Cipolla

Hola,

a mi em sonava Carlo Cipolla com a historiador econòmic. És aquesta una espècia, els historiadors economics, que sembla que han de ser mrtalment aborrits i en canvi et vas trobant sorpreses.

El Dr. Cipolla (en Italià es llegeix Cipola, però ho podeu pronunciar com vulgueu.)
va desenvolupar una curiosa i exacte teoria sobre el comportament humà. Una de les conclusions és l`increible nombre d estupids en circulació i com de complicat resulta de derrotar-los.

He trobat en un racó d`nternet un resum de la seva tesi, o sigui que la còpio i aixi no ho haig de redactar jo mateix;




1. Sempre es subestima el número d'individus estúpids que hi ha en circulació.
2. La probabilitat que una persona sigui estúpida es independent de cap altra característica de la persona.
3. Una persona estúpida es aquella que causa pèrdues a altres persones sense obtenir cap guany per a si mateixa i inclús obtenint-ne pèrdues.
4. Les persones no estúpides subestimen el poder de les persones estúpides.
5. La persona estúpida és la persona més perillosa que hi ha tant des del punt de vista del benestar individual com social.


A partir de la tercera llei, que s'anomena Llei d'Or, Carlo Cipolla va classificar els homes en 4 categories mitjançant un anàlisi de cost-benefici:

* Desgraciat: El que es provoca perjudici a si mateix beneficiant als altres.
* Malvat: El que obté beneficis per a si mateix perjudicant als altres.
* Estúpid: Causa pèrdues als altres perjudicant-se a si mateix.
* Intel·ligent: El que es beneficia a si mateix beneficiant als altres.


Cal dir, però, que la majoria de persones no actuem conscientment. Davant de diferents circumstàncies una persona pot actuar intel·ligentment i en d'altres com un desgraciat. L'excepció son els estúpids que mostren una tendència constant a obrar sempre de la mateixa manera.

La conclusió fonamental de Cipolla és que els estúpids son els que representen el major perill per qualsevol persona que es relacioni amb ells, així com per la societat en el seu conjunt. Els estúpids son imprevisibles. No segueixen una pauta racional com els malvats que sempre busquen un benefici, encara que els hi falti intel·ligència per aconseguir-lo sense fer mal als altres.


continuarem desenvolupant el tema, que us asseguro que és apassionat per la seva exactitud. De fet tinc intenció que l agost sigui un monogràfic dedicat al Dr.Cipolla.