Ruina

hola a tots, gràcies per la massiva participació en les meves enquestes.

Una de les situacions que més ens aterroritzen és la de la ruina.

Quan es parla d`algú que està molt malament economicament, sempre es fa amb un to mig clandestì. Passat rapid pel tema sense explaiar-s`hi (toma pronom feble¡¡ ¿com es deu escriure en realitat). Això és perque a tots ens fa una por inmensa arribar al dia en que no tinguem d`on treure diners.

Recordo, de petit, una conversa entre el meu pare i uns amics seus. Un d`ells va parlar d`un amic comúque als cincuanta i escaig d`anys no tenia feina i no el volien enlloc. Un conegut que es dedicava a instalar calefaccions el va contractar per compasió. Però ell el primer dia que el fill de l`empresa li va ordenar carregar un material al camió, es va ofendre per ser manat per un nano jove i va fotre el camp.

També penso sovint com Groucho Marx explica a la seva biografia que fins i tot quan ja tenia milions de dolars al banc, cada any repassava el que tenia al fons de pensions per si li quedaba una pensió de doscents dòlars mensuals i aixi no passar gana.

Ahir em va venir a veure una señora que conec de fa molts anys i a qui tinc gran estima i apreci perque és una gran persona i en determinada època de la meva vida es va portar molt bé amb mi.

Sra Alba;-Chamb, haig de parlar amb tu
Chamb; ja saps que sempre que vulguis Alba. Si pateixes per la borsa ja et dic que no cal, ara baixa i després pujarà. I el que tens son fons que van i aniran bé però que logicament si la borsa baixa...
Sra Alba; - calla, calla,..,que no és aixo, no pateixo gens pel que em portes tu. Però mira, la veritat és que jo i el meu marit (un advocat de cert nivell a Barcelona) estem del tot arruinats. El meu marit fa temps que practicament no guanya diners, no te practicament casos al despatx per la gran competencia d`advocats joves.
A més resulta que els ultims anys hem estat vivint de la herència que em va deixar la meva familia i de una sèrie de prestecs que hem anat acumulant. Ara ens trobem que hem de pagar 60.000€ al març i que no tenim practicament res. A més resulta que ell mai ha pagat autonoms perque deia que era una tonteria perque mai conbrariem. O sigui que als 66 anys que tenim tots dos, no tindrem dret a cap prestació de cap tipus. Hem posat a la venda el pis que fa de despatx.Amb això cobririem els deutes bancaris, crec, i jo podria recuperar els estalvis que tenia. A partir d`aqui li demanaré el divorci i viurem junts perque no hi ha més remei. Ell en una habitació i jop en l`altre. Ell que s`espabili a portar una mica de diners per menjar i jo li rentaré la roba. Tot això t`hi dic . Chamb, perque ho sàpigues i no li deixis diners al meu marit si`t`ho demana. Ara em fa molta pena perque esta molt deprimit, però quan li facin efecte les pastilles del psiquiatra tonarà a ser igual que abans i no m`en fio gens de les embolicades que fa.

Chamb; escolta, ALba, si el pis en que viviu és vostre, jo crec que tens suficient patrimoni per viure la resta de la teva vida bé. A més les vostres nenes han de saber
tot aiò i han de començar a pensar d`ajudar-vos quan calgui.

Sra Alba;- les nenes ho saben i van parlar amb el seu pare. Però prou feina tenen a
pagar les seves coses. De fet estan super enfadades perque el seu pare ja no els pot passar les ajudetes a que estaven acostumades. Mira Chab, jo el que vull és que m`ajudis a averiguar si el pis en que vivim esta lliure de carregues i que quan necessiti m assessoris sobre que fer amb el que pugui recuperar.

.........


I aixi vam estar parlant dues hores, temps més que suficient en circumstàncies aixi.

Ja he pènsat com moure uns quans fils per poder afavorir el despatx del marit. I demà mateix augmento la meva aportació al pla de pensions de 200 a 400 euros mensuals.