ens n anem al carajo.

molt malament veig el panorama aconomic. Ahir m`ho preguntaven uns amics dinant i casi s`em van emprenyar;

Heus aqui un index gens exhaustiu;

-el sector inmobiliari i de la construcció s`enfonsen en una profunda misèria de la que trigaran anys a sortir. Molts empresaris que han fet molts beneficis en els darrers annys els perdran corretgits i augmentats.(els EEUU reconeixen que els portarà a la recessió i alla només el 5% de la economia era d`aquests secotrs, aqui el 20%)

-l`Atur esta pujant espectacularment i tot just esta començant. La legió de nous autònoms reflecteix una menora contractació de les empreses. En pocs mesos molts d aquests autonoms deixaran de pagar la cotització.

-Una inmensa part dels nous inmigrants han après el truc de les baixes.Son legió els que esta tot el temps que poden de baixa laboral. Els natius en això també son uns figures. Recordeu sino el 27% de traballadors de TMB que estan de baixa ara mateix.

-S`ha acabat el xollo dels fons europeus i aixo s`esta notant. Els manguis d`andalusia , murcia , castella i extremadura ja no tenen el manà.( i això es nota aqui)

-El turisme ja fa anys que baixa, ho reconeguin o no. Hi han païssos molt millors, mes baratos i on els roben menys per anar pel carrer.

-La perdua de competitivitat és espectacular. Si fos com abans, la pesseta ja s`hauria devaluat fortament. Com que això no pot ser, qualsevol estudiant dèconomiques sap que això vol dir més atur o fins i tot despoblament econòmic.

-La inversió estrangera indistrial ha desaparescut. Cap empresa mundial amb dos dits de front se li acudirà mai implantar.se en un territori on els temes de medi ambient i habitatge estiguin en las mans de comunistes. (em refereixo a CAtalunya, obviament)

-De fet a Catalunya hi ha una autèntica cursa empresarial per fotre el camp tothom qui pugui.

-Increiblement, la majoria d`universitaris encara aspiren a un lloc fixe a l`administració o a alguna entitat financera on puguin estar tota la vida en regim se semi escaqueig. Cap polític té els nassos de plantejar la reforma a fons del funcionariat (aquesta inmensa classe social que té uns privilegis superiors a la resta, que son els que paguen impostos).

-Imagineu el que un observador internacional pot pensar al veure que algú com la Chacón guanya de manera abasegadora a la seva zona electoral.

Perque el païs no reacciona?

Tot plegat jo ho descric sempre com el "sindrome abonat del Barça". En el proper post
us explicaré que és. I també, amb el permís del Taxi Driver, que vol dir fer un T.