Glory Days

hola a tots, chamb encara viu.

Retornar al poble, el hometown que diria Bruce Springsteen, te que poc a poc vas retrobant gent que feia molts ants que no veies.

El divendres al retornar de Barcelona vaig decidir de passar pel cineclub a buscar una peli normal i dues pornos. Dissabte es presentava plujós i sense nens. L escenari perfecte per desconectar telèfons fixes i mòbils, i gaudir d`espatlla de xai al forn i fer una festa particular de malbec i blended amb la senyora.

Al video clyb només hi erem les dues dependentes, un servidor i una sra amb el seu fill d`uns dotze anys. La vaig reconeixer, a la mare, quasibé de seguida. Era la gran M.C., que em va fer anar de bòlit durant alguns mesos cap allà el 1993( she could turn all boys heads). Havia estat la pubilla de la ciutat amb 17 anys. Fa 1,80 metres, es pigada, morena amb els cabells rinxolats, un nas que somniarien les que s operen la nàpia i sobretot unes caderes altes fetes per nostre senyor per anar amb qualsevol tipus de tacons. La recordo que tenia una botiga de moda. Anava ella mateixa amb el seu Citroen AX per les fàbriques d aquests poligons buscant una roba que va resultar massa avançada pel poblot on viviem. Va crear ella soleta una associació de comerciants de la seva zona. Jo estava convençut que acabaria amb una cadena de botigues i un nòvio amb ferrari i iot. Vaig somniar un temps amb volar amb ella a L.A.
I quina va ser la realitat? Es va fer novia d`un que li deiem Transfer, amb una expressió semblant al robocop. Fill una inmobiliaria que es diu Finques i el nom de la comarca. Va tancar la botiga per entrar a treballar a les finques ("em vaig treure el titol d agent inmobiliari", em va dir orgullosa). Ara ja fa 18 anys que esta a la inmobiliaria, la crisi no els ha afectat massa perquè basicament es dediquen a gestionar comunitats de veins. Viu a un poble a 15km que deu tenir 200 habitants (El transfer no la deixa que es relacioni amb semi coneguts). El seu fill de 12 anys anava vestit de futbol sala, amb els colors de l equip de l escola.
Quan la vaig saludar es va posar molt vermella, va somriure molt i vam xerrar uns cinc minuts.Basicament vam parlar d antics amics i que haviem fet aquests 17 anys.
Va enviar el mini transfer a esperar-la al cotxe i finalment em va dedicar una mirada trista amb els seus grans ulls verds i va marxar sense ni fer-me dos petons.

I així me vaig quedar jo al video club buit amb el regal de les seves pigues i pensant que ja mai aniré amb ella a la costa oest.

buenos aires.Febrer 2011

Hola,

ja fa cinc anys que faig negocis a BBAA. De fer cuartos encara no, però 7 cada un dels 7 viatges han estat un master.

Imatges de febrer 2011.

Vam arribar a les cinc del matí. Veig que el païs continua modernitzant-se; només passar el control de passaports ja passes per una enorme botiga duty free lluminosa i amb música. ( a les cinc de la matinada repeteixo). Veig una senyora que es troba malament, uns viatgers l ajuden i en dosd minuts ja hi han assistencies mèdiques amb botiquin i cadira de rodes.

A les set del matí de diumenge vaig anar a correr (fer footing que en deiem abans) per puerto madero. Per primer cop en ma vida m emporto música Escolto Tom Waits, Talking Heads i Chavela Vargas. Cap al final em creuo amb una parella jove que per tal com van vestits venen d`un casament. Ell, vestit al estil Blues Brothers, va totalment borratxo amb un ninot de fita i la noia, amb vestit de nit i taconassos , uns metres enrera. La saludo amb la ma i em correspon, amb una mirada de circumstàncies. Una mica més enllà una altre parella que deuen venir de la mateixa festa, celebren dins el cotxe una festa francesa. Al tornar passo per davant d una discoteca que es diu Bahrain, Carrer Lavalle 345, d`on en surten tres noies amb minifalfa i plataformes que em conviden a unir.me a elles. Refuso compungit.

De nit encara no he sortit. Només ahir vam anar els tres socis amb dues amigues que tenim aqui i dues filles d elles, de 4 i 5 anys. EL restaurant estil chiqui park. Escalopa i patates amb ketchup. Ni locals de mala nota ni refugis de gates. Ens fem grans.

A la tele casi només fan futbol i propaganda de govern. Som en any electoral. El campionat de lliga es diu "Trofeo Nestor Kirchner campeonato Islas Malvinas Torneo de Apertura". A la mitja part del Tigre-San Lorenzo NOMës fan propaganda de la presidenta Cristina Fernandez, sempre envoltada de nens agraïts i ciutadans maravellats per la seva presidenta.

Vaig passar per la botiga d`ulleres (anteojos que en diuen aqui), de sol clàssiques. Però les rayban que veig no m agraden.

Per l avinguda Corboba veig un kiosk que tenen gran mostrari de Raybans falses. El vigila un nen de vuit o nou anys que per matar el temps ha agafat un quadern de ·colorear" y esta omplint un dibuix d una gent a la platja. Viatjant sempre trobes escenes que et fan enyorar els fills i la familia.

indignacions varies

Hola, ja va, ja

fa dies que no escric. Primera perque estic preparant una publicació profesional de caracter financer. I segona perque son tants els motius d indignació en la societat actual que no dono abast a plasmar-ho.

Alguns temes que tenia al tinteru:

-l altre dia vaig entrar a un Starbucks que estava buit i hi havia l Ernest Benach. Amb dos amics seus amb l`uniforme actual dels ERC. Barba curta (contarastant amb les mes llarges d`abans) , pull overs ajustats per demostrar que estan prims, i sabates tipo montanya. Justament un dels seus amics és també un amic de la meva familia, i al sortir em vai permetre el luxe de saludar-lo sense ni tan sols mirar EB, que creia que l anavem a saludar a ell.

-L anunci provincià d estrella DAMM em té furiós. Finalment fardem de les butifarres de Vic i els Castellers. Tot un somni franquista. M extranuya que no citin el Poble Espanyol i els Coloms de plaça Catalunya. Penso redactar dos anuncis alternatius; un amb les misèries del pais i un altre amb els valors reals. (i que cony col dir això de "d Alcanar a ^Portbou"? El meu pais va de Salses a Gaurdamar i de Fraga a Maó.

-Em fot molt però crec que els de Qatar Foundation creuen que son els amos del Barça durant els propers anys. Aneu mentalitzant-vos de veure un Emir a la primera fila de la llotja. Em consola saber que els fotrem els calés i es quedaran , al final, amb un pam de nas.

- Impagable la Tura fent campanya a una peixeteria. No te límit el ridicul?

- El president de Catalunya hauria de tenir avió propi i menjar al millor restaurant.

-desapareix La Casita Blanca. Un altre pas en el desballestament del nostre pais.

cèdules hipotecàries

Ja , ja se que és el nom de "cèdules hipotecàries", així com el de "bons subordinats", no resulta massa excitant ni sugerent per un post d`un blog de coses de la vida. Però, tal com porto temps vaticinant que pasarà, avui he vist una carta al director a"La Veu de l Anoia" on es parla del que pot ser l` inici d`un dels escàndols financers més grans del Segle XX i XXI.

Un Sr. explica que "la Caixa" els va encolomar unes cèdules hipotecàries amb la promesa de total seguretat i liquiditat immediata. I resulta que ja fa un any i mig que el Sr. les vol vendre (al preu de cost, ni s`els acut cap altre possibilitat) i la Caixa no els hi recompra. El volum d`emissions de Caixes i Bancs espanyols de semblants característiques és d`un volum aterrador. I ho valoren al 100% quan fàcilment poden estar al 60 o 70%. Si el volum de clients que vol vendre (preferents, subordinades, cèdules i altres) arriba a cert nivell, el daltabaix pot ser de proporcions bíbliques. Personalment no ho desitjo, però no es pot descartar un autèntic pànic al estil dels de finals del XIX i primera meitat del XX.

I el Banco de España i les autoritats (in) competents mirant a una altre banda.

Si teniu algun producte d aquests, feu-me casi i aneu a l oficina a exigir que us els recomprin. I no accepteu un no per resposta.

Que la providència ens agafi confessats.

Tunisia

hola,

he estat seguint amb molt interès la revolució de Tunisia. Hi han uns detalls que trobo que val la pena tenir en compte;

1) molt punyent la història del noi informàtic que tenia que vendre verdura ilegalment al mercat i que la polícia li da destrossar la parada i la mercaderia.

2) a les manifestacions hi havien dones i de totes les edats. I per cert que moltes eren molt atractives

3) Esperem que la peste de l islamisme no s apoderi de la revolució.

4) La gent vol llibertat , d expressió, moviments i associació. De "justícia social" només en parlen les dictadures, els populistes o els comunistes.


Pronostico que la pujada de preus de les materies primes com el blat o el petroli provocaràn alguna altre moguda.

I mantindràn el Chaves al poder, això si.

apunts de diumenge tarda

Escric que he fet aquest diumenge a la tarda per la posteritat,

1) he acabat de llegir el llibre de la Rahola sobre el Mas. Molt ben escrit i bastant interessant. Les meves conclusions;

a) La Rahola té una mania còsmica al Puigcercós. I també al Carod, però més al primer. I segurament amb raó.
b) S`ha enamorat perdudament del Mas. A més es nota que donaria un braç per formar part del pinyol de CDC. Sobretot ara que manen.
c) molt intel-ligent el Madí de fer-la biògrafa. Així tenen una excusa per no fer la consellera.
d) tot el tema de la successió del Pujol la va organitzar, al detall, ell mateix. I amb el seu estil de fer que els altres es barallin i s anulin entre si. Jo ho veig clarissim.
e) després del càncer, Duran va canviar molt, fins casi arribar a ser bona persona.
f)Molt bé le Gordó dient que Montilla és amo dels seus silencis, però és que NOMÉS té silencis.

2) he seguit el madrid per internet, escoltant Núria Feliu al Spotify. Al final ha acabat guanyant el Madird després d anar dos cops per darrera al marcador.

3)He enviat un total de 12 mails i així ja m estalvio de fer-ho demà.

4) He posat casi al dia els papers de les societats. Repassant les factures per pagar, m ha donat un total una mica inferior al que esperava. Mira que bé.

I parlant de la Feliu; doncs no està malament. Entre cuplets i boleros coneguts, m`ha fet passar una bona estona.

I ara a fer temps, que m`he llevat tan tard que ara no tinc son. I així haurà passat un altre diumenge a la tarda de la meva vida.

comencem 2011

vinga, comencem l any amb paraules del gran Roger Mas. És un cantant de Solsona que si dius que t agrada, la gent s et queda mirant amb cara de pòker. Diria que ve a ser un Ibrahimovic de la música. Un geni que no esta fet per la boca porcuna dels catalans.

proposit de l any? només un i que quedi registrat: fer molts calés i continuar aplastant els meus benvolguts enemics.


N'estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
del setciències de bar
i de l'orgull pagès.

No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l'altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.

Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.

anirem parlant des d aquí de la societat en que vivim, atès que no ho fa ningú més.

ahir, nit de cap d any, tant a TV3 com a TVI feien programes nostàlgics de recopilació. És que només sabem fer de nou el doble del Puyol i el Guti?

és trist veure com després de l enfonsament econòmic, segueix la ruïna cultural i espiritual del païs.

Sort tenim de les noies de pell bruna i pantalons cenyits que habiten entre nosaltres, un regal de Deu que no mereixem, però que ens salva de la definitiva misèria.