Homenatge a les rosses de pot

benditas sean las rubias calentorras
que se follan en el coche a cualquiera
las fulanas que salen respondonas
y vacian a los novios la cartera

las enfermeras que suben la fiebre
las tetas de pezón hospitalario
las gatas que comen gato por liebre
los tigres que no cazan ni un canario

los frivolos culitos bien cuidados
que olvidan los polvos prometidos
y que juegan a preyslers y famosos

los humedos coñitos de las guarras
que fabrican mas egos engañados
que las paginas web de matrimonios


Joaquin Sabina
(modificat per chamb)

chamb curiositats

Avui tindrem post didactic. Doctor Chamb us parlarà de tres espressions d`origen certament violent que han esdevingut aforismes d`ús habitual.

Vet`los aqui;

1) delmar. Les legions romanes estaven formades per nuclis bàsics de deu homes.
Si la seva lluita no havia estat el suficientment aferrissada, un dels pitjors
castigs que podien rebre era l`obligació que tenia cada grup de deu homes de matar-ne un d`ells. No es creu que fos massa comú, però si que algún cop es va utilitzar.

2) Hecatombe. Certes polis de l antiga grècia tenien una festa on es mataven cent (100)bous. Si recordeu l`imatge de Apocalpse now on maten un bou a cops de matxet, us podeu fer una idea de com debien ser les imatges de l`esmentada celebració.

2) Defenestrar. A l`europa central quan canviaven a la brava de governant, i no era del tot infrequent, tenien el costum de pujar l`infeliç a l` edifici més alt de la ciutat i tirar-lo per la finestra. Si algún sobrevivia al primer impacte, el tornaven a pujar i som-hi altre cop avall¡¡¡

Els Sandinistes, Barnils , Chavez i Ferran.

Recordo amb nostàlgia els anys dels sandinsites. Jo els tenia una mania terrible i aqui tot eren plataformes Sandino Vive i articles i tonteries a favor d`aquella colla de criminals idiotes. Era paralel al odi visceral que despertava Reagan i els USA. VA ser fantàstic quan Reagan i el gran James Baker van aconseguir que convoquessin eleccions. A les primeres van fer unes tupinades tan escandaloses que fins i tot la premsa espanytola ho va reconeixer. A la segona ja no en van poder fer, i tota la capullada progresita catalana estava preparant la celebració de la victòria de la banda de Daniel
Ortega. Però vet-ho aqui que no van poder fer prou trampes per guanyar i va sortir guanyadora Violeta Chamorro. Va ser dels dies més feliços de la meva vida.

Recordo una tertúlia a la ràdio en que el gran Ramon Barnils va explicar que la derrota dels sandinistes era una gran notícia per Nicaragua. Més o menys va dir: "els sandinsites son la colla més incompetent que es pot imaginar. És inconcebible com es pot ser tan burro d`organitzar unes eleccions i perdre-les. No hi han precedents a la història de l`humanitat."

Sens dubte el gran Barnils s`ho passaria d`allo més bé amb la derrota de Chavez, a partir d`ara una figura en ple descens.

Sort te però d`estlviar-se la vergonya de veure com un polític al parlament amenaça directament periodistes sense cap tipus de vergonya.

Que bé anirien uns quans Barnils per desfer.se de la crosta dels imbècils.

la jefa de marketing (2)

Vam continuar parlant de música. Big A, ens va explicar que no és el mateix un concert que una òpera, el concert és sense la representació. Ens va aconsellar també que per gaudir de l`opera és bona idea coneixer la història que s`explica, ell va replicar;

-a no si eso ya se puede hacer leyendo por los rotulitos que pasan.
-Big A; bueno si, eso son los dialogos, pero es interesante saber de que va la historia
-PAtricia, es lo mismo, no? pero el caso es que es un rollo la opera, ademàs tenia que salir fuera a fumar...

de la opera vam pasar al Jazz, aqui ens va fer saber que l`amoina el pas del temps..

Patricia; -por cierto, teneis que decirme donde hay un local de Jazz en Barcelona, que
quiero entender de Jazz antes de que me venga la menopausia.
Chamb i BigA al uníson; comor??? que tiene que ver el Jazz con la menopausia???
Patricia;- es que es una musica como de jovenes, me ha pasado la juventud y és un tema que no he conocido, el Jazz.

Li vam donar l adreça d`un local de jazz barceloní. Que Deu els agafi confessats.

la jefa de marketing (1)

hola,

avui us delectaré amb un extracte de converses mantingudes amb una sra que ha esdevingut la cap de marketing i relacions externes d`una de les meves empreses.

L anomenarem Patricia. Va neixer pobre, va arribar a pija d alt nivell i ara viu en el limbo.

Havia quedat amb ella i per un atzar de nostre senyor va apareixer a la mateixa hora big A.

Només seiem a taula i la Patricia espeta;

- sabeis? me he apuntado a un curso de catación de vino¡¡¡ me hace mas ilusión¡¡¡
-chamb; cata Patricia, se llama cata y no catación.
-Patricia; a bueno, eso,si. Yo es que soy abstemia sabeis? por eso entiendo poco.
-Big A; eres abstemia? entonces si no bebes ni vino para que quieres entender?
-Patricia; para estar a nivel, ya sabes en las conversaciones. No para entender mucho
pero para saber si un vino es blanco o negro..
-Big A; bueno mujer, eso es facil¡¡ lo distingues por el color.
-Patricia; ya, bueno, y todas esas cosas...que va bien con cada comida que si el blanco va con el pescado o eso.

aqui vam tancar el tema vins.

continuarà....

Chamb gastronomia. Fifty Five.

Hola,

escric aquest post en la tranquilitat de que em llegeiu un grup més o menys estable i reduit. Les visites a aquest blog oscil.len entre 20 i 30 al dia, de les quals una tercera part acostuma a ser meva.

No hi ha , per tant, perill de que amb el que diré avui, es popularitzi en excés el lloc del qual parlaré i del que el mai prou ben ponderat Dessmond n`ha fet esment.

Es tracta del fifty-five, a Bruch número 55. Escric el que vam sopar ahir perque és una altre manera de gaudir-ne.

De primer vam repartir.nos generoses racions de ;

1) esparragos cojonudos amb maionesa casolana. (recollits a mà pel propi Indurain)
2) favetes saltejades amb pernil.(d`aquelles tan catalanes que son casi inconstitucionals)
3) daus de salmó fumat amb oli i pebre. (Salmó tan o més bó que el del SEMON el dia que el Sostres no se l`ha menjat tot, que ja és moltissim dir)
4) pernil patanegra.(tret de contrabandu d`extremadura)
5) FOIE amb torradetes. (marca Richelieu Carte d`or).

com que venien de la manifestació ho vam regar amb un costers del segre per fer païs.

Cap dels assitents (dessmond, dos amics del desmond, la Grécia i el vostre servidor) podia menjar gaire més després de les enormes safates de tot l `esmentat.

Però vet-ho aqui que faltaven els segons¡¡¡

1) Dessmond; pasta fresca amb salsa de tòfona. (jo crec que a cada plat hi posen mitja collita del lluçanès). Acompanyat de rallador de parmesà "a volunté"

2) Amic 1. Filet de bou amb la mateixa duresa que la mantega

3) un tronc de lluç tan gran que vam sospitar que era transgènic.

4) Grecia, esquena de càbrit al forn. Amb toc de tots els aromes posbibles entre Maó
i Guayaquil

5) Chamb; olla de favada. Era tan gran que la da donar per dos grans plats meus, un de l`amic 1, un de la Grècia i dos de Dessmond (mare de Deu quin saque que té¡¡) i encara en va sobrar més de la meitat (us juro que no exagero).

De postres flam per anar preparant terreny a uns maltes que per si sols justifiquen l`independència d`Escocia.

Mira que he voltat restaurants a Barcelona, i molts d`ells bonissims. Però aquest és sens dubte el millor a nivells absoluts. I si fem relació qualitat preu , no crec que sigui superat per gaires a tot europa.

Només espero que si hi aneu, m`ho agraiu publicament

La Manifestació. Els Miserables.

Hola,


ja us faré una crònica una mica detallada de com vaig veure la manifestació. Només volia ara donar de com en son de baixos i lamentables els ecosocialistes. Mireu amb
quina pancarta es van despenjar els molt gilipolles. Ja se que de la Camats no s`en pot esperar gran cosa més. Hem de suposar, a més , que el lema aquest de Mas i Duran oporunistes esta beneït pels Saura, Guillot, Bosch i aquella dona histèrica que tenen.

Per cert , vaig fotografiar la capçalera de IC per veure si hi era "ella", analitzaré la foto a veure si la veig.