la manifestació, tal com la vaig veure.

vaig sortir amb el temps justet des del poble, a les quatre. Anava amb la meva dona de fer feines de tota la vida que havia vingut al matí des d Hospitaler per fer el pis a fons (la meva dona torna en tres dies i visc amenaçat si no esta tot endreçat). Tant just que no vaig tenir temps de recollir els meus fill, tot i que sa mare ja m havia avançat que a ells no els feia gràcia. Per la carretera (a2) , ja vaig començar a veure molts autocars amb estelades al darrera, i cotxes particulars amb banderes penjant per la part de fora. Ara la gent no es posa enganxines sino marques de posar i treure.

A Maria Cristina vaig deixar la C. a la parada del tramvia. No se li havia posat bé el llemantol que haviem dinat i de fet el va vomitar a l alçada de Sant Joan Despí. (no busqueu metèfores, no n`hi han).

Vaig deixat el cotxe i vaig agafar la moto. La Diagonal era ja semi colapsada de transit de tot tius de vehicles i es veia molta gent a les voreres amb banderes i pancartes. Tot tipus de motos, fins i tot les harley que no se perque asocio amb seguidors de La roja.

Per Urgell i Paris ja era un continu d`autocars , Balmes també i aixi Rossello , Corcega, Provença , Mallorca i Valencia. Suposo que a la resta també, però vaig deixar la moto perque ja no es podia continuar , eren mig quart de cinc.

Jo volia comprar alguna bandera, samarreta o foulard, però no vaig veure cap paradeta. Vaig pensar que el sobiranisme ha de ser negoci d alguna manera si tanta gent es troba un dissabte a la tarda. Em vaig trobar a l entrada de la pedrera amb ub matrimoni amic. Alla un noi em va donar un panflet en favor d`una candidatura anticapitalista al parlament de Catalunya. Com que ens tocava el sol de ple, vam canviar de vorera.

(continuarà, els posts llargs son insuportables).