2009

bola del món




hola a tothom,

des d ara miraré internet des de l`habitació de la meva filla. L`ordinador del despatx serà només per treballar, consultant webs profesionals o utilitzant el correu elctrònic. S`ha acabat interrompre una tasca profesional per mirar diaris esportius, pàgines guarrotes o sobretot els blogs. Si, aquest és el primer proposit del 2009.

Hem montat els seus mobles aquests dies i de seguida la freda estància ha agafat un tó infantil genuí. El que més m`agrada és la bola del món que té a la taula. Li havien portat els reis de l`any passat però encara no l`haviem obert. (haig de confessar que he trobat tres regals dels nens de l any passat enca per obrir¡¡ Quina vergonya).

El cas és que se m`em va la vista continuament cap al globus terraqui. La poca idea que tenim de com és el mon. O que poca en tinc jo, vaja. Creia que Mauritania estava per sobre sud-àfrica. I no imaginava que Myanmar fos tan gran. Hi han accidents geogràfics que em criden l`atenció:de la Baja California no en sento mai parlar i ha de ser una maravella. O la por que fan aquests tres noms junts: Guinea conakry, Sierra Leona i Libèria. O com n`ha de ser d`inhospit el Mar de Barents (que imagino sempre ple de submarins Russos i Americans espiant-se. O les inmensitats de Groenlandia. També em fascina la pensar en la quantitat de boscos salvatges del Canadà, i més tenint en compte que la major part de població viu a tocar de la frontera amb els USA. Em passo sovint una estoneta llegint noms al mapa precisament dels USA, et fan recordar pelicules. Us en poso un exemple: Dakota, North Carolina, Tucson, Tennesse, Nevada, Sacramento, Kentucky, ect. He comparat les extensions de la peninsula Ibèrica i Mongòlia. Si els paratjes de Castilla la Mancha o Sória son semi desertics, com deuen ser le planúries mogoles¡¡-

En definitiva, he estat fent una mica de Julio Verne, que és un exercici que us recomano.

dijous, 1 de gener del 2009

blocaire invisible

n`es tot just arribada a la cort del rei Chamb...