la chamb celebració (1)

En fi, finalment tinc temps per explicar una mica el meu tema champions,


El partit en un garito amb un colega. Dos cubates abans, dues ampolles de vi durant i dos cardhus al final. Acompanyat per dos Robainas de gran calibre enrollats pel mateix Castro a mà.

Vull dir amb tot això que una mica perjudicat vaig anar. Després del sopar vull deixar constància que mai he vist tanta gent pels carrers.

S`alguna manera vaig arribar, ja sol, amb el segon Robaina a la plaça Catalunya.
Estaven tocant els Manolos, crec. La darrera va ser Amics Per Sempre. I a les dues en punt van dir per megafonia que tothom marxés de la plaça. Ja son ganes de tocar els nassos i d`organitzar la vida de la gent. Puc entendre que a les quatre o cinc , quan el tema degenera, desallotgin els voltants de Canaletes. Però fer-ho a les dues i després de la Champions i el triplet, és propi de dictadura estalinista.

Total, que vaig decidir acostarme a Canaletes. Com ja us he dit, no anava molt fi, i supos que per això em vaig equivocar i per la Ronda Sant Pere vaig arribar com qui no vol la cosa a Plaça Universitat. I d aqui vaig baixar per Pelayo( cotxes, cadires i bancs..) fins les valles aquelles que es van veure a la tele com atacaven. En aquell moment, les 2,20 aprox no hi havia follon en aquest punt. A partir d`aqui vaig tornar a Plaça Catalunya per Bergara, i aqui es va complicar el tema. La meva arribada va ser casi simuultanea a la dels mossos que anaven avançant com robocops amb totes les furgonetes. O sigui que em vaig quedar a primera linea. La situació no era encara massa tensa. Però de cop algú comença a corrent i hala , estampida. O sigui que de cop em vaig trobar a mi mateix saltant la valla d`un parterre i amb dificultats per mantenir l equilibri. Un d aquells moments en que penses "osti chamb , que estas fotent?".

Les carreres amunt van ser fins Gran Via, i a partir d aqui pel lateral fins Bruc. En alguns moments vaig tenir que correr fort per no quedar massa aprop dels mossos d avantguarda.

I després feina per trobar la moto, que s havia quedat a Consell de Cent i que per algun miracle era de les poques que havien aguantat dretes.

I aixi vaig retornar a casa, amb la colilla del Robaina encara a la boca.