"no queremos chinos"

hola,

ara esta de moda fotre`s amb els xinos. Una companya de feina em va dir que ella "no va nunca a bares de chinos". I és un comentari habitual. Entendria aquesta mania si els bars fossin expropiats per donar.los a ells. Però resulta que els paguen, i molt millor i ràpid que els compradors de casa nostra. Entrar-hi, a més, és optatiu i voluntari. És cert que per regla general atenen amb poca professionalitat i que no tenen una oferta atractiva des del punt de vista gastronòmic. I això és perquè es limiten a imitar el que fan els d aquí; servei pèssim, nul-la higiene i repugnants tapes. Però compte, que ells s hi fixen i poc a poc van aprenent. L altre dia vaig veure un partit en un bar de xinesos a Hospitalet de Llobregat. La sra ja havia après a fer patates braves i deu n`hi do com s en va sortir. Sis gerres de cervesa, amb cacauets de cortesia , enorme plat de patates braves, tapa de formatge manxeg molt bo i pa amb tomàquet, vint euros. De fet el compte era vint amb vint però rapidament el senyor em va perdonar els vint cèntims. I el que us semblarà increïble; em va donar les gràcies per haver-hi anar i em va desitjar que tingués una bona tarda. Tot això amb un accent quillo d`Hospitalet molt ben mimetitzat. Durant les dues hores vaig anar observant com portaven el negoci familiar;De seguida que entrava algú ja era el pare de la família oferint lloc amb un somriure. A molts parroquians els coneixen pel seu nom i els conviden a una segona consumició facilment.

Tot plegat un negoci portat amb dedicació i amabilitat envers els clients. Segur que s en surten. Els beneficiats seran ells i també la clientela i hisenda, que bons impostos paguen com tot català expol-liat.

No m extranya que generin envejes i ràbia coneixent com de miserable és sovint la nostra societat.

Quina ràbia em va fer el suicidi d aquell pobre senyor d Esplugues que va mirar de posar un wok i l ajuntament es va dedicar a boicotejar amb continues i sempre noves exigències.Sempre injustes per exagerades i arbitràries. Això passa a molts ajuntaments i comunitats histèriques de veïns i algun dia tenia que passar una desgràcia així. "no queremos chinos" li deien sovint els veïns que no paraven de posar queixes a l ajuntament.

I més temes així veurem. Gent rabiosa que abans de començar a treballar prefereix culpar als altres de la crisi i atíen el foc de l odi a través d unes institucions velles i inútils com son les administracions de les nostres corporacions locals.