dilluns, 26 de desembre del 2011

portes de l infern



Seguim amb alguna mostra del nostre paissatge més ferestec.


Fins i tot hi han prohibit aparcar per que res molesti al entrar a l infern.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Midnight Cowboy - Im Walkin Here



Gran reacció de Dustin Hofman a la aparició inesperada d un taxi en la filmació de l escena. Va ser, segons diuen , totalment improvisat. Realment, un gran actor.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Portes a l infern. Tívoli.




Hola,

en una ciutat de la CAtalunya Central he trobat una de les portes definitives a l infern.

Jusgueu valtros mateixos.

diumenge, 20 de novembre del 2011

llistes electorals

hola,

resulta entretingut agafar totes les paperetes de partits que es presenten. A vegades ho faig i llegeixo tots els noms dels candidats. A vegades he trobat algún nom conegut, i sovint n hi han que resulten sorprenents.

M ha cridat l atenció;

- molt neutral el Sr. Jimenez Villarejo tancant les llistes d`ICV. No vull ni pensar quina escandalera es montaria si algun fiscal tanqués llistes de CiU o PP.

-El Jordi Coca que va davant el Jimenez Villarejo deu ser l escriptor. Tant bon escriptor com personatge negatiu i pessimista.

-No he vist llistes de Falange, Fuerza Nueva o grups així. Deuen ser tan pocs que ni es poden organitzar.

-M ha sorprès que no hi ha llista de Ciutadans. Ells que son tan espanyolistes resulta que només participen a les eleccions catalanes. Un cas de psicoanalista.

- La i entre els cognoms només hi és a les llistes de CiU i ERC. PSC i ICV ni ho dissimulen.

-Del PSC veig que posa CARME Chacón. Ja m extranya que ho tingui així al DNI, estic segur que no. El Zaragoza s ha assegurat de sortir, així te un sou 4 anys i va sumant anys de cotització.

-La llista del PSC la tanca una tal Montserrat Colldeforns i Sol. És la única "independent" de la llista i amb la "i" entre cognoms. Deu ser un personatge, però no se referent a que.

-Em fa gràcia que els "pirates de Catalunya" tinguin independents a la llista. De fet ser del partit pirata ja equival a ser "independent" de tot.

-la llista de PxC la tanca un tal Miquel TArin, que suposo que no te res a veure amb el periodista.

-Vaja un element que tria ERC per tancar la llista, l inefable Miquel Sellarés.

-Em pregunto a que aspiren a la vida uns que es diuen "Unificación Comunista de España".

-No entenc el tema dels suplents. Alguns no en tenen i d altres en tenen 10.

-Suposo que trigarem a tenir vot per Internet, i més després de l experiència del referèndum de la Diagonal. Si que crec que les llistes haurien d`anar amb una mini foto , com de perfil de facebook, al costat de cada nom. Ja em veig noies rosses i llavis insinuants a totes les llistes.

En fi, que ens agafin confessats.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Chacón

Ja torna a funcionar el blog¡¡ que bé¡¡

Ahir vam viure un fet brutal, que posa Catalunya al alçada del Xile de Pinochet. LA candidata Chacón te tanta por a les preguntes i a un debat obert, que va boicotejar el debat que organitzava el Cuní. Debat en el que val a dir que l únic interessant era veure el mateix Cuní preguntant als candidats i en especial a la Chacón. Que no es capaç d`argumentar més enllà de les consignes sectàries del seu partit.

Comprenc que la Chacón vulgui evitar un ridícul que hagués fet història en els anals de la tele. Però que hagi demostrat que té la capacitat per maniobrar i efectivament evitar que es celebri el debat, és patètic en el més ampli sentit de la paraula.

A mi em recorda molt a la Cristina Kirchner. Mai escolta, mai dialoga, només parla en forma de monóleg. I increïblement guanya eleccions. ¿i perquè guanya eleccions? doncs perquè Argentina és un pais rendit que s enganya a si mateix i es creu les seves pròpies mentides. Que la Chacón estigui on és només et pot explicar perquè aquí també hi ha molta gent que es creu el que es vol creure.

Ella esta convençuda que amb la patacada que es fotrà el Rubalcaba podrà acabar dominant el PSOE. Pensa amb lògica que si un imbècil com el Zapatero ha pogut arribar a president del govern espanyol, ella també.

Vull pensar, i n estic convençut, que el PSOE té prou mecanismes interns , no els congressionals, com per no tornar a caure en un error tan funest com el de posar un avatar de secretari general . Una segona vegada acabaria amb la seva existència.

diumenge, 28 d’agost del 2011

President Barrera

Ha mort als 94 anys Heribert Barrera. El primer president del parlament recuperat.
Un honorable i digne president que mai va ser vist mastegant xiclet i amb auriculars a la llotja del camp del Barça.


Quan vaig sentir la notícia vaig pensar de seguida que els fills de puta habituals recordaríen un episodi en que "el País" (és a dir els socialistes), el va acusar de racista arrel d un llibre-entrevista. El llibre no l havía llegit practicament ningú dels que el van acusar, però aixó no va frenar una sèrie d`incidents desagradables que no s haurien d haver permés.

He vist per la tele un moment en el que el president Barrera sortía d un acte públic i un grup de estrangers (hindús i moros basicament), l`insultaven i sacsejaven. M ha fer molta ràbia, però m adono que avui en día això ja no passaría. Ni els estrangers gosaríen fer-ho i si ho provessin seríen convenientment mantinguts a ralla per les forces d`ordre públic. Bé que ho provarién els esquerranosos habituals d`incitar a la violència quan els convé. Però ara ja els tenim més controlats.


Avui en dia crec que ni Dolors Camats acusarà Barrera de racista i feixista. Tampoc hi poso la mà al foc , però.



dissabte, 27 d’agost del 2011

violencia doméstica

Hola a tots i totes,

la nostra societat continua esfondran.se día a día. Es pot notar, per exemple en la violència que es respira en l entorn. Us enumero unes escenes de la vida real que vaig viure aprop d`on treballo, al centre pijo de Barcelona;

-primer una persecució d un vigilant d un super i dues caixeres atrapanat un nano que portava productes que havía robat del super (crec que era menjar). El van acorralar en un portal i van recuperar el que havía robat.

-després dos mossos corrent darrera un sudamericà (o com a mínim semblava cholito). No se que havía fet, però el van trincar i el van enmanillar rapid.

-a la tarda un poli de paisà havia detingut un presumpte xoriço a un starbucks i el tenia enmanillat esperant una patrulla.

-al vespre dos motoristes havien parat per discutir i es deien de tot en un semàfor. Suposo que per prudència elemental, cap dels dos s havia tret el casc.


I a la nit següent, a la comunitat de veïns on passo uns dies, algú va rajar uns flotadors (un en forma de barca i l altre en forma de cocodril). Amb nocturnitat i arma blanca. Una manera contundent de recordar que no es poden deixar a la nit a la piscina.

Molta mala llet veig en l ambient.




dilluns, 15 d’agost del 2011

coses d agost 2011


A veure, alguns temes que he fet, m han passat pel cap aquests dies;

1) m ha anat bé la volatilitat dels mercats financers aquests dies. Pèrò veig el panorama europeu molt malament. S`estan tapant víes d aigua de maenra desesperada però cada cop en surten de noves per tot arreu. Que el banc central europeu es dediqui a comprar bons italians i espanyols per aguantar el preu , resulta ridícul i patètic al meteix temps. No se com hi ha païssos que tenen la barra de demanar eurobonds. Ve a ser una filosofía de "aconsegueix tu pasta, fes. ten tu responsable (alemania) , que els maditerranis ja ens la gastarem en putes, polítics i subvencions. ".
Creieu-me, no compreu accions de bancs si en teniu i si en teniu veneu-les.

2) El 2006 vaig crear una empresa per invertir a Argentina. Al cap de cinc anys haig de llençar la tovallola i admetre que , tot i encertant el continent, em vaig equivocar de païs. Només cal veure que la Crsitina Kirchner té tots els números de tornar a ser escollida presiente. Això us ho diu tot de com és aquell païs.

3) He vist dos 131 en perfecte estat. Un amb els antiboida "hella". L altre un supermirafiori que en seu moment em va impresionar pel seu luxe.
No se com a ningú se li ha acudit encara de fer una rèplica.

4) porto de moment tres llibres aquest estiu;

a) Riña de gatos, de Eduardo Mendoza. Folletín entretingut. Aprens algunes coses històriques.

b) "Ningú no ho ha vist" de Mari Jungstedt, una noveleta de platja o piscina. Digne porquè no aspira a res.

b) "El sueño del Celta" , de Mario Vergas Llosa. Impressionat història real de Roger Casement. Un Irlandès que va denunciar les atrocitats comeses al Congo Belga i l
Amazonia. Sobretot en les explotacions de cutxú.
El recomano molt vivament.

4) El personatge Chamb reviurà en una pàgina d idees d inversió en una web que he creat amb uns socis. En español, això si. Necessitem visites. Ja us diré on és quan tingui un funcionament oficial.

5) de playstation m he comprat el Duke Nukem, però no te la gràcia del original.

En fi, anirem mantenint el blog ni que sigui amb respiració assistida.

El facebook ja resulta aborridot. Molt millor seguir , sobretot quan es conecta el Quim Monzó.












diumenge, 31 de juliol del 2011

havia de passar.

hola,


si voleu com era la televissió als seus inicis podeu mirar TVE24h. Esta tot fet com si fos televisió Manlleu. S equivoquen constantment i no hi ha manera que coincideixi el que llegeixen amb els videos que posen.

Els resums de futbol, del barça basicament, son tan curts que només posen els darrers instants en que la pilota entra a la porteria. Res de la elaboració de la jugada i menys de l inici.

I avui diumenge 31 de juliol ha passat el que jo sabia que algun dia passaria. Dels tres gols del Mnachester-Barça a Washington NOMÉS han ensenyat imatges dels gols quan la pilota JA ERA A DINS. Juro que ha estat així i en vull deixar constància pels historiadors del futur.

Això si , del Madrid-Leicester han donat fins i tot el pentinar de Cristiano.

diumenge, 24 de juliol del 2011

gent que mataría personalment

Hola,

soc radicalment contrari a la pena de mort. Per principis. I mai canviaré aquest parer.

Un cop dit això us vull dir que hi ha una sèrie de personatges que mataria personalment. Ni que fos amb les mans. Estic segur que arribat el moment ho faria.

Heus aquí un breu llistat;

-Robert Mugawe, el president de Zimbawe.
-Joseph Fritzl, que va tenir tancada sa filla durant 24 anys en que la va violar.
-Marc Dutroux, el belga pederasta que va assassinar no se quantes nenes.
- El Assad, el president de Síría.
- Gadaffi
- Sadamm Hussein (ja ho van fer els grans Yankees)
- Bin Laden (també s em van adelantar els Delta Force).

altres que no se el nom, com el que fa poc va tallar en troços un nen jueu a Nova York.

I ara ja en tenim un altre, el perla aquest de Noruega, que res podrà impedir que en menys de vint anys, quan en tingui cincuanta, ja estará als carrers d Oslo prenent un cafè amb llet.

Em pregunto si a Noruega tenen la sana tradició de la justícia carcellaria.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Amy Winehouse



una autèntica número 1.

I que tothom recordi l abans i el després.

dimecres, 20 de juliol del 2011

jo també recordo la Fionna

com va dir el seu pare al final de l acte de comiat....visca la Fionna



http://www.pacoelvira.com/2010/11/mi-diario-fotografico-en-el-hospital.html

diumenge, 10 de juliol del 2011

chamb jogging

Hola,

des de fa cosa d un mes, vaig a correr casi cada vespre pel passeig de la meva ciutat. No hi ha dia que no vegi algun detall que valgui la pena escriure al blog.

Així que iniciarem avui diumenge, a la nit, una sèrie de set cròniques del que veig en aquests 30-40 minuts.

tots atents doncs...

dissabte, 9 de juliol del 2011

de cop un dia..

ha estat una setmana no gaire maca.

dimecres un amic em diu que la seva filla de 16 anys té tumors a l intestí i que probablement son càncer.

divendres m assabento que un client meu s`acaba d`operar de càncer de pàncreas. I també que dijous va morir el germà bessó d un amic meu als 43 anys. Feia cinc anys que lluitava contra una leucèmia.

La malaltia és sobretot una injustícia. I encara pitjor quan no et deixa oportunitat de lluitar.

diumenge, 3 de juliol del 2011

diumenge tres de juliol...

apunts del natural..

-demà és 4th of july i per tant ni ha borsa a Estats Units.

-demà començen a treballar amb mi dos becaris. Per liar-los vaig deixar sobre la seva taula revistes de playstation, l Economist i un llibre que es diu "como ganar en Bolsa·.

-tothom comencarà a parlar de Bankia, una estafa considerable que acabarem pagant tots.

-veig que el Rajoy també necessita interprets per parlar anglès. (igual que Zapatero, Carod, Montilla i tutti quanti).

-apart de Cristine Lagarde, m agraden la Yussum Dum (la reportera del Wayoming), i la que serà nova primera ministra de Tailandia.(Yingluck Shinawatra)

-quin alegrón que hagin detingut el Teddy Bautista. Es un lladre amb totes les lletres.

-arriben 8 embarassades amb pastera. Saben que si arriben embarassades es poden quedar aquí. Si les enviessin de seguida al lloc d origen seria una putada per les primeres però es salvarien moltes vides dels que venen després.

-tothom parla de la cantada d Havaneres.

-mirant el païs es veu que s està ensorrant de manera inaturable, som ja casi una nova argentina, buscant culpables de la ruïna i mirant d anar fent la viu viu enganyant amb un farol al futur.

-com que la gent viatja i surt menys, hi ha més gent passejant per carrers i places.
I per tant es veuen més noies maques. Les llatines lluint tipus, de michelins molts cops, i escots que ens fan la boca aigua. Les mores totes embarassades i amb crios petits. Els seus fills parlen en català entre ells i a tothom.

- mirant la premsa esportiva veus que els clubs no tenen ni un duro. Els preus dels traspassos seràn molt més baixos.

-suposo que aquesta setmana ja tindrem les retransmissions diàries dels encierros.

-ja ho començat el Tour de França. Com m agrada menjar un meló fresquet observant les evolucions dels ciclistes en un paisatge civilitzar com és França.

diumenge, 26 de juny del 2011

branding

Hola a tots,

avui navegant de pàgina ne pàgina, he anat a trobar un artícle força interessant,

http://finance.yahoo.com/family-home/article/112989/brands-disappear-2012-247;_ylt=Avz04rjuGEQ5WV0_Q_zKaSRO7sMF;_ylu=X3oDMTE5dDVnbjNyBHBvcwMyBHNlYwN3ZWVrZW5kRWRpdGlvbgRzbGsDMTBicmFuZHN0aGF0

(ho sento , no de posar un link mes curt)

va de marques que estan a punt de desapareixer del mapa. Algunes de les que m han impressionat son Pontiac (de fet aquesta ja ha desaparegut), Ericsson (tornara a ser Sony a seques), SAAB, Myspace, SEARS, Blockbuster i fins i tot donen per fet que Nokia te els dies comptats.

Aquí tenim marques glorioses que recordem amb amor i que precisament per això acabaràn per sobreviure o retornaran del regne dels justos. Penseu en el cas de Moritz, feliçment retornada. O Bultaco, de la que no he vist cap moto però si rellotges i samarretes. Derby malda per sobreviure i si ho fa serà pel seu nom. (com es que no tornen a fer la "derby paleta"?).

És interessant pensar en quines marques nostrades estan en procés de desaparició o que podrien tornar si algú hi invertis. En faig un primer esboç

-estan xungues: Telefonica (el nom no la companyia encara), Caixa tal (estan totes en procés de desaparició), SEAT (algun dia Wolkswagen s en cansarà), Telepizza, Terra (si, crec que encara existeix), ELPais, PSOE.

-han desaparescut i podrien tornar: Montesa, Mirinda, BRU, Bruguera, Telefunken, Fidecaya (dificil que torni, no?), Edigsa, Lois,Moulinex, TBO.

Segur que n hi han a manta en qualsevol categoría.

En quina marca invertirieu peruqè veieu clar que triomfaria?

dissabte, 18 de juny del 2011

Cecilio Alonso

Hola a tots,

Espanya va directament a la fallida. Ningú ho pot questionar. Una de les brutalitats que ho han provocat, entre milers , ha estat l`inmens forat de Caja Castilla La Mancha. Una entitat que va servir als socialistes manxecs per robar a tort i a dret d`una manera que no te comparació en l Europa Moderna. Madoff és un joc de nens comparat amb les xoriçades de Bono i companyia. Han robat tant per vici i per inconsciència. No crec que fossin conscients, ni que encara ho siguin, de la gran animalada que han fet. Son lladres i a més animalots.

Una de les consequències que vaig imaginar de la caiguda de tot el castell de cartes a la regió és la desaparició del Handbol de Ciudad Real de l èlit europea, espanyola. I possiblement del mateix club en si. L equip era un invent artificial que per si sol no es pot aguantar. La Penya de Badalona sobreviurà sempre, tingui o no el suport d`entitats financeres o públiques. O el Reus Deportiu, o el Gimnàstic de Tarragona. Però un club de Handol a Ciudad Real? vinga home.

I efectivament he vist avui al marca que ja busquen trasllaadar-se a Madrid. I algú ha pensat que podrien anar al Atlètico de Madrid. I em sembla una gran idea. Qui no recorda aquells partits al polideportivo Magariños. Aquells duels Atletico de Madrid - Barça. El Barça de Patxi Pagoaga, al cel sia, el central Valero Ribera i els extrems Sagalés o Serrano. O aquell Atletico de Madrid amb De Miguel, Juanón de la Puente o el grandissim Cecilio Alonso. Veiem la secció d`Handol de l Atletico de Madrid com un intent dels colchoneros de destacar per sobre del Madrid en algun esport, ja que en Futbol i bàsquet era impossible. Era curiós la facilitat amb que els jugadors d aquest esport anaven d`un equip a un altre. En aquells temps al Palau Blagrana es vibrava amb el Hondbol. Un dia que hi vaig anar amb l`institut recordo els giscles d`alguna nena cada cop que l interior Uría disparava en suspensió.

Crec que va ser Jesús Gil que es va carregar la secció. Ara , amb Gil mort i Castilla la Mancha en fallida total, les coses poden tornar al seu estat natural.

dilluns, 13 de juny del 2011

retorn al port

hola,

una tradició que veiem als fils yankees i que esta molt bé és el que anomenen Homecoming. És a dir trobades d ex-alumnes de l institut al cap de cert nombre d anys. Els de la meva generació van tenir la feliç idea de fer-ho al cap de trenta anys de començat l institut. És a dir els que vam començar el 1981, abans del mundial del naranjito. És una mica lío perquè amb tant repetidor amunt i avall molts hi van ser poc temps i en els anys successius es va incorporar molta gent al grup. El cas és que de 269 persones contactades hi vam assistir finalment 110. Jo ho considero un exitàs.
A sobre ho vam fer al Hall de l institut, i amb la presència de molts professors.

Va ser molt i molt divertit. En destaco quatre.


1) molta gent no em reconeixia. Els tenia que dir el nom. I en alguns casos dir que m imaginessin amb cabell, prim i amb ulleres. Al cap d una estona d`elaborar el retrat robot els canviava l expressió i deien; ostia Chamb, si ets tu¡¡¡

2) totes les noies, als seus 43-44 anys estaven igual o més atractives que quan en tenien 15 o 16. La veritat sigui dita que estaven totes fantàstiques.

3) molt gent que vaig coneixer parlant en castellà i que s`expressaven sempre així, ara parlen català al mateix nivell que els que el parlem de família. De fet molts tenen un accent més del centre de catalunya que el semi xava que parla un servidor després de tants anys al cap i casal. La normalització liguística, a la catalunya central, funciona.

4) vaig veure apartada una de les meves sex-simbols. Amb qui mai havia parlat, i qui mai s havia fixat en l escarransit nas de mocs que era jo per aquella època. M hi vaig acostar a donar-li conversa. Amb aviesas intencions clar. I total que al final de la nit em va acompanyar ella a casa (jo hi havia anat a peu) i va ser ella que em va fer un piquito gloriós. Tot un luxe haver esperat 30 anys.

dissabte, 4 de juny del 2011

a dos centimetres de la pell

Hola ,

fa uns dies que hi ha una polèmica sobre el tipus de roba que haurien de portar les jugadores de bàsquet. La FIBA vol imposar bodys ajustats d`una peça, com ja porten brasileires i australianes. Això ha indignat, com no , a les jugadores catalanes i espanyoles. Que ja fa anys que van en pantalons i samarretes enormes que les fan semblar homenots. Abans s havien portat samarretes ajustades però amb màniga curta, per evitar qualsevol possibilitat de visió il-licita al aixecar els braços. De pantalons es portaven uns pantalontes alestics que s ajustaven al cos. I que realment era el mes comode per elles, sobretot pensant que els pantalons d `home no estan pensats per les seves caderes. Els pantalons masculins en una dona queden molt grans o molt estrets i molestos. Hi havia l `opció de les super recatades de jugar amb pantalos de xandall. Anaven així les dels col-legis de l`OPUS i monges.

En partits de bàsquet femení sempre hi havien alguns habituals que en canvi no els veies en els partits d`homes. I reconec que un parell de cops vaig assistir per motius no exclusivament esportius a partits de voleibol femení. Les jugadores d aquest esport tenen tendència a ser particularment atractives, extrem aquest molt fàcilment comprovable.

Al final, com tot, es redueix a temes d`audiència, és a dir de pasta. Per això veig que ho tenen malament les jugadores partidàries de la equipamenta masculinitzada.

O bodys o menys pasta. A veure que trien.


PD. Si que em te intrigat aquest detall que veig a la notícia de La Vanguardia.
El short ha d estar a dos centímetres de la pell. Aprofitaran el camp magnètic de les caderes per crear uns pantalons que s aguantin en òrbita fixa a una distància fixa dels malucs?



Las reglas que aprobará la FIBA el próximo 7 de junio hablan por sí solas y las conclusiones del porqué de esta decisión son fácilmente extraíbles. Aquí están: "1) Los shorts y las camisetas han de ser más estrechos, siguiendo las curvas/contorno del cuerpo. 2) La camiseta ha de enseñar los hombros de la jugadora (tipo tank top). 3) La camiseta cuelga por encima del short (justo por encima de la cinturilla). Si es demasiado larga, debe meterse dentro de los pantalones. 4) Anchura del short de un máximo de dos centímetros de espacio entre la tela y la piel. 5) Los shorts deben estar como mínimo diez centímetros por encima de la rodilla. También se puede optar por el modelo body que visten australianas y brasileña

diumenge, 29 de maig del 2011

mirant la premsa.

Hola,

bé, el barça ja ha guanyat 4 copes d`Europa. ( no m agrada aquest nom hortera de "Champions"). I amb el millor joc que jo hagi vist mai en una final així. Tenint en compte que el contrari era el bestial Manchester United, crec que bé es pot dir que el Barça és un dels millors equips de la història o potser el millor.

Aquest matí he estat fent una activitat antiquada, obsoleta, casi històrica; llegir el diari.

Per recordar-ho en remarco alguns punts que m han cridat l atenció.

- Al dominical de la Vanguardia increïblement encara contracten articles a la Lucía Etxeberria, a qui han enganxat ja com tres vegades en plagis descarats. Parla del cas de nadons robats i venuts a Espanya en els 70 i principis dels 80. I menciona que es tracta d`uns 300.000 casos (si, tres-cents mil). Deu ser bastant tonta de no veure que aquesta xifra és del tot impossible. Només donar-hi un parell de voltes per adonarse`n.

- L`emissió de bons de la Generalitat Valenciana no s ha cobert. Ai, ai, ai....que això pot ser el començament d`una bola de neu que no se com pot acabar, però te molt ,molt mala pinta.

-Molt bon article de Pedro Nueno explicant que el pols econòmic d`un pais es veu als centres comercials. Si qui compra son ties bones , que estan rialleres i van plenes de bosses de coses cares, bon senyal. Parla de la seva observació en un centre xinès i emplaça per la futura descripció d`una visita a un centre de Massachussets.

-També parlen a la Vanguardia del microcrèdit per emprenedors. Tema en el que hi veig molt futur, però per suposant no si hi intervenen les actuals entitats financeres que hi han a Espanya. Veig que actualment ho fa la Caixa Gran, suposo que es tracta d`un mal acudit.

Apart s`això aquest diumenge;


1) hem menjat una lasanya deliciosa feta per la Eli, i a la tarda he repassat l edat moderna amb la meva filla.

2) el meu règim m ha fet perdre 3kg en una setmana (de 108 a 105). Demà torno a començar el cicle menjant només carn magre.

3) a la tarda escric amb el vent d`estiu que entra per les finestres, escoltant un tal John Meyer que no coneixia i que he descobert gràcies al Spotify Social.

4) dos nebots m `han amenaçat de retirar-me la paraula per haver-los inclòs sense permís en un grup de facebook pro Felip Puig.

5) he decidit crear per internet la Penya Barcelonista "Tomàs Roncero".


i ara a veure el final de la rua i celebrar que hem guanyat també la champions d`Handbol.

divendres, 27 de maig del 2011

Chamb`s suite

avui divendres 27 de maig ha estat així;

-8,15h. Vaig a l ajuntament de la meva ciutat a buscar un volant d empadronament.
Ambient , com sempre, relaxat entre les funcionaries a les que trenco la
tertúlia matinal.

-8,30 truco a ma germana, que viu per allà per fer un cafè. Mentrestant, observo les
tendes dels indignats del poble. Alguns ja s han llevat, d`una tenda veig com surten dues cames peludes d`un tío que esta clapant. Els roncs es senten a tota la plaça.

-9.00 després del cafè comentant el resultats de les eleccions, vaig a un fotomatón, demano el pack de fotos DNI més la plan dagerrotipo amb marc.

- 9,15. arribo a la comissaria. Una sala d espera pels nacionals i una altre pels estrangers. Tot l edifici fa olor d`humanitat. M entretinc una estona mirant l esgarrifós poster de gent desapareguda a Espanya els darrers vint anys. Sempre penso en la Cristina Bergua. M`impressiona un nen de 13 anys que va desapareixer a Gijón el 1986.

-9,30. En 10 minuts em fan el DNI nou, amb una escaner d empremtes dactilars. Em fan un tall al antic per inutilitzar-lo. La diferència entre les dues fotos és abismal. A favor d ara.

-10 des de casa treballo fent trucades, segueixo en directe les osties a plaça Catalunya. La Susana Griso opinant sobre com s han de fer desallotjaments.
La Borsa puja, acabarem bé la setmana.

-12h. AL Sabadell ingresso 15€ pel sopar d ex companys de l institut que fem d aqui una setmana. Veig que la subdirectora és una d`ells, tots dos fem veure que no ens hem vist.

-13h. Dino lluç a la planxa. No havia menjat res en tot el dia. Estic a règim hipoproteic.

-13,30. Marxo cap a Barcelona. Sento per la ràdio que un grup de guarros ha tallat la Diagonal. Molt hàbilment agafo ronda litoral-gran via-plaça cerdà.

-14h. Arribo al despatx on faig un abrandat discurs sobre les bondats dels mossos d escuadra i la civilització occidental a la recepcionista.

-15. Treballo una mica, i simultaneament omplo facebook de diatribes defensant la llibertat i l ordre.

-16h. Tertúlia sobre els indignats, on malgrat ser clara minoria surto guanyador per esgotament. Després poso dues ampolles de cava a la motxilla i marxo.

-17h. recullo els nens de l escola.

-18h. Amb la sra anem a comprar. Pel meu règim em compro un tronc de rap. Em conviden a un cafè a modo de presentació dels nous competidors de nespresso. Carreguem material per fer lasanya per 20 el diumenge.

-19h . Poso la bandera del Barça al balcó mentre la sra em va a comprar una samarreta o una bufanda per demà. Deixo algunes noves andanades al facebook. Em comencen a arribar correus de suport a la meva defensa dels mossos. Escolto el podcast de Quim Monzó a RAC1.

-20h. Miro el Barça-Tau. (ara caja laboral). Gran partit de bàsquet amb un tap històric de Sada a Barac.
Mentrestant a casa rebem trucades amb número oculto, només se sent respirar a l altre banda.


-21,30. Sopem tots quatre. Jo el maleit rap, que no val res, i els altres una lasanya casolana magnifica.

-22h. pujo a despatx de casa a llegir notícies. Em poso la meva selecció de música d Spotify , mentre segueixo twitter i facebook. I escric aixó.

I demà que ganyi el BArça-

diumenge, 22 de maig del 2011

moviment blandy bloop

hola,

vagi per davant de tot que tinc bastants simpaties per aquestes protestes que es han manifestat en forma d`acampada.

Em preocupa però que no ha estat possible ni tan sols trobar un nom. Recapitulem;

- Indignats
- moviment Democracia Real Ya
- moviment 15M
- Spanish revolution

i segur que n`hi ha algun altre. Això ja indica que alguna cosa no ha acabat de funcionar. Per suposat en te molta responsabilitat la incapacitat de les assamblees per fer propostes. M ha agradat el tema de questionar la monarquia, però la inefable "Taxa Tobin" ha deixat el nivell bastant baix.

No dic que per fer una revolució calgui cremar esglesies o fer rodar caps, però algun senyal clar s ha de donar. De moment s esta quedant en un moviment Blandy Bloop, que tots recordeu que és.

I per cert, ¿encara existeix?

dimecres, 18 de maig del 2011

visita a Construmat

Hola

crec que ha de quedar cosntància de l ambient que es viu a construmat.

El taxi que ens hi ha portat era el primer cop aquesta setmana (som a dimecres) que hi anava. Lluny queden les rues de taxis llençadora que portaven un rètol de "directe al Riviera, 20 min".

Dels 10 pabellons de la fira, n`hi han ocupats tres. De fet hi ha el saló del automòvil al mateix temps. Els tres estan omplenats retallant molts espais als extrems.
He vist un stand de gominoles i llaminadures , un de xocolata artesanal i uns de Sant Sadurní que venen vins i caves d`elaboració familiar. Aquests darrers crec que els he vist al meetingPoint i la fira d emprenedors.

Els comercials fam més amistat entre ells que amb clients.

De reservar habitacions d any en any a 500euros la nit, a escollir el dia abans entre un munt d`oferta.

Seguim caient a l abisme. Jo m en vaig amb els acampats de plaça catalunya a veure si regalen algo, que a construmat ho tinc magre.

diumenge, 15 de maig del 2011

pensaments d un cap de setmana

Hola,

Twittwer i Facebook han portat la dictadura dels mini blogs. Abans feiem llargs i pesats articles per posar-los al blog i cercar així el nostre espai a la blogosfera i la historia de la humanitat. Es tracta d`una gran millora, si us fixeu son molts pocs els posts de blogs que acabes llegint més enllà de la meitat. Serveixi aquesta introducció per presentar deu petits pensaments que m `han passat pel cap aquest cap de setmana de maig.

1) molt maca la Rua del Barça. Vaig trobar a faltar noies i senyores que ensenyessin els pits als jugadors al pas de l autocar. És una practica sempre simpàtica que recordo per primer cop quan tornaven triomfants els vaixells de la Royal Navy de les Malvines.

2) Mirant l antic joc del comecocos, ¿us heu fixat que els monstres dolents van en burka?

3) ahir dissabte vaig mirar casi complet el festival d`eurovisión. Encara m`admira veure participants de països com Itàlia (si aixequés el cap Renatto Carossone) o Rússia (si aixequés el cap Sozhenitzin¡¡) cantant en anglès. Molt bé els comentaris d`Iñigo i gran Rafaela Carrà des de Roma.

4) Lorca serà la ciutat amb més creació d`ocupació a tot l estat espanyol. Molts deuen estar desitjant un terratrèmol al seu poble.

5) El tema dels taxistes que no saben anar de plaça espanya a Diagonal es veia venir. Els meus avesats seguidors recordaran que farà un parell d`anys vaig oferir de participar en un negoci que donava fàcilment entre un 15-20% de rendiment anual, cobrant beneficis cada mes. Doncs es tractava de comprar llicències de taxis i posar-les en explotació a través d`una empres que cuidava totes les despeses i tràmits. Una de les claus del negoci, obviament, és pagar el mínim possible al taxista. Que no te llicència de taxi, però pot estar un temps (bastant) treballant en proves. Hi ha una important màfia a l autoritat pertinent i no espereu que canvi gran cosa a curt plaç.

6) Com era de preveure també, a Lorca han arribat un bon nombre d`immigrants de les rodalies a instal-lar.se als campaments d`afectats. Imagineu doncs com està la situació social a tot espanya.

7) quina llàstima veure la manifestació de Piqueteros d `ahir dissabte per Barcelona.
Afortunadament van ser quatre arreplegats. Ells ho xifren en ens delirant 250.000 i la guàrdia urbana en uns molt generosos 30.000. No crec que passessin dels 10.000.
Si no sabeu que son els piqueteros , pregunteu a algun conegut argentí.

8) La Pilar RAhola fa un article carregat de raó en defensa del gendre els Tous. Algun osset daurat li deu haver caigut. I em sembla molt bé.

9) Avui diumenge veig que han detingut el director del FMI, Strauss-Khan, per intent de violació. Abans que els progressistes acusin els capitalistes de violadors, els recordo que l element aquest és un destacat socialista.

10) dimecres passat baixava per un lateral de Passeig Lluís Companys i una colla de desgraciats el CAP que hi ha a la cantonada amb Rec Comtal havien tallat el trànsit.
COm que eren molt pots i no arrivaben a tallar lavorera i jo anava en moto, em vaig saltar el bloqueig. Un gordo amb barba, amb una bata descordadada i bruta va tenir els collons d`increpar-me. Vaig parar a uns vint metres, em vaig apujar el casc i els vaig començar a dir.los de tot, al estic capità Haddock. Algun d ells va fer veure que es volia acostar, però cap va gosar a deixar el grup. Així que vaig tornar a pujar a la moto per anar a dinar al Born, en una taula al costat del Jan Laporta, que venía del parlament. Això darrer no és un pensament, però és verídic i tenia ganes d explicar-ho.

diumenge, 1 de maig del 2011

Paco Roca



Hola,

des que estem en crisi casi no compro llibres. Em vaig adonar que a casa en tinc tants que puc estar anys llegint llibres heretats, comprats i mai llegits o rellegir.
Tot i així em passa sovint que repasso prestatgeries i cap exemplar em fa venir unes ganes irrefrenables d agafar-lo. O sigui que de tant en quant si que em deixo caure per alguna llibreria. Ahir va ser un d aquests dies. Ara em passa que com que no obligo els meus fills a llegir, son ells que sovint s hi posen. I ahir em van demanar d anar a la casa del llibre de Passeig de Gràcia. És curiós com t agafen ganes de comprar i llegir dotzenes de llibres en poca estona. Seguint la política d austeritat vaig decidir limitar la compra a un llibre per persona. També és una bona manera de seleccionar amb el màxim criteri, perque l escollit descartarà els altres, i esgarrifa pensar que la majoria d aquests ja no els tornaràs a veure mai més. Jo em vaig decidir per "Fouché, retrat d un home polític" de Stefan Sweig. Els motius van ser tres;

a) sempre havia sentit a parlar de la figura de Fouché. Un polític de la revolució francesa que vindria a ser com alguns dels actuals però amb més èxit.
b) Stefan Zweig te un estil modern, casi de blogger. Casi podriem dir Zweig=Monsó+Sentís.
c)és en català de quaderns crema.

Voldria fer notar als meus estimats seguidors quin va ser el finalista de la meva elecció. Era un llibre de còmic d`un dibuixant anomentar Paco Roca. Em vaig quedar captivat per la coberta d`un dels seus llibres. Us recomano ben vivament que busqueu informació sobre ell i mireu com dibuixa. És fill, no un imitador, dels grans autors que van arribar a estar reunits a la Editorial Bruguera.

Ben aviat no podré evitar tornar a la casa del llibre i estaré atent per si fa alguna exposició d`originals. Us el recomano, ja em direu el que us sembla.

dimecres, 27 d’abril del 2011

marketing

Hola,

si estàs atent, cada dia veus coses sorprenents i interessants. Ahir el meu fill, de tretze anys, va anar a comprar una revista de playstation i va tornar amb dos. Ell ja esperava la meva bronca per doblar la compra aprofitant la meva falta de canvi. Però tenia un as guardat; una de les revistes regalava... uns calçotets¡¡¡ Per tant el cost de 4 euros d`una de les revistes quedava neutralitzat pel regal.

realment una gran idea van tenir. Aportat suplements a color o disquets amb demos ja no suposa cap valor afegit. En canvi , vulguis que no, uns calçotets tenen una utilitat obvia i practica.

un deu pels responsables, i que l exemple sigui imitat.

diumenge, 17 d’abril del 2011

"no queremos chinos"

hola,

ara esta de moda fotre`s amb els xinos. Una companya de feina em va dir que ella "no va nunca a bares de chinos". I és un comentari habitual. Entendria aquesta mania si els bars fossin expropiats per donar.los a ells. Però resulta que els paguen, i molt millor i ràpid que els compradors de casa nostra. Entrar-hi, a més, és optatiu i voluntari. És cert que per regla general atenen amb poca professionalitat i que no tenen una oferta atractiva des del punt de vista gastronòmic. I això és perquè es limiten a imitar el que fan els d aquí; servei pèssim, nul-la higiene i repugnants tapes. Però compte, que ells s hi fixen i poc a poc van aprenent. L altre dia vaig veure un partit en un bar de xinesos a Hospitalet de Llobregat. La sra ja havia après a fer patates braves i deu n`hi do com s en va sortir. Sis gerres de cervesa, amb cacauets de cortesia , enorme plat de patates braves, tapa de formatge manxeg molt bo i pa amb tomàquet, vint euros. De fet el compte era vint amb vint però rapidament el senyor em va perdonar els vint cèntims. I el que us semblarà increïble; em va donar les gràcies per haver-hi anar i em va desitjar que tingués una bona tarda. Tot això amb un accent quillo d`Hospitalet molt ben mimetitzat. Durant les dues hores vaig anar observant com portaven el negoci familiar;De seguida que entrava algú ja era el pare de la família oferint lloc amb un somriure. A molts parroquians els coneixen pel seu nom i els conviden a una segona consumició facilment.

Tot plegat un negoci portat amb dedicació i amabilitat envers els clients. Segur que s en surten. Els beneficiats seran ells i també la clientela i hisenda, que bons impostos paguen com tot català expol-liat.

No m extranya que generin envejes i ràbia coneixent com de miserable és sovint la nostra societat.

Quina ràbia em va fer el suicidi d aquell pobre senyor d Esplugues que va mirar de posar un wok i l ajuntament es va dedicar a boicotejar amb continues i sempre noves exigències.Sempre injustes per exagerades i arbitràries. Això passa a molts ajuntaments i comunitats histèriques de veïns i algun dia tenia que passar una desgràcia així. "no queremos chinos" li deien sovint els veïns que no paraven de posar queixes a l ajuntament.

I més temes així veurem. Gent rabiosa que abans de començar a treballar prefereix culpar als altres de la crisi i atíen el foc de l odi a través d unes institucions velles i inútils com son les administracions de les nostres corporacions locals.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Juntas de Mejoramiento

Hola,

vam anar amb la meva filla a practicar amb el monopatí (skate que es diu ara). Vam provar en un parc on hi ha a una font que fa com una mica de bassa en plan ornamental. El fons original era blau, amb unes fonts. Tot plegat era prou maco (jo si que faig servir aquest adjectiu sense complexes). Ara però el blau ja és un record i el color del fons és un verd marronós, la barreja entre herbotes i porqueria. Tal com estan els pressupostos municipals no crec que ho puguin arreglar en molt de temps. I és quan he recordat que abans aquestes coses es feien entre els veïns. El camp d esports d un grup de cases on jo veranejava el van fer els homes del poble. Ho van fer en dos dissabtes i dos diumenges, cada un d acord amb les seves capacitats i coneixements. Va quedar força practicable i al final van fer una gran costellada (barbacoa que es diu ara). I la mar de bé que s`ho van passar. També se que a molt pobles hi havien grups de llenyataires, que podaven els arbres del poble. Eren grups amb nom, escut i uniforme. Era un orgull formar-ne part. Els arbres estaven ben cuidats i ells tenien el motiu per fotre el camp de casa i acabar amb un àpat sense les dones. Moltes escoles de les que hi han a Catalunya van ser acabades i equipades amb la feina i les aportacions dels pares. Escoles que mai es tancaven a gent que no podés fer front a les quotes. Aquest mecanisme de treball comunitari és molt pressent a sudamèrica, sovint es diuen "juntas de mejoramiento", i inclouen treballs com clavegueram, jardins i enllumenat públic.

Aquí l únic que sabem fer ara mateix és quixar-nos i demanar que s ens faci tot. I que sobretot no ens posin contenidors prop de casa. I ens indignem quan a la tardor hi han masses fulles al carrer.

Tal com anem a la perifèria europea, podem anar pensant que algunes coses ens les fem nosaltres mateixos o les institucions que tenim no les faran. Un mantindré informats de si la font recupera el seu color blau o no.

dimarts, 29 de març del 2011

Lapiedra

uau, he vist que acusen a un tal Lapiedra de rodar cine porno amb menors d edat a Colombia.

Crec que l extraditaran i si el condemnen complirà condemna alla. Ha de ser divertit estar a una presó colombiana per violació de menors. I més sent espanyol.

Aquest si que maleirà haver-se dedicat al mon del porno.

dilluns, 28 de març del 2011

Manilva, Baden Wurttenberg

Hola, dos temes avui que han coincidit.

a) A Waden Wurtemberg governaran els Verds , després que la CDU guanyés les eleccions però sumi un bipartit de socialdemocrates i verds. De fet ja toca un canvi de govern des de 1953. Possiblement no hi ha hagut cap contractació ilegal ni cap contracte sospitós en aquests 58 ants. (no per democratacristians, sino per alemans).
Son la regió més rica d Alemania. A veure com la deixen els ecologistes.

b) A Manilva (Málaga), l Ajuntament de IU ha contractat a TOTS els membres de la seva llista electoral . A part de 57 familiars directes o polítics d`aquests.


Uns sants o uns tontos son els alemans al compartir moneda amb manguis com els comunistes andalusos.

dissabte, 26 de març del 2011

Caixa Catalunya

Hola,

volia parlar avui d un tema que sempre m ha obsessionat; Caixa Catalunya, fusionada ara amb les pobres Manresa i Tarragona i anomenada CatalunyaCaixa.

Sempre els vaig tenir molta mania. Fins i tot abans de saber que era dominada per la Diputació de Barcelona i per tant els socialistes. Va començae el meu odi amb un anunci , farà ja com 15 anys, on deien que els plans de pensions d altres entitats no es podien liquidar, mentre que en els seus els diners "eren sempre seus". En relalitat deien que donaven un crèdit a qui tingués plans amb ells. Com que no son embargables, això tampoc era cert i de fet donaven préstecs a qui ells volien amb un interès normal.

Recordo més tard un altre anunci destinat als joves on venien les seves targetes de crèdit amb el lema "Visa, Caixa Catalunya, ho veus, ho vols, ho tens". No el trobava estúpid per consumista sinó per estupid "per se", destinat a un públic imbècil com de fet era el de Caixa Catalunya.

Fa uns ans van arrasar amb el "crèdit promotor", que básicament consistia en que a qualsevol xixarel-lo que s autodenominés promotor li pagaven el terreny, les obres i el cotxe sense que s`hagués venut un sol pis de qualsevol projecte que els presentessin. Així ha acabat. També eren els especialistes en donar crèdit a pakistanesos que compraven pisos a la Villa Olímpica sobre plano i havent pagat només una mínima part de l`inmoble. Quan els van anar a buscar perquè paguessin les hipoteques , ja s havien fets tots insolvents.
Recordo un camarer pakistanes que havia comprat un pis a través d una hipoteca al 110%. Hi tenia quatre compatriotes rellogats i mai va pagar ni un rebut de la hipoteca.

A part d això d han dedicat a regalar diners a manta al PSC a través de fundacions i xanxullos varis. Millet és xavalla en comparació.

I això si, el Serra (l ex ministre no el Ramoneda), sempre amb aquella cara de no haver trencat mai un plat, sempre tan d`esquerres i tant per sobre del bé i del mal.

Resultat de tota aquesta colla? uns 3.000 milions d euros injectats a través del FROB que no tenen cap intenció de retornar (ni capacitat, val a dir). Per tant acabaran tots els actius dolents nacionalitzats o pagats pels contribuients. I el que quedi de bo ho regalaran a algun amiguet àrab o xines per apurar les darreres comissions.

Això és el socialisme real.

dissabte, 19 de març del 2011

Chamb-exit

hola,

alguns recordareu la campanya endegada des d`aquest blog de boicot al super mas mentre el preu de la fabada litoral no tornés als 1,98eros per llauna, des dels abusius 2,34 que l havien apujat. Doncs bé, la campaya ha reeixit¡¡¡ Vestit com a "oferta", us anuncio que la fabada litoral al super Mas és ara a 1,99€ per llauna¡¡¡

Una altre chamb victòria.

Nuclears si gràcies. Si a la guerra.

Hola, un parell de temes evidents d aquesta setmana;

a) França pretén, i fa bé,quedar-se amb Líbia. Abans no arribin els xinos amb uns contenidors plens d armament i dòlars pels rebels, que segur que estan en camí, Sarkozy ha decidit agafar el mando del tema. Que Gadaffi, el gran amic del rei Juan Carlos I, hagi massacrat a la pròpia població, no ha més importància. Obama ja ha demostrat que juga a veure.les venir, com un Zapatero qualsevol. La Chacón ja deu estar planejant quina foto es va amb els aviadors que aniran a voltar pel cel libi.

b) Cremar petroli , com vam veure fa poc de manera molt clara, un núvol tòxic sobre totes les grans ciutats del mòn. L extracció de cru és costosa i perillosa, cada any moren centenars de persones en aquesta feina. A Nigèria son habituals els accidents quan gent pobre rebenta els oleoductes per robar petroli. El resultat son també dotzenes de morts de qui practicament no es parla.
I ara resulta que en un succés excepcional com un terratrèmol de grau 9 i un tsunami, una central nuclear horrorosamnent mal cuidada, , ha creat una radiació durant uns dies que no matarà a ningú (perque l exèrcit USA ha intervingut, val a dir tot i que aqui els mitjans de comunicació no ho diuen), i com a molt ha provocat un minuscul augment de la radiació a Toquio (molt inferior a una radiogradia). I com era absolutament de preveure han aparegut els idiotes habituals dient que això demostra que s ha de prescindir de l energia nuclear. Quan realment s ha demostrat que no hi ha res més net, segur i eficient que l`energia atòmica.

dissabte, 12 de març del 2011

Glory Days

hola a tots, chamb encara viu.

Retornar al poble, el hometown que diria Bruce Springsteen, te que poc a poc vas retrobant gent que feia molts ants que no veies.

El divendres al retornar de Barcelona vaig decidir de passar pel cineclub a buscar una peli normal i dues pornos. Dissabte es presentava plujós i sense nens. L escenari perfecte per desconectar telèfons fixes i mòbils, i gaudir d`espatlla de xai al forn i fer una festa particular de malbec i blended amb la senyora.

Al video clyb només hi erem les dues dependentes, un servidor i una sra amb el seu fill d`uns dotze anys. La vaig reconeixer, a la mare, quasibé de seguida. Era la gran M.C., que em va fer anar de bòlit durant alguns mesos cap allà el 1993( she could turn all boys heads). Havia estat la pubilla de la ciutat amb 17 anys. Fa 1,80 metres, es pigada, morena amb els cabells rinxolats, un nas que somniarien les que s operen la nàpia i sobretot unes caderes altes fetes per nostre senyor per anar amb qualsevol tipus de tacons. La recordo que tenia una botiga de moda. Anava ella mateixa amb el seu Citroen AX per les fàbriques d aquests poligons buscant una roba que va resultar massa avançada pel poblot on viviem. Va crear ella soleta una associació de comerciants de la seva zona. Jo estava convençut que acabaria amb una cadena de botigues i un nòvio amb ferrari i iot. Vaig somniar un temps amb volar amb ella a L.A.
I quina va ser la realitat? Es va fer novia d`un que li deiem Transfer, amb una expressió semblant al robocop. Fill una inmobiliaria que es diu Finques i el nom de la comarca. Va tancar la botiga per entrar a treballar a les finques ("em vaig treure el titol d agent inmobiliari", em va dir orgullosa). Ara ja fa 18 anys que esta a la inmobiliaria, la crisi no els ha afectat massa perquè basicament es dediquen a gestionar comunitats de veins. Viu a un poble a 15km que deu tenir 200 habitants (El transfer no la deixa que es relacioni amb semi coneguts). El seu fill de 12 anys anava vestit de futbol sala, amb els colors de l equip de l escola.
Quan la vaig saludar es va posar molt vermella, va somriure molt i vam xerrar uns cinc minuts.Basicament vam parlar d antics amics i que haviem fet aquests 17 anys.
Va enviar el mini transfer a esperar-la al cotxe i finalment em va dedicar una mirada trista amb els seus grans ulls verds i va marxar sense ni fer-me dos petons.

I així me vaig quedar jo al video club buit amb el regal de les seves pigues i pensant que ja mai aniré amb ella a la costa oest.

dijous, 24 de febrer del 2011

buenos aires.Febrer 2011

Hola,

ja fa cinc anys que faig negocis a BBAA. De fer cuartos encara no, però 7 cada un dels 7 viatges han estat un master.

Imatges de febrer 2011.

Vam arribar a les cinc del matí. Veig que el païs continua modernitzant-se; només passar el control de passaports ja passes per una enorme botiga duty free lluminosa i amb música. ( a les cinc de la matinada repeteixo). Veig una senyora que es troba malament, uns viatgers l ajuden i en dosd minuts ja hi han assistencies mèdiques amb botiquin i cadira de rodes.

A les set del matí de diumenge vaig anar a correr (fer footing que en deiem abans) per puerto madero. Per primer cop en ma vida m emporto música Escolto Tom Waits, Talking Heads i Chavela Vargas. Cap al final em creuo amb una parella jove que per tal com van vestits venen d`un casament. Ell, vestit al estil Blues Brothers, va totalment borratxo amb un ninot de fita i la noia, amb vestit de nit i taconassos , uns metres enrera. La saludo amb la ma i em correspon, amb una mirada de circumstàncies. Una mica més enllà una altre parella que deuen venir de la mateixa festa, celebren dins el cotxe una festa francesa. Al tornar passo per davant d una discoteca que es diu Bahrain, Carrer Lavalle 345, d`on en surten tres noies amb minifalfa i plataformes que em conviden a unir.me a elles. Refuso compungit.

De nit encara no he sortit. Només ahir vam anar els tres socis amb dues amigues que tenim aqui i dues filles d elles, de 4 i 5 anys. EL restaurant estil chiqui park. Escalopa i patates amb ketchup. Ni locals de mala nota ni refugis de gates. Ens fem grans.

A la tele casi només fan futbol i propaganda de govern. Som en any electoral. El campionat de lliga es diu "Trofeo Nestor Kirchner campeonato Islas Malvinas Torneo de Apertura". A la mitja part del Tigre-San Lorenzo NOMës fan propaganda de la presidenta Cristina Fernandez, sempre envoltada de nens agraïts i ciutadans maravellats per la seva presidenta.

Vaig passar per la botiga d`ulleres (anteojos que en diuen aqui), de sol clàssiques. Però les rayban que veig no m agraden.

Per l avinguda Corboba veig un kiosk que tenen gran mostrari de Raybans falses. El vigila un nen de vuit o nou anys que per matar el temps ha agafat un quadern de ·colorear" y esta omplint un dibuix d una gent a la platja. Viatjant sempre trobes escenes que et fan enyorar els fills i la familia.

dimarts, 8 de febrer del 2011

indignacions varies

Hola, ja va, ja

fa dies que no escric. Primera perque estic preparant una publicació profesional de caracter financer. I segona perque son tants els motius d indignació en la societat actual que no dono abast a plasmar-ho.

Alguns temes que tenia al tinteru:

-l altre dia vaig entrar a un Starbucks que estava buit i hi havia l Ernest Benach. Amb dos amics seus amb l`uniforme actual dels ERC. Barba curta (contarastant amb les mes llarges d`abans) , pull overs ajustats per demostrar que estan prims, i sabates tipo montanya. Justament un dels seus amics és també un amic de la meva familia, i al sortir em vai permetre el luxe de saludar-lo sense ni tan sols mirar EB, que creia que l anavem a saludar a ell.

-L anunci provincià d estrella DAMM em té furiós. Finalment fardem de les butifarres de Vic i els Castellers. Tot un somni franquista. M extranuya que no citin el Poble Espanyol i els Coloms de plaça Catalunya. Penso redactar dos anuncis alternatius; un amb les misèries del pais i un altre amb els valors reals. (i que cony col dir això de "d Alcanar a ^Portbou"? El meu pais va de Salses a Gaurdamar i de Fraga a Maó.

-Em fot molt però crec que els de Qatar Foundation creuen que son els amos del Barça durant els propers anys. Aneu mentalitzant-vos de veure un Emir a la primera fila de la llotja. Em consola saber que els fotrem els calés i es quedaran , al final, amb un pam de nas.

- Impagable la Tura fent campanya a una peixeteria. No te límit el ridicul?

- El president de Catalunya hauria de tenir avió propi i menjar al millor restaurant.

-desapareix La Casita Blanca. Un altre pas en el desballestament del nostre pais.

diumenge, 23 de gener del 2011

cèdules hipotecàries

Ja , ja se que és el nom de "cèdules hipotecàries", així com el de "bons subordinats", no resulta massa excitant ni sugerent per un post d`un blog de coses de la vida. Però, tal com porto temps vaticinant que pasarà, avui he vist una carta al director a"La Veu de l Anoia" on es parla del que pot ser l` inici d`un dels escàndols financers més grans del Segle XX i XXI.

Un Sr. explica que "la Caixa" els va encolomar unes cèdules hipotecàries amb la promesa de total seguretat i liquiditat immediata. I resulta que ja fa un any i mig que el Sr. les vol vendre (al preu de cost, ni s`els acut cap altre possibilitat) i la Caixa no els hi recompra. El volum d`emissions de Caixes i Bancs espanyols de semblants característiques és d`un volum aterrador. I ho valoren al 100% quan fàcilment poden estar al 60 o 70%. Si el volum de clients que vol vendre (preferents, subordinades, cèdules i altres) arriba a cert nivell, el daltabaix pot ser de proporcions bíbliques. Personalment no ho desitjo, però no es pot descartar un autèntic pànic al estil dels de finals del XIX i primera meitat del XX.

I el Banco de España i les autoritats (in) competents mirant a una altre banda.

Si teniu algun producte d aquests, feu-me casi i aneu a l oficina a exigir que us els recomprin. I no accepteu un no per resposta.

Que la providència ens agafi confessats.

dissabte, 15 de gener del 2011

Tunisia

hola,

he estat seguint amb molt interès la revolució de Tunisia. Hi han uns detalls que trobo que val la pena tenir en compte;

1) molt punyent la història del noi informàtic que tenia que vendre verdura ilegalment al mercat i que la polícia li da destrossar la parada i la mercaderia.

2) a les manifestacions hi havien dones i de totes les edats. I per cert que moltes eren molt atractives

3) Esperem que la peste de l islamisme no s apoderi de la revolució.

4) La gent vol llibertat , d expressió, moviments i associació. De "justícia social" només en parlen les dictadures, els populistes o els comunistes.


Pronostico que la pujada de preus de les materies primes com el blat o el petroli provocaràn alguna altre moguda.

I mantindràn el Chaves al poder, això si.

diumenge, 9 de gener del 2011

apunts de diumenge tarda

Escric que he fet aquest diumenge a la tarda per la posteritat,

1) he acabat de llegir el llibre de la Rahola sobre el Mas. Molt ben escrit i bastant interessant. Les meves conclusions;

a) La Rahola té una mania còsmica al Puigcercós. I també al Carod, però més al primer. I segurament amb raó.
b) S`ha enamorat perdudament del Mas. A més es nota que donaria un braç per formar part del pinyol de CDC. Sobretot ara que manen.
c) molt intel-ligent el Madí de fer-la biògrafa. Així tenen una excusa per no fer la consellera.
d) tot el tema de la successió del Pujol la va organitzar, al detall, ell mateix. I amb el seu estil de fer que els altres es barallin i s anulin entre si. Jo ho veig clarissim.
e) després del càncer, Duran va canviar molt, fins casi arribar a ser bona persona.
f)Molt bé le Gordó dient que Montilla és amo dels seus silencis, però és que NOMÉS té silencis.

2) he seguit el madrid per internet, escoltant Núria Feliu al Spotify. Al final ha acabat guanyant el Madird després d anar dos cops per darrera al marcador.

3)He enviat un total de 12 mails i així ja m estalvio de fer-ho demà.

4) He posat casi al dia els papers de les societats. Repassant les factures per pagar, m ha donat un total una mica inferior al que esperava. Mira que bé.

I parlant de la Feliu; doncs no està malament. Entre cuplets i boleros coneguts, m`ha fet passar una bona estona.

I ara a fer temps, que m`he llevat tan tard que ara no tinc son. I així haurà passat un altre diumenge a la tarda de la meva vida.

dissabte, 1 de gener del 2011

comencem 2011

vinga, comencem l any amb paraules del gran Roger Mas. És un cantant de Solsona que si dius que t agrada, la gent s et queda mirant amb cara de pòker. Diria que ve a ser un Ibrahimovic de la música. Un geni que no esta fet per la boca porcuna dels catalans.

proposit de l any? només un i que quedi registrat: fer molts calés i continuar aplastant els meus benvolguts enemics.


N'estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
del setciències de bar
i de l'orgull pagès.

No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l'altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.

Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.


anirem parlant des d aquí de la societat en que vivim, atès que no ho fa ningú més.

ahir, nit de cap d any, tant a TV3 com a TVI feien programes nostàlgics de recopilació. És que només sabem fer de nou el doble del Puyol i el Guti?

és trist veure com després de l enfonsament econòmic, segueix la ruïna cultural i espiritual del païs.

Sort tenim de les noies de pell bruna i pantalons cenyits que habiten entre nosaltres, un regal de Deu que no mereixem, però que ens salva de la definitiva misèria.