la Bruixa Elena (1)

Quan Chamb feia la carrera , tenia una nòvia que vivia al carrer Diputació amb la seva germana. Hi anava a sopar practicament cada dia de dilluns a dijous.

La veïna de replà era una sra que ja pasava dels vuitanta i era bruixa. Havia nascut en el mateix edifici i hi havia viscut tota la vida. De jove berenava cada dia al Ritz. Mai havia treballat en el sentit estricte de la paraula. Va ser l`amant fixe d`un important joier de Barcelona durant decades. Quan volia fer un regal a algú en tenia prou amb fer una trucada a la joieria i ells s`encarregaven de fer enviar alguna discreta peça.

Es va casar amb un oficial de la mateixa joieria molt més jove que ella. Tenien una existència totalment independent, no es parlaven practicament mai. Ell va morir uns anys abans que ella. Un dia es va trovar malament, va anar al clínic amb l`autobús i ja no en va sortir viu.

En els darrers anys de la seva vida, la Elena va viure de tirar les cartes del Tarot i interpretar somnis. Es va fer una petita parròquia fidel que la seguien com si fos una enviada de Deu o del dimoni. Tenia dues dones que li anaven a netejar el pis sempre que ella les trucava. Les tenia mig amenaçades que si no ho feien , els llençaria una maledicció.

Tenia a la meva nòvia i la seva germana com les seves protegides. Els feia amulets per lliurar-les de qualsevol mal. Quan vaig entrar a treballar en una petita empresa relacionda amb la borsa, em va donar un llacet groc on hi havia escrit "suerte bolsa". I el cert és que no m`ha anat malament des d`aleshores. (des del punt de vista profesional, ja sabeu com em va amb les dones).

Tot i tenir poders, tenia també molta por. Sobretot a la soledat. Per no sentir-se sola tenia sempre la porta del pis mig oberta, aixi li semblava que d`un moment a un altre podia entrar algú.

(continuarà)