Bolonya

Hola,

reprodueixo integre un article que avui hi ha a la web del Sostres.

Espero que no els importi, el trobo imprescindible.


No és Bolonya, és Espanya (Un article de Jordi Homs)

He viscut aquest procés des del ventre mateix de la Bèstia i conec pam a pam el terreny. Sé què va passar, el com, i intueixo el perque. No toco d'oïdes. Jo vaig ser-hi, ho vaig veure. Primer de tot, el motiu: el Pla Bolonya, del qual tothom parla i ningú s'ha llegit. Grans mentides fetes circular entre els desiformats estudiants: "Bolonya significa la privatització, la mercantilització i l'entrada de les empreses a la universitat". AIXÒ ÉS, SENZILLAMENT, MENTIDA. Bolonya és tot el contrari. Bolonya és l'estatització absoluta de les universitats europees. El Pla Bolonya és una homogeneïtzació de les titulacions universitàries europees. Una mena d'adopció del sistema mètric decimal per part d'Europa a nivell universitari. Una bona idea, això no cal ni discutir-ho. Però una homogeneïtzació aplicada pels estats, no per les pròpies universitats. Ja sabeu que a Europa manen els estats, i manen molt. I això està malament, molt malament. Perque la tradició d'autonomia universitària europea es veu greument amenaçada, i sobretot –a l’eliminar de facto la competència entre universitats- ataca la seva competitivitat científica i acadèmica. Les privades americanes, un cop més, ens passen al davant. Si Europa podia demostrar que el seu sistema públic d'ensenyament superior podia competir amb les privades americanes, Bolonya certificarà que no. Algú ha sentit alguna protesta dels estudiants ocupants en aquest sentit? NO, ja us ho dic jo.
Tant de bo, Bolonya establis un marc de patrocini i mecenatge de l'empresa privada en la universitat, perquè, a veure, algú pot dir-me per què, per definició, la iniciativa privada és necessàriament dolenta? Això és sectarisme, dogmatisme, i totalitarisme comunista. Una mica de serietat, per favor.

Segona cosa: La majoria de països europeus s'ha decantat per un sistema de 3+2 (tres anys de grau i dos de postgrau), mentre Espanya (sempre Espanya) ha decidit un 4+1. Per què? Per convergir amb Llatinoamèrica (fantàstic, tu). Per què?Perque el sistema de beques espanyol i llatinoamericà està bencontrolat per la divisió universitària del Banco Santander, Universia.I al Santander li interessa 4+1 més que no pas 3+2. Així té el negoci més controlat.

Algú ha sentit els estudiants ocupants protestar per això? No, pare. Molt bé. D'aquesta mena de nivell d'informació i crítica estem parlant. Gent desinformada, inculta, abúlica i premental.

A partir d'aquí, la protesta. El Pla Bolonya es va aprovar al Congrés de diputats espanyols fa gairebé un parell d'anys. Per què la gent protesta ara una reforma que no pot canviar? Per què dins un recinte universitari, quan precisament hem dit que cap universitat pot canviar res perque tot està ja dat i beneït?

Jo us ho explico.

A Barcelona hi ha una cèl·lula antisistema molt activa des de fa ja uns quants anys. Ens podríem estendre ara en les raons i perque precisament aquí, però que cadascú extregui les seves conclusions Estan aquí, com també estan aquí màfies sicilianes i del sud d'Itàlia, cèl·lules dorments islamistes radicals, màfies russes, xineses, càrtels de la droga colombians, maras hondurenyes i salvadorenyes, Latin Kings i Ñetas. Estan aquí, a Barcelona. Entre nosaltres, encara que no els veiem. Actuen, fan negocis, maten gent, delinqueixen, roben, extorsionen, trafiquen amb persones. Tot això que sabem i el què no sabem. Si no teniu por, comenceu-ne a tenir, i de veritat. Barcelona és una ciutat perillosa, mafiosa i delinqüent.

Molt bé, estàvem amb els antisistema. Aneu a veure la pel·lícula alemanya aquesta de la banda Baader Meinhoff, o la italiana sobre les Brigades Roges i potser comenceu a entendre alguna cosa. Les arrels ideològiques de tot l'embolat.

Els antisistema estan, per definició, contra el Sistema. Aquesta gran Bèstia inhumana i injusta que explota l'Home i el fa esclau i bla bla bla. Grans proclames, grans Declaracions de Pau i Amor Fraternal. Però el gran oximoron és que els Antisistema, son també part del sistema. Tots som Sistema, tots. I ho som, almenys des de la primera - i per mi, única - gran revolució humana (les altres han estat notes a peu de pàgina). La Neolítica, fa 10.000 anys. La RevolucióNeolítica ens va treure de la selva, va crear l’Estat, i ens vaconvertir així en els superdepredadors de la cadena tròfica. I aixíseguim. En puritat, qui vulgui ser antisistema, se n'hauria de tornar a la selva. Seria l'única manera de ser coherent, perque tota la resta és empanada mental, poques lectures (i mal païdes), desarreglaments hormonals adolescents i molta, molta mala bava. I algun fill de puta covard camuflat.

Els antisistema campen per Barcelona (recordeu l'acampada de Francesc Macià, les amenaces contra la Cimera Mundial de la Vivenda, els aldarulls de cada festa de Gràcia, de l'11 de setembre, del 12 d'octubre, etc.). Hi han trobat un bon hàbitat per créixer i multiplicar-se. Ara ha tocat amb Bolonya. Podia ser qualsevol altre tema, però ha tocat Bolonya perque el tema començava a estar madur. A la UAB ja fa un parell o tres d'anys que el tema està bullint, a la Pompeu de tant en tant també protesten, i la ocupació del rectorat de la UB els va donar un aparador simbòlic i mediàtic immillorable. Bolonya era l'excusa, evidentment. L'important era embolicar el pollastre. L'important sempre és liar un bon pollastre.

Han estat tancats durant quatre mesos, quatre mesos en què han acumulat una quantitat infecta de porqueria i deixalles (vegeu, per favor, les fotos d' El Periódico). Han atemptat dia sí, dia també contra patrimoni públic, i han faltat al respecte, també a diari, contra el pobre personal encarregat de netejar-los la merda (visca la solidaritat, l'humanisme i la classe obrera! Fotuts i merdosos fills de papà). La línia vermella sempre ha estat l'ús de la violència. Sempre se'ls ha marcat aquesta ratlla. I nens maleducats com són, era qüestió de temps que la traspassessin. Evidentment, així va ser. Jo hi era, jo ho vaig veure. Em podeu creure o no, però us dono paraula que així va ser.

Van insultar, van agredir i van impedir el desenvolupament de classes. Per collons, perque ho deien ells. El rector, esgotada la paciència i qualsevol via de diàleg (se'ls va concedir un referèndum i un Claustre, que van perdre), només podia fer una cosa: trucar la policia.

Algú pot pensar que, amb aquesta trucada, la gent d'ordre havíem guanyat. Mentida. Havíem perdut, i ells ho sabien. Ho sabien perfectament perque dominen com ningú el tempo mediàtic. Era el seu objectiu: passar per pobres nens atonyinats pel Poder. I el guió es va acomplir fil per randa. La policia torturadora, abusadora, gossos lacais del poder... i tot el ranci vocabulari leninista a l'ús. Ningú parla dels mossos ferits, dels mossos acorralats i atonyinats amb objectes contundents (us ho torno a repetir, JO HO HE VIST), ningú parla de les tàctiques de guerrilla urbana que tenen per provocar la policia i fer que així la càrrega sigui desmesurada, i poder lluir ferides davant la premsa. En fi, qui ho vulgui creure, que ho cregui.

Els serveis d'informació de la policia han demostrat les connexions dels ocupants amb guerrillersurbans del País Basc, de Llatinoamèrica i de diverses capitalseuropees. Avui, la deliqüència també és global. Algú pot creure encaraen la 'innocència' i la bona voluntat d'aquesta gent?

Molt bé, i tot això què té a veure amb Espanya, us preguntareu. És evident: TOT. Barcelona és una ciutat conflictiva des de fa molts segles, tants com la penetració del poder espanyol a Catalunya. D'una banda és l'expressió velada d'un conflicte nacional no resolt, i per l'altra, són conflictes atiats pel poder espanyol per seguir controlant amb més pressió aquesta ciutat rebel. I així seguim. El problema de fons, a Catalunya, sempre és Espanya. Bolonya s'aplica com vol Espanya, la quantia de les beques universitàries, la fixa Espanya, l'estrangulació econòmica que pateixen les universitats catalanes, la decideix Espanya. Sempre Espanya al final del camí. I és aquí, al final, quan ens trobem els qui creiem en el país, amb aquells que han vingut només a aprofitar-se'n, a extorquir-lo, a blasmar-lo i violar-lo.

Per sobre de tot, entre els catalans hauria de prevaldre una idea, un sentiment comú, com el del personatge del senador Jackson McCanles a la pel·lícula 'Duelo al Sol', quan ha d'enfrontar-se, junt amb els cowboys del seu ranxo, a una companyia de soldats de la Unió que venen a trencar el filat de la seva propietat per deixar passar el tren. Veu la bandera americana onejant, abaixa el cap i diu, abans de girar cua: "Una vegada vaig combatre per aquesta bandera, no aixecaré ara les armes per combatre-la".

Sabeu la quantitat i la qualitat de la gent que ha vessat sang, no ja per la bandera, que és només un drap, sinó per la idea de Llibertat que significa sempre la bandera de Catalunya? Aquesta generositat de fons, aquest ideal profund de pàtria és la què hauríem de tenir sempre present, abans d'escopir a la cara d'un Mosso. Porten la bandera de la nació a l'uniforme, imbècils