dissabte, 5 de desembre del 2015

no son els 20 centims, estupid.

No se per quin motiu, no és fàcil trobar xarcuteries a Barcelona, com a mínim al barri on visc. Suposo que ja ofereixen aquest servei els supers, de manera que deu ser dificil competir. És una llastima perquè personalment m agrada parlar amb carnicers i tocinaires que siguin de l ofici, i no empleats que tant poden fer aquesta feina, com estar al peix com descarregar camions o treballar en qualsevol altre sector. L altre dia em venia la família a sopar i volia comprar embotits i formatges de bona qualitat. Per Google em va sortir una al carrer Aribau, per sobre de travessera. No era molt aprop però vaig considerar que valia la pena. Efectivament era una tocineria-cansaladeria que tenien un xoriço força bó, una sobrassada magnifica i un formatge manxec correcte. El venedor era obviament l amo, em va suggerir que comprés també una llonganissa i un altre formatge de cabra, recomanacions que van ser encertades com vaig comprobar més tard. Al pagar, el compte va pujar a 80 euros amb 20 centims. Que no és mala compra per un client nou que no ha estat més de cinc minuts a la botiga. Jo no portava 20 centims sueltos , i vaig haver de pagar amb dos bitllets de 50€. I el senyor xarcuter, en el seu dret, no em va perdonar els 20 centims sinó que em va omplir de ferralla. Donant de canvi un senzill bitllet de 20€ ho haguessim fet més fàcil i hauria tingut un detall amb un nou client, potencialment bó. Resultat; no hi tornaré més. Si l amo no te el sentit comercial de tenir un detall que li costa una mínima part del seu marge, doncs mira. Quels acabin de cruspir les grans cadenes i els mercadones. Que no m agraden però que tenen preus molt més assequilbles i sovint productes que no desmereixen les de les botigues de barri. ,

dilluns, 25 de maig del 2015

tornen els bons temps

Algú recorda el bé que ens ho vam passar contra del tripartit? Va ser com lluitar en la clandestinitat contra una dictadura ferotge. La de la idiotesa. Finalment el monstre va caure pel seu propi pes. Però mentre va durar vam xalar amb blogs, sopars, articles, trobades i lluita a la xarxa que finalment va col.laborar a la desaparició de l engendre. El cas és que de cop ens trobem a l inici d una època fosca i dictatorial. L ajuntament de la Colau. Que ningú es faci il.lusions pel seu aspecte de monitora d esplai. La Colau és un monstre assedegat de elogi i poder. No tindrà altre objectiu que perpetuar.se. I té un model a seguir; les dictadures populistes de sudamèrica. Al dia següent que hagi guanyar les eleccions faig unes primeres projeccions: a) Reactivació i abocament de recursos a BTV. Us fareu un fart de veure.la per la televisió local, acompanyada de tota celebritie que vulgui ser contractada per la Mercè. No descarto la creació d una emissora de ràdio municipal i un diari si li permeten. b) prepareu-vos per tot tipus de registres socials; de mares solteres, de víctimes de violència de gènere, d aturats de llarga duració, de mobilitat reduïda, de celiacs. Cada categoria donarà dret a certs privilegis. Això si, tots ben registrats i controlats. Estar a la base de dades us aproparà a que us regalin alguna cosa. c) Per aconseguir llicencies i contractes, molt millor si ets estranger que si ets una empresa local. Tingueu ben present que la base de Barcelona en Comú és el ressentiment social. d) Els antidisturbis seran ampliats i reforçats. Potser canviaran de nom, això si. e) El responsable de les finances i/o urbanisme serà el seu numero dos de la llista. En fi, preparem.nos per veure continuament imatges de la batlessa enmig de nens , vells i persones que generin tendresa. I atenció als nivells de delinquència. No tingueu cap dubte a que es dispararan, tot i que ho negaran. No se perquè però quan arriben uns bolivarianios al poder, sempre es dispara el nivell de violència i delinquencia al carrer. En fi, showtime