branding

Hola a tots,

avui navegant de pàgina ne pàgina, he anat a trobar un artícle força interessant,

http://finance.yahoo.com/family-home/article/112989/brands-disappear-2012-247;_ylt=Avz04rjuGEQ5WV0_Q_zKaSRO7sMF;_ylu=X3oDMTE5dDVnbjNyBHBvcwMyBHNlYwN3ZWVrZW5kRWRpdGlvbgRzbGsDMTBicmFuZHN0aGF0

(ho sento , no de posar un link mes curt)

va de marques que estan a punt de desapareixer del mapa. Algunes de les que m han impressionat son Pontiac (de fet aquesta ja ha desaparegut), Ericsson (tornara a ser Sony a seques), SAAB, Myspace, SEARS, Blockbuster i fins i tot donen per fet que Nokia te els dies comptats.

Aquí tenim marques glorioses que recordem amb amor i que precisament per això acabaràn per sobreviure o retornaran del regne dels justos. Penseu en el cas de Moritz, feliçment retornada. O Bultaco, de la que no he vist cap moto però si rellotges i samarretes. Derby malda per sobreviure i si ho fa serà pel seu nom. (com es que no tornen a fer la "derby paleta"?).

És interessant pensar en quines marques nostrades estan en procés de desaparició o que podrien tornar si algú hi invertis. En faig un primer esboç

-estan xungues: Telefonica (el nom no la companyia encara), Caixa tal (estan totes en procés de desaparició), SEAT (algun dia Wolkswagen s en cansarà), Telepizza, Terra (si, crec que encara existeix), ELPais, PSOE.

-han desaparescut i podrien tornar: Montesa, Mirinda, BRU, Bruguera, Telefunken, Fidecaya (dificil que torni, no?), Edigsa, Lois,Moulinex, TBO.

Segur que n hi han a manta en qualsevol categoría.

En quina marca invertirieu peruqè veieu clar que triomfaria?

Cecilio Alonso

Hola a tots,

Espanya va directament a la fallida. Ningú ho pot questionar. Una de les brutalitats que ho han provocat, entre milers , ha estat l`inmens forat de Caja Castilla La Mancha. Una entitat que va servir als socialistes manxecs per robar a tort i a dret d`una manera que no te comparació en l Europa Moderna. Madoff és un joc de nens comparat amb les xoriçades de Bono i companyia. Han robat tant per vici i per inconsciència. No crec que fossin conscients, ni que encara ho siguin, de la gran animalada que han fet. Son lladres i a més animalots.

Una de les consequències que vaig imaginar de la caiguda de tot el castell de cartes a la regió és la desaparició del Handbol de Ciudad Real de l èlit europea, espanyola. I possiblement del mateix club en si. L equip era un invent artificial que per si sol no es pot aguantar. La Penya de Badalona sobreviurà sempre, tingui o no el suport d`entitats financeres o públiques. O el Reus Deportiu, o el Gimnàstic de Tarragona. Però un club de Handol a Ciudad Real? vinga home.

I efectivament he vist avui al marca que ja busquen trasllaadar-se a Madrid. I algú ha pensat que podrien anar al Atlètico de Madrid. I em sembla una gran idea. Qui no recorda aquells partits al polideportivo Magariños. Aquells duels Atletico de Madrid - Barça. El Barça de Patxi Pagoaga, al cel sia, el central Valero Ribera i els extrems Sagalés o Serrano. O aquell Atletico de Madrid amb De Miguel, Juanón de la Puente o el grandissim Cecilio Alonso. Veiem la secció d`Handol de l Atletico de Madrid com un intent dels colchoneros de destacar per sobre del Madrid en algun esport, ja que en Futbol i bàsquet era impossible. Era curiós la facilitat amb que els jugadors d aquest esport anaven d`un equip a un altre. En aquells temps al Palau Blagrana es vibrava amb el Hondbol. Un dia que hi vaig anar amb l`institut recordo els giscles d`alguna nena cada cop que l interior Uría disparava en suspensió.

Crec que va ser Jesús Gil que es va carregar la secció. Ara , amb Gil mort i Castilla la Mancha en fallida total, les coses poden tornar al seu estat natural.

retorn al port

hola,

una tradició que veiem als fils yankees i que esta molt bé és el que anomenen Homecoming. És a dir trobades d ex-alumnes de l institut al cap de cert nombre d anys. Els de la meva generació van tenir la feliç idea de fer-ho al cap de trenta anys de començat l institut. És a dir els que vam començar el 1981, abans del mundial del naranjito. És una mica lío perquè amb tant repetidor amunt i avall molts hi van ser poc temps i en els anys successius es va incorporar molta gent al grup. El cas és que de 269 persones contactades hi vam assistir finalment 110. Jo ho considero un exitàs.
A sobre ho vam fer al Hall de l institut, i amb la presència de molts professors.

Va ser molt i molt divertit. En destaco quatre.


1) molta gent no em reconeixia. Els tenia que dir el nom. I en alguns casos dir que m imaginessin amb cabell, prim i amb ulleres. Al cap d una estona d`elaborar el retrat robot els canviava l expressió i deien; ostia Chamb, si ets tu¡¡¡

2) totes les noies, als seus 43-44 anys estaven igual o més atractives que quan en tenien 15 o 16. La veritat sigui dita que estaven totes fantàstiques.

3) molt gent que vaig coneixer parlant en castellà i que s`expressaven sempre així, ara parlen català al mateix nivell que els que el parlem de família. De fet molts tenen un accent més del centre de catalunya que el semi xava que parla un servidor després de tants anys al cap i casal. La normalització liguística, a la catalunya central, funciona.

4) vaig veure apartada una de les meves sex-simbols. Amb qui mai havia parlat, i qui mai s havia fixat en l escarransit nas de mocs que era jo per aquella època. M hi vaig acostar a donar-li conversa. Amb aviesas intencions clar. I total que al final de la nit em va acompanyar ella a casa (jo hi havia anat a peu) i va ser ella que em va fer un piquito gloriós. Tot un luxe haver esperat 30 anys.

a dos centimetres de la pell

Hola ,

fa uns dies que hi ha una polèmica sobre el tipus de roba que haurien de portar les jugadores de bàsquet. La FIBA vol imposar bodys ajustats d`una peça, com ja porten brasileires i australianes. Això ha indignat, com no , a les jugadores catalanes i espanyoles. Que ja fa anys que van en pantalons i samarretes enormes que les fan semblar homenots. Abans s havien portat samarretes ajustades però amb màniga curta, per evitar qualsevol possibilitat de visió il-licita al aixecar els braços. De pantalons es portaven uns pantalontes alestics que s ajustaven al cos. I que realment era el mes comode per elles, sobretot pensant que els pantalons d `home no estan pensats per les seves caderes. Els pantalons masculins en una dona queden molt grans o molt estrets i molestos. Hi havia l `opció de les super recatades de jugar amb pantalos de xandall. Anaven així les dels col-legis de l`OPUS i monges.

En partits de bàsquet femení sempre hi havien alguns habituals que en canvi no els veies en els partits d`homes. I reconec que un parell de cops vaig assistir per motius no exclusivament esportius a partits de voleibol femení. Les jugadores d aquest esport tenen tendència a ser particularment atractives, extrem aquest molt fàcilment comprovable.

Al final, com tot, es redueix a temes d`audiència, és a dir de pasta. Per això veig que ho tenen malament les jugadores partidàries de la equipamenta masculinitzada.

O bodys o menys pasta. A veure que trien.


PD. Si que em te intrigat aquest detall que veig a la notícia de La Vanguardia.
El short ha d estar a dos centímetres de la pell. Aprofitaran el camp magnètic de les caderes per crear uns pantalons que s aguantin en òrbita fixa a una distància fixa dels malucs?



Las reglas que aprobará la FIBA el próximo 7 de junio hablan por sí solas y las conclusiones del porqué de esta decisión son fácilmente extraíbles. Aquí están: "1) Los shorts y las camisetas han de ser más estrechos, siguiendo las curvas/contorno del cuerpo. 2) La camiseta ha de enseñar los hombros de la jugadora (tipo tank top). 3) La camiseta cuelga por encima del short (justo por encima de la cinturilla). Si es demasiado larga, debe meterse dentro de los pantalones. 4) Anchura del short de un máximo de dos centímetros de espacio entre la tela y la piel. 5) Los shorts deben estar como mínimo diez centímetros por encima de la rodilla. También se puede optar por el modelo body que visten australianas y brasileña

mirant la premsa.

Hola,

bé, el barça ja ha guanyat 4 copes d`Europa. ( no m agrada aquest nom hortera de "Champions"). I amb el millor joc que jo hagi vist mai en una final així. Tenint en compte que el contrari era el bestial Manchester United, crec que bé es pot dir que el Barça és un dels millors equips de la història o potser el millor.

Aquest matí he estat fent una activitat antiquada, obsoleta, casi històrica; llegir el diari.

Per recordar-ho en remarco alguns punts que m han cridat l atenció.

- Al dominical de la Vanguardia increïblement encara contracten articles a la Lucía Etxeberria, a qui han enganxat ja com tres vegades en plagis descarats. Parla del cas de nadons robats i venuts a Espanya en els 70 i principis dels 80. I menciona que es tracta d`uns 300.000 casos (si, tres-cents mil). Deu ser bastant tonta de no veure que aquesta xifra és del tot impossible. Només donar-hi un parell de voltes per adonarse`n.

- L`emissió de bons de la Generalitat Valenciana no s ha cobert. Ai, ai, ai....que això pot ser el començament d`una bola de neu que no se com pot acabar, però te molt ,molt mala pinta.

-Molt bon article de Pedro Nueno explicant que el pols econòmic d`un pais es veu als centres comercials. Si qui compra son ties bones , que estan rialleres i van plenes de bosses de coses cares, bon senyal. Parla de la seva observació en un centre xinès i emplaça per la futura descripció d`una visita a un centre de Massachussets.

-També parlen a la Vanguardia del microcrèdit per emprenedors. Tema en el que hi veig molt futur, però per suposant no si hi intervenen les actuals entitats financeres que hi han a Espanya. Veig que actualment ho fa la Caixa Gran, suposo que es tracta d`un mal acudit.

Apart s`això aquest diumenge;


1) hem menjat una lasanya deliciosa feta per la Eli, i a la tarda he repassat l edat moderna amb la meva filla.

2) el meu règim m ha fet perdre 3kg en una setmana (de 108 a 105). Demà torno a començar el cicle menjant només carn magre.

3) a la tarda escric amb el vent d`estiu que entra per les finestres, escoltant un tal John Meyer que no coneixia i que he descobert gràcies al Spotify Social.

4) dos nebots m `han amenaçat de retirar-me la paraula per haver-los inclòs sense permís en un grup de facebook pro Felip Puig.

5) he decidit crear per internet la Penya Barcelonista "Tomàs Roncero".


i ara a veure el final de la rua i celebrar que hem guanyat també la champions d`Handbol.

Chamb`s suite

avui divendres 27 de maig ha estat així;

-8,15h. Vaig a l ajuntament de la meva ciutat a buscar un volant d empadronament.
Ambient , com sempre, relaxat entre les funcionaries a les que trenco la
tertúlia matinal.

-8,30 truco a ma germana, que viu per allà per fer un cafè. Mentrestant, observo les
tendes dels indignats del poble. Alguns ja s han llevat, d`una tenda veig com surten dues cames peludes d`un tío que esta clapant. Els roncs es senten a tota la plaça.

-9.00 després del cafè comentant el resultats de les eleccions, vaig a un fotomatón, demano el pack de fotos DNI més la plan dagerrotipo amb marc.

- 9,15. arribo a la comissaria. Una sala d espera pels nacionals i una altre pels estrangers. Tot l edifici fa olor d`humanitat. M entretinc una estona mirant l esgarrifós poster de gent desapareguda a Espanya els darrers vint anys. Sempre penso en la Cristina Bergua. M`impressiona un nen de 13 anys que va desapareixer a Gijón el 1986.

-9,30. En 10 minuts em fan el DNI nou, amb una escaner d empremtes dactilars. Em fan un tall al antic per inutilitzar-lo. La diferència entre les dues fotos és abismal. A favor d ara.

-10 des de casa treballo fent trucades, segueixo en directe les osties a plaça Catalunya. La Susana Griso opinant sobre com s han de fer desallotjaments.
La Borsa puja, acabarem bé la setmana.

-12h. AL Sabadell ingresso 15€ pel sopar d ex companys de l institut que fem d aqui una setmana. Veig que la subdirectora és una d`ells, tots dos fem veure que no ens hem vist.

-13h. Dino lluç a la planxa. No havia menjat res en tot el dia. Estic a règim hipoproteic.

-13,30. Marxo cap a Barcelona. Sento per la ràdio que un grup de guarros ha tallat la Diagonal. Molt hàbilment agafo ronda litoral-gran via-plaça cerdà.

-14h. Arribo al despatx on faig un abrandat discurs sobre les bondats dels mossos d escuadra i la civilització occidental a la recepcionista.

-15. Treballo una mica, i simultaneament omplo facebook de diatribes defensant la llibertat i l ordre.

-16h. Tertúlia sobre els indignats, on malgrat ser clara minoria surto guanyador per esgotament. Després poso dues ampolles de cava a la motxilla i marxo.

-17h. recullo els nens de l escola.

-18h. Amb la sra anem a comprar. Pel meu règim em compro un tronc de rap. Em conviden a un cafè a modo de presentació dels nous competidors de nespresso. Carreguem material per fer lasanya per 20 el diumenge.

-19h . Poso la bandera del Barça al balcó mentre la sra em va a comprar una samarreta o una bufanda per demà. Deixo algunes noves andanades al facebook. Em comencen a arribar correus de suport a la meva defensa dels mossos. Escolto el podcast de Quim Monzó a RAC1.

-20h. Miro el Barça-Tau. (ara caja laboral). Gran partit de bàsquet amb un tap històric de Sada a Barac.
Mentrestant a casa rebem trucades amb número oculto, només se sent respirar a l altre banda.


-21,30. Sopem tots quatre. Jo el maleit rap, que no val res, i els altres una lasanya casolana magnifica.

-22h. pujo a despatx de casa a llegir notícies. Em poso la meva selecció de música d Spotify , mentre segueixo twitter i facebook. I escric aixó.

I demà que ganyi el BArça-

moviment blandy bloop

hola,

vagi per davant de tot que tinc bastants simpaties per aquestes protestes que es han manifestat en forma d`acampada.

Em preocupa però que no ha estat possible ni tan sols trobar un nom. Recapitulem;

- Indignats
- moviment Democracia Real Ya
- moviment 15M
- Spanish revolution

i segur que n`hi ha algun altre. Això ja indica que alguna cosa no ha acabat de funcionar. Per suposat en te molta responsabilitat la incapacitat de les assamblees per fer propostes. M ha agradat el tema de questionar la monarquia, però la inefable "Taxa Tobin" ha deixat el nivell bastant baix.

No dic que per fer una revolució calgui cremar esglesies o fer rodar caps, però algun senyal clar s ha de donar. De moment s esta quedant en un moviment Blandy Bloop, que tots recordeu que és.

I per cert, ¿encara existeix?