dimecres, 17 de febrer del 2010
diumenge, 14 de febrer del 2010
diumenge al matí
avui som diumenge 14 de febrer, heus aquí part dels esdeveniments que m han succeït;
1) com que la meva Santa esposa és nata a Colombia, li he fet un regal de Sant Valentí. En concret tot un set de maquillatge. Resulta que com és negra, no li serveix cap part del contingut. No passa res.
2)se m`acut veure el programa de La Trinca. De jurat veig els tres perles originals i amig un tio amb ulleres que no entenc que hi pinta. És com si sortissin els beatles amb un altre tio pel mig.
3) He llegit l Article del Maragall que queda a la Vanguardia. Segurament vol dir tot de coses que no pot dir i que diu entre linees. Jo particularment no he entés res.
A veure si trobo algú que m`ho explica.
I de moment res més, vaig a fer-me unes torrades amb mantega i mermelada per esmorzar.
Bon diumenge a tots.
Publicat per
chamb
a
11:45
3
comentaris
divendres, 12 de febrer del 2010
la frase maleida
hola,
com que Espanya no pot devaluar, hi han dues alternatives
1) de cop ens posem a produir mes per igualar.nos als païssos competidors. Això es pot fer; a) sent més productius b) treballant molt més.
Cap de les dues és realista.
2)assumir que som més pobres i per tant hem de reduir el nostre nivell de vida.
De fet molts treballadors del sector privat ja han patit aquest ajust. Via perdent la feina o via reducció directa de salaris.
Resulta però que els salaris dels funcionaris s`han mantingut estables. I han de ser mantinguts amb els impostos dels altres, que son més pobres. Per tant si ens cau globalment la renda un 10%, el repartimet es 20% pels del sector privat i 0% pels del sector public.
A Grècia ja han decidit baixar el sou dels funcionaris. A veure quan algú s`atreveix a ni tan sols dir.ho aqui.
Divertits estarem.
Publicat per
chamb
a
9:43
0
comentaris
dijous, 11 de febrer del 2010
horta de Sant Joan (3)
El vergonyós assumpte s`acabarà aclarint.
A can Miralles hi havia comandaments de bombers dinant. Però el famós Delta0 sembla que era al parador de Tortosa. Així m`ho diuen i així ho transcric.
La meva font des del principi em va dir;
1) abans de la tragèdia van sortir bombers amb helicopters (els aragonesos)
2) Els que van quedar atrapats van demanar ajut sense obtenir resposta perque els comandaments estaven dinant.
3) Les persones en perill van arribar a ser moltes més.
Amb el temps s`han anat confirmant tots els punts.
Publicat per
chamb
a
10:23
0
comentaris
coses d un 11 de febrer
Hola, tres coses rapid;
-estem a 2 graus a Barcelona. Visca el canvi climàtic.
-La jutge demana el seguiment del GPS de Delta 0 i resulta que l`havia perdut al fer-se la pitja un lio amb el canvi de guàrdia. Quina mala sort¡¡
-Ahir em van explicar d`un que fa sis mesos que la seva dona esta liada amb el jefe (de la dona), però el tio no gosa a dir-le res a la tia.
si que estem bé. I a sobre el Barça haurà de convocar Migueli per jugar contra el At.Madrid.
Publicat per
chamb
a
9:10
0
comentaris
dimarts, 9 de febrer del 2010
dona bomba
no se perque , però quan vaig llegir que havien detingut una catalana propalestina a Gaza, ja em vaig imaginar un careto semblant. Estil Dolors Camats, de fet semblen germanes, però més prima degut a menjar només cus-cus.
Sort ha tingut que l`hagin rescatat els soldats israelians d`alla on s havia fotut.
Ja ha tingut sort que no l`hagin violat salvatgement un escamot de terroristes. I després l haurien jutjat per puta i probablement lapidat.
Tot i que de fet potser ja s havia convertit a l`autentica fe i compte que no vingui mig disimulant un cinturó d`explosius.
Publicat per
chamb
a
12:38
1 comentaris
dijous, 4 de febrer del 2010
Montero
Amics tots,
avui ha estat un dia per recordar en la meva historia. Finalment he estat capaç de veure el tap ilegal de Vrankovic a Montero. De fet no va ser un tap sino que senzillament va treure una pilota que entraba. Un robatori de la màfia europea del bàsquet.
En aquell infame dijous vaig anar a un bar amb un amic. La primera part va ser tant horrorosa que vam decidir anar ja al T i omplir-nos a cubates.
Quan ja en portava tres vaig sentir que una camarera, la mega-camarera no , cridava "lladres¡¡, lladres¡¡¡" mirant una tele petita sota la barra. ( en honor a la veritat haig de dir que deia "ladrones, ladrones".
D`aixo en farà uns 15 anys, i mai de la vida havia volgut veure l`infame jugada. Sempre canviava de canal o apartava l esguard.
I no és una bona idea ignorar les infàmies.
I per cert, l equip d enguany del Barça de Basquet podria jugar perfectament a la NBA i no seria el pitjor equip.
I tots atents a l`edició especial de Nouchamb "Mos hem anat en orris".
Publicat per
chamb
a
22:37
3
comentaris
