Juntas de Mejoramiento

Hola,

vam anar amb la meva filla a practicar amb el monopatí (skate que es diu ara). Vam provar en un parc on hi ha a una font que fa com una mica de bassa en plan ornamental. El fons original era blau, amb unes fonts. Tot plegat era prou maco (jo si que faig servir aquest adjectiu sense complexes). Ara però el blau ja és un record i el color del fons és un verd marronós, la barreja entre herbotes i porqueria. Tal com estan els pressupostos municipals no crec que ho puguin arreglar en molt de temps. I és quan he recordat que abans aquestes coses es feien entre els veïns. El camp d esports d un grup de cases on jo veranejava el van fer els homes del poble. Ho van fer en dos dissabtes i dos diumenges, cada un d acord amb les seves capacitats i coneixements. Va quedar força practicable i al final van fer una gran costellada (barbacoa que es diu ara). I la mar de bé que s`ho van passar. També se que a molt pobles hi havien grups de llenyataires, que podaven els arbres del poble. Eren grups amb nom, escut i uniforme. Era un orgull formar-ne part. Els arbres estaven ben cuidats i ells tenien el motiu per fotre el camp de casa i acabar amb un àpat sense les dones. Moltes escoles de les que hi han a Catalunya van ser acabades i equipades amb la feina i les aportacions dels pares. Escoles que mai es tancaven a gent que no podés fer front a les quotes. Aquest mecanisme de treball comunitari és molt pressent a sudamèrica, sovint es diuen "juntas de mejoramiento", i inclouen treballs com clavegueram, jardins i enllumenat públic.

Aquí l únic que sabem fer ara mateix és quixar-nos i demanar que s ens faci tot. I que sobretot no ens posin contenidors prop de casa. I ens indignem quan a la tardor hi han masses fulles al carrer.

Tal com anem a la perifèria europea, podem anar pensant que algunes coses ens les fem nosaltres mateixos o les institucions que tenim no les faran. Un mantindré informats de si la font recupera el seu color blau o no.