Carme Badia

Hola,

com sabeu soc molt aficionat a les històries de crims reals. Ja siguin grans robatoris , estafes o assassinats. Des de sempre m`ha agradat seguir les crònoiques de Santiago Tarin a La Vanguardia. I recordo sempre el gran periodista Enrique Rubio, que era més aviat especialista en el les enganyifes de poca volada, sempre tan divertides.

Vaig seguir, ho reconcec obertament, tots els programes de "esta noche cruzamos el Mississipi" sobre el crim d`Alcasser.

Ve al cas aquesta introcducció perque em te fascinat el cas del assaassinat de l`edifici Atalaya, l`autor obvi del qual és la Carme Badia. És el tipic cas de la mentidera compulsiva i sense cap tipus de remordiment que ha viscut sempre d`enganyar sistematicament a tothom. I al mateix temps sempre utilitzant unes persones del seu entorn a les qui domina com robots. No em digueuy que el vell aquest de 80 anys, Joan Sesplugues, no és molt millor que qualsevol personatge d`Andreu Martin o el Torrent.

El cas és que us vull preparar pel resultat del judici; la Badia té molts numeros per sortir lliure del tema. El tribunal popular potser la condemna, perque és evident que va ser ella. Però ho farà sense proves directes, i per tant la sentencia serà recurrible per aquest extrem i el suprem podra ordenar un segon judici. És el mateix
que va passar en el cas Wanikoff. Tothom estava convençut de la culpabilitat de la Dolores Vazquez i va resultar que havia estat el puto Tony Alexander King.

O sigui que d`aqui un temps podreu veure la Carmen Badia passejant per l`Illa Diagonal. I sabeu com se l`hagués pogut condemnar? Si el Sesplugues dels collons hagués passat un interrogatori d`un parell d`horetes amb agents de la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil, o amb els mossos si no fos perque els esquerranosos governen.

Val la pena?

jo crec que si