George Bush

Hola,

molts em titllen de provocador quan dic que George Bush em cau francament bé.

Aquesta tarda he mirat el seu discurs a una base dels Marines al oest del Iraq. En la provincia més dificil on hi han combats regularment. No ha estat dels seus millors parlaments, però en tot cas a anys llum de les penoses actuacions dels políticuchos que tenim per aqui.

D`ell recordo dos moments que m`han impresionat. Un va ser el discurs del dia 11 de setembre del 2001 a la nit (aqui eren les 3 de la matinada).Lluny de caure en dramatisme o en aire revengista va deixar clar que no decebira el seu païs i la història, que tots sabiem el que s`havia de fer i ell també. Vaig veure que la civilització occidental guanyaria contra els animals de l`Islam.

L`altre va ser en funeral de Ronald Reagan. Va descriure magistralment (ja se que segurament no ho va redactar ell, però en tot cas ell n`era responsable.)el llegat Reganià.

Va recordar com en els camps del Gulag va començar a correr a començaments dels 80
l`esperança de que un president dels USA parlava sense embuts de derrotar el comunisme. Quan davant del mur de Berlin va dir allo tant clar de "sr.Gorbatxov, ensorri el mur". Va recordar finalment que recordarien Reagan pel seu sentit de l`humor però també per la mirada dura y serena d`un home indignat per les injusticies
i sense por de res.(angered by injustice and frightened by nothing)

Avui ha estat molt clar; per tenir seguretat a casa nostre, necessitem els marines a AL-ANBAR. D`allà marxaran, però no sense abans haver convertit una provincia que es considerava perduda en la mes tranquila de l`Iraq.

Només en aquests tres parlaments hi ha més política i més filosofia que en tot el que pugui arribar a articular l`ignorant del Zapatero.
(parlar dels que tenim a Catalunya ara mateix no val ni la pena).