dilluns, 29 de juny del 2009

la realitat

La realitat sempre resulta més complicada i sorprenent que qualsevol ficció. I per això també a cops més decepcionant. Més miserable.

EL pobre Martínez Touriño va ser assassinat perque era facil fer-ho. A un delincuent colombià no li fa res matar per uns pocs milers d`euros. I sempre hi hauràn idiotes que
han vist massa pel-licules.

I això és el principi. No faltaran més descerebats que coneguin algún sicari disposat a guanyar.se uns diners.

diumenge, 28 de juny del 2009

> La Plataforma Som lo que Sembrem

Hola,

mira per on , acabo d`assabentar-me de l`existencia d`un altre grup d`idiotes a casa nostra.

Vaig sentir a la ràdio l`anunci que farien una manifestació per prohibir els transgènics.

Altre cop amb la manioa de prohibir¡¡ Escolti miri, si vostè vol tenir el seu propi hort , doncs tingui´l. I si vol comprar a botigues ecològiques, doncs endavant. Però deixi m a mi en pau¡¡¡¡ Oi que jo no li prohibeixo res a vostè? doncs deixip m en pau, collons.

A part de que ja fa milers d anys que tots els cultivadors barrejen diferents espècies per tenir-ne de millors. Més productives i més resistents. O no sabieu que abans les taronjes eren plenes d emprenyadores llavors.

Però el que m `ha molestat de veritat es que l anunci esta fet amb accent de Barcelona excepte quen diuen "som lo que sembrem"...on treuen un accent tortosí o lleidetà que deu sonar més "pagès". Més sostenible i ecològic. Escolteu els del grupet, aneu a pastar fang. No sou ningú ni per donar lliçons ni per apropiar-vos d accents que no son els vostres.

divendres, 26 de juny del 2009

que es foti



recordo que quan va morir l infame Gonzalo Torrente Ballester vaig pensar; que se joda. De fet ho vaig dir en veu alta davant l`incomprensió i escàndol d`algun company de feina.

També me les vaig tenir amb un semi-madridista quan vaig explicitar la meva joia davant la mort de Ramon Mendoza. I no se perque, jo trobo evident que el mòn és millor sense Ramon Mendoza que amb ell.

Igualment us diria de Michael Jackson. Un autèntic degenerat, una piltrafa humana.
I no per tema de pell ni caprichos de maniac,sino per ser un pederasta confès i practicant. A nivell musical deixa una herència repulsiva , kisch i hortera. Ja se que el video de Trhiller esta bé. Però que hi va tenir a veure ell.

Francament, bon vent Michael Jackson.

dijous, 25 de juny del 2009

austeritat

Ara que la recaptació impositiva de la Generalitat cau a plom, que el deficit es dispara a nivells molt preocupants, surt el Castells i explica les mesures d`austeritat. Entre d altres que congelen els increments de personal que hi havien previstos:

O sigui que a començaments de 2009 encara preveien incrementar la plantilla¡¡¡¡¡

dimarts, 23 de juny del 2009

chamb Sant Joan

Holaps

avui la gran revetlla, ¡¡ ole, ole.....la de projectes que es culminaran.

I és meés, la de projectes que començaran i acabaran¡¡

Fent comptes, avui m`he adonat que des que el vaig alliberar (separar) , he tingut els meus fills SEMPRE. La maternitar posesiva i excloent queda matisada davant la prespectiva d`un guateque ben assortit d`alcohol i carn.

Enguany no sera excepció i la prespectiva es rondar per la meva ciutat natal tirant alguns petardets i després menjar coca amb els dos bitxos.

Demà he quedat amb una amiga casada amb qui sempre aprofitem que el seu marit esta de resaca per sortir a dinar peix a la sal amb viña sol a go-go i fer una migdiada creativa en algun racó fosc.

jejeje......bon sant joan¡¡¡

dilluns, 22 de juny del 2009

outsiders

bé, un cop convocada la trobada nudista, restem a l espera d`inscripcions.

Noies sobretot, clar.

Volia comentar mentrestant , la pena que em va fer el pobre Andrew Barret (llegit en anglès, no com si fos un capell). Ha de ser dur que el teu equip guanyi , i tu ho hagis de celebrar com qualsevol altre quan resulta que fa setmanes que no jugues. I que ningu pensa que continuaras l any següent. Jo crec que ell volia marxar i que ningú li digués res. Però clar, s ha d acomplir l expedient.

Ha de ser dur ser un outsider.

Us repto a fer una llista de outsiders famosos....

1) chamb en el mon dels pijos
2) joan plaza al madrid de basquet
3) luis aragonés en el món del futbol
4) sala i martin a gulagcatalunya
5) josep cuní en un vestidor d`homes
6) montilla al palau de la generalitat (o seria intrús?)

va , algun altre---

dijous, 18 de juny del 2009

Sortida Nudista

Vinga, som.hi. Que fa temps que no fem res els blocaires.

Després de les mítiques sortides al T, del carrec C de C., es convoca una nova
chamb trobada.

Aquest cop l esdeveniment tindrà lloc en un afamat club nudista de la ciutat.
Per motius de discreció, aquest serà notificat personalment als assistent.

El motiu de la trobada será un debat de propostes per enfocar la sortida de la crisi. Fer ho en un club nudista afegirá un nou toc d`alegria i sinceritat.

El final de festa serà una orgia si el nombre d assitents és equilibrat entre sexes.

Espero ja les inscripcions.

dimecres, 17 de juny del 2009

FUNCAS

Será un ejercicio "incómodo"
Quintás: algunos bancos y cajas sufrirán pérdidas en 2010
Publicado el 17-06-2009 , por Expansión.com

Juan Ramón Quintás, presidente de la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA), advertía hoy de que el próximo año será un ejercicio incómodo para los bancos y cajas españolas. Además, ha pronosticado pérdidas para algunas entidades financieras en los años 2010 y 2011.


Ara que caixes i bancs han empastifat tota la clientela d`accions preferents i subordinades, surt el de la "patronal" a advertir que l any que ve , moltes entitats entraran en pèrdues.

I quina és la condició perque preferents i subordinades paguin els interessos?

Doncs si, que tinguin beneficis. A veure que diu la clientela quan sapiguen que no cobraran ni cinc.

Estem vivint un espectacle al-lucinant.

diumenge, 14 de juny del 2009

bonissim...

no se si és una història del abadia....pero mola..


TIEMPOS DE CRISIS.
Es agosto, una pequeña ciudad de costa, en plena temporada; cae una lluvia torrencial hace varios días, la ciudad parece desierta. Todos tienen deudas y viven a base de créditos. Por fortuna, llega un ruso forrado y entra en un pequeño hotel con encanto. Pide una habitación. Pone un billete de 100€ en la mesa del recepcionista y se va a ver las habitaciones. El jefe del hotel agarra el billete y sale corriendo a pagar sus deudas con el carnicero. Este coge el billete y corre a pagar su deuda con el criador de cerdos. A su turno éste se da prisa a pagar lo que le debe al proveedor de pienso para animales. El del pienso coge el billete al vuelo y corre a liquidar su deuda con la prostituta a la que hace tiempo que no paga. En tiempos de crisis, hasta ella ofrece servicios a crédito. La prostituta coge el billete y sale para el pequeño hotel donde había traído a sus clientes las últimas veces y que todavía no había pagado. En este momento baja el ruso, que acaba de echar un vistazo a las habitaciones, dice que no le convence ninguna, coge el billete y se va de la ciudad. Nadie ha ganado un duro, pero ahora toda la ciudad vive sin deudas y mira el futuro con confianza!

lectures low cost

hola,

tinc com la sensació que el facebook s ha menjat una gran part del espai del messenger i dels blogs. Segur que és cert en molta gent que conec.

I de ben segur que ara escric molt menys al blog. El nombre de lectors que tinc s`ha vist reduït a uns incondicionals als qui dec una costellada i/o una sortida als locals prohibits del Born. Des que no parlo d aventures morboses, entre altres coses perque ja no en tinc, només assoleixo alts indexs d audiència quan publico fotos de mulates.
I ja em va bé tenir pocs lectors, o cap. Recupero aixi la llibertat que dona saber que qui et coneix no et llegeix. M adono definitivament que és aqui on troba la gràcia del blog. Et llegeix gent que no et coneix, pero HI HA la possibilitat que si.O que a partir del blog acabis coneixent a gent. Com de fet ha passat.

I crec que el millor és la llibertat per explicar històries reals, ficticies o sobretot les mixtes.

Per als incondicionals us aniré desgranant els propers dies alguns fets que no m atrevia a escriure, però que un cop constatat que som en familia ja no passa res.

divendres, 12 de juny del 2009

ràbia

que hi ha que faci més ràbia que troabr una grapadora buida?

trobar dues grapadores buides.

I pitjor que dues grapadores buides?

Tres grapadores buides.

Les he llençat totes tres.

I parlant de ràbia;

Per cert , que bé comença el CR7¡¡ Us imagineu la Paris Hilton per Madrid??

Aixo si que seria el final del Madrid¡¡¡

dimarts, 9 de juny del 2009

més clar. l aigua

En la democracia protagónica revolucionaria, la justicia está por encima del derecho. Y el bienestar de todos está por encima de la simple formalidad de la igualdad ante la Ley y el despotismo mercantil”

Aquesta perla la cita el gran Xavier Sala i Martín i és d`Hugo Chavez.

Aixi van,...els ciutadans de Venezuela han perdut un 50% del poder adquisitiu en els darrers cinc anys.

Com un païs amb dones tan guapes pot tenir el nombre suficient d`idiotes per mantenir al poder un gorila com aquest?

M agradaria que algú m`oh expliqués.

dimarts, 2 de juny del 2009

Historia de sexe real i salvatge.

De fet el títol d aquest post és per atraure lectors al post anterior.

Responeu si sou tan amables.

inversió

Hola, avui pregaria resposta a un breu plantejament.

Es tracta de montar un negoci entre uns quants. Res extrany, un tema habitual que existeix de fa decades. Els trets basics son:

-Inversió en un bé que no perd valor amb el temps ni l`ús.
-El negoci basat en aquest bé te ingressos diaris i facilment comprobables. De fet els socis tenen diariament un extracte del que s ingresa al Banc.
-La rendabilitat és d`un mínim de 15% anual, si va molt malament, i un 25% si la cosa va més fina.(després de tot tipus de despeses i impostos). Aixo invertint sense credits, si es fa amb finançament bancari facilment es pot arribar al 40 o 50%.
-El vehicle d`inversió és una SL sense cap complicació. Els dividends es poden pagar amb caracter mensual , trimestral o anual.
-El total a invertir (la societat, no cada un) és d`entre 70 i 80 mil euros, es a dir entre 7000 i 8000 euros si fossim deu socis.

les preguntes son;

1) -si poguessiu invertirieu juntament amb bloggers habituals?
2) -podeu?
3) -teniu interès?


si algú vol coneixer la idea que m`ho digui. I amb molt de gust li explicaré en persona.

Estaria bé montar un negoci a partir d`internet. Aixi com s`han creat clubs esportius o associacions de tot tipus.

Per suposat tot el tema es podria seguir online (incloent web cam a temps real).

M agradaria tenir respostes. Fins ara.

Divertida la notícia que surt avui a La Vanguardia sobre una estafa que consisteix en vendre bons del tresor americà de 1934. Un cop em van consultar sobre el tema aquest i vaig enviar una fotocòpia a un banc americà. Que em van dir que fes el favor de borrar el mail i de no tornar a mencionar el tema, perquè tenien obligació de denunciar el tema al FBI.

De fet em va fer sospìtar que els bons que el meu client deia tenir sumaven bastant més del que s`havia emès en tots els Estats Units en aquella època. De fet l `avi del meu client, d`on representava que havien sortit els bonos quan va morir i els van trobar a casa, era l`home més ric del mòn amb diferència.

Ja ho sabeu, ningú ven 120.000 milions de dòlars per 40.000 euros.



Barcelona. (EFE).- Los Mossos d'Esquadra han interceptado tres maletines con moneda y bonos falsificados por valor de 16,5 billones de dólares y han advertido que puede haber decenas de empresarios en toda España víctimas de una estafa de grandes proporciones.

En una sofisticada versión del timo del tocomocho, los estafadores, que aún están siendo buscados, ofrecían a acaudalados empresarios, a cambio de importantes sumas de dinero, una serie de bonos supuestamente emitida por la Reserva Federal de Estados Unidos en 1934 y recuperada en los alrededores de Japón tras la II Guerra Mundial.

En declaraciones a Efe, el jefe del área central de crimen organizado de los Mossos, el inspector Jordi Oller, ha explicado que las víctimas de la estafa pagaban entre 30.000 y 40.000 euros, pensando que a la larga obtendrían un beneficio mucho mayor.

Por el momento ya se han localizado dos víctimas de esta estafa, un vecino de Terrassa (Barcelona) de 60 años, y un empresario de Marbella, de 57 años, que actuaban en nombre de un empresario inglés radicado en Ibiza que había adquirido los maletines a los estafadores a través de unos intermediarios originarios de Manila.

Según Oller, los Mossos, que cuentan con la colaboración de los Servicios Secretos de Estados Unidos, sospechan que en España puede haber varios empresarios víctimas de esta estafa que guardan maletines parecidos con "bonos de fantasía" en su casa, convencidos de que tienen un elevado valor económico, por lo que les han pedido que lo pongan en conocimiento de la policía.

El inspector ha relatado que los estafadores se pusieron en contacto con sus víctimas, en la mayoría de los casos empresarios de gran liquidez económica, con una puesta en escena muy detallada y estudiada, para dar verosimilitud a su engaño.

Los estafadores les aseguraban que disponían de valiosos documentos y valores de la Reserva Federal de Estados Unidos del año 1934 que fueron localizados tras la II Guerra Mundial en unas cajas que fueron enviadas a la zona de Japón y que ahora tenían problemas porque la Reserva Federal no los quería canjear.

Por este motivo, pedían una cantidad de dinero de entre 30.000 y 40.000 euros para poder contratar a un bufete de abogados para pleitear en Estados Unidos contra la Reserva Federal para que admitiera los bonos, bajo la promesa de que el caso estaba ganado y que, una vez que los bonos fueran canjeados, les bonificarían generosamente.

Si las víctimas picaban el anzuelo, los estafadores les entregaban los maletines -que estaban envejecidos para dar apariencia de autenticidad- como garantía de su inversión, aunque luego desaparecían y ya no daban más señales de vida.

En el interior de los maletines había certificados de garantías, monedas doradas, microfilms, bonos y billetes falsos de 100.000 dólares -emitidos por el Departamento del Tesoro Americano para uso interbancario-, todos ellos también envejecidos y con una gran apariencia de autenticidad.

Al no tener noticias de los estafadores, algunas víctimas trataron de recuperar parte del dinero intentando canjear por su cuenta los bonos a través de entidades bancarias españolas.

Precisamente, la investigación se inició a finales de marzo de 2009 cuando los Mossos tuvieron conocimiento que la víctima de Terrassa se había dirigido a varias entidades bancarias de esta localidad y de Barcelona para informarse sobre cómo cobrar una serie de bonos emitidos por la Reserva Federal de Estados Unidos en 1934.

Los agentes pudieron recuperar un maletín que contenía bonos, monedas y billetes falsos por valor de 126.500 millones de dólares y dos letras de cambio por importe de 1.000 millones de dólares y 20.000 millones de dólares, respectivamente.

Posteriormente, los Mossos localizaron al empresario marbellí, que disponía de otros dos maletines. Uno con 16 billones de dólares en varios tipos de papel moneda, aunque todos falsos, mientras que en el otro, que en principio contenía 1,5 trillones de dólares, tan sólo había cartulinas de color azul.

Los Mossos d'Esquadra, que cuentan con la colaboración de los Servicios Secretos de Estados Unidos, mantienen la investigación abierta para tratar de identificar y detener a los responsables de la estafa.