el gran Perich
deia el gran Jaume Perich que només hi ha una cosa pitjor que la vergonya aliena; la vergonya pròpia.
Quan he llegit la proposta de Carod Rovira de fer unes olimpiades cutres per "païssos sense estat·" he sentit molt pena per Catalunya i molta vergonya de ser català.
Jo soc dels que discuteixo amb els espanyols defensant que soc Catalunya és el meu païs. I també m`enfronto als pocs dÈRC que encara defensen el Carod.
Però ara no tindré valor d`enfrontar-me a les burles dels amics espanyols ni faré passar a ningú d`ERC pel lamentable tràngol d`haver de defensar la capullada aquesta.
I quina ràbia que tinc, al mateix temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada