diumenge, 29 de març del 2009

s`obre el ball

Hola,

la nostre societat esta plena d`escenes ridicules. Una d elles és aquella en que els nuvis obren el ball amb un vals, normalment "el danubio asul". Com si el vals fos una antiga tradició mediterrànea. En tot cas alla ells.

Avui diumenge 29 el consell de ministres ha obert el ball de les intervencion d`entitats financeres. La primera ha caure ha estat una petita, la Caja de Ahorros de Castilla La Mancha. Ves a saber quines barbaritats hi han fet els amiguets del Bono (sabieun que la dona del Bono es va liar amb un Tous?).

Contaven que el forat era de 3000 milions d`euros i al final ha estat de 9.000 (de moment). I ara vindran moltes altres caixes, que ningú ho dubti. I malauradament començarem per les Valencianes i Catalanes.
La propera segur que sera una del PP perque la primera és del PSOE.

I compte que no es comenci a parlar de Bancs.

Tampoc ha de ser la fi del mon. A molts païssos europeus ja han avançat en processos com aquest. I aqui les autoritats i el gobierno de españa "a por uvas".

Ara entenc perque el Penedés no em dona el credit de 35.000€ amb garantia real i dos avals de funcionaris que ja no tenen cap prestec.

En fi, ja sabeu com acaben els balls dels casaments.

I si no busqueu al Youtube "pelea en boda rusa"

dissabte, 28 de març del 2009

Bolonya

Hola,

reprodueixo integre un article que avui hi ha a la web del Sostres.

Espero que no els importi, el trobo imprescindible.


No és Bolonya, és Espanya (Un article de Jordi Homs)

He viscut aquest procés des del ventre mateix de la Bèstia i conec pam a pam el terreny. Sé què va passar, el com, i intueixo el perque. No toco d'oïdes. Jo vaig ser-hi, ho vaig veure. Primer de tot, el motiu: el Pla Bolonya, del qual tothom parla i ningú s'ha llegit. Grans mentides fetes circular entre els desiformats estudiants: "Bolonya significa la privatització, la mercantilització i l'entrada de les empreses a la universitat". AIXÒ ÉS, SENZILLAMENT, MENTIDA. Bolonya és tot el contrari. Bolonya és l'estatització absoluta de les universitats europees. El Pla Bolonya és una homogeneïtzació de les titulacions universitàries europees. Una mena d'adopció del sistema mètric decimal per part d'Europa a nivell universitari. Una bona idea, això no cal ni discutir-ho. Però una homogeneïtzació aplicada pels estats, no per les pròpies universitats. Ja sabeu que a Europa manen els estats, i manen molt. I això està malament, molt malament. Perque la tradició d'autonomia universitària europea es veu greument amenaçada, i sobretot –a l’eliminar de facto la competència entre universitats- ataca la seva competitivitat científica i acadèmica. Les privades americanes, un cop més, ens passen al davant. Si Europa podia demostrar que el seu sistema públic d'ensenyament superior podia competir amb les privades americanes, Bolonya certificarà que no. Algú ha sentit alguna protesta dels estudiants ocupants en aquest sentit? NO, ja us ho dic jo.
Tant de bo, Bolonya establis un marc de patrocini i mecenatge de l'empresa privada en la universitat, perquè, a veure, algú pot dir-me per què, per definició, la iniciativa privada és necessàriament dolenta? Això és sectarisme, dogmatisme, i totalitarisme comunista. Una mica de serietat, per favor.

Segona cosa: La majoria de països europeus s'ha decantat per un sistema de 3+2 (tres anys de grau i dos de postgrau), mentre Espanya (sempre Espanya) ha decidit un 4+1. Per què? Per convergir amb Llatinoamèrica (fantàstic, tu). Per què?Perque el sistema de beques espanyol i llatinoamericà està bencontrolat per la divisió universitària del Banco Santander, Universia.I al Santander li interessa 4+1 més que no pas 3+2. Així té el negoci més controlat.

Algú ha sentit els estudiants ocupants protestar per això? No, pare. Molt bé. D'aquesta mena de nivell d'informació i crítica estem parlant. Gent desinformada, inculta, abúlica i premental.

A partir d'aquí, la protesta. El Pla Bolonya es va aprovar al Congrés de diputats espanyols fa gairebé un parell d'anys. Per què la gent protesta ara una reforma que no pot canviar? Per què dins un recinte universitari, quan precisament hem dit que cap universitat pot canviar res perque tot està ja dat i beneït?

Jo us ho explico.

A Barcelona hi ha una cèl·lula antisistema molt activa des de fa ja uns quants anys. Ens podríem estendre ara en les raons i perque precisament aquí, però que cadascú extregui les seves conclusions Estan aquí, com també estan aquí màfies sicilianes i del sud d'Itàlia, cèl·lules dorments islamistes radicals, màfies russes, xineses, càrtels de la droga colombians, maras hondurenyes i salvadorenyes, Latin Kings i Ñetas. Estan aquí, a Barcelona. Entre nosaltres, encara que no els veiem. Actuen, fan negocis, maten gent, delinqueixen, roben, extorsionen, trafiquen amb persones. Tot això que sabem i el què no sabem. Si no teniu por, comenceu-ne a tenir, i de veritat. Barcelona és una ciutat perillosa, mafiosa i delinqüent.

Molt bé, estàvem amb els antisistema. Aneu a veure la pel·lícula alemanya aquesta de la banda Baader Meinhoff, o la italiana sobre les Brigades Roges i potser comenceu a entendre alguna cosa. Les arrels ideològiques de tot l'embolat.

Els antisistema estan, per definició, contra el Sistema. Aquesta gran Bèstia inhumana i injusta que explota l'Home i el fa esclau i bla bla bla. Grans proclames, grans Declaracions de Pau i Amor Fraternal. Però el gran oximoron és que els Antisistema, son també part del sistema. Tots som Sistema, tots. I ho som, almenys des de la primera - i per mi, única - gran revolució humana (les altres han estat notes a peu de pàgina). La Neolítica, fa 10.000 anys. La RevolucióNeolítica ens va treure de la selva, va crear l’Estat, i ens vaconvertir així en els superdepredadors de la cadena tròfica. I aixíseguim. En puritat, qui vulgui ser antisistema, se n'hauria de tornar a la selva. Seria l'única manera de ser coherent, perque tota la resta és empanada mental, poques lectures (i mal païdes), desarreglaments hormonals adolescents i molta, molta mala bava. I algun fill de puta covard camuflat.

Els antisistema campen per Barcelona (recordeu l'acampada de Francesc Macià, les amenaces contra la Cimera Mundial de la Vivenda, els aldarulls de cada festa de Gràcia, de l'11 de setembre, del 12 d'octubre, etc.). Hi han trobat un bon hàbitat per créixer i multiplicar-se. Ara ha tocat amb Bolonya. Podia ser qualsevol altre tema, però ha tocat Bolonya perque el tema començava a estar madur. A la UAB ja fa un parell o tres d'anys que el tema està bullint, a la Pompeu de tant en tant també protesten, i la ocupació del rectorat de la UB els va donar un aparador simbòlic i mediàtic immillorable. Bolonya era l'excusa, evidentment. L'important era embolicar el pollastre. L'important sempre és liar un bon pollastre.

Han estat tancats durant quatre mesos, quatre mesos en què han acumulat una quantitat infecta de porqueria i deixalles (vegeu, per favor, les fotos d' El Periódico). Han atemptat dia sí, dia també contra patrimoni públic, i han faltat al respecte, també a diari, contra el pobre personal encarregat de netejar-los la merda (visca la solidaritat, l'humanisme i la classe obrera! Fotuts i merdosos fills de papà). La línia vermella sempre ha estat l'ús de la violència. Sempre se'ls ha marcat aquesta ratlla. I nens maleducats com són, era qüestió de temps que la traspassessin. Evidentment, així va ser. Jo hi era, jo ho vaig veure. Em podeu creure o no, però us dono paraula que així va ser.

Van insultar, van agredir i van impedir el desenvolupament de classes. Per collons, perque ho deien ells. El rector, esgotada la paciència i qualsevol via de diàleg (se'ls va concedir un referèndum i un Claustre, que van perdre), només podia fer una cosa: trucar la policia.

Algú pot pensar que, amb aquesta trucada, la gent d'ordre havíem guanyat. Mentida. Havíem perdut, i ells ho sabien. Ho sabien perfectament perque dominen com ningú el tempo mediàtic. Era el seu objectiu: passar per pobres nens atonyinats pel Poder. I el guió es va acomplir fil per randa. La policia torturadora, abusadora, gossos lacais del poder... i tot el ranci vocabulari leninista a l'ús. Ningú parla dels mossos ferits, dels mossos acorralats i atonyinats amb objectes contundents (us ho torno a repetir, JO HO HE VIST), ningú parla de les tàctiques de guerrilla urbana que tenen per provocar la policia i fer que així la càrrega sigui desmesurada, i poder lluir ferides davant la premsa. En fi, qui ho vulgui creure, que ho cregui.

Els serveis d'informació de la policia han demostrat les connexions dels ocupants amb guerrillersurbans del País Basc, de Llatinoamèrica i de diverses capitalseuropees. Avui, la deliqüència també és global. Algú pot creure encaraen la 'innocència' i la bona voluntat d'aquesta gent?

Molt bé, i tot això què té a veure amb Espanya, us preguntareu. És evident: TOT. Barcelona és una ciutat conflictiva des de fa molts segles, tants com la penetració del poder espanyol a Catalunya. D'una banda és l'expressió velada d'un conflicte nacional no resolt, i per l'altra, són conflictes atiats pel poder espanyol per seguir controlant amb més pressió aquesta ciutat rebel. I així seguim. El problema de fons, a Catalunya, sempre és Espanya. Bolonya s'aplica com vol Espanya, la quantia de les beques universitàries, la fixa Espanya, l'estrangulació econòmica que pateixen les universitats catalanes, la decideix Espanya. Sempre Espanya al final del camí. I és aquí, al final, quan ens trobem els qui creiem en el país, amb aquells que han vingut només a aprofitar-se'n, a extorquir-lo, a blasmar-lo i violar-lo.

Per sobre de tot, entre els catalans hauria de prevaldre una idea, un sentiment comú, com el del personatge del senador Jackson McCanles a la pel·lícula 'Duelo al Sol', quan ha d'enfrontar-se, junt amb els cowboys del seu ranxo, a una companyia de soldats de la Unió que venen a trencar el filat de la seva propietat per deixar passar el tren. Veu la bandera americana onejant, abaixa el cap i diu, abans de girar cua: "Una vegada vaig combatre per aquesta bandera, no aixecaré ara les armes per combatre-la".

Sabeu la quantitat i la qualitat de la gent que ha vessat sang, no ja per la bandera, que és només un drap, sinó per la idea de Llibertat que significa sempre la bandera de Catalunya? Aquesta generositat de fons, aquest ideal profund de pàtria és la què hauríem de tenir sempre present, abans d'escopir a la cara d'un Mosso. Porten la bandera de la nació a l'uniforme, imbècils

dimarts, 24 de març del 2009

escandol BANC SABADELL

Hola,

avui us parlaré d`un tema financer, però espectacular pel que te de caradura per part del Banc Sabadell.

A veure si ho se explicar bé.

Existeix un instrument financer anomenat Accions Preferents. No donen drets polítics però paguen un dividend fixe si l`entitat emisora obté beneficis.

El Sabadell va fer una emisió l`any 2006. I les va colocar basicament entre els seus clients.

Al febrer 2009, tot i que la cotització de les de 2006 havia caigut un 70%, van fer una altre emisió molt similar que també van colocar sobretot entre els seus clients. Ignorant la caiguda brutal de les primeres.

I van ara i llencen una oferta per recomprar les de 2006 a un preu de 42 sobre 100 que van sortir.

O sigui que fa un mes eren plenament conscients que estaven enganyant, estafant s`en podria dir, els seus pobres clients.

O el Sabadell esta molt malament o és el cas de mes caradura que he vist en ma vida.

dissabte, 21 de març del 2009

dizzy als teleñecos, val la pena

http://www.youtube.com/watch?v=pIvCJC8oAIE

mireu aquest video. l`he trobat al you tube avui a la tarda en un cibercafe on m`he posat a fer temps.

Només som tres, i hi ha capacitat per 25 persones. Crec que s acaba el tema locutoris.

visca els mossos d`escuadra¡¡¡




hola a tots i en especial als mossos;

mira tu la profesió de periodista, sempre amatents a servir el suprem dret a l`informació- Intrepids i valents no dubten a arriscar la propia integritat per trasmetre la veritat als lectors i oients. Sempre en primera fila del servei a la comunitat. Emulant Cristianne Amampour no van dubtar a seguir la manifestació anti bolonia. I mira per on es va escapar alguna ostia i algun va rebre un cop de porra. Pobrets¡¡ aixo si que es intolerable¡¡¡ van a per ells¡¡¡ que s`han cregut?? qui son aquesta gent?? mama, m`han pegat¡¡¡¡

De veritat amics periodistes;

1) no teniu ni puta idea de res. Però això ja ho sabiem.
2) qui no vulgui pols que no vagi a l`era. Aixo vol dir que si vas a una manifestació de mocosos gamberrets, et pot saltar alguna ostia.

És ben bé com aquell acudit del Gila; " lo malo de la guerra es que hay un peligro¡¡"

Mossos endavant, que la inmensa majoria estem amb vosaltres.

divendres, 20 de març del 2009

vagues d estudiants

hola,

per fi la tant esperada opinió de chamb al respecte de les manifestacions estudiantils-gamberrils anomenades anti-Bolonia.

Deixarem a part el fet de que practicament cap dels manifestants te ni puta idea de que és el pla de Bolonia. (bé, de fet no tenen ni puta idea practicament de res, però aixo és un altre tema).

He recordat aquests dies una classe del gran Joan Tugores Ques, catedràtic de teoria econòmica. Va explicar que les vagues d`estudiants o les manifestacions MAI son en dilluns o divendres. EL motiu és obvi, si fossin en aquests dies la gent ho enganxaria als caps de setmana i ningú aniria a les manifestacions. De fet molts dels "estudiants" ja ni van a la facultat aquests dies.

Queda palès , doncs, l`interès real i l`esperit de sacrifici del colectiu estudiantil.

A part d`aixo haig de reconeixer que m`agradaria ser un d`aquests mossos anti-avalots i anar amb una porra fotent osties a aquests aspirants a funcionaris o treballadors de LaCaixa (que és el que son, no ho dubteu)

En fi, bon divendres i no patiu els de Barcelona que avui es circularà bé.

diumenge, 15 de març del 2009

pasamuntanyes

Hola,

l altre dia em va pasar una cosa. Vaig anar a fer el tonto al pub La Amistad, del carrer Ausiàs March. I després em quedava a dormir a casa d`un amic , al carrer industria. Buscant lloc per aparcar veig un tram d aquells on es pot deixar el cotxe de 12 a 7. Hi havien nomes un parell de cotxes aparcats, un que vaig pensar que tot just arribaba perque tenia la porta oberta i hi havia un tio al costat. Després d aparcar vaig anar a mirar si efectivament es podia deixar alla. Per fer-ho vaig haver de caminar uns trenta metres fins la placa i passar per davant de l altre cotxe i la gent que hi havia. A la cantonada vaig llegir la placa i vaig tornar a dirigir.me d`on venia, per recollir a la N del cotxe i pujar al pis. Va ser aleshores quan vaig veure que el tio que estaba al costat del cotxe portava passamuntanyes i em mirava fixament. A la vorera n`hi havia un altre amb dues grans tenalles i també amb passamuntayes. S`havien cridat alguna cosa entre ells, no se que. Vaig veure també de seguida que a la cantonada (industria-Navas de tolosa) hi havia un tercer individu que obviament vigilava. Era evident que estaben rebentant
una persiana metalica i chamb els destorbava la feina. I a partir d aqui s`em devia dsiparar la adrenalina perque amb prou feines recordo els detalls. Vaig treure a la N del cotxe com si no passés res i vam anar caminant a casa l`amic. Com que ni recordaba el numero de la poli, vaig trucar al 11888 i em van donar el d`emergències.

I com que no tenia visió de l`escenari desde el pis, ja no se que va passar. L`endemà la persiana del restaurant estava oberta com una llauna de tonyina, però la porta de vidre estaba intacte. Crec que els vaig salvar del robatori.

Demà hi passo a veure si em conviden a esmorzar.

Però carai, impresiona veure que t`observen dos tios amb passamuntanyes que es criden no saps que entre ells.

dimecres, 11 de març del 2009

l alfonsu guarru...

Hola,

de les coses més extranyes que hi han a la vida, hi ha la gent que va de putes de carretera. No se com s`ho fan per pasar-ho bé. Però en fi, alla ells.

En conec un puteru d`aquesta escola, que li diem l `alfonsu guarru. Va tan cremat que es pasa pels voltants del camp nou dos o tres dies per setmana.

Avui ha vingut a la feina amb una ostentosa taca blanca just a la bragueta del pantaló. Logicament ho ha vist tothom menys ell.

A partir d ara l`alfonsu de la taca,,,

diumenge, 8 de març del 2009

Chamb idees per lluitar contra la crisi. I. Mercadillo.

Dr.Chamb comença avui, davant l'allau de peticions, una sèrie sobre com lluitar contra la crisi.

Com sempre, abordarem el tema des d`un punt de vista micro i macro. És a dir oferint solucions tant a la mestressa de casa com al tècnic en economia que ha de fer els discursos del Solbes.

Començarem parlant de com rebaixar el cost de les nostres compres;

vaig descobrir no fa massa un tradicional mercat que te lloc els diumenges al matí a la zona franca. Concretament al carrer Acer i algun aledanyu. Son parades de venedors ambulants de tota la vida, acompanyades de paradetes improvisades de tot tipus d`elements semi marginals o directament marginals. La majoria son gitanos, molts d`aquells que parlen aquell català tan bonic. També hi ha negres, pakistanis, chinesos i una ampla mostra d`alguns altres origens.

La roba es pot trobar a una tercera o quarta part del cost normal de les botigues.
Part del genero és d`origen xinés, de molt baixa qualitat. Però la majoria és de la mateixa qualitat, de fet és el mateix genero, que es pot trobar a les botigues normals.

I no tota és robada, alguna si, sino que alguns fabricants que treballen al marroc o italia per grans marques , venen una part a la gran marca i fan el triple per el mercar negre que ho absorbeix sense cap esforç.

Posaré alguns exemples:

Vestit cotó dona, 11€ (a la etiqueta d`el corte inglés que portava posaba 65€)
Pantaló texà, totes marques (i macos) . de 8 a 10 €
Piles energizer, paquet de 5u. 1€
Mitjons senyor, 5 parelles 4 euros. (de fabricació europea insisteixo)
Jaqueta brillant noia (les que estan de moda) 12 €

Feu números de la diferència entre el que gasteu anant al Furest o uns grans magatzems i veureu que podeu estirar el sou una miqueta més.

I regatejant a darrera hora encara trobareu alguna rebaixeta més.

dissabte, 7 de març del 2009

viure amb el radar a l esquena

Hola,

acabo de llegir que els mossos han tancat el Saratoga i el Riviera. Dos grans puticlubs on noies se tot el mon es guanyaven la vida donant satisfacció a necesitats de catalans masculins. Ben bé és allò de poca feina, perque ja em direu a qui molestaven aquests dos establiments. Que no em vinguin amb excuses de tracte de blanques. Tothom sap que les prostitutes maldaven per aconseguir treballar alla, on les condicions econòmiques i sanitaries son optimes per l`exercici del leciocini,

I que consti que la culpa no és dels mossos, sino que els ve d`una imposició política de l inefable conselleria d`Interior. Es creuen que la ciutadania ho veurà amb bons ulls, mentre que en realitat la prostitució és ja acceptada entre la població com un element de diversió i esbarjo popular. Jo conec noies que han acompanyat a grups d`amics al Riviera o també al recordat Bailén22.

Com que el tripartit fa aigues, de fet n`ha fet sempre, i les eleccions s`acosten, ara comencen a sortir actuacions "espectaculars". El tema del cine n`és un, el del saló del automobil n`es un altre. I els ecocapullos creuen que queden la mar de bé tocant els nassos a les putes.

Fara dos anys vaig comentar que a RAmbla Catalunya-Aragó fa anys que hi ha la mateixa noieta fent de puta. Fa com a mínim cinc anys que hi és. Ella si que té un macarra que la controla i la te atemorida. I perque a aquestes mafies de la prostitció al carrer no els fan res? ells sabran.

I ja sabeu, els que us agradaba el Riviera o el Saratoga, doncs a buscar nousllocs , que de putes no en falten ara que la crisi ho esta engegant tot a parir panteres.

Aneu votant tripartit, aneu....que ni follar en pau us deixaran.

Paco Clos

El fet que la final de la copa sigui entre el Barça i el Bilbao m`ha fet recordar el gran Paco Clos.

Paco Clos encarna la poc reconeguda figura del quillo-independentista. De coneixements escassos i raonament primari, el cata-quillo defensa el seu païs. I com que viu a Catalunya és el primer a saltar davant qui digui que Catalunya no és lo millor de tot. Desconfiat per haver-se criat en barriades-selva, veu que els seus son els companys de terra. Precisament per no entendre discursos etèris, va saltar en plan kung-fu sobre els animals bascos. Al igual, s`ha de dir, que Migueli. Nascut a Ceuta i d`ideologia confusa, no dubteu que mai ningú gosarà criticar els catalans davant el Tarzán.

El quillo d avui és diferent. Una mica tipus Valdés. AMb un cotxe tunejat i amb arrecada. Li rellisca Catalunya igual que li rellisca tot. Valdés ha passat pel bernís de la civilització, és cert. Però si a la final de València hi han osties, ja sigui contra els bascos o contra la poli, qui saltarà a defensar el barça i/o catalunya a osties seran Alves, Eto´o i Busquets. La majoria dels altres en segona linea mirant de no rebre, a la catalana.

dijous, 5 de març del 2009

final de copa

Hola,

estic super exitat per anar a la final de Copa. Per diversos motius;

1) fotre la xiulada del segle al Rei i cantar "Puta España i Puta el Rei"..

2) Cantar allo de "cómeme el rabo, Leticia , cómeme el rabo...".

3) venjar-nos de la final de copa de les osties del 1985. Que retorni l`esperit de Paco Clos i Migueli saltant a les costelles d`aquell Bibao d`infausta memória.

Jo hi vaig anar amb autocar, dels d aquella epoca amb finestres.

L`emprenyador es sortir d`un partir en que perds, tornar a fer 600 km de tornada i arribar al matí del dia següent amb la pinta de derrotat.

Accepto ofertes per comprar entrades, pago en efectiu o dones de fàcil accés carnal que puc presentar.

diumenge, 1 de març del 2009

Eduardo, un dels yo

Hola,

com bé va puntualitzar el gran TaxiD, la meva recomanació de llibre Todos mis yo te saludan. te pinta de ser avorrit (o aburrit, no se).

Usa aseguro que res més lluny de la realitat. El protagonista és un psiquiatra que al seu temps va també a visitar-se a un colega. Pateix agorafobia, inadaptació social i tendència a fer.se adicte a qualsevol vici.

Com que l`alcohol el posa violent, quan sent que esta a punt de liar-la algun cop ha anat directament a la comisaria a insultar els polis, i així ja estalvía feina a la poli i disgustos als amics.

Tot un personatge que si té continuitat esdevindrà conegut.

Salutacions, marxo que la meva filla vol entrar al seu facebook.