buenos aires.Febrer 2011

Hola,

ja fa cinc anys que faig negocis a BBAA. De fer cuartos encara no, però 7 cada un dels 7 viatges han estat un master.

Imatges de febrer 2011.

Vam arribar a les cinc del matí. Veig que el païs continua modernitzant-se; només passar el control de passaports ja passes per una enorme botiga duty free lluminosa i amb música. ( a les cinc de la matinada repeteixo). Veig una senyora que es troba malament, uns viatgers l ajuden i en dosd minuts ja hi han assistencies mèdiques amb botiquin i cadira de rodes.

A les set del matí de diumenge vaig anar a correr (fer footing que en deiem abans) per puerto madero. Per primer cop en ma vida m emporto música Escolto Tom Waits, Talking Heads i Chavela Vargas. Cap al final em creuo amb una parella jove que per tal com van vestits venen d`un casament. Ell, vestit al estil Blues Brothers, va totalment borratxo amb un ninot de fita i la noia, amb vestit de nit i taconassos , uns metres enrera. La saludo amb la ma i em correspon, amb una mirada de circumstàncies. Una mica més enllà una altre parella que deuen venir de la mateixa festa, celebren dins el cotxe una festa francesa. Al tornar passo per davant d una discoteca que es diu Bahrain, Carrer Lavalle 345, d`on en surten tres noies amb minifalfa i plataformes que em conviden a unir.me a elles. Refuso compungit.

De nit encara no he sortit. Només ahir vam anar els tres socis amb dues amigues que tenim aqui i dues filles d elles, de 4 i 5 anys. EL restaurant estil chiqui park. Escalopa i patates amb ketchup. Ni locals de mala nota ni refugis de gates. Ens fem grans.

A la tele casi només fan futbol i propaganda de govern. Som en any electoral. El campionat de lliga es diu "Trofeo Nestor Kirchner campeonato Islas Malvinas Torneo de Apertura". A la mitja part del Tigre-San Lorenzo NOMës fan propaganda de la presidenta Cristina Fernandez, sempre envoltada de nens agraïts i ciutadans maravellats per la seva presidenta.

Vaig passar per la botiga d`ulleres (anteojos que en diuen aqui), de sol clàssiques. Però les rayban que veig no m agraden.

Per l avinguda Corboba veig un kiosk que tenen gran mostrari de Raybans falses. El vigila un nen de vuit o nou anys que per matar el temps ha agafat un quadern de ·colorear" y esta omplint un dibuix d una gent a la platja. Viatjant sempre trobes escenes que et fan enyorar els fills i la familia.