Midnight Cowboy - Im Walkin Here
Gran reacció de Dustin Hofman a la aparició inesperada d un taxi en la filmació de l escena. Va ser, segons diuen , totalment improvisat. Realment, un gran actor.
Gran reacció de Dustin Hofman a la aparició inesperada d un taxi en la filmació de l escena. Va ser, segons diuen , totalment improvisat. Realment, un gran actor.
Publicat per
chamb
a
20:54
1 comentaris
Hola,
en una ciutat de la CAtalunya Central he trobat una de les portes definitives a l infern.
Jusgueu valtros mateixos.
Publicat per
chamb
a
18:38
0
comentaris
hola,
resulta entretingut agafar totes les paperetes de partits que es presenten. A vegades ho faig i llegeixo tots els noms dels candidats. A vegades he trobat algún nom conegut, i sovint n hi han que resulten sorprenents.
M ha cridat l atenció;
- molt neutral el Sr. Jimenez Villarejo tancant les llistes d`ICV. No vull ni pensar quina escandalera es montaria si algun fiscal tanqués llistes de CiU o PP.
-El Jordi Coca que va davant el Jimenez Villarejo deu ser l escriptor. Tant bon escriptor com personatge negatiu i pessimista.
-No he vist llistes de Falange, Fuerza Nueva o grups així. Deuen ser tan pocs que ni es poden organitzar.
-M ha sorprès que no hi ha llista de Ciutadans. Ells que son tan espanyolistes resulta que només participen a les eleccions catalanes. Un cas de psicoanalista.
- La i entre els cognoms només hi és a les llistes de CiU i ERC. PSC i ICV ni ho dissimulen.
-Del PSC veig que posa CARME Chacón. Ja m extranya que ho tingui així al DNI, estic segur que no. El Zaragoza s ha assegurat de sortir, així te un sou 4 anys i va sumant anys de cotització.
-La llista del PSC la tanca una tal Montserrat Colldeforns i Sol. És la única "independent" de la llista i amb la "i" entre cognoms. Deu ser un personatge, però no se referent a que.
-Em fa gràcia que els "pirates de Catalunya" tinguin independents a la llista. De fet ser del partit pirata ja equival a ser "independent" de tot.
-la llista de PxC la tanca un tal Miquel TArin, que suposo que no te res a veure amb el periodista.
-Vaja un element que tria ERC per tancar la llista, l inefable Miquel Sellarés.
-Em pregunto a que aspiren a la vida uns que es diuen "Unificación Comunista de España".
-No entenc el tema dels suplents. Alguns no en tenen i d altres en tenen 10.
-Suposo que trigarem a tenir vot per Internet, i més després de l experiència del referèndum de la Diagonal. Si que crec que les llistes haurien d`anar amb una mini foto , com de perfil de facebook, al costat de cada nom. Ja em veig noies rosses i llavis insinuants a totes les llistes.
En fi, que ens agafin confessats.
Publicat per
chamb
a
11:39
1 comentaris
Ja torna a funcionar el blog¡¡ que bé¡¡
Ahir vam viure un fet brutal, que posa Catalunya al alçada del Xile de Pinochet. LA candidata Chacón te tanta por a les preguntes i a un debat obert, que va boicotejar el debat que organitzava el Cuní. Debat en el que val a dir que l únic interessant era veure el mateix Cuní preguntant als candidats i en especial a la Chacón. Que no es capaç d`argumentar més enllà de les consignes sectàries del seu partit.
Comprenc que la Chacón vulgui evitar un ridícul que hagués fet història en els anals de la tele. Però que hagi demostrat que té la capacitat per maniobrar i efectivament evitar que es celebri el debat, és patètic en el més ampli sentit de la paraula.
A mi em recorda molt a la Cristina Kirchner. Mai escolta, mai dialoga, només parla en forma de monóleg. I increïblement guanya eleccions. ¿i perquè guanya eleccions? doncs perquè Argentina és un pais rendit que s enganya a si mateix i es creu les seves pròpies mentides. Que la Chacón estigui on és només et pot explicar perquè aquí també hi ha molta gent que es creu el que es vol creure.
Ella esta convençuda que amb la patacada que es fotrà el Rubalcaba podrà acabar dominant el PSOE. Pensa amb lògica que si un imbècil com el Zapatero ha pogut arribar a president del govern espanyol, ella també.
Vull pensar, i n estic convençut, que el PSOE té prou mecanismes interns , no els congressionals, com per no tornar a caure en un error tan funest com el de posar un avatar de secretari general . Una segona vegada acabaria amb la seva existència.
Publicat per
chamb
a
11:03
0
comentaris
Ha mort als 94 anys Heribert Barrera. El primer president del parlament recuperat.
Un honorable i digne president que mai va ser vist mastegant xiclet i amb auriculars a la llotja del camp del Barça.
Quan vaig sentir la notícia vaig pensar de seguida que els fills de puta habituals recordaríen un episodi en que "el País" (és a dir els socialistes), el va acusar de racista arrel d un llibre-entrevista. El llibre no l havía llegit practicament ningú dels que el van acusar, però aixó no va frenar una sèrie d`incidents desagradables que no s haurien d haver permés.
He vist per la tele un moment en el que el president Barrera sortía d un acte públic i un grup de estrangers (hindús i moros basicament), l`insultaven i sacsejaven. M ha fer molta ràbia, però m adono que avui en día això ja no passaría. Ni els estrangers gosaríen fer-ho i si ho provessin seríen convenientment mantinguts a ralla per les forces d`ordre públic. Bé que ho provarién els esquerranosos habituals d`incitar a la violència quan els convé. Però ara ja els tenim més controlats.
Avui en dia crec que ni Dolors Camats acusarà Barrera de racista i feixista. Tampoc hi poso la mà al foc , però.
Publicat per
chamb
a
10:02
1 comentaris
Hola a tots i totes,
la nostra societat continua esfondran.se día a día. Es pot notar, per exemple en la violència que es respira en l entorn. Us enumero unes escenes de la vida real que vaig viure aprop d`on treballo, al centre pijo de Barcelona;
-primer una persecució d un vigilant d un super i dues caixeres atrapanat un nano que portava productes que havía robat del super (crec que era menjar). El van acorralar en un portal i van recuperar el que havía robat.
-després dos mossos corrent darrera un sudamericà (o com a mínim semblava cholito). No se que havía fet, però el van trincar i el van enmanillar rapid.
-a la tarda un poli de paisà havia detingut un presumpte xoriço a un starbucks i el tenia enmanillat esperant una patrulla.
-al vespre dos motoristes havien parat per discutir i es deien de tot en un semàfor. Suposo que per prudència elemental, cap dels dos s havia tret el casc.
I a la nit següent, a la comunitat de veïns on passo uns dies, algú va rajar uns flotadors (un en forma de barca i l altre en forma de cocodril). Amb nocturnitat i arma blanca. Una manera contundent de recordar que no es poden deixar a la nit a la piscina.
Molta mala llet veig en l ambient.
Publicat per
chamb
a
19:32
0
comentaris
A veure, alguns temes que he fet, m han passat pel cap aquests dies;
1) m ha anat bé la volatilitat dels mercats financers aquests dies. Pèrò veig el panorama europeu molt malament. S`estan tapant víes d aigua de maenra desesperada però cada cop en surten de noves per tot arreu. Que el banc central europeu es dediqui a comprar bons italians i espanyols per aguantar el preu , resulta ridícul i patètic al meteix temps. No se com hi ha païssos que tenen la barra de demanar eurobonds. Ve a ser una filosofía de "aconsegueix tu pasta, fes. ten tu responsable (alemania) , que els maditerranis ja ens la gastarem en putes, polítics i subvencions. ".
Creieu-me, no compreu accions de bancs si en teniu i si en teniu veneu-les.
2) El 2006 vaig crear una empresa per invertir a Argentina. Al cap de cinc anys haig de llençar la tovallola i admetre que , tot i encertant el continent, em vaig equivocar de païs. Només cal veure que la Crsitina Kirchner té tots els números de tornar a ser escollida presiente. Això us ho diu tot de com és aquell païs.
3) He vist dos 131 en perfecte estat. Un amb els antiboida "hella". L altre un supermirafiori que en seu moment em va impresionar pel seu luxe.
No se com a ningú se li ha acudit encara de fer una rèplica.
4) porto de moment tres llibres aquest estiu;
a) Riña de gatos, de Eduardo Mendoza. Folletín entretingut. Aprens algunes coses històriques.
b) "Ningú no ho ha vist" de Mari Jungstedt, una noveleta de platja o piscina. Digne porquè no aspira a res.
b) "El sueño del Celta" , de Mario Vergas Llosa. Impressionat història real de Roger Casement. Un Irlandès que va denunciar les atrocitats comeses al Congo Belga i l
Amazonia. Sobretot en les explotacions de cutxú.
El recomano molt vivament.
4) El personatge Chamb reviurà en una pàgina d idees d inversió en una web que he creat amb uns socis. En español, això si. Necessitem visites. Ja us diré on és quan tingui un funcionament oficial.
5) de playstation m he comprat el Duke Nukem, però no te la gràcia del original.
En fi, anirem mantenint el blog ni que sigui amb respiració assistida.
El facebook ja resulta aborridot. Molt millor seguir , sobretot quan es conecta el Quim Monzó.
Publicat per
chamb
a
17:44
0
comentaris