dilluns, 30 d’abril del 2007

23

He anat a veure la pel-licula sobre el 23, el número que ens pot arribar a obsesionar perque ho explica tot.

Afegeixo nous significats de la meva collita sobre el 23

- Michael Jordan portava el 23
- el 11 de setembre de 2001 suma 23.
- Jo visc al numero 22 primer pis
- al sortir del cine he engegat la moto i;
a) eren just les 10:13 de la nit (sumen 23)
b) el contaquilometres de la moto marcaba 9104km (9+4+10=23)¡¡¡¡

la peli esta bé.

I sabieu que la geometria euclidiana te 23 axiomes i que l`apocalipsi son 22 capitols? (el 23 esta per escriure)

a si; i que 2 dividit entre 3 dona 0,66666666666666666

diumenge, 29 d’abril del 2007

sostres



no se que passa entre aquest admirat i articulista i jo. M`el trobo constantmet i a tot tipus de localització.

Vegeu sinó una enumeració dels llocs on l`he vist;

-Dr.Fleming/Santa Fe de Nou Mèxic.(divesos cops)
-Plaça Wagner.
-Diagonal alçada Catalunya Ràdio (diversos cops)
-Fossar de les Moreres (11 de set de 2005)
-Dry Martini (diversos cops)
-Luz de Gas (només un cop, no hi vaig casi mai)
-Miting de suport a Artut Mas (octubre 2006)
-Baixant pel carrer Granados.
-Open Cor dels cinemes Sarrià. (ahir a la tarda. Va tenir la Grècia al costat, a la secció d`higiene bucal, i ni la va mirar)

no se, curiós oi?

dissabte, 28 d’abril del 2007

dos anys de silenci

He estat una setmana envoltat d' argentins. Son sempre gent divertida. Un d`ells és el tipic baixet amb molta mala llet i molt lluitador. Des de res s`ha fet un petit imperi financer a nivell de representants de futbolistes i trapicheos varis.

Farà justet 1,60 i és molt lleig. A la oficina d`argentina de tant en quant fan lluites cos a cos. (estan com una puta cabra, ja us aniré explicant). Un dia van apartar les taules i van fer una aposta de lluita lliure ell i un altre colega que fa 1,85 i havia estat militar a les Malvines. Va guanyar l`Eduardo després de tenir l`altre deu segons amb l`esquena enganxada al terra.

A mi no em queia gaire bé perque té el posat semi xulesc dels portenyos (els del Buenos Aires central). Però l`altre dia el seu cap i mentor em va explicar que quan tenia sis anys el seu pare va morir en un accident d`aviació.

La resposta del Eduardo va ser estar dos anys sense dir ni una paraula a ningú.
Fins que va tenir més de nou anys no va tornar a parlar, primer a la familia i després a l`escola.

L`entenc tant el petit Eduardo.

José Couso



(us quedarieu filmant un angelet com aquest?)


Situem`nos;

Estem en guerra. Els invasors estan entrant a la capital. Tu ets en un edifici alt mentres hi ha intercanvi de foc entre els defensors i una columna de blindats dels atacant. Veus que un tanc va a creuar un pont però queda es para. Aleshores l`enfoques amb un teleobjectiu. Veus com la torre del blindat gira cap l`edifici on ets. Després veus clarament com el canó s`apuja i queda apuntant vers on ets.

Tu que faries? Romandre enfocant el maravellós Abrahams o fotre el camp?

Si et quedes alli saps que és molt probable que rebis una descarrega d`artileria.

Estic segur que el valent José Couso era conscient del que feia (o potser era molt tonto, no ho se), i que per tant no se li acudiria demanar responsabilitats a la tripulació d`un tanc que en plena batalla respon a un edifici des d`on rep foc directe.

I puc entendre que els familiars remoguin cel i terra encegats pel dolor.

De la premsa espanyola i catalana tampoc s`en pot esperar gran cosa. Però que la audiència nacional obri una causa contra tres soldats dels EEUU per una acció a Bagdad és d`un ridicul que no crec que tingui massa precendents.

diumenge, 22 d’abril del 2007

Mary Celeste





m`agraden les històries reals però inexplicables. Sobretot els misteris mai aclarits.

No coneixia la història del Mary Celeste, però és molt atractiva. Us recomano que en busqueu detalls per google o directament a wikipedia.

gelos



a la festa de l`escola feien in karaoke al menjador. La meva filla va aconseguir sortir ella sola a l`escenari. Va cantar una peça molt coneguda d`actualitat que tothom va cantar i aplaudir. Sa mare i jo ens vam quedar embadalits, ji filmant l`actuació amb la camara.

Quan va haver acabat em giro buscant el meu fill perque ja tenia la sensació que tot plegat no li hauria fer gràcia. Em vaig trobar l`imatge que us poso.

Sembla mentida com els sentimenys humans son sempre tan reconeixibles.

dissabte, 21 d’abril del 2007

gran Kovacevic




Per internet sempre llegeixo el mundo, el millor digital amb diferència.
Avui he mirat la crònica que van fent a temps real del Real Sociedad-Atlètico de Madrid. Mireu la crònica del golasso que ha fet el Kovacevic;


Min. 6 Gol ¡GOOOOOOOOOOL DE LA REAL! ¡KOVACEEEVIC! Centró desde la izquierda de Savio al corazón del área y remate, en las mismísimas narices de Pernía, de Kovacevic que adelanta a su equipo.


Impressionant eh¡¡