dissabte, 2 de febrer del 2008

La frontera

Hola audiència


Finalment, dijous 31 de gener, vam signar els contractes pels quals havia anat a Buenos Aires. Els documents ja els tinc sobre la meva taula, a l`espera de pasejar-los entre els socis del projecte aquesta setmana. Encara em costa veure la meva signatura al costat de la de gent de bastant de pes a Argentina.

Vam estar cinc hores a la notaría, vaig fer la meva signatura més de cuatre-cents cops. Després, mentre preparaven la meva còpia, vaig voltar més de dues hores per botigues fent encarrecs d`amics. Entre que la temperatura era de més de trenta cincs graus, feia un sol de justícia i que anava en traje, vaig tornar al notarí amb la camisa tant xopa de suor que queien gotes des de l`esquena. Ja amb els tresors a la motxilla, vam anar a fer unes birres amb el notari. Cap alla la quarta em va felicitar molt efusivament i em va dir confidencialment que ell creu que el valor del terreny que em comprat per edificar, ja val com a mínim el doble o potser el triple.

Esperem que tingui raó. Al meu soci argentí se li van posar els ulls amb el signe $.

Vaig tornar aquella mateixa nit. El vol era previst a les 22h i finalment va sortir a les 5 de la matinada. La meva estada al païs va acabar dormint amb els braços creuats sobre la taula d`una cafeteria i amb la motxilla lligada perque no me la poguessin robar.

Arribant a Barcelona la cua de pasaports era bastant llarga. Un poli de paisà però amb la xapa penjada al coll anava fent preguntes als viatgers amb pinta xunga.

En una filera de butaques hi havia quatre noies sud americanes assegudes. Feien cara d`estar cansades i una mica espantades. Suposo que portaven alla varies hores perque no les havien deixat passar el control d`entrada. Imagino (tenia tota la pinta) que havien intentat entrar a espanya com a turistes i que el tema no havia colat. Ens miraven als que feiem cua. Totes eren bastant guapetes. Amb una ens vam creuar uns segons la mirada. Li vaig fer un somriure però no m`el va tornar, es va tapar la cara amb les mans obertes i va recolzar els colzes sobre els genolls com fent veure que volia dormir.