poesia
Avui m`ha vingut la meva filla (de 8 anys) i m`ha fet llegir un poema que , segons diu,
ha escrit ella sola.
sento, miro i imagino
com seria el món si hi hagués
tot el carinyo que jo penso
sento, miro i imagino
els nuvols volant
jo disfrutant
i per el món navegant
sento, miro i imagino
ja se que abusa dels gerundis, però Deu n`hi do , no?
5 comentaris:
D'això els crítics en diuen "poesia despullada". És la meva preferida, a pesar dels crítics.
A n'M, però, li pots dir que és "poesia essencial", no sigui cosa que es pensi que ja estàs parlant un altre cop, com sempre, del de sempre.
Tenir vuit anys també era per a mi la coincidència del que sentia, mirava i imaginava.
(Aquest és un preciós comentari que no mereixes)
amb n`M parlo de natura, familia ,animals i aventures.
Chamb!! AVUI : auditori once gran via 400 , prop de plaça espanya , hora 17:50!!
Doncs és un recurs literari recurrent...
Publica un comentari a l'entrada