fills de puta

Si fas anar un home de 76 anys i mes de 100 kilos, sense cinturó, enmanillat i amb una bossa plena de trastos per una rampa, tens moltes possibilitats de que caigui de manera humiliant. Això és el que va passar amb Macià Alavedra. Perque a més venia d estar deu hores en un cublicle sense llum dins un autocar.

Tinc clarissim que si aquest home no fos català i nacionalista no hauria rebut aquest tracte. De fet n`hi han moltissims amb delictes evidents i públics que continuen caminant tranquilament per tot arreu. A alguns us sonarà el nom d`Alberto Cortina i Alberto Alcocer, que van confessar una estafa de més de cuatre mil milions de pessetes però que increiblement van aconseguir ser absolts per prescripció.

I el seu delicte és haver cobrat una comissió per intermediar en una transacció immobiliaria. Res menys que l`esport més practicat a Catalunya i España. Comissions que de fet, i contrariament al que s`acostuma a fer, van declarar i per les quals van tributar.

De fet em mateix Juan Carlos primero , rey de España, ha cobrat un bon nombre de comissions per acoseguir contractes per empreses espanyoles a païssos de llatinoamerica.

Si llegiu les memories del Pujol, l`episodi de Banca Catalana us recordarà aquest.

I el Mena, dient que li sembla bé.

Garzón, Mena, PSOE,.....tot plegat la mateixa brutícia fastigosa.

I la Chacón anant fotent la pota fins que acabarà fent alguna desgràcia....

Chamb idees...pastissos

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091104/53817186040/mis-pasteles-son-como-trajes-de-alta-costura-madagascar-patricia-sitges-disney.html


Hola,

el percentatge de població que segueix el mue blog, recordaran la meva opinió sobre els pastissos;

al ser intensius en ma d obra s`ha impossat una pastissria semi industrial de materials barats. El resultat és que els pastissos han desaparescut de les nostres taules. Ja ni als aniversaris son imprescindibles. A ningú li extranya una celebració amb el quieroynopuedo braç de gitano. Casi que ni les mones han resistit. I sempre amb xocolata. Molta xocolata per dissimular la buidor. És com un conjunt musical que apuja els decibels per no fer evident la poca traça.

Vaig comentar com a cafeteries i bars de copes de sud america és normal veure enormes pastissos de diferents tipus que es van venent a porcions. Son fets alla o per artesans independents. I son bonissims. I no se si és veritat que engreixen. Però més engreixa la ginebra i el whiskie barats.

I mira per on, el sr. lliure mercat ha acabat fent surar aquesta veritat. Ja he vist tres mostres que la pastisseria no és morta:

-Restaurant Keik, al carrer Doctor Fleming 21 de Barcelona. S`ho fan ells mateixos i tenen farça varietat. Jo recomano vivament el de pastanaga.

-Cadena de pollastreries Riko`s. Compren pastissos senzills a senyores independents.
Suposo que no compleixen cap norma higiènica. Pèro tampoc les complien les nostres iaies i ben bé que era tot i no ens moriem.

-mireu el link de la VAnguardia que adjunto. Una Sra comença a fer pastissos artesans i de cop s`adona que no dona l`abast. Els ven a 1.500€ facilment.


Que gran que és el lliure mercat i que gran que és la pastisseria¡¡¡

la amiga del Larsson

hola,

he estat seguint per sobre el tema de la "vidua" del Larsson, el creador de la Salander i la trilogia Milenium.

En ma vida havia vist un cas de caradura semblant. La tia preten part de la herència del seu novio. Tenint en compte que la sra es prou joveneta i que te dues mans per treballar, demanar els fruits de la feina d un altre és morro pur i dur. No entenc quina justificació pot presentar la elementa per voler viure de les rendes de l obra d`una altre persona. "ell considerava la trilogia com el nostre pla de pensions". Habrase visto¡¡ Si el pobre Larsson hagués gaudit en vida del seu exit, probablement ara estaria amb una bellessa caribenya, lluny de la reprimida feminista que era la seva novia.

És allo que es diu, a ella el Larsson se la va trobar al carrer. La familia és qui ha de tenir els beneficis dels propis membres. I ningú més, que prous impostos hauran hagut de pagar la pobra gent.

López Vazquez

Hola,

s`acaba avui la antiga Espanya. La de la veu de pito de la Gracita Morales, el gol de Marcelino i el bigoti d`Antonio Garisa. Ha mort el gran José Luís López Vazquez.

Que va viure entre la caspa, és cert, però amb dignitat.

Recordem "La Cabina" i l`anunci de Retevisión al cap dels anys.

A mi em va quedar gravada una escena en que feia de vell paralític que no prenia el berenar si la minyona no li ensenyava la teta. Cosa que ella feia per anar rapid.

Sempre he pensat que de gran faré el mateix.

ara, les perruqueries xineses..

i segueixen les autoritats tocant els nassos al personal. Mira que els xinos en fan de coses ilegals. Es salten les normes en el comerç, la restauració i en els seus tallers.

Doncs avui els ha donat als governants per enviar policia a perruqueries xineses perque sospitaven que s`hi feien també massatges amb final feliç. Que ve a ser com sospitar que al camp del Barça es juga a futbol.

I dic jo, quin mal fan les putes low cost? a qui molesten?

jo us ho diré, a les feministes dels collons que no volen que tothom sigui un amargat com elles. I sobretot que ningú guanyi diners fent el que elles no acosegueixen que els demanin.

Aquesta , i no altre, és la veritat.

la De Madre

Hola,

sempre he vist clar que la Manuela de Madre és perillosa, falsa i mala persona. Una autèntica quinqui, en aquest cas del Barcelonés.

I ara va el Garzón i fa cas d`algun dossier que li han fet arribar. Que el Prenafeta i l Alavedra juguen a funambulista no m extranya. Per algun motiu el Pujol s`en va desprendre.

D`el Bartomeu ja sabiem que viu al turó park , tot i ser alcalde de Santa Coloma. Al estil Montilla que vivia a Sant Just i era alcalde de Cornellà.

Però ara començo a entendre la sospitosa retirada de la Manuela de Madre de l alcaldia. Sobretot per una malaltia que no existeix com la ditxosa fibromialgia.

El pastel que hi deu haver montat amb tot això...... Gürtel rebota...

monges

Hola ,

mira per ón ara s esta fent famosa una monja d aprop Montserrat. Teresa Forcades es diu la elementa. No he vist tot el video que l ha fet famosa a youtube perque és massa llarg. Però la tia em cau bastant bé. Al principi creia que aviat la veuriem a Tele5 i finalment a l interviu. Però sembla que és una tia bastant seria.

VEs a saber que porta a una noia inteligent i amb bona carrera professional a tancar-se en un convent. Moltes històries fosques hi han d haver a la seva psique.

El que volia remarcar avui és un tema que no m`havia saltat a la vista. Aprop d un monestir sempre hi ha, a una distància prudencial, un convent de monges. El de la Teresa Forcades és a una cuatre o cinc kilometres de l abadia de Montserrat. Per tant és molt probable que en un punt intermedi, a uns dos de cada emplaçament , hi hagi una ermita semi-abandonada o un petit santuari discret i ben equipat.

Mireu si en soc d`inocent, que no hi havia pensat mai. És com allò de les majordomes dels capellans, que fins fa poc no havia caigut que era un eufemisme de "la dona del capellà".

És ben bé allo de de Cherchez la Femme.