Cota,25 49 ,75, 125 i 250

Hola,

s`acaba aqui la serie chamb sobre motos de la nostra infància.

El trial és un esport de trinxeraires. Normalment s`agafaba per excusa de fotre el camp de casa sense la dona. (recordem que abans no hi havia practicament divorci).

De trial de debó només en sabien una minoria molt petita. Però durant alguns anys es va popularitzar entre els fills dels petits burgesos la Montesa Cota. Tenir o no moto en aquella època era la diferència entre el ser i el no ser. De fet sospito que la meva germana segona era la nineta dels ulls del meu pare perque va aconseguir una cota 49. La meva germana gran s`havia conformat amb un vespinu i encara perque li va regalar un parent. Per la epoca de la meva germana gran , les motos eren material perillós i per homes.

Les cota 49 eren basicament de noies. Els nois tenien les cota 74. Alguns tios que
impresionaven molt tenien la Cota 125. La cota 250 quedaba reservat a mites del trial que només venien a Igualada en el campionat de la festa major. I en remolc¡¡¡
recordo en especial com impresionaba el cilindru de les 125 i sobretot el de les 250, uns autentics monstres.

Alguns nens que feien molta rabia (molta, molta) van arribar a tenir una cota 25. Pensada per a futures estrelles del trial.

En general eren molt incomodes per baixes, i les motos de cross i enduro les van arrassar en un vist i no vist.