les dones de passeig de Gràcia

Hola,

avui he fet un encàrrec a Passeig de Gràcia. Em sobrava una mica de temps. He deixat la moto davant del majestic i he anat cap amunt casi fins diagonal i després he baixat per l`altre vorera. M`he anat fixant en les noies; Vestits cars, llavis pintats, ulleres Gucci, tacons alts, cares de puta de luxe, de mala ostia, mirant els tios amb aspecte de tenir pasta, joies autèntiques, peluqueria de categoria, caminars de model, aroma de gin tònic....


Quina diferència amb Rambla Catalunya ; ple de antigues universitaries de carreres humanistiques anant de compres amb sa mare, sabates planes, texans amples, bosses del Boulevard Rosa. Ni una buscona. Ni una mirada de desig. Gent amb el Pais sota el braç, gabardines negres, ulleres de pasta, funcionaris, votants de ERC, tietes de poble, cabells resecs, moros davant el consulat del marroc, la cerveseria Catalana al carrer mallorca, tangas per fora de faldilles amples,.....una catastrofe total¡¡¡¡, l`aroma enganxós de l`orxata i la cervesa...


Anirem a Passeig de Gràcia
Es alli on l Aristrocràcia
acostuma a pendre el sol.

chamb tonteria

Hola,

Dr.Chamb sempre aconsella pendre les decisions al matí. És quan el cap funciona millor i els raonaments es fan amb més logica. Disenyar una estratègia al vespre o a la nit és tenir molts números per fotre la pota i/o equivocar-se.

Mireu si no que em va passar ahir a la nit; vaig pensar

-Chamb llest; "..has de canviar l`hora del despertador.."
-Chamb tonto; "...a no, que no cal...com que la difeència entre la hora i l`hora del despertador es manté constant, doncs no cal perque l`efecte total serà el mateix.
-Chamb llest "..chamb , chamb....le feina ben feta no te fronteres..no em siguis chapusa¡¡"-Chamb totno "va collons ....ves a dormir.."

I dormir vaig anar, fins les cinc del matí.

la desaparició dels penjats

Avui farem una reflexió de caire antropològic;


tots el que som una mica peculiars o amb tendències antisocials sabem el que és sentir-se penjat.

És dur que arribi el cap de setmana o algun esdeveniment i estar sol i sense ningú amb qui compartir el temps. Especialment dolorós son esdeveniments com cap d`any , Sant Joan o algun gran partit del Barça. (menciono aquests tres perque son els que sempre em trovaba jo sol a casa).

Jo n`he sigut un gran especialista en estar "penjat". Ben bé per culpa meva, sempre m`ha estat dificil aguantar la resta de gent. Odiava i encara odio el que s`anomenen "colles" de parelles. Em sembla bé que la gent les formi, però soc materialment incapaç de formar-ne part. Ni jo vull ni mai he estat ben acceptat en aquests grupuscles. El motiu d`aquesta inadaptació social quedarà pendent per un altre post;
avui voldria proclamar solemnement la mort del fenomen dels;

Penjats (contemporaneamnet anomenats Frikis)

els qui erem /som frikis, solitaris o raros com vulgueu ho som per tenir un focus d`interès localitzats i concrets, o una manera peculiar de veure el món. Si t`agraden temes raros, ja sigui el Jazz o les cultures precolombines doncs és dificil trobar companys de viatge.Igual passa si tens un sentit de l`humor peculiar o una manera de relacionar-te poc convencional. De fer abans era practicament impossible. Però amb internet tot això ha canviat. Els frikis ens localitzem institivament a través de la xarxa i de manera física o virtual formem grups que van del tema més intel.lectual al més prosaic. Mireu un parell d`exemples; els afeccionats al book crossing de barcelona tenen una web per on es comuniquen i a a partir d`aqui organtizen trobades literaries. També son molts els grups de solterones afamades que organitzen sopars els divendres o dissabtes i conviden mascles despistats que es disputen com una familia de lleons es disputa una zebra recen caçada.

En tot cas avui és molt més facil trobar el propi cluster dins l`eixam global.

Mireu.ho com vulgueu, però jo crec que és l`avenç que inicia el segle XXI.

L`imbècil

aquest és en Francesc Baltasar i Albesa.

Recordeu bé aquest careto quan a anant a Barcelona arribeu a l`alçadada de Sant Vicenç dels Horts i hagiu d`anar a 80km/h.

Aquest paràsit ha viscut tota sa puta vida del erari públic. És un perfecte inútil simpàtic i vividor. L`he vist sovint al Dry Martini foten-se gin tònics que segurament paguem entre tots els catalans.

No té ni puta idea de res, i ja és impossible que l`arribi a tenir.

Segons com alimanyes aixi poden arribar a cauré bé, es pot pensar que son inofenius.

Ben al revés, amics. Elements com aquest i la inefable Dolors Camats estan destruint el futur de catalunya. Cap directiu empresarial del mon amb dos dits de front se li acuidiría invertir en un lloc amb un govern amb elements com aquest.Feu el que volgueu, però votar fastigossos ex-comunistes com aquests només pot tenir dues motivacions;

1) odies profundament el païs on vius i els teus conciutadans

2) ets un imbècil profund.


Algú em dirà;

-".ei chamb , una mica de respecte¡¡"

Doncs no, cap respecte per qui no s`el mereix.

Algú em dirà;

-"..ei chamb, quina mala ostia¡¡ estàs rabiós¡¡"

Doncs si, absolutament rabiós contra l`estupiesa.

Chamb recomanació.La casita blanca.

estimada audiència, a qui tant estimo i a qui tant dec




acabo de redescobrir una institució barcelonina que encara no han prohibit els progresistes: La Casita Blanca. Ahir una amiga celebrava els 40 tacos en una discoteca barcelonina, la SalaB. Era festa privada de 9 a 2 i després obira pel públic. Han tingut la bona pensada de fer música en directe, un altre dels plaers de la vida que els socialistes han aconseguit casi eliminar de Barcelona.

Xerrant amb uns matrimonis d`Igualada, uns em van comentar que havien demanat preu per un hotel i que els demanaven 300 per una nit. Evidenment es van limitar a insultar l`empleat, que és el que s`ha de fer en aquests casos. Jo no vaig dir res, perque ja prou sensació havia causat portant la Grécia, però ja tenia la meva Chamb sol-lució decidida.

En sortir de la festa vam anar a la casita blanca, sense haver de reservar ni res. Tal com arribes t`agafen ells el cotxe i entres directament a recepció. Per 68 euros tens habitació amb llums regulables, miralls sobre i al costat dels llits , un bany impecable amb tovalloles i sabó monodosis i pots dormir sense limitació d`horari. Quan marxes et deixen el cotxe engegat i de cara a la sortida.

Després hem esmorzat al Dole. Entrepà de truita d esberginia, coca-cola light, croisant sacha de chocolata i cafè´.

Avui dissabte plou, seré tot el dia a casa llegint un llibre sobre la máfia i mirant racons d`internet.

El camarer del Dole m`ha recomanat baixar "ay que calor" a travé de l`Emule.

Chamb sociologia

Benvolguts;

És un clamor entre la blogosfera, altre cop, la petició de que Chamb es pronuncii sobre l`esdeveniment de l agressió a la noia ecuatoriana per part del quillo de La Colonia Güell.

El meu pronunciament oficial és el següent;

1) Aquest tipo de fills de puta sempre han existit. Abans els agafava la guardia civil o els mateixos municipals i els fotia una somanta d`osties com a escarment. I escolta tu, aqui paz i después glória. Ni fiscals ni periodistes ni históries. Ara posem cámeres amagades a les comisaries dels mossos peri si son poc amables amb els quinquis.

2) no podia faltar l`aparició d`un grupo faminista remarcant que es tracta d`una agressió masclista.

3)El govern d`Ecuador hauria de començar per demanar perdó als ecuatorians per tenir un païs tan cutre i miserable que la gent ha de marxar a eropa per proseprar.

4) El govern ecuatorià també hagués pogut anar amb més diligencia amb aquell assassí en série de Machala que van tenir vuit anys a la preso per matar cinc o sis nenes i després va venir a Lleida i de seguida va matar una catalana de 18 anys.

5 ) ja serà molt si l`element aquest no el fan sortir a gran hermano o alguna cosa així. Avui he sentit un periodista (Martí Perarnau) a RAC1 que deia que això no és periodisme. Doncs miri sr. Perarnau, serà periodisme repugnant però és el que hi ha.

6) A Ecuador el tema deu ser un escandol nacional , però la Grecia aqui ni se n`ha enterat.

Viva Zapatero (talante por detràs y por delante)

ei, que tal tots?

Resulta que haviem quedat el dimecres amb uns amics per sortir a sopar (el dijous es només per al T). Mireu el text de convocatòria del meu amic ex-ecologista que pregonava sempre anar en trasport públic.



Atenció atenció¡¡¡¡ els darrers esdeveniments ens obliguen a modificar el lloc de trobada. Degut a les obres de l AVE sota el carrer còrcega hem de traslladar el sopar¡¡¡¡ Quedem a un bell local de Castelldefels. És molt facil arribar-hi; a les quatre de la tarda aneu a la avinguda martia cristina de Montjuic. Un cop alla pregunteu a uns srs de verd que es fa per anar a Gavá, us faran pujar en un autocar conduit per un sr de Jerez molt simpàtic que us donarà un tomb per la montanya,(amb visita al Palau.Sr. Jordi si voleu).

Després de donar unes voltes per Bellvitge, San Cosme i Cornellà est us deixarà a l andana de RENFE de VIladecans. Alla torneu a baixar de l andana i pregunteu si el bicing ja arriba al baix Llobregat . Si resulta que encara no, doncs camineu per l autovia de Castelldefels i tres kilometres passat el camping "La Ballena Alegre" gireu a l`esquerra. Entreu a una casa molt il.lumidada que es diu "Riviera" i alla demaneu que us indiquin el restaurant "El Mafiós de la Ex.Yugoslavia feliç".



Quedem allà mateix entre dos quarts de vuit i les onze de la nit. No te pèrdua.

I si us perdeu, us foteu. Que jo hauré de fotre això cada dia, ha afegit l`antic votant de forçes progresites.