Els Sandinistes, Barnils , Chavez i Ferran.

Recordo amb nostàlgia els anys dels sandinsites. Jo els tenia una mania terrible i aqui tot eren plataformes Sandino Vive i articles i tonteries a favor d`aquella colla de criminals idiotes. Era paralel al odi visceral que despertava Reagan i els USA. VA ser fantàstic quan Reagan i el gran James Baker van aconseguir que convoquessin eleccions. A les primeres van fer unes tupinades tan escandaloses que fins i tot la premsa espanytola ho va reconeixer. A la segona ja no en van poder fer, i tota la capullada progresita catalana estava preparant la celebració de la victòria de la banda de Daniel
Ortega. Però vet-ho aqui que no van poder fer prou trampes per guanyar i va sortir guanyadora Violeta Chamorro. Va ser dels dies més feliços de la meva vida.

Recordo una tertúlia a la ràdio en que el gran Ramon Barnils va explicar que la derrota dels sandinistes era una gran notícia per Nicaragua. Més o menys va dir: "els sandinsites son la colla més incompetent que es pot imaginar. És inconcebible com es pot ser tan burro d`organitzar unes eleccions i perdre-les. No hi han precedents a la història de l`humanitat."

Sens dubte el gran Barnils s`ho passaria d`allo més bé amb la derrota de Chavez, a partir d`ara una figura en ple descens.

Sort te però d`estlviar-se la vergonya de veure com un polític al parlament amenaça directament periodistes sense cap tipus de vergonya.

Que bé anirien uns quans Barnils per desfer.se de la crosta dels imbècils.