Anne Nicole Smith.

m`encanten aquest tipus de noies.

jo ho vaig pensar de seguida i cada cop n`estic més segur, Anne Nicole Smith va ser assassinada.

I és més, el seu fill també. Recordareu que el nano, de vint anys, va morir a l`habitació de sa mare quan havia nascut la filla de la Smith.

La meva hipotesi és la següent;

L`advocat ha tingut sempre el plan de quedar-se amb la pasta que la Smith estaba pendent d`heredar del seu difunt marit. La manera de fer-ho era casar-se amb ella o tenir un fill. Mentre durava l embaràs de la criatura l`advocat no podia estar segur de ser-ne el pare, perque la tia era un putón que anava follant amunt i avall. Un cop va neixer, de seguida va fer un analisi de ADN i va comprobar que si que era ell. (ja veureu com serà això el que sortirà).
Aleshores calia fer desapareixer del mapa el pobre nen de vint anys. No és dificil introduir alguna barreja mortal en una persona que es fot dirariament cinc o sis tipus de pastilles. Qualsevol ho pot averiguar fins i tot per Internet.

Un cop mort el noi, eliminar la pobre Anne Nicole era encara més fàcil. De fet el seu organisme tenia que estar ja molt dèbil de tantes substancies que rebia diariament.

He llegit que l`FBI esta investigant la mort del noi. Ja veureu que els següents passos en el culebrón seràn;

1) l`advocat demostrarà ser el pare de la nena.
2) L`FBI demostrarà que el la mort del noi va ser un homicidi.
3) Un Jutge ordenarà investigar la mort de la Smith.

en tot cas, descansi en pau la nina trencada. És una història trista de veritat.

tenis de taula

Hi ha una veritat empírica que vaig llegir del gran Perich que sempre m`ha impresionat.

No se si és una veritat empírica o una simple constatació.

De fet es podria rebaixar a simple tonteria.

Però segueix essent incontestable.

Es tracta d`allò de ;

"Mientras en futbol és un deporte de masas, el ping-pong és un deporte de mesas"

diumenge matí

(mulata estil Grécia)

Una de les patologies de la meva personalitat és l`aversió als diumenges.

Aquella angoixa per tot el que has de fer l` endemà i que en bona part vas deixar penjat el divendres, perque ja era divendres.

Cada diumenge de la meva infància venia la tieta a dinar amb nosaltres. Era molt baladrera. Invariablement em despertaven els seus crits , sobretot discussions amb ma mare sobre alguna planta o si s`havia mort un o altre.

Una mica em van salvar els dos anys de jugador juvenil del Club Bàsquet Igualada. D`aqui poc us en faré un post especial.

Els diumenges de joventut estan marcats per la ressaca de farres en les que no havia aconseguit l`acostament desitjat a alguna tia bona.

L`estetica catalana dels diumenges al matí tampoc no ha ajudat. Els xandalls, els restaurants de nom "mas tal qual" , els penosos vermuts de patates, olives i berberetxos. (ara ja sona antic, la meva filla els anomena "escopinyes"). I que dir del tortell; aquell que et lliguen amb un cordillet i obliga als homes a caminar en l`humiliant postura del braç en angle de 90graus.

Capito a part son les versions dominicals dels diaris. Els horrorosos suplements amb articles sense cap actualitat i les seccions de fotos de complements i regals. No puc compendre com la gent els compra voluntariament.

Però no em vull rendir. Si un de cada set dies ha de ser diumenge, busquem sol-lucions.

Avui he començat a perfilar un bon diumenge;

Ahir a la nit vam mirar una peli amb la Grècia. Aquella sobre l`equip jamaicà de Bobsleigh.
Sobre les nou m`he despertat, estava ella dormint amb calces estil culotte al costat meu. La seva pell mulata contrastava amb els llençols blancs. L`he despertat a poc a poc amb petons al coll i acariciant l`interior de les cuixes. Com que tenia més son i volia que la deixés en pau, s`ha agenollat al llit i m`ha fet una fellatio de principi fins al final.

Després ens hem llevat, cada un s`ha fet el seu esmorzar. Amb la companyia de Sade fluixeta.

Jo he estés roba i posat una rentadora. Ella s`ha encarregat de rentar els plats i endreçar la cuina.

Ara jo estic escrivint el post i ella estirada al sofà llegint un llibre. Jo aniré a dinar a casa ma germana i ella es quedarà a casa mirant la tele. Quan es llevi la meva neboda K, segurament dinaran juntes.

El meu cunyat farà una paella sensacional com sempre. I uns veins seus estan super interesats a comprar un pis a Buenos Aires a través de la meva empresa.

Un diumenge que ,per no estar amb els meus fills ha, pinta prou bé.

Mari Pau Huguet

Quan jo tenia vint anys em volia casar amb la Mari Pau Huguet. Resumia ella totes les virtuts que un noi català por esperar d`una pubilla.

Ja casi no la recordava. Però avui he dinat a casa ma mare i davant el meu ensurt he vist que sortia en una mena de tertúlia sobre societat.

i dic ensurt per les tres elementes, que eren a saber;

1) un travesti. Vestida estil Norma Duval i amb uns llavis vermell extintor.
2) La Mari Pau prima i amb plecs per tot arreu que disimula amb un mocador que fa 14 voltes al coll.
3) Un espectre inimaginable que deu ser la que abans es deia Teresa Berengueras i no se si ara manté el mateix nom. Perque el careto sembla d`una pel-licula de terror d`aquelles finançades pel mateix director que ha venut la col-lecció de comics.

Com que no es pot descriure amb paraules us imploro que mireu l`esmentat esperpent.


Se m`ha acudit que Catalunya ha canviat de la mateixa manera que la estimada Mari Pau.

ranking Emule

curiós tema això del E-mule. L`eina que ha fet que cantants i músics hagin de tornar a treballar.

He estat mirant els arxius que més han estat copiats del meu disc dur. El resultat ha estat el següent si he sabut llegir bé el el programa.

1) Naughtyalysha. Unas simpatics videos porno amateurs. 2558 peticions
2) Discografia completa de la Trinca 2069 peticions
3) Tete Montoliu. Jazz en España 1080 peticions
4) Dianna Krall/Stan Getz 956 peticions

ja veig que tenen més peticions els arxius grans. Però no deixa de sorpendre`m la quantitat de gent interesada en la Trinca.

Curiós, no? Alguna explicaió o comentari?

martin ramirez

De pasta boniato m`he quedat al llegir la història d`aquest pintor. I encara més al veure la seva obra.

porto tot el dia obsessionat amb el tema. Que us sembla?



http:/flokartmuseum.org

el gran Perich

deia el gran Jaume Perich que només hi ha una cosa pitjor que la vergonya aliena; la vergonya pròpia.

Quan he llegit la proposta de Carod Rovira de fer unes olimpiades cutres per "païssos sense estat·" he sentit molt pena per Catalunya i molta vergonya de ser català.

Jo soc dels que discuteixo amb els espanyols defensant que soc Catalunya és el meu païs. I també m`enfronto als pocs dÈRC que encara defensen el Carod.

Però ara no tindré valor d`enfrontar-me a les burles dels amics espanyols ni faré passar a ningú d`ERC pel lamentable tràngol d`haver de defensar la capullada aquesta.

I quina ràbia que tinc, al mateix temps.

la BMW

Jo tenia una maquissima R-90. Era del 77, amb rodes de raigs i platinos. Havia estat el primer model lleugerament esportiu de la BMW. M`hava costat 375.000ptes , que eren una mica més de tot un estiu de donar classes.

Cap al 1998 la tenía parada després de fotre`m una ostia en una rotonda de Sant Boi.

Un dia s`em presenta a casa l`ex marit de la meva ex. Xerravem els cuatre; ell, la santa ex, el fill d`ells dos de 10 anys i jo. Es diu Josep i és un tio simpatiquissim. Ha tingut com una seixantena de feines. Ara viu en una masia que esta a uns quize kilometres de pista forestal passat Olot en direcció al Ripollès. Aixi , de sorpresa, em pregunta per quant li deixo la moto, que la necessita perque no te cotxe ni res. De fet era una manera fina de dir-me si se la podia emportar. Jo crec que a sobre ho va fer davant el seu fill per no deixar-me escapatòria.

I com que Chamb és com és, aixi va ser com la BMW va anar direcció Olot per no tornar.

(Si que un cop em va arribar un embargament de 30.000 ptes per excés de velocitat.)

moto

aquesta era la meva preciostat¡¡¡¡

ja us explicaré que en vaig fer.

Manipulacions

L`aprenent de Lou Grant









Ahir vaig anar a veure el Barça-Madrid. Res puc afegir als comentaris futbolistis que els profesionals i els blogaires hauràn fet.

Si que vull donar fe de dues manipulacions curioses de les que dono fe;

1) abans de començar el partit , pel marcador sortien imatges de la graderia. Noies guapes, nens , i imatges costumistes d`aquests tipus. En un determinat moment van passar a enfocar la llotja i la camera es va fixar en Josep Lluís Carod Rovira, conseller de vicepresidència. Inmediatament va comçar una xiulada que va anar in-crescendo fins que va canviar l`imatge.
No se si ho comenta avui algun diari, però aixi va ser.

2) aquesta no te res a veure amb el futbol. Al arribar a casa, passades la una de la nit, vaig mirar els diaris digitals per veure que deien de la manifestació del PP pel tema de Juana.
A la web de "El Mundo" citaven les xifres d`assistencia. Alguns milions segons la comunitat autònoma i tres-cents i escaig mils segons la delegación del gobierno. Comentava també que segons les xifres pròpies del diari els assistents eres dos-cents vint i sis mil. Vaig pensar amb adimiració que el diari de Pedro J. estava fent un exercici de profesionalitat.
Aquest matí , però , les frases sobre les estimacions propies havien desaparescut sense deixar rastre.

Pagaria per sentir les converses que van conduir a la neteja de l`article.

El redactor deu estar a un Gulag ara mateix.

risc

Avui un amic meu fa quaranta anys. Com és lògic, la seva dona li ha montat una festa sorpresa.
El problema és que avui és també el Barça-Madrid. I a sobre tinc carnets i la Grécia esta que bota de contenta per anar-hi.

Previsora com totes les dones, la del meu amic ha organitzat el sarao a les sis de la tarda. Contant que a les 10 tothom serà davant la tele. Per a mi aixo no ho resol tot perque la festa és a Igualada i com a molt tard a les vuit haig de ser a Barcelona. L`entrada a Barcelona serà infernal aquesta tarda, o sigui que si vaig en cotxe el problema esdevé practicament irresoluble.

Total , que l`unic remei serà anar-hi en moto. Assumint que el risc de fotre`s una ostia i matar-se és molt superior.

Però aixi son les coses a la nostra civilització. Per poder anar el mateix dia a una festa i a un partit de futbol és normal jugar-se la vida.

Curiós, oi?


Fins demà , audiència.

(a la foto podeu veure EasyChamb camí d`Igualada , amb un company)

anglesos

Fa cinc minuts que s`ha acabat el Liverpool 0 - Barça 1.

Un parell de puntualitzacions;

1) els catalans som tan capullus que ara haurem de sentir espressions com;

"Anfield és impresionant"
"quin ambient més sa el dels seguidors anlgesos"
"el Barça ha donat una gran imatge"
"ha estat un gran partit de futbol"
" els anglesos si que en saben de futbol"

mireu, estupids acomplexats;

-Els anglesos, i particularment els de Liverpool , son una colla de borratxos curts de gambals que no saben ni llegir. La seva conversa més intelectual és quan demanen una cervesa.
-L`únic que importa és guanyar. Ens ha de fer molta ràbia ser eliminats.
-Tant me fot que els anlgesos sapiguen de futbol. Rommel sabia d`estrategia militar i malgrat aixo els mateixos anglesos van eliminar els alemans sense miraments.
-El Fair Play és una mariconada que no es creu ningú i menys els britànics.

Algu diria; "estàs rabiós Chamb". I jo responc; "doncs si¡¡¡ i molt¡¡¡¡ Tinc unes ganes bojes d`anar a destrossar algún pub anglès. (és el que s`ha de fer en aquestes ocasions)

2) sentint els locutors de A3TV se m`ha fet evident que qui més entenia de futbol era Matias Prats fill. (que descansi el pau el pare).


El mon no avança, gira

abismes

aquest dissabte m`he trobar amb quatre abismes;

1) he passat el dia amb els nens i la Erika. Aquella peruana que s`assembla a la Jenniffer López.
I que per cert està més llampant i guapa que mai. És ella que sempre que parlem em demana de venir amb nosaltres. Li encanta estar amb la meva filla. Tota l`estona juguen i parlen elles dues. Després de dinar al port olímpic hem anat al cine i elles dues han estat xerrant i comentant la peli entre elles.
L`abisme és entre la Erika i jo. Per molt que ella m`atraigui, vivim en òrbites diferents i no se ni com comunicar-me amb ella.

2) Com que la Grécia no m`ha trucat en tot el dia, l`he trucat jo al arribar a casa amb els nens.
Li he dit que si té ganes de deixar-ho correr, que m`ho digui i en paus. M`ha dit que ella no esta enamorada de mi i que ja parlarem dilluns. Després de recordar.li que jo tampoc n`estic gaire, li he dit que vale, que ja vindrà dilluns. Crec que si no ho diu ella, li diré que reculli la seva roba i que marxi.
Segon abisme , perque té coses molt bones aquesta nena.

3) El Barça tenia un penal a favor i un jugador més. I ha acabat perdent. Tercer abisme de mala ostia.

4) Quart i més fort abisme. Després de posar els nens a dormir, he anat a veure qui hi havia conectat al messenger. I dels 48 contactes que tinc acutalment, no hi ha ningú conectat.
Crec que mai m`havia passat.

Voler parlar amb algú i no poder. Això si que és un abisme.

Ja m`ho deia una clienta meva de 84 anys que vivia al carrer Balmes: "usted no sabe lo dura que és la soledad, Sr.Chamb. "

Però no em queixo, ara aniré a tapar bé els nens que ja dormen. I demà serà un altre dia.

petites grans alegries

No soc supersticiós. Però sempre penso que si el dia comença amb un bon esdeveniment és senyal que la jornada serà bona.

Aquest matí he agafat la jaqueta de pell després de setmanes de tenir-la al armari. Al posar el mòvil a la butxaca de davant he notat el sexy tacte de bitllets de banc. Han resultat ser noranta euros¡¡¡¡ i a sobre coincideixem amb l`import del lloguer del parking que tenia que pagar avui¡¡¡

que feliç et fan aquestes cosetes eh¡¡¡¡

i si, després ha estat un gran divendres¡¡¡¡ el cap de setmana serà sensacional¡¡¡

moments estelars de l`humanitat. Ridiculs espantosos.

Aquest matí a la feina , la conversa ha derivat cap al futbol. De fet hi deriva cada dia , i més si ha guanyat el barça. Hem comentat com n`és de penós el públic de la romareda. Jo els he defensat dient que vivint en un lloc tan horrorós com Zaragoza no es podia ser gran cosa més.

Hem acabat parlant de dos dels episodis més lamentables que s`han enregistat mai en la història de la humaniat. Com a mínim des del paleolític.

1) Els aragonesos que van organitzar tot un moviment de protesta en contra del trasvassament de l `Ebre. Jo entenc molt bé que els amic del Baix Ebre s`hi oposin. Però resulta que els projectes que hi han hagut eren sempre agafant l aigua un cop el riu ja ha sorit de Aragó. Que coi els importa doncs a ells el que passi amb l`aigua un cop és a Catalunya? És dels moviments que més vergonya aliena m`han fet passar.

2) recordareu la Lliga de Djukic. El deportivo de la coruña en tenia prou en marcar el penalti a favor que van tenir al darrer partit per ser campió de lliga. El van fallar i el Barça va ser campió.
La penositat va ser que els gallecs acusaven als valencianistes d`haver acceptat suborns del Barça. Pero tios¡¡¡¡ que pretenieu??? que el pobre Gonzalez es deixés marcar el penalti en favor del fair play??


I mira , aixi conversant hem passat una estoneta agradable.