coses d agost 2011

A veure, alguns temes que he fet, m han passat pel cap aquests dies;

1) m ha anat bé la volatilitat dels mercats financers aquests dies. Pèrò veig el panorama europeu molt malament. S`estan tapant víes d aigua de maenra desesperada però cada cop en surten de noves per tot arreu. Que el banc central europeu es dediqui a comprar bons italians i espanyols per aguantar el preu , resulta ridícul i patètic al meteix temps. No se com hi ha païssos que tenen la barra de demanar eurobonds. Ve a ser una filosofía de "aconsegueix tu pasta, fes. ten tu responsable (alemania) , que els maditerranis ja ens la gastarem en putes, polítics i subvencions. ".
Creieu-me, no compreu accions de bancs si en teniu i si en teniu veneu-les.

2) El 2006 vaig crear una empresa per invertir a Argentina. Al cap de cinc anys haig de llençar la tovallola i admetre que , tot i encertant el continent, em vaig equivocar de païs. Només cal veure que la Crsitina Kirchner té tots els números de tornar a ser escollida presiente. Això us ho diu tot de com és aquell païs.

3) He vist dos 131 en perfecte estat. Un amb els antiboida "hella". L altre un supermirafiori que en seu moment em va impresionar pel seu luxe.
No se com a ningú se li ha acudit encara de fer una rèplica.

4) porto de moment tres llibres aquest estiu;

a) Riña de gatos, de Eduardo Mendoza. Folletín entretingut. Aprens algunes coses històriques.

b) "Ningú no ho ha vist" de Mari Jungstedt, una noveleta de platja o piscina. Digne porquè no aspira a res.

b) "El sueño del Celta" , de Mario Vergas Llosa. Impressionat història real de Roger Casement. Un Irlandès que va denunciar les atrocitats comeses al Congo Belga i l
Amazonia. Sobretot en les explotacions de cutxú.
El recomano molt vivament.

4) El personatge Chamb reviurà en una pàgina d idees d inversió en una web que he creat amb uns socis. En español, això si. Necessitem visites. Ja us diré on és quan tingui un funcionament oficial.

5) de playstation m he comprat el Duke Nukem, però no te la gràcia del original.

En fi, anirem mantenint el blog ni que sigui amb respiració assistida.

El facebook ja resulta aborridot. Molt millor seguir , sobretot quan es conecta el Quim Monzó.