dimecres, 28 de febrer del 2007

bellesón

un dels pitjors restaurants de Barcelona és el Negro. A Diagonal 640, a l`edifici de Cajamadrid.

És absurdament pretenciós i el preu escandalós per la qualitat que donen. Tenen els collons de tenir un cava Torelló a 30 euros.

Però hi heu d`anar, no us el podeu perdre.

La noia que rep i comprova les reserves és d`una bellesa espectacular, irresistible, despiatada.
És fàcil de reconeixer perque és negre. Em va dir ella mateixa que va neixer al Senegal.
Parla català si no feu la capullada de parlar-li en castellà només per que és negre.

És petiteta i prima. A mi m`agrada mirar.li el troç d`esquena que se li veu entre la brusa i el pantaló.

El dilluns passat portava un tanga vermell que combinat amb el seu color resultava un himne a la alegria.

Aneu-hi per favor i digueu que us sembla.

diumenge, 25 de febrer del 2007

Homenatge a Dennis Johnson



Ha mort Dennis Johnson als 52 anys d`un atac de cor.

La Chamb generació vam creixer fascinats per el bàsquet. Ens costava molt poder veure partits de la NBA, pero ho seguiem com podiem. Quants divendres a la nit no vam fer els impossibles per aguantar desperts i veure "Cerca de Las Estrellas".

D`aquella època vam admirar molts jugadors. Però el cinc titular que tots recordem és el dels Boston Celtics; Danny Ainge, Dennis Jonhson, Kevin McHale, Larry Bird i Robert Parish.
De Dennis Johnson recordo una acció en particular que em va impressionar molt. Els Celtics havien anat a jugar contra el Real Madrid en un bolo d`aquells del "torneo McDonald`s ".

Després del salt inicial la bola va quedar a les mans de Jonhson que anava botant amb calma. Semblava que no pasava res, estaven els deu jugadors estàtics.

Practicament des del cercle central , tal com la pilota pujava en el bot, Jonhson va la va impulsar amb moltissima força en direcció a sota l`anella. Va ser un moviment sorprenent que cap madridista esperava. Just sota l`anella hi havia Robert Parish esperant. No se si l`havien fet un blocatge o sencillament el seu marcador el seguia creuant la zona. Parish directament va estirar els llarguissims braços i saltant una mica va clavar una esmaixada brutal que va fer tremolar tot el pavelló. Fernando Martín i Fernando Romay s`ho van mirar entre espantats i admirats per la rapidesa d`aquella primera jugada preparada.

Deu segons de joc, 0-2 al marcador, però el partit ja l`havien guanyat els Boston Celtics.

dilluns, 19 de febrer del 2007

discomoment (2)

com us deia, després de perdre el carnet del Barça en la pitrera d`una calentorra de l`Eixample, la nit va començar a empitjorar.

Havia divisat en el marasme una antiga coneguda, que li direm Virginia la del trio. Li dic així perque es diu Virginia i perque un dia vam fer un trio amb una amiga seva. Va ser el mateix dia que les vaig coneixer al mateix T. Recordo que estavem al passadis de l`escala dels lavabos i jo mes les anava morrejant successivament una i altre, davant la indisimulada enveja dels clients. Atés que , a sobre, estan les dues bastant bones.

Pensareu que les dues son unes autèntiques guarres, en el bon sentit de la paraula. No és així exactament. Estan les dues de manicomi. Porten vint anys fent de teleoperadores i vivint de les comissions que fan venent qualsevol cosa a telèfon fred. Jo que sé el que és això , les admiro.

El cas és que la Virginia em va venir i em va dir que si m`esperava una mica, marxava amb mi. (això vol dir follar en l`idioma local). Vaig pensar que a bodes em convidaven i que ja demanaria un duplicat del carnet. Va complir la seva paraula i al cap de vint minuts ja estavem a la meva moto, ella amb la minifalda en funcions de cinturón. La meva sorpresa va ser que ella va insistir a que anessim a un bar de plaça Tetuan. Com que jo em vaig negar, em va fer parar la moto i va intentar parar un taxi . Amb la pinta que feia, en van passar un parell però no van parar. Finalment vam negociar que serien només quinze minuts. Al arribar a la ditxosa plaça, ella va baixar rapidament de la moto i es va acostar a una porteria. Em va dir que el bar estava en un pis. Quan vaig haver parat la moto em vaig acostar al portal on havia entrat. Estava la tia discutint amb un tio a través de l`interfón. Amb una mà em feia que no m`acostés però es sentia de lluny que ella estava suplicant al tio que la obrís, que tenia ganes de veure´l, que només serien cinc minuts. La molt puta m`havia fet sevir de taxista¡¡¡¡. Vaig pensar que de perdidos al rio i em vaig posar al seu costat a magrejar-li els pits (els te molt macos) . Com que ella no podia protestar perque el tio ho sentiria, no va tenir més remei que deixar-me fer. De fet li agradava i tot. De fet em va morrejar amb llengua en un moment en que ell explicava que era massa tard i que l `endemà tenia que matinar. Al cap de deu minuts de discussió, ella va renunciar i finalment vam anar a fer el cubata al bar que si que existia. Però no va acabar aqui la història. Al tornar a la moto, mentre jo treia els cascs , la tia em va suplicar que si jo parlava amb el tio i el convencia perque obrís, estava disposada a fer el que fos. Jo em vaig apiadar d`ella i li vaig dir que la portava a casa inmediatament. (a casa meva, clar). Però encara no es va rendir¡¡¡¡¡ Va tenir l`idea de tornar a trucar-lo a ell i al timbre del veí. Com que el tema tenia pinta d`acabar a Via Laietana, vaig decidir ja fotre el camp. Quan arrancava la moto vaig veure que li obrien la porta i la tia entrava correns a l`edifici.

Jo vaig anar a casa pensant que realment el T és una fàbrica de posts.

divendres, 16 de febrer del 2007

chamb discomoments (2)

Després de dos mesos d`abstinència ahir chamb va tornar a una sessió de T en Dijous.

La megacamarera esplendorosa. Només veure-m de lluny em va somriure i de seguida em va servir la meva beguda preferida.

Em van pasar dos episodis d`aquells que només et passen al T.

1) ja després del tercer cubata vaig començar a xerrar amb una morena. Catalana, simpàtica, bastant guapa i atractiva. La vaig convidar a un cubata i ens vam apalancar a la barra, jo assegut en un tamboret i ella dreta. Mentre xerravem li posava la mà a l`esquena i al cul successivament. Al cap de poc va apareixer un conegut seu del dijous anterior. Ella estava la mar de cofoia de tenir un tio a cada banda. L`Antoniu, que aixi es deia, també la sobava. En un determinat moment vam coincidir les mans dels tios a l`esquena d`ella. Em va fer bastanta angúnia , la veritat.
La conversa a tres bandes era animada i divertida, ni que fos per les tajes que portavem tots tres. S`els va acudir d`anar al Luz de Gas i van dir d`anar els tres en taxi. Jo vaig dir que no, que anava en moto però que segur que hi anava. Ells van protestar diuent que segur que els deixaria penjats. Va ser aleshores quan em va agafar el punt d`oferir el meu DNI com a garantia. Ella primer va acceptar però després ja va dir que no calia. Jo vaig insistir i em vaig treure de la cartera el carnet del Barça. La noia va dubtar un moment i al cap d`uns instants m`el va retornar.

Va ser aleshores quan Chamb va descordar un botó de la brusa de la morena, li va obrir una miqueta l`escot i li va posar el carnet del Barça dins el sostenidor, prometent que ens veuriem al cap de poc a la primera barra del Luz de Gas.

I com que no hi vaig anar, doncs m`he quedat sense carnet.



(a partir d`aqui la nit es va començar a complicar, demà us explico el discomoment dos)

La Bruixa Elena (2). La mort.

Era agost d`un any de finals dels 90. La que havia estat la meva nòvia cada divendres al migdia feia la bossa i anava a la Costa Brava a casa els seus pares. Aquell divendres va anar com sempre a acomiadar-se de la Bruixa Elena. Estava com sempre asseguda al menjador, on només hi havia una taula i dues cadires. Havia donat practicament tot el mobiliari a unes russes mig putes que anaven a que els llegís el Tarot.

-Elena, que marxo, tornaré diumenge a la tarda.
- No te vayas este fin de semana, me voy a morir.
- va, per favor , no diguis això¡¡
- Te lo digo de verdad. No quiero estar sola al morirme.
- Vinga va¡¡¡ que estás la mar de bé¡¡ i si em quedo em perdre tot un cap de setmana a la platja amb la familia.
-bueno, pues envia mi adiós a tus padres y a tu hermana, ya no los veré mas.

Quan la meva antiga novia va haver marxat, la Helena va trucar a les dues dones que li netejaven al pis. Les va convocar d`urgència i els va ordenar de netejar a fons. Quan va estar tot enllestit va demanar que l`acompanyessin al llit i li acostessin l`ampolla de ginebra.

S`en va beure casi la meitat, va acomiadar-se de les senyores, va tancar els ulls i va morir.

dimarts, 13 de febrer del 2007

la Bruixa Elena (1)

Quan Chamb feia la carrera , tenia una nòvia que vivia al carrer Diputació amb la seva germana. Hi anava a sopar practicament cada dia de dilluns a dijous.

La veïna de replà era una sra que ja pasava dels vuitanta i era bruixa. Havia nascut en el mateix edifici i hi havia viscut tota la vida. De jove berenava cada dia al Ritz. Mai havia treballat en el sentit estricte de la paraula. Va ser l`amant fixe d`un important joier de Barcelona durant decades. Quan volia fer un regal a algú en tenia prou amb fer una trucada a la joieria i ells s`encarregaven de fer enviar alguna discreta peça.

Es va casar amb un oficial de la mateixa joieria molt més jove que ella. Tenien una existència totalment independent, no es parlaven practicament mai. Ell va morir uns anys abans que ella. Un dia es va trovar malament, va anar al clínic amb l`autobús i ja no en va sortir viu.

En els darrers anys de la seva vida, la Elena va viure de tirar les cartes del Tarot i interpretar somnis. Es va fer una petita parròquia fidel que la seguien com si fos una enviada de Deu o del dimoni. Tenia dues dones que li anaven a netejar el pis sempre que ella les trucava. Les tenia mig amenaçades que si no ho feien , els llençaria una maledicció.

Tenia a la meva nòvia i la seva germana com les seves protegides. Els feia amulets per lliurar-les de qualsevol mal. Quan vaig entrar a treballar en una petita empresa relacionda amb la borsa, em va donar un llacet groc on hi havia escrit "suerte bolsa". I el cert és que no m`ha anat malament des d`aleshores. (des del punt de vista profesional, ja sabeu com em va amb les dones).

Tot i tenir poders, tenia també molta por. Sobretot a la soledat. Per no sentir-se sola tenia sempre la porta del pis mig oberta, aixi li semblava que d`un moment a un altre podia entrar algú.

(continuarà)

dilluns, 12 de febrer del 2007

nou chamb

Hola,

per si us pregunteu pel motiu d`aquesta nova ubicació del nostre heroi chamb, us diré que no hi ha hagut puta manera de fer funcionar la nova versió.

O sigui que fent de la necessitat virtut, modifiquem l`encapçalament.

A part d`això no us vull avorrir tant amb les chamb tonteries. Intentaré explicar les històries que veig i que m arriben. En tinc moltes. Que si chamb folla o no folla, no crec que interessi. Ja em teniu molt vist.