Catarates Victoria

Un dels llocs màgics que sempre tinc present de les pel.licules és el llac Victòria, a l interior de l Àfrica, al riu Zambeze. Recordo una de Tarzan que n hi deien, "El mar tierra adentro". Sens dubte una de les maravelles que hi han al planeta. Doncs bé, acabo de veure un reportatge a la 2 sobre turistes que hi van a fer ponting i a llençar-se des d una Tirolina. En una de les imatges sortia un europeu nòrdic ple de colesterol i greixos saturats filmant-se a si mateix amb el mòbil mentre anava en una tirolina per sobre del riu. En definitiva, una autèntica plaga lamentable que em fa sentir vergonya com europeu i com a humà en general. (Anava a dir "vergonya aliena" però realment és molt pitjor, és vergonya pròpia. Quina sort els que van poder viatjar amb les comoditats del mon modern però sense la plaga del turisme.Hem d acceptar que el mon és ja molt petit i els imbècils son ja a tot arreu. I el pitjor és que nosaltres, casi tots, en som.

Veneçuela

Ahir a la Marlene li va costar dormir. EL motiu va ser una serie de Whatusps que li van arribar amb noticies de Barquisimeto. Havien matat el Luis, un antic veí seu a qui havia vist creixer des de ben petit. Per robar.li la cartera i un vell mòbil va rebre tres trets. Un a la cara i dos al pit. El Luis vivia amb la Dany, la seva mare de quaranta quatre anys. Era fill únic. Dels anys bons vivien en una casa pròpia molt ben arreglada. Aquests dies els veïns s estan fent càrrec d ajudar a la Dany. Diuen que ha quedat com boja. És ben comprensible. La quantitat de morts diaris és tan gran a les ciutats de Veneçuela que els serveis funeraris van amb retards. El cos del Luis ha estat tres dies a casa, vetllat per família i amics. No és una historia infreqüent ara mateix en aquell país. De fet és casi quotidiana. Algun dia s acabarà el malson del Chavisme? Sens dubte que si. Però moltes vides s hauran perdut. Fins fa poc m agradava discutir sobre el Chavisme perquè era fàcil deixar en ridícul qui defensa una dictadura que ho ha trinxat absolutament tot. Ara em posa trist veure com n`és de fàcil per molta gent posar el dogmatisme per davant de l evidència. Per aquest motiu demano a tothom que senti simpatia pel Chavisme que no em tornin a parlar en la seva vida i m esborrin de totes les xarxes socials i de la seva agenda.

no son els 20 centims, estupid.

No se per quin motiu, no és fàcil trobar xarcuteries a Barcelona, com a mínim al barri on visc. Suposo que ja ofereixen aquest servei els supers, de manera que deu ser dificil competir. És una llastima perquè personalment m agrada parlar amb carnicers i tocinaires que siguin de l ofici, i no empleats que tant poden fer aquesta feina, com estar al peix com descarregar camions o treballar en qualsevol altre sector. L altre dia em venia la família a sopar i volia comprar embotits i formatges de bona qualitat. Per Google em va sortir una al carrer Aribau, per sobre de travessera. No era molt aprop però vaig considerar que valia la pena. Efectivament era una tocineria-cansaladeria que tenien un xoriço força bó, una sobrassada magnifica i un formatge manxec correcte. El venedor era obviament l amo, em va suggerir que comprés també una llonganissa i un altre formatge de cabra, recomanacions que van ser encertades com vaig comprobar més tard. Al pagar, el compte va pujar a 80 euros amb 20 centims. Que no és mala compra per un client nou que no ha estat més de cinc minuts a la botiga. Jo no portava 20 centims sueltos , i vaig haver de pagar amb dos bitllets de 50€. I el senyor xarcuter, en el seu dret, no em va perdonar els 20 centims sinó que em va omplir de ferralla. Donant de canvi un senzill bitllet de 20€ ho haguessim fet més fàcil i hauria tingut un detall amb un nou client, potencialment bó. Resultat; no hi tornaré més. Si l amo no te el sentit comercial de tenir un detall que li costa una mínima part del seu marge, doncs mira. Quels acabin de cruspir les grans cadenes i els mercadones. Que no m agraden però que tenen preus molt més assequilbles i sovint productes que no desmereixen les de les botigues de barri. ,

tornen els bons temps

Algú recorda el bé que ens ho vam passar contra del tripartit? Va ser com lluitar en la clandestinitat contra una dictadura ferotge. La de la idiotesa. Finalment el monstre va caure pel seu propi pes. Però mentre va durar vam xalar amb blogs, sopars, articles, trobades i lluita a la xarxa que finalment va col.laborar a la desaparició de l engendre. El cas és que de cop ens trobem a l inici d una època fosca i dictatorial. L ajuntament de la Colau. Que ningú es faci il.lusions pel seu aspecte de monitora d esplai. La Colau és un monstre assedegat de elogi i poder. No tindrà altre objectiu que perpetuar.se. I té un model a seguir; les dictadures populistes de sudamèrica. Al dia següent que hagi guanyar les eleccions faig unes primeres projeccions: a) Reactivació i abocament de recursos a BTV. Us fareu un fart de veure.la per la televisió local, acompanyada de tota celebritie que vulgui ser contractada per la Mercè. No descarto la creació d una emissora de ràdio municipal i un diari si li permeten. b) prepareu-vos per tot tipus de registres socials; de mares solteres, de víctimes de violència de gènere, d aturats de llarga duració, de mobilitat reduïda, de celiacs. Cada categoria donarà dret a certs privilegis. Això si, tots ben registrats i controlats. Estar a la base de dades us aproparà a que us regalin alguna cosa. c) Per aconseguir llicencies i contractes, molt millor si ets estranger que si ets una empresa local. Tingueu ben present que la base de Barcelona en Comú és el ressentiment social. d) Els antidisturbis seran ampliats i reforçats. Potser canviaran de nom, això si. e) El responsable de les finances i/o urbanisme serà el seu numero dos de la llista. En fi, preparem.nos per veure continuament imatges de la batlessa enmig de nens , vells i persones que generin tendresa. I atenció als nivells de delinquència. No tingueu cap dubte a que es dispararan, tot i que ho negaran. No se perquè però quan arriben uns bolivarianios al poder, sempre es dispara el nivell de violència i delinquencia al carrer. En fi, showtime

anònim

Avui llegint "jo confesso" he pensat que li recomanaría a un amic meu. Però ja no podrà ser. La persona en qui pensava te un cancer de pacreas des de fa més d un any i els seus dies son contats. Esta tan malament que ja no em vol ni veure. De fet no vol que ningú el vegi a ell. L altre dia em va fer un bot el cor al veure a la pantalla del mòbil el seu nom. De fet no era ell, era el contable des de l oficina. Abans d ahver-lo d`esborrar per la seva mort, ja l he esborrat. De fet em se el seu número de memòria. I el del mòbil el recordaré tota la vida. Va ser ell qui em va ensenyar que no s ha d arribar a casa amb llum de sol. És una imperdonable perdua de temps.

La puta vaga.

Galdós espectacle el de la vaga del 29 de març. Sindicats i progresistes contents per veure tot Balmes amb contenidors cremant i jovenets trencant vidres del Corte Inglés i incendiant un Starbucks.

Ja corren videos per Youtube acusant els mossos d`agredir a la gent pacifica amb gasos lacrimògens. I ara falten les cartes als diaris de pares indignats perque van detenier els seus fills, "que es un noi pacífic incapaça de fer mal a ningú".

He trobat a faltar la Chacón darrera una pancarta. Només vaig veure el Collboni fent-se entrevistar a TV3. Que com sempre va quedar com els pitjors informatius de tots. Ja és trist haver de mirar Antena 3 per saber que passa a Barcelona.

En tot això d`aquesta vaga hi veig una sèrie de mentides socialment acceptades. I pobre de tu que s et acudeixi dir, per carregat de raó que siguis, el contrari.

Vegem;

a) com diu el Barbeta a la Vanguardia, la manifestació de la tarda va ser un exit degut sobretot a l horari. Molta gent hi va anar després de treballar. Dos radicals companys meus de feina aixó ho van fer. Van comprendre que no és temps per fer el paperina però si van voler anar a protestar.

b) de Vaga només s en fa allà on els piquets sembren la coacció i el terror.

c) ¿sabieu que els sindicats paguen als piqueteros?

d) El que més emprenya als sindicats d aquesta reforma laboral és que perden el seu protagonisme en els ERE`s. Que és la manera que tenen d`extorquir a les empreses. Que han de guardar sempre un sobre en efectiu per als sindicats. I sovint pagar farres amb marisc i putes de luxe per al comité d empresa.

e) Els piquets no son MAI informatius. Exerceixen sistematicament la violència. Imagineu que passaria si un grup de franqusites o neonazis es manifestessin d`aquesta manera. No faría la mateixa gràcia que fan ara els simpàtics piqueteros de UGT, CCOO, CGT o CNT.

f) Per TV3, i a la majoria de declaracions, s insitia sempre en que els incidents eresn "esporàdics i aïllats". Quan és exactament el contrari. No van ser incidents esporàdics ni aillats. Més aviat son el nucli dur de sindicats, indignats i anti sistema.

g) Curiosament tots els slogans violents son sempre cantats en Espanyol. I sempre que se sent un antisitema o indignat parlant sempre és en Espanyol. No queda bé dir-ho però aixi és.

El resum és que l estat espanyol continua la seva carrera a l abisme econòmic i social. Doncs que així sigui.