abismes

aquest dissabte m`he trobar amb quatre abismes;

1) he passat el dia amb els nens i la Erika. Aquella peruana que s`assembla a la Jenniffer López.
I que per cert està més llampant i guapa que mai. És ella que sempre que parlem em demana de venir amb nosaltres. Li encanta estar amb la meva filla. Tota l`estona juguen i parlen elles dues. Després de dinar al port olímpic hem anat al cine i elles dues han estat xerrant i comentant la peli entre elles.
L`abisme és entre la Erika i jo. Per molt que ella m`atraigui, vivim en òrbites diferents i no se ni com comunicar-me amb ella.

2) Com que la Grécia no m`ha trucat en tot el dia, l`he trucat jo al arribar a casa amb els nens.
Li he dit que si té ganes de deixar-ho correr, que m`ho digui i en paus. M`ha dit que ella no esta enamorada de mi i que ja parlarem dilluns. Després de recordar.li que jo tampoc n`estic gaire, li he dit que vale, que ja vindrà dilluns. Crec que si no ho diu ella, li diré que reculli la seva roba i que marxi.
Segon abisme , perque té coses molt bones aquesta nena.

3) El Barça tenia un penal a favor i un jugador més. I ha acabat perdent. Tercer abisme de mala ostia.

4) Quart i més fort abisme. Després de posar els nens a dormir, he anat a veure qui hi havia conectat al messenger. I dels 48 contactes que tinc acutalment, no hi ha ningú conectat.
Crec que mai m`havia passat.

Voler parlar amb algú i no poder. Això si que és un abisme.

Ja m`ho deia una clienta meva de 84 anys que vivia al carrer Balmes: "usted no sabe lo dura que és la soledad, Sr.Chamb. "

Però no em queixo, ara aniré a tapar bé els nens que ja dormen. I demà serà un altre dia.