dissabte, 28 de febrer del 2009

Todos mis yo te saludan








"Ojalá no fueramos tan zafios. La mediocridad del comportamiento no resulta tributaria de nuestro siglo, siempre el hombre ha sido zafio, pero antes se presumía la zafiedad, era moneda corriente, nadie discutia su presencia, incluso resultaba un útil elemento de determinación de la clase social; el zafio montaraz, el obrero analfabeto, el soldado mercenario. Ahora sin embargo la zafiedad es confusa y difusa...."


hola,

aixina comença la novela que es diu Todos mis yos te saludan. L`autor és un molt admirat antic client meu. Un personatge destinat a alts cims de creativitat semi reconeguda. Un autèntic autor de culte. Amb fusta de lider.

Crec que es pot comprar (el llibre) al FNAC i el Corte Inglés. Per internet a www.libros24h.com

Aposteu per David Condis Almonacid, no us equivocareu.

divendres, 27 de febrer del 2009

emigració

Hola,

seguim amb economía recreativa. Quan un territori entra en recessió i no té cap avantatge comparatiu, una de les consequències és que la població emigra. Catalunya esta caient en barrena, i sense masses possibilitats de sortint`se-n- (ja se que el pronom feble esta mal escrit, ho sento).

Per tant fa temps que vaig dient que aviat alguns catalans començaran a marxar a viure més enllà de Fraga-Maó-Salses-Guardamar.

I mira per on ja en conec algun cas. Una amiga meva que exerxeix de prostituta , ha decidit provar sort a Ginebra. Ella i dues amigues més van marxar dissabte passat atretes per l`encara alt preu dels serveis que elles presten. Es veu que amb la crisi els preus han caigut a la meitat i el nombre de les visites un percentatge similar.

Rieu , rieu,,,però elles s`han espabilat. Que no hagin nosaltres d`anar a escombrar els parcs hlevètics com van fer molts catalans als 50 i 60.

dissabte, 21 de febrer del 2009

bancs i caixes.

Hola, amics tots;

La situació de les entitats financeres arreu és molt preocupant. Moltes caixes i bancs del nostre voltant podrien entrar en fallida en els propers mesos, si no aconsegueixen aturar l allau de morositat. Estan fent trampes de totes les maneres, sobretot per disimular credits impagats o valorar inmobles o actius que s han quedat.

Que es fotin¡¡¡ direu. I jo estic d acord. Però amb compte que no s ens emportin amb ells¡¡.

Una de les moltes ensarronades que fan es diuen "participacions subordinades" o "accions preferents". San actius que fan comprar al client i que a ells els va de conya perque els compta com a capital seu i per tant els millora la solvència.
L altre dia vaig veure un mail d una directora d`oficina de Caixa Catalunya a una amiga meva. Li recomanava Preferents de la mateixa Caixa, remarcant que es tractava d`una "inversió sense risc". Per una bararitat aixi a Estats Units t envien a la presó.

M`explico; si aquestes accions estiguessin en el mercat obert estarien cotitzant entre el 40 o 50 per cent del seu valor nominal. En canvi les Caixes i bancs les posen a la valoració dels seus clients al 100%. I si el client vol vendre? preguntareu. Doncs li enchufen a algun altre client que tampoc no s enteri de la pelicula. D aquesta manera les entitats reforcen el seu capital a una fracció del que realment els costaria.

Ben bé com el joc aquell de pasar-se un llumí encés. L`ultim es quedarà amb la cara de tonto. Perque és facil que algun dia la gent comenci a ser conscient d aquesta brutal aixecada de camisa. En teoria el Banc d`España no ho hauria de permetre, però no tenen els collons de prohibir aquesta practica il-legal i inmoral.

I ara estan emetent accions o participacions d aquestes a sac.
(que jo sapiga, BBVA, Sabadell, LaCaixa, Caixa Caalunya i Caixa Penedés.)

Avisats quedeu per justicier Chamb.

dissabte, 14 de febrer del 2009

L`Ortuño

Hola,

us presentaré avui un amic meu qui li pasen coses curioses. Es diu Ortuño, i el coneixem per l`ortunyu.

Ara té una nòvia peruana. La tia és adicte a trucar al seu Païs. Adicte vull dir que es pot passar cinc o sis hores al dia parlant amb sa mare, germana, amigues o antigues veïnes. Comença al arribar a casa sobre les vuit del vespre i es pot estar fins les dues o tres. La tia fa el sopar i sopa¡¡¡ mentre va parlant. Resulta que no és tan car perque compren unes tarjes que per cinc euros tenen cinc-cents minuts de temps.

Li vaig preguntar que poc sexe debien tenir d aquesta manera. I resulta que n0¡¡¡¡
Follen practicament cada dia, sexe oral inclòs , mentre ella segueix al telèfon.

Això si, per cardar només parla amb amigues, queda prohibida la familia.

I el tio esta feliç, l`ortuñu.

dijous, 12 de febrer del 2009

Coca

Hola , avui jugaré a fer especulacions irresponsables. Però com que no pinto res, tampoc feré res de greu.

La cocaina és una xacra social gravíssima. Alguns adictes van trempejant i mantenen la vida dins uns parametres acceptables. Alguns altres comencen a fer tonteries. Jo se de un que tenia una puta de capçalera. Normalment es veien a fora la casa de putes perque aixi ella no tenia que donar el 50% a la madamme. Però de fet molt cops es veien al prostibul perque aixi ell podia pagar amb VISA. La resta de sou se la gastaba en coca. Val a dir que el tio es un xollo per les putes perque resulta que els cocainomans no es corren casi mai. I com que ella va per hores, doncs li fot mogollon d`hores cada cop.

I el tema aquest del tio de Santaló te molta pinta d`anar per aquest camí. Un tio que triomfa a base de sobreproduir esnifat tot el dia. I a base de "cocainedecisions" gasta molt més del que es pot permetre. (cotxes, putes, restaurants....).

Ja veureu com aquest assassinat i la cocaina no son temes independents.

dimarts, 10 de febrer del 2009

sicari endreçat

Hola,

és realment molt fort el tema d l assassinat en ple carrer a Barcelona. Jo creia que es tractava d un error del sicari, però resulta que no. Que la victima tenia un fisic peculiar i que per tant no sembla logic pensar en la confusió.

Diuen que després de disparar va llençar la pistola i correns casanovas avall es va anar treient peces de roba, començant pel pasamontanyes. AIxo ho trobo normal perque volia dificultar la descripció. El que em xoca i molt és que segons diuen va anar llençant les peces de roba als contenidors¡¡ no les deixava tirades sino que acomplint amb el seu deure de ciutadà va procurar no deixar molesties als conciutadans més enllà de fotre un tiro per l esquena.

Que deu pensar aquest tio a la nit quan pensa sobre la seva vida??

dissabte, 7 de febrer del 2009

rafegues a l autopista

hola,

el vaig trobar l altre dia amb un tipus d`imbècil classic de les carreteres catalanes; el que s et posa darrera i comença a fer llums perque el deixis passar. Es podria entendre el tema si el de davant anés molt lent. Però és que ormalment ho fan quan vas a la màxima velocitat permesa i en zones plenes de radars.

Quan jo era bona persona m`apartaba i casi que demanava perdó. Ara faig el el que suposo que feu tots: mantenir-me invariable al carril i fins i tot baixar una mica la velocitat per tocar els collons.

Amb tant de radar, però, casi es millor que passin i els retratin, i amb una mica de sort que s`estavellin contra el pilar d`un pont.

dilluns, 2 de febrer del 2009

Josep LLorente

Hola,

avui toca un petit homenatge a un vell mòn que s acaba.

Em vinc a referir al dels entrenadors de la vella escola. EL recent desaparescut Josep Llorente, d`Hoquei sobre patins, n`era un dels grans exemplars.

Altres exemples serien l Antoniu Serra o l Helenio Herrera.

Gent de poques filigranes de pissarra. Entrenament físic sencill i de poca mariconada, i sobretot de psicologia del jugador.

Un cop vaig sentit al gran Llorente cridar al seu porter abans d`un penal "vinga va, collons, t`en deixaràs fer un altre? cony¡¡. I el va parar.

Entrenadors que tenen clar que es guanya si es tenen els millors jugadors. I que per que aquests rendeixin s`els ha de tenir motivats. Uns amb bronques, altres amb calès i si fa falta carajillos o putes al vestidor, doncs endavant.

Per aixo tios així servien per portar equips amb figures. El mític equip, Trullols, Vilapuig, Vilacorta, Centell i Torres eres uns figures. Però qui manava era el super Llorente.

Sempre recordo una explicació del gran HH que deia que això de 4-3-3 o 5-4-1 o temes aixi eren gilipollades. Deia; mireu Brasil 1970, Pele, Carlos ALbertp, Rivelino, TOstao, Jairzhinho...... ,
amb tios aixi algú creu que te importància com els facis jugar? Una mica com ara Messi, Iniesta, Xavi, Eto o Henry. Han de jugar bé perque no saben fer-ho d altre manera.

Després van apareixer els entrenadors més de "esport total", començant pels Alemans DE bECKENBAUER, la Taronja Mecànica o el rodillo sovietic. I van començar a fer preparacions físiques brutals i estadistiques rarissimes.

Ara triomfen uns que no saps si son programadors informàtics o esportistes, com el Benitez. Tenen més tecnics mirant videos que jugadors.

Jo crec que al final tornaran tios tipo Llorente; "va collons, teniu la portaria davant, ostia, fotli fort que al final entrarà"

Descansi en pau Josep Llorente, de Sant Boi.