dilluns, 21 de maig del 2012

Avui llegint "jo confesso" he pensat que li recomanaría a un amic meu. Però ja no podrà ser. La persona en qui pensava te un cancer de pacreas des de fa més d un any i els seus dies son contats. Esta tan malament que ja no em vol ni veure. De fet no vol que ningú el vegi a ell. L altre dia em va fer un bot el cor al veure a la pantalla del mòbil el seu nom. De fet no era ell, era el contable des de l oficina. Abans d ahver-lo d`esborrar per la seva mort, ja l he esborrat. De fet em se el seu número de memòria. I el del mòbil el recordaré tota la vida. Va ser ell qui em va ensenyar que no s ha d arribar a casa amb llum de sol. És una imperdonable perdua de temps.