diumenge, 28 de març del 2010

nens sols pel carrer

hola,

no se si havia tocar mai aquest tema. Avui he creuat la meva ciutat en bicicleta, i he vist primer dos nens morors pel carrer i després un de xinès que no debia tenir mes de set o vuit anys. Quan veiem un menor aixi pel carrer, pensem casi d avisar els mossos d esquadra. I mira que jo amb sis i pocs ja tenia una banda del carrer que ens fotiem en tots els lios imaginables. Incloent batalles de pedres i excursions als barris xeroquis. I no pasava res. Hi havia una barrera infranquejable que era apareixer a casa a les vuit del vespre o abans de la posta de sol. Era una escola de vida, aprenies a defensar.te i sobretot a no posar.te en lios. A reconeixer i medir el perill.

Aquests moros que he vist avui i aquest petit xinès sortiran més espabilats que els fills dels catalans standard.

FIns que els catalans siguem una minoria etnica en aquest territori i ens hagim d espabilar un altre cop.

2 comentaris:

Toy folloso ha dit...

I que ho diguis!.
Quins nanos trencadells que ens sortiràn, criats enmig de cotonets...

Candela ha dit...

L'altre dia vaig veure l'entrada d'un cole...no t'exagero, nens de 4-5 anys arribant sols i portan de la mà a (suposo) germanets inclos més petits..esgarrifós...