dilluns, 19 de febrer del 2007

discomoment (2)

com us deia, després de perdre el carnet del Barça en la pitrera d`una calentorra de l`Eixample, la nit va començar a empitjorar.

Havia divisat en el marasme una antiga coneguda, que li direm Virginia la del trio. Li dic així perque es diu Virginia i perque un dia vam fer un trio amb una amiga seva. Va ser el mateix dia que les vaig coneixer al mateix T. Recordo que estavem al passadis de l`escala dels lavabos i jo mes les anava morrejant successivament una i altre, davant la indisimulada enveja dels clients. Atés que , a sobre, estan les dues bastant bones.

Pensareu que les dues son unes autèntiques guarres, en el bon sentit de la paraula. No és així exactament. Estan les dues de manicomi. Porten vint anys fent de teleoperadores i vivint de les comissions que fan venent qualsevol cosa a telèfon fred. Jo que sé el que és això , les admiro.

El cas és que la Virginia em va venir i em va dir que si m`esperava una mica, marxava amb mi. (això vol dir follar en l`idioma local). Vaig pensar que a bodes em convidaven i que ja demanaria un duplicat del carnet. Va complir la seva paraula i al cap de vint minuts ja estavem a la meva moto, ella amb la minifalda en funcions de cinturón. La meva sorpresa va ser que ella va insistir a que anessim a un bar de plaça Tetuan. Com que jo em vaig negar, em va fer parar la moto i va intentar parar un taxi . Amb la pinta que feia, en van passar un parell però no van parar. Finalment vam negociar que serien només quinze minuts. Al arribar a la ditxosa plaça, ella va baixar rapidament de la moto i es va acostar a una porteria. Em va dir que el bar estava en un pis. Quan vaig haver parat la moto em vaig acostar al portal on havia entrat. Estava la tia discutint amb un tio a través de l`interfón. Amb una mà em feia que no m`acostés però es sentia de lluny que ella estava suplicant al tio que la obrís, que tenia ganes de veure´l, que només serien cinc minuts. La molt puta m`havia fet sevir de taxista¡¡¡¡. Vaig pensar que de perdidos al rio i em vaig posar al seu costat a magrejar-li els pits (els te molt macos) . Com que ella no podia protestar perque el tio ho sentiria, no va tenir més remei que deixar-me fer. De fet li agradava i tot. De fet em va morrejar amb llengua en un moment en que ell explicava que era massa tard i que l `endemà tenia que matinar. Al cap de deu minuts de discussió, ella va renunciar i finalment vam anar a fer el cubata al bar que si que existia. Però no va acabar aqui la història. Al tornar a la moto, mentre jo treia els cascs , la tia em va suplicar que si jo parlava amb el tio i el convencia perque obrís, estava disposada a fer el que fos. Jo em vaig apiadar d`ella i li vaig dir que la portava a casa inmediatament. (a casa meva, clar). Però encara no es va rendir¡¡¡¡¡ Va tenir l`idea de tornar a trucar-lo a ell i al timbre del veí. Com que el tema tenia pinta d`acabar a Via Laietana, vaig decidir ja fotre el camp. Quan arrancava la moto vaig veure que li obrien la porta i la tia entrava correns a l`edifici.

Jo vaig anar a casa pensant que realment el T és una fàbrica de posts.

7 comentaris:

Pd40 ha dit...

Carai quina història, realment al T hi ha fauna ben variada...

Oriol ha dit...

És una font de Post, t'ho has dit.

Mikel ha dit...

no se pas on es el T , pero aixo del carnet m´ha deixat una mica trastocat... que avui hi ha xampions!! jo el meu carnet no el deixo ni per un polvo ni per res ;-)

Anònim ha dit...

"A part d`això no us vull avorrir tant amb les chamb tonteries. Que si chamb folla o no folla, no crec que interessi. Ja em teniu molt vist"

Podries explicar què té de diferent el Nou Chamb de l'Antic Chamb????

chamb ha dit...

Anònim;

fixa`t que el nou chamb no parla de si folla o no folla. Els discomoments
no entren en aquesta òrbita.

El nou chamb és ja un quarentón.
Apart d`això les diferències són més desitg que realitat.

Anònim ha dit...

Antigues compinxes de trios, tetes rebregades, llengua fins a les amígdales, carnets del Barça dins el canalillo de morenes de dubtosa condició, moto amunt i avall com si duguessis un cohet al cul, fauna variada, la megacambrera dels collons... En definitiva: un canvi radical d'estil que sembles un monjo en meditació trascendenta, Nouchamb.

El veí de dalt ha dit...

Doncs a mi em sembla que el Nou Chamb és la rèplica del Vell Chamb. Sigui com sigui, segueix anant al T. i segueix il.lustrant-nos amb posts de la "vinya del senyor".