la BMW
Jo tenia una maquissima R-90. Era del 77, amb rodes de raigs i platinos. Havia estat el primer model lleugerament esportiu de la BMW. M`hava costat 375.000ptes , que eren una mica més de tot un estiu de donar classes.
Cap al 1998 la tenía parada després de fotre`m una ostia en una rotonda de Sant Boi.
Un dia s`em presenta a casa l`ex marit de la meva ex. Xerravem els cuatre; ell, la santa ex, el fill d`ells dos de 10 anys i jo. Es diu Josep i és un tio simpatiquissim. Ha tingut com una seixantena de feines. Ara viu en una masia que esta a uns quize kilometres de pista forestal passat Olot en direcció al Ripollès. Aixi , de sorpresa, em pregunta per quant li deixo la moto, que la necessita perque no te cotxe ni res. De fet era una manera fina de dir-me si se la podia emportar. Jo crec que a sobre ho va fer davant el seu fill per no deixar-me escapatòria.
I com que Chamb és com és, aixi va ser com la BMW va anar direcció Olot per no tornar.
(Si que un cop em va arribar un embargament de 30.000 ptes per excés de velocitat.)
3 comentaris:
Molt maca la moto, són unes clàssiques. Això de deixar-la anar, mai se sap, a vegades és millor que algú les faci servir que tenir-les parades, no? Vas prendre una decisió en el seu moment, ara ja està.
no tindras cap barqueta per sortir a pescar parada?
flipo amb les motos!
Publica un comentari a l'entrada