al gran Blanco Herrera, paleta de Catalunya.

La catalunya que coneixem l`han fet gent treballadora i sacrificada. S`aquells de cada dia a les sis del matí i de "si senyor". Molt pencar i poc demanar subvencions.

Una part però, també l han creat a batzegades els Blanco Herrera. De fet si el nostre païs és dels mes golfus del mon , és a base d amos que anaven a Barcelona a visitar cases de mala nota. I també d`Herreras que han omplert els baixos fondos de manera intermitent, donant vida a la part discreta del nostre païs. Aquesta que els socialistes volen amagar i prohibir.

Com deia un dia el Sostres, "la meva àvia anava amb fulanos, si, però a les vuit ja era treballant". I crec que aquest és el gran missatge que les noves generacions no han acabat d`entendre. Farres? si¡¡ però l`endemà a pencar com cada dia, i si és dissabte, doncs dissabte¡¡.

I perque? em preguntareu. DOncs perque les farres ja fa masses anys que les paguen els papes. Massa cops he sentit "..em doneu diners per sortir?..". Quan la resposta es "..té nen.." estem posant les bases per la misèria moral i econòmica del païs.



Permeteu-me glossar els versos homerics que han inspirat aquest modest post:
(obsreveu el segon vers, clau, le pagaron SU salario)



A mi amigo Blanco Herrera
le pagaron su salario
sin pensarlo dos veces,
salio para malgastarlo

una semana de juerga
y perdió el conocimiento
como no volvió a su casa
todos le dieron por muerto

I no estava muerto, no , no
estava tomando cañas.